dimarts, 4 de setembre de 2012

Que complicat ho fan!



El dia 1 de setembre ha entrat en vigor la restricció de l’assistència sanitària per tots aquells als que s’ha retirat la condició d’assegurat del Sistema Nacional de Salut. A banda de les diferències que s’han  produït entre les diferents comunitats de l’Estat, destaca la complicació que es deriva del fet d’haver perdut la condició d’assegurat. A Catalunya aquest fet afecta a 600.000 persones,  que representen un 7,84% del total d’assegurats amb dret a rebre assistència del CatSalut, segons els registres de l’RCA (registre central d’assegurats). D’aquestes 600.000 persones, només 180.000 són de nacionalitat estrangera, i d’aquest total d’estrangers no hi ha informació de quants són realment els sense papers.

El conseller Ruiz explicant en el programa "8 al dia" les raons per les
qual a Catalunya s'universalitza l'assistència sanitària 

Pels 180.000 estrangers, el CatSalut ha implementat els sistema següent:

a)     poder acreditar documentalment la seva identitat
b)    estar empadronat a qualsevol dels municipis de Catalunya, per un període continuat (almenys de 3 mesos) immediatament anterior a la presentació de sol·licitud d’accés a l’assistència sanitària
c)     acreditar documentalment o mitjançant declaració jurada conforme té uns ingressos inferiors a la renda bàsica per a la inclusió i protecció social
d)    Disposen d’un període transitori de sis mesos per poder adequar la seva situació als requisits anteriors
e)     Durant aquest període transitori mantindran el nivell de cobertura assistencial que tenien abans d’entrar en vigor el Reial Decret Llei que els excloïa.

Transcorreguts aquests 6 mesos de període transitori, i acomplerts el tràmits indicats abans, se’ls facilitarà un document acreditatiu amb una caducitat d’un any. Aquest document els dona dret a:

·      Atenció urgent, que inclou el transport sanitari urgent
·      Programes d’interès sanitari
·      Atenció primària, que inclou la prestació farmacèutica amb un copagament del 40%
Una comissió d’accés valorarà la possibilitat que en aquesta fase es pugui accedir a l’atenció especialitzada

Quan hagi transcorregut un any des que es té el document acreditatiu del paràgraf anterior, s’afegeix d’una manera automàtica, sense passar per la comissió d’accés l’atenció especialitzada (hospitalària).

Contrariament al que succeeix a moltes comunitata autònomes
a Catalunya s'universalitza l'assistència sanitària   

Pels 420.000 nacionals el CatSalut es basa en una de les previsions del Reial Decret 1192/2012 que preveu que aquells ciutadans espanyols que disposin de recursos econòmics i no compleixin els requisits establerts en el Reial Decret podran obtenir la prestació de l’assistència sanitària mitjançant un conveni específic amb el CatSalut.

Per aquesta via del conveni específic es garantirà l’assistència a una bona part d’aquests 420.000 catalans en la seva majoria professionals en l’exercici lliure de la seva professió, autònoms, etc. Si no disposen de recursos econòmics, el camí a seguir és com els dels estrangers sense papers.

En definitiva a Catalunya, per una via o per un altre, estant empadronat es podrà accedir sense limitacions a l’assistència sanitària. El que em costa entendre són les paraules del conseller Ruiz quan deia que a Madrid ho havien fet molt complicat. Qualsevol diria que ell ho ha posat fàcil. Només dient que a Catalunya estant empadronat n’hi ha prou per accedir a l’assistència, estava tot dit.

Continuo pensant que aquesta facilitat d’estendre l’assistència quasi universal per tothom pot significar un efecte crida com el que es va produir fa uns anys quan des de Catalunya es van començar a endegar les campanyes de “papers per tothom”. Ara, si Catalunya ho posa més fàcil que L’Aragó i València per posar un exemple, em temo que veurem “empadronaments fantasma” a tort i a dret per tal d’obtenir el dret a l’assistència sanitària. Els certificats d’empadronament seran objecte d’un mercat negre, de falsificacions i de manipulacions importants.

Immigrants sense papers discriminats positivament
per la sanitat catalana
Em preocupa un altre fet: si aquí facilitem d’una manera gratuïta l’assistència a tothom, com podrem justificar que es vulgui cobrar a altres comunitats l’assistència a desplaçats? Per això vàrem negar l’assistència als malalts de La Franja que es volien atendre a Lleida si la Comunitat d’Aragó no pagava el seu cost? Una mica més de coherència no ens aniria malament a tots plegats...

I què dir dels copagaments de farmàcia en funció de la renta? Mentre que persones que mai han cotitzat a la seguretat social i mai han pagat impostos a Catalunya podran rebre assistència gratuïta a casa nostra, aquells que si ho han fet, i  amés ho han fet durant tota una vida laboral de 35 anys com ara els pensionistes, aquests hauran de pagar l’€ per recepta i hauran de pagar el copagament farmacèutic en funció de la seva renta. Fa ja mesos vaig sentir raonar al Conseller de Salut sobre la conveniència del copagament a partir de determinats nivells de renta, i això és una fal·làcia absoluta. Aquells que tenen una renta més elevada, és evident que han estat pagant al fisc molt més que aquells que tenen una renta més baixa; en això consisteix precisament un sistema fiscal progressiu com el que hi a Espanya. Per tant, aquest sistema fiscal progressiu ho iguala tot, i en conseqüència fer pagar medicaments o copagaments en funció del nivell de renta és una gran injustícia. És com  fer pagar més d’una vegada pel mateix.  Altre cosa és que es vulgui utilitzar com argument “social” per justificar determinades decisions.




 

Cap comentari:

Publica un comentari