dilluns, 25 d’abril de 2016

Els 100 primers dies del conseller Comin al front del departament de Salut: molta gesticulació i poca cosa més


Excessives dificultats per completar un equip on no tothom dona la talla


S’intenta donar una imatge d’èxit en la gestió del departament, però la realitat és tossuda i no es deixa desdibuixar amb frases grandiloqüents


S’acaben de complir els primers 100 dies del nomenament d’Antoni Comin com a conseller de Salut. Val a dir per començar que durant aquest curt període de temps, soroll n’ha fet; no ha passat desapercebut; alguns dirien probablement que fins  i tot hi ha hagut un excessiu protagonisme amb actuacions que pretenien ser estel·lars i amb una tendència a sovintejar tant com li ha estat possible la seva presència als mitjans de comunicació.

El conseller Comin es va trobar d’inici amb un handicap important, com és el fet de ser conseller de sanitat i no ser metge, i a més no saber ni un borrall de sanitat. Val a dir però que ha intentat fer tots els esforços possibles per convertir en anècdota el que ell fos, només, un polític. Podríem dir que des d’aquest punt  de vista se n’està sortint. No fa gaire un bon amic em deia “prefereixo un conseller polític, que no pas un que només tingui un perfil tècnic”, però evidentment vàrem coincidir quan plantejàvem les bondats d’un conseller tècnic amb un bon perfil polític, tal com es va donar en els cassos del conseller Trias, la consellera Geli, sens dubte de llarg els millors consellers de Salut que ha tingut la Generalitat.

Antoni Comin és per sobre de tot un protagonista. El seu ego el va portar no fa pas massa a assegurar en una compareixença al Parlament, que el “consejo interterritorial” es reuniria després de molt temps sense fer-ho, perquè el mateix dia que es va convocar ell havia enviat una carta al ministre demanant-li que es convoqués. Fer aquesta afirmació en seu parlamentaria i no demanar excuses per la immodèstia descriu bé al personatge: es creu ben bé el centre del món.

En aquests 100 dies el conseller Comin ha abordat bastants temes, però no n’ha rematat cap a plena satisfacció. Veiem-ne alguns exemples:

Els seus apriorismes ideològics l’han portat a tenir que rectificar-se ell mateix quan al dia següent de prendre possessió va assegurar que “desprivatitzaria” el SISCAT expulsant a tots els centres amb ànim de lucre del sistema sanitari públic. Quan algú li va fer veure que acabava de dir una cosa irrealitzable va haver de rectificar dient que  només es referia als centres d’internament d’aguts, i no a salut mental o sociosanitaris. Quan finalment han expulsat del SISCAT a dos únics centres, col·laboradors del conseller s’han afanyat a explicar que tot i l’expulsió, continuarien comprant activitat a aquests dos centres. Per pal·liar les conseqüències de la decisió fins i tot el departament de Salut s’havia plantejat la possibilitat de llogar espais en un dels centres al que s’havia expulsat del SISCAT. Una evident manca de rigor, que posa de manifest que quan es va prendre aquesta decisió purament política, ni tan sols s'havia pensat en els problemes que se'n derivarien de la seva aplicació.    

El conseller Comin va anunciar a bombo i plateret que farien la llei més important de  la sanitat catalana, la de la universalització de l’assistència, quan la única aportació que diferirà de la situació actual amb aquesta nova llei, és que en l’actualitat cal que els estrangers residents a Catalunya justifiquin un empadronament previ de tres mesos per accedir al segon nivell d’assistència. Amb la nova llei, sembla que aquest termini de tres mesos desapareixerà. Tampoc feia falta tant de soroll per tan poca cosa.

Amb la prescripció infermera el conseller Comin també ha volgut ser protagonista “empoderant” a la infermeria.  Va demostrar el seu desconeixement dels procediments administratius a l’assegurar que demanaria que el govern espanyol actual derogués el decret, sense tenir en compte que un govern en funcions no està en condicions de derogar un “Real Decreto Ley” (RDL). Pel que fa a la normativa catalana que Comin s’ha compromès a elaborar, només difereix del RDL en l’apartat de la prescripció autònoma (medicaments que no necessiten recepta) en el que la normativa catalana vol suprimir l’acreditació que infermers/eres haurien d’aconseguir per poder fer aquesta prescripció. La resta de la normativa és en la práctica com l’espanyola, “traduint” a la realitat catalana aspectes que el RDL preveu d’acord a la realitat espanyola. Per cert, alguns lletrats entesos en qüestions sanitàries tenen dubtes sobre la modificació que es pretén en la normativa catalana en quant a que la no acreditació  esmentada podria ser recorreguda pel govern espanyol.

Antoni Comin ha fet diferents visites pels hospitals catalans que configuren la xarxa hospitalària pública acompanyat sempre d’un nombrós seguici. En aquestes visites ha donat la imatge del qui ho arreglarà tot, com en el cas de la visita a la Vall d’Hebron on els va dir que aquest any els donaria crec recordar que 34 milions per inversions, quan tots sabem que el pressupost serà tan ajustat com el de l’any passat, i amb possibilitat de fer menys dèficit del que es va fer al 2015, de manera que aquesta promesa es quedarà en això: una promesa de molt difícil compliment. En canvi a Manresa es va apropiar de la feina que havia fet el conseller sortint a l’afirmar el dia de la seva visita, que al juny d’aquest any els manresans disposaran d’un servei de radioteràpia, talment com si la inauguració d’aquest servei fos conseqüència d’alguna decisió seva.

També val la pena destacar que s’ha tardat més de 3 mesos en completar l’organigrama del departament, i que amb tots els canvis fets, no s’ha superat el nivell de l’equip anterior, amb la qual cosa un es pregunta si el verdader motiu per tant canvi no seria el sectarisme polític de col·locar-hi “als meus”. En aquest sentit resulta preocupant la quantitat de persones que no han acceptat la proposta de nomenaments que se’ls feia, bé per manca de confiança en el projecte, per manca de confiança en les persones que el dirigeixen, o per ambdues raons. També cal dir que sembla que algunes persones s’han sentit obligades a acceptar algun  nomenament tot i que massa gràcia no els feia.

En definitiva estem davant d’un conseller que sobreactua molt, que fa grans promeses que ho arreglarà tot, però que lamentablement pel moment tot queda en paraules, i els pocs fets que hi ha en cap cas es corresponen amb el que amb tanta grandiloqüència s’havia anunciat. Molt parlar, molt actuar, però els resultats, pel moment són molt minsos. 

Esperem que al final dels 450 dies que aproximadament encara li queden com a conseller de Salut, presenti un balanç una mica més positiu que el que ens ha ofert en aquests primers 100 dies de mandat.





Cap comentari:

Publica un comentari