dimarts, 16 d’octubre de 2012

Referèndum d’autodeterminació



Portem dies, pràcticament un mes, donant voltes al referèndum. Des que el president Mas va anunciar que es dissolia el Parlament i es convocaven eleccions, el Referèndum ha estat en boca de molta gent.

Rajoy vol que prevalgui una llei sobre la voluntat
expressada democràticament per un poble

Els de Madrid dient que la Constitució no ho permet i que la sobirania recau en tot el poble espanyol, de manera que si algun dia algú acceptés fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya haurien de votar tots els espanyols. Això acompanyat d’insults, desqualificacions i amenaces de tota mena.  No vull referir-me a tot aquest reguitzell de constitucionalistes d’última hora atès que la relació seria molt llarga, però no puc deixar de banda el comentari del Sr. Jose Ignacio Wert ministre d’Educació del govern espanyol quan va dir que calia “espanyolitzar” als nenes catalans. I és que els espanyols això d’espanyolitzar ho tenen molt per la ma. Ho varen estar practicant durant segles a Amèrica del Sud i Central en països com Mèxic, Perú o Equador, destruint les cultures natives d’aquests pobles, imposant la llengua castellana, robant-els-hi totes les riqueses que pogueren (or, plata, etc.), i imposant la seva “cultura” catòlica que consistia a destruir els temples religiosos d’aquells pobles per construir sobre les seves runes esglésies i catedrals catòliques.

El Sr. Wert ministre de cultura del govern espanyol. M'estalvio
els comentaris sobre la seva persona

Si deixem de banda els temes religiosos, a mi em sembla que el que els espanyols varen fer a Amèrica és exactament el mateix que han estat fent a Catalunya durant segles: intentar colonitzar el país. Per tant, això d’espanyolitzar ho han practicat ja abans a Amèrica i a la mateixa Catalunya. És curiós constatar com al Sr. Wert li ha aparegut una aliada: l’alcaldessa de València la Sra. Rita Barberà que per intentar tapar les crítiques que han aparegut contra el seu company de partit el Sr. Wert  acusa als catalans de voler “catalanitzar” València. Aquesta ocurrència em resulta forá divertida; estem catalanitzant tant València que a la plaça de l’Ajuntament de València s’ha aixecat un castell de 9 pisos en el que la Sra. Barberà feia d’enxaneta.

M’agradaria deixar molt clar que l’únic que preocupa a molts catalans del que passa a València és la manera com volen trencar la unitat lingüística de la llengua catalana. Fora d’això, la Sra. Barberà ha de saber que el que passi a les ribes del Túria a molts ens  deixa ben tranquils. Prou problemes tenim a casa nostra com per anar-nos a preocupar de la Sra. Barberà.

La Sra. Barberà alcaldessa deValència creu que els catalans
volem "catalanitzar" València 

Però els d’aquí tampoc han estat callats: hem començat a sentir que si Madrid no ens autoritza a fer el Referèndum farem una consulta en el marc de la legalitat catalana, i que si això tampoc es pot fer, faríem si o si una consulta cercant el suport de la legislació internacional i/o europea. Em sembla bé. Cal que el món entengui que és el que el poble català vol decidir respecte al seu futur, i això agradi o no, sigui legal o no, ho digui la constitució o no,   els catalans tenim tot el DRET a decidir-ho, com al seu dia, i en dues ocasions, ho varen decidir el quebequesos o com d’aquí a uns dos anys ho decidiran els escocesos.  


Cameron i Salmond donant una lliçó de
democràcia al món


LLiço que els espanyols no aprendran mai










El que em rebel·la de tot plegat és la manca de democràcia del govern espanyol. Què hi pot haver de més democràtic que un poble decideixi el seu futur. És que l‘esperit de la democràcia és precisament aquest. No puc entendre que el govern espanyol no vulgui saber de primera ma que és el que desitgen els ciutadans de Catalunya expressat a través d’un referèndum. Això sembla banal però és molt greu.

Dir que hi ha una llei que impedeix fer un Referèndum és tant com dir que hi ha una llei que ha segrestat la democràcia, i quan això passa, el país on això succeeixi està sota una dictadura. Una dictadura de la llei, però dictadura en definitiva. Espanya que se les dona de ser un dels països més antics d’Europa, demostra que això de la democràcia no ho té ben assimilat i que estan a punt de fer prevaldre una llei per sobre de la voluntat d’un poble. Segrestar la democràcia és greu, molt greu. Confio que Europa no els hi deixi fer  de cap manera.



2 comentaris:

  1. Recomano la lectura de l`article " El tret per la culata " del professor Xavier Sala Martin, d`avui 17-X-2012 a La Vanguàrdia.
    Explica les tres pors que ens fan des de l`Altiplà que patirien si ens independinsessim : assumir el deute espanyol, no pagament de les pensions catalanes i baixada comercial. Explica i raona de forma excel.lent, com sempre, que és totalment al revés i que el mes rendible és marxar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Certament el professor Sala Martin és de les poques persones que d'una manera raonada dona una resposta adequada a totes les mentides i amenaces que ens arriben des de Madrid. Trobo a faltar que altres economistes i intel·lectuals catalans facin el mateix. Alguns callen...sembla con si tinguéssin por de dir el que pensen.

      Suprimeix