Un lloc de treball: despesa o inversió?

Un lloc de treball es justifica quan a partir d’ell es genera algun valor afegit, material o intangible, en un procés productiu o en la prestació d’algun servei. En aquests sentit caldria doncs considerar que un lloc de treball és sempre una inversió per part de l’empresari però també pel treballador atès que mentre hi hagi aquest valor afegit aquell treballador tindrà “assegurat” el seu lloc de treball. Com més transcendent és aquest valor afegit més segur és el lloc de treball. I a la inversa, el lloc de treball està en risc quan a partir d’ell es genera un valor afegit molt baix o fins i tot nul.

El valor afegit d'un lloc de treball esdevindrà un factor clau
en les empreses, en els propers anys

És per això que cal que els treballadors en general estiguin en possessió d’una formació de qualitat que els permeti un alt nivell d’especialització. Com més “especialitzat” és un lloc de treball més valor afegit aporta i per tant més seguretat de futur pel treballador. I com més valor afegit aporta el nivell salarial obviament creix.

Això que és ben senzill d’entendre, l’empresa privada ho té ben assimilat des de fa temps, però no així l’empresa pública o parlant més en general, l’administració pública. És per això que a l’Estat espanyol es donen circumstàncies que permeten afirmar que en molts cassos un lloc de treball es converteix exclusivament en una despesa.

Podríem parlar del cas de la Junta d’Extremadura o de Castilla la Manxa o d’Andalusia amb uns índex de funcionaris per "kilòmetre quadrat" que fan feredat, però  prefereixo centrar-me en el que ocórrer a Catalunya. En efecte, a les Diputacions, a TV3, als Ferrocarrils de la Generalitat, a l’Àrea Metropolitana, al Consorci de la Zona Franca, a l’Agència Catalana de l’Aigua,  a molts Consells Comarcals, als grans Ajuntaments catalans, a Transports Metropolitans de Barcelona, a l’Institut Català de la Salut i a tantes empreses públiques (algunes d’elles del sector salut), hi ha molts llocs de treball que són una despesa. Una despesa inútil per la societat, que veu com alguns privilegiats estant sortejant la crisi pel fet de pertànyer a determinats partits polítics  o tenir amics que els col·loquen per aquí o per allà. 

A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisulas
hi ha un excés de llocs de treball sense valor afegit 

Segurament, si tots aquests llocs de treball ficticis no existissin, no ens caldria l’€ per recepta, o la limitació de l’activitat quirúrgica a que estan sotmesos els hospitals, perquè els recursos esmerçats en sous que no aporten res, podrien compensar els resultats d’algunes de les mesures d’estalvi que s’han hagut d’emprendre. És per això que dol veure com els polítics no volen afrontar una reforma a fons de l’administració pública, tot i que estem davant d’un nou paradigma pel qual les coses mai tornaran a ser com eren. Sembla però que els únics que notarem que les coses no seran igual serem els ciutadans del carrer; els altres, els de carnet o els de l’amiguisme, aquests continuaran amb la bicoca de sempre.

Un exemple clar del que dic el dona l’Agència Catalana de l’Aigua, dirigida per un incompetent com el conseller Recoder. Aquesta agència està plena de militants de  partits polítics de l’antic tripartit però també del govern actual. Què fa el conseller per arreglar el problema? Apuja les tarifes de l’aigua a uns preus difícilment assumibles per una part de la població, en lloc de fer neteja i deixar l’Agència amb els llocs de treball necessaris per fer la feina, eliminat tots els llocs de treball supèrflues que no aporten res més enllà de la despesa que generen. I qui ho acaba pagant? El consumidor.

La Diputació de Barcelona és una gran empleadora pública
d'afiliats a partits polítics que no aporten res a la societat 

Però amb un nivell d’atur com el que tenim, amb quasi 5 milions d’aturats a Espanya, no em puc estar de denunciar un altre fet del tot reprovable des del meu punt de vista. Es tracta dels alliberats sindicals.    

Algú pot explicar-li a algun d’aquests aturats que fins i tot ja ha esgotat el subsidi d’atur, que mentre ell no disposa de cap recurs per assegurar la seva subsistència i el de la seva família, al país hi ha  més de 9 mil persones afiliades a sindicats només en les admoinistracions públiques, alliberades de la feina i que cobren un sou de l’empres com qualsevol treballador dels que realment hi treballen? On és l’ètica de tot plegat? Com els governs ens poden demanar esforços als ciutadans quan ells consenten que situacions com aquestes s’enquistin en el sistema? Com els sindicats poden explicar a milions d’aturats que en el seu sí es donin aquestes injustícies socials? Com pot permetre la societat que això sigui una realitat als començaments del segle XXI, sota una crisi econòmica com mai ha patit el país? Més de 9.000 alliberats sindicals només en les administracions públiques de tot l'Estat. Un escàndol!

Els alliberats sindicals representen un anacronisme que en moments
d'un atur molt elevat com l'actual, resulten un autèntic insult a la
intel·ligència, especialment de la gent aturada

Això si: vagues generals contra les retallades; però dimitir pels escàndols que es produeixen dins dels sindicats i per les connivències amb l’Administració, d’això ni parlar-ne. País... 

www.rbaestudisiprojectes.cat