dimecres, 1 d’agost de 2012

La mediació en l’àmbit de la Salut




Entrat el mes d’agost, arriba el moment d’una mica de serenor per tranquil·litzar els ànims després d’un mes de juliol que ha estat excessivament convuls. És per això que avui tractaré un tema molt més refrescant que els del darrer mes: la Mediació.

La Dra. Montserrat Ricós (la primera per l'esquerra), va ser
la primera persona que em va parlar de la
 mediació en el camp de la salut
Ja fa forces anys vaig tenir l’ocasió de conèixer a la doctora Montserrat Ricós, anestesiòloga (així és com a ella li agradava que es digués a la seva especialitat) de la Mútua de Terrassa, que un dia xerrant tranquil·lament em comentava la seva voluntat de començar estudis de dret. Dret, li vaig preguntar jo? Si em va respondre d’una manera molt convençuda, i es que a l’inici de la dècada dels 90, ella havia ja entrevist que els temes de mediació de conflictes en l’àmbit de la salut esdevindrien importants, i que amb la seva formació mèdica de base, afegint-hi els coneixements en Dret,  podia reinventar la seva vida professional amb un nou valor afegit pels usuaris de la sanitat, intentant evitar conflictes, a vegades innecessaris.  Des d’aquella conversa fins avui han passat moltes coses. Entre elles que allò (la mediació) que semblava una possibilitat ha esdevingut una necessitat i no només en l'àmbit de la salut. 

Ja a l’any 2004 la Fundació Bosch Gimpera de l’UB va organitzar el primer Postgrau en “Resolució de Conflictes i Mediació Sanitària” en el que es justificava la mediació “a partir del moment en el que la comunicació ha fet impossible l’entesa entre les parts en conflicte”. El mediador havia de ser un tercer, imparcial i independent.

La situació ha anat evolucionant fins que amb un contingut cada vegada més consolidat com a conseqüència del pas del temps, diferents professionals han presentat aquest mes de juny passat la “Societat Catalana de Mediació en Salut”, presentació a la qual va assistir el conseller de Salut, Boi Ruiz. Els objectius de la SCMS són:

La promoció de la mediació en l’àmbit sanitari  com a instrument per  resoldre conflictes  i la seva prevenció.
La resolució de conflictes en l’àmbit sanitari a través de la mediació.
La formació i sensibilització en la cultura de la mediació.
La investigació en la resolució de conflictes a través de la mediació en l’àmbit sanitari.
El desenvolupament de projectes de mediació en l’àmbit sanitari. 
La difusió de la cultura de la pau i del diàleg com a mètode per a la resolució de conflictes.



Avui en dia, la Mediació en Salut es defineix com un procediment estructurat en que 2 o més parts en conflicte intenten voluntàriament arribar per si mateixes a un acord, amb l’ajut d’un  tercer anomenat mediador, que ha de ser: Neutral, Imparcial, Competent, Equidistant i Confidencial.

La mediació es planteja amb un doble enfocament: mediació interna (conflictes entre professionals o interns dels centres assistencials) i mediació externa entre professionals/usuaris/ administració, etc.

La mediació apareix doncs després de que s’ha produït la disputa entre les parts i abans que els afectats recorrin a la justícia. Facilita la comunicació malmesa entre les parts en conflicte, per tal que elles mateixes gestionin una solució amb l’assistència del mediador que actua de forma imparcial i neutral. El mediador doncs, no proposa solucions, però dirigeix el procés per tal que les parts posin sobre la taula solucions que puguin convenir als afectats pel conflicte en qüestió.

Frases com “pleitos tengas y los ganes” com diu la tradició gitana o “més val un mal acord a un bon plet” que diu la saviesa popular, fan referència a les avantatges de tot ordre que pot proporcionar la cultura del diàleg i de la pau, per sobre del conflicte pel conflicte. I això a banda de la qüestió econòmica no només del cost d’acudir a la justícia, sinó de les conseqüències econòmiques d’haver-hi acudit.

Francesc Josemaria, ex gerent de l'ICS però sobre
 tot conegut  al sector per les seves aportacions
 jurídiques, és l'actual president de la Societat
 Catalana de Mediació en Salut
Vista la mediació com una eina per evitar que els conflictes acabin als jutjats em sembla una via molt interessant. En primer lloc pels usuaris o clients de la sanitat, que poden veure satisfetes les seves reclamacions en un temps molt més curt que si acudeixen a la justícia, però també per la pròpia justícia, que pot veure alleugerar el gran nombre de cassos pendents de judici, i finalment per la butxaca de tots els contribuents, atès que tots els conflictes que es puguin resoldre per la via de la mediació, deixaran de generar despesa pública en els jutjats.

Pel seu interès, adjunto un enllaç amb la “Societat Catalana de Mediació en Salut” per tots aquells que hi puguin estar interessats.





2 comentaris:

  1. La mediació , a mes d`agilitzar i estalviar, crea un ambient de responsabilitat i genera confiança, que no és poc. Es una forma de pacificar i fomentar la cultura de la pau. Que sigui l`inici d`una etapa d`entesa .

    Molts èxits, Francesc !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pacificar...paraula màgica. Tant de bo tinguis raó... Em sembla molt bé que la mediació serveixi per pacificar i generar confiança, tan necessàries avui.

      El problema rau en el fet que avui en dia hi ha massa gent interessada en fomentar la cultura de la batalla, de la desconfiança, de l'enfrontament...i no només en l'entorn estrictament sanitari. També al seu voltant...

      Molta sort per a tu també, i molts èxits professionals.

      Suprimeix