dimecres, 13 de març de 2013

Clarificant la Llarga Estada Sociosanitària i de Salut Mental



El difícil acord entre els departaments de Salut i Benestar Social i Família



Fa molts anys que en el sector es parla de diferenciar l’atenció sociosanitària de llarga estada entre allò que és més social i per tant menys depenent sanitàriament parlant, i allò que per la seva complexitat és més sanitari, de manera que l’actual llarga estada es pugui separar en dos grups: l’un el que té  menys requeriments de tipus sanitari que dependria de Benestar Social i Família i l’altre el de més complexitat i per tant que requereix de majors atencions sanitàries que dependria del Departament de Salut. 

El conseller Ruiz en una recent compareixença 
Encara no es por donar per definitiu però semblaria com si els dos departaments  s’hagin posat d’acord i a partir d’aquest acord es pugui “racionalitzar” l’atenció sociosanitària i la de Salut Mental en els àmbits de la Llarga Estada.  


En principi, i considerant que encara res és definitiu, la Llarga Estada Sociosanitària desapareixeria amb aquesta denominació. L’actual llarga estada sociosanitària s’integraria a Benestar Social i Família amb les corresponents adaptacions normatives i del sistema de finançament. Un 75% dels pacients actuals passarien a dependre de Benestar Social i Família, sent un terç pacients purament residencials i els altres dos terços també residencials però amb un mòdul sanitari que pagaria Salut. Per tant només un 25%  de pacients restaria assignat a Salut que serien aquells  amb un perfil sanitari i més rehabilitador.

La Sra. Neus Munté,  consellera de Benestar Social i Família
Amb aquests canvis, en els hospitals dits de mitja estada o d’atenció intermèdia hi quedarien depenent del departament de Salut els malalts subaguts, les cures pal·liatives, la mitja estada polivalent i la convalescència, aquestes dues últimes agrupades sota la denominació de pacients postaguts.

L’activitat d’aquests hospitals de mitja estada o d’atenció intermèdia seria retribuïda a través d’un preu per alta, fet que en definitiva implica una “transferència de risc”  des del CatSalut vers els proveïdors els quals cobrarien una quantitat fixa més enllà del nombre d’estades realitzades pels malalts. De fet la intenció del CatSalut és del tot legítima i actua tal com actuen les mútues i companyies asseguradores transferint el risc a tercers (bé als propis malalts, bé als proveïdors de serveis sanitaris).

Amb aquests canvis els actuals hospitals sociosanitaris passarien en la pràctica a ser residències socials o residències assistides.

Per la seva banda la Llarga estada de Salut Mental també seria objecte de canvis tot i que en aquest àmbit les coses no semblen tan clares.

En principi també hi hauria transferència de responsabilitats des de Salut cap a Benestar Social i Família. En aquest sentit restarien a Benestar les Llar residència com en l’actualitat així com els pisos assistits per malalts mentals. Tampoc es modificaria la dependència de la Discapacitat Intel·lectual que continuaria a Benestar.

Amb totes les incerteses existents, el conseller Mas Colell
no es veu en cor de presentar uns pressupostos al
Parlament. Tot i això,  ja hi ha qui es vol gastar
 els diners sense saber ni de quants
 en disposarà
La novetat vindria de la ma de les dites residències assistencials que passarien a tenir un mòdul sanitari com en el cas de l’atenció de llarga estada sociosanitària. També com  a novetat destacaria una aportació econòmica de l’usuari a partir del sisè mes d’ingrés conseqüència de que totes aquestes prestacions passarien a estar integrades dins de la Dependència, i com sabem aquestes prestacions incorporen un determinat nivell de copagament.

Continuarien assignats al Departament de Salut l’atenció als malalts subaguts que precisen rehabilitació intensiva i les unitats d’alta contenció.

Tot plegat representa un canvi significatiu que ha de comportar no pocs mals de cap a les institucions per adaptar-se a les noves realitats organitzatives i als canvis del model de pagament. En un moment força complicat ateses les dificultats de tot ordre que té en aquests moments la sanitat catalana jo em pregunto si sense tenir un pressupost clar per l’any 2013, sense conèixer si hi hauran o no noves retallades i quina dimensió tindran i en quin àmbit d’actuació es deixaran sentir, si és o no oportú endegar en aquests moments una reorganització d’aquest nivell. Segur que al Departament ho veuen d’un altre manera. Tanmateix són dues accions de calat: nou sistema de pagament i nou plantejament de la Llarga estada en l’atenció sociosanitària i la salut mental. És cert que ambdues accions formen part del Pla de Salut 2011-2015, però potser les circumstàncies demanarien una certa calma en moments en els que els proveïdors del sistema públic de salut de Catalunya, ni tan sols saben si cobraran a finals de mes. 

Tant de bo tot vagi bé...per la bona salut dels catalans  


Cap comentari:

Publica un comentari