dimecres, 19 de setembre de 2012

L'activitat privada en els centres sanitaris de la xarxa pública



Aquests dies ha arribat a les meves mans un document elaborat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (antic CHC) en el que s’aborda una mena de consells o recomanacions   pels centres adscrits al consorci per realitzar activitat privada com a complement a l’activitat que fan pel sector públic.

En primer lloc constatar que aquest document arriba amb anys, de fet decennis de retard. Des de temps immemorial els centres de la xarxa pública, i també els propis de l’ICS estan fent activitat privada. Són els accidentats de trànsit que de sempre han estat atesos també en els centres de la xarxa pública (ICS i no ICS). Estranya doncs que ara el Consorci es despengi pontificant sobre un tema més antic que el propi Consorci.

La Fundació Puigvert compagina des de fa anys l'assistència
l'assistència pública i la privada sense cap problema  

Per altre banda, l’activitat privada en els centres assistencials catalans, amb el temps ha anat ultrapassant el camp dels accidents de trànsit, per arribar a competir amb les clíniques privades i atendre a malalts de mútues i companyies asseguradores,  aconseguint així diversificar la seva cartera de clients i obrir una nova línia de facturació. Aquesta alternativa és molt necessària, més en un moment en el que els ingressos del CatSalut minven; permet al centres una facturació complementaria que sempre ve bé, i permet una millor utilització de recursos com ara l’àrea quirúrgica que té uns costos molt elevats pels equipaments que l’integren, i que amb la retallada d’activitat es passa un bon nombre d’hores al dia sense utilitat.

Al llarg del temps he sentit diferents tipus de crítica al fet que els centres de la xarxa pública facin activitat privada: un d’aquests tipus de crítica és la ideològica i prové de partits de l’esquerra i dels sindicats que veuen aquesta activitat com una manera de afavorir als que més tenen en detriment dels que tenen menys. Aquest plantejament parteix d’un supòsit inacceptable, i que es basa en la presumpció de que tots som una colla de corruptes (institucions, gerents, metges, etc.)

Barnaclínic és la marca sota la qual l'Hospital Clínic de
Barcelona desenvolupa la seva activitat privada 

Un altre enfocament de les crítiques prové de les clíniques privades, que es senten amenaçades per uns competidors que no tenien i que a més ofereixen uns millors serveis assistencials, amb possibilitat per exemple d’accés a UCI que moltes clíniques privades no tenen. Denuncien competència deslleial

Sigui com sigui, l’activitat privada s’ha anat consolidant dins dels hospitals de la xarxa pública: La Fundació Puigvert, la Mútua de Terrassa o l’Hospital Clínic (amb BarnaClínic on ha estat intervingut el jugador del Barça Eric Abidal) en són alguns exemples. Però no és només en el camp hospitalari on s’ha dut a terme activitat privada: també en els centres d’atenció primària no ICS s’ofereixen serveis privats com ara odontologia o podologia per posar dos exemples. Per cert, sobta el document del consorci quan el propi consorci està gestionant l’ABS de  La Roca del Vallés on s’ofereixen serveis d’odontologia privada, que fins i tot han estat utilitzats per algun directiu o ex directiu de l’entitat.  

Tornant a l’argument principal  afegir només que sobre tot, arrel de la disminució de l’activitat contractada pel CatSalut, als centres els han quedat uns quants llits buits, i en conseqüència quiròfans buits. Si aquests recursos que costen molts diners, poden ser utilitzats i generar ingressos pel centre, millor que millor no troben?

El CAP de La Roca del Vallès ofereix serveis privats
d'odontologia i podologia. Està gestionat pel
Consorci de Salut i Social de Catalunya 
L’argumentació que utilitza el greuge comparatiu “si hi ha llista d’espera a la sanitat pública no es pot entendre que no n’hi hagi en la privada “ al meu entendre tampoc té sentit. Si hi ha llista d’espera  a la pública, el responsable no és en cap cas l’Hospital; el responsable és únicament el CatSalut que a través del contracte amb el centre decideix   quina activitat li compra cada any. És per tan del tot lògic que un centre sanitari vulgui treure el màxim profit dels seus recursos productius sobre tot quan el CatSalut no els compra en la seva integritat.

Des del meu de vista, només cal tenir present un principi bàsic, que assegura que no passin “les coses  rares” que alguns han insinuat: Quan una persona entra en els sistema sanitari amb cobertura pública, ha de sortir del sistema amb càrrec a la sanitat pública, i quan una persona entra al sistema sanitari amb una cobertura privada ha de sortir del sistema amb càrrec a la mútua o companyia asseguradora que pertoqui o amb càrrec al propi malalt.  És a dir en el decurs del procediment no es pot canviar de cobertura. Així de senzill.

Per això em costa molt entendre la necessitat i l’oportunitat del document que ha elaborat el Consorci, més enllà de l’esperit xiruquero i kumbaià d’alguns dels seus membres i directius.   


Cap comentari:

Publica un comentari