dimarts, 28 d’agost de 2012

Catalunya rescatada!



Malauradament els polítics ja han acabat les vacances. En pocs dies hem sabut que al País Basc el lehendakari López ha convocat eleccions anticipades, igual que el president de la Xunta de Galicia, el popular Nuñez Feijoo. A casa nostra, aquest mes d’agost s’han reforçat molt les adhesions a la marxa per la independència que organitza l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre, i avui el Consell de Executiu de la Generalitat ha decidit demanar el rescat a Espanya atesa la compromesa situació de les arques públiques que ja va comportar que al mes de juliol no es pogués fer front  a determinats pagaments a proveïdors de Benestar i Família, i en el cas de Salut, es pagués només una part  de les factures.

Davant la manca de tresoreria la Gneralitat s'ha vist obligada
a demanar la intervenció de l'Estat

No fa masses dies, jo demanava en aquest blog que els polítics gaudissin d’unes llargues vacances i la realitat ha estat que pocs dies després de reintegrar-se als seus llocs, ja han començat novament a fer de les seves.  De tot plegat, el que em sembla més greu és sens dubte el rescat econòmic de Catalunya. I em sembla greu per que ara, qui haurà de pagar les conseqüències d’aquesta situació serem els catalans als que encara se’ns exigiran més sacrificis i més retallades. I mentre tant, els autèntics  responsables d’aquest drama econòmic, estan tant tranquils com si la cosa no anés amb ells. Em refereixo al trio Montilla, Carod i Saura que haurien de ser jutjats pels tribunals de justícia pel malbaratament d’uns diners públics que ni tan sols tenien. És a dir  uns diners que es van gastar amb les seves polítiques dites socials, però que el país no havia generat.  Recordo que la “torradora” els havia atacat tant el cap que fins i tot es platejaven finançar als joves “ninis” (ni estudia ni treballa). 

El portaveu del govern, el Sr. Francesc Homs deia avui que demanaran aquest rescat a l’Estat espanyol però que no acceptaran cap  mena de condicionant polític. Només faltaria! Aquests diners que en teoria ens deixaran són nostres si considerem el dineral que cada any marxa a Madrid i no torna. Sembla que el govern vol demanar una mica més de 5.000 milions d’€, i l’únic aspecte positiu d’aquest fet  és que gràcies això s’hauran acabat els impagaments de la Generalitat als seus proveïdors  i per tant aquestes empreses no hauran de patir a final de mes per veure si poden pagar o no als seus treballadors. Des d’aquest punt de vista, tota la xarxa concertada del Departament de Salut se’n veurà beneficiada.

El President Mas entrant al Consell Executiu
d'avui; la seva cara ja era tot un presagi

La resposta del govern central a aquesta decisió de la Generalitat no s’ha fet esperar massa: avui mateix el Sr. Rajoy s’ha afanyat a dir que ajudaran Catalunya, però ràpidament ha matisat que ho faran de la mateixa manera que ho fan amb totes les comunitats que ho necessiten, i ha aprofitat per demanar rigor en l’acompliment dels límits de dèficit establerts per cada comunitat.

Sobta aquesta resposta de Rajoy que en aquests ocasions i com a  bon gallec sempre fuig d’estudi evitant donar masses concrecions en les seves respostes. Tinc el convenciment que aquest canvi d’actitud està relacionat amb la manifestació per la independència que ha convocat l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre. No se perquè, però crec que aquesta manifestació està posant molt nerviosos als poders polítics madrilenys, i segurament d’aquí a llavors veurem alguns intents d’Espanya per mirar de desactivar al màxim aquesta reivindicació de la societat civil catalana o si més no, d’una part d’ella; queda per veure si aquesta part serà nombrosa o no.

El Sr. Rajoy, avui mateix en roda premsa ha dit que ajudaran
Catalunya. Algú se'n fia? més val que ens afilerem
tots amb l'esquena ben enganxada a la paret
Independentment d’això, Catalunya ho té molt complicat per complir els compromisos de deute establerts pel govern espanyol. Som la comunitat més endeutada de l’Estat, amb un deute que supera els 40.000 milions d’€, xifra que representa més del 21% del PIB català  i equival al 29% de l’endeutament total de les comunitats autònomes de l’Estat. Difícil papereta per tant.

Per acabar afegir només un comentari: els catalans hem d’assumir que les coses mai tornaran a ser com eren. El nostre sistema de vida, i el dels que ens segueixin en el futur serà diferent. Catalunya era un motor d'Espanya: generava treball i valor, i erem reconeguts com una de les regions amb més potencial d'Europa. Els responsables d’aquest pas enrere tant econòmic com social haurien de ser jutjats, i en qualsevol cas apartats de tota activitat pública. És un insult a la intel·ligència  que els responsables de tot això uns estiguin al Senat,  i altres assessorant no se sap massa bé a qui ni a què. No podem permetre que aquestes responsabilitats quedin impunes. Això només passa en països tercermundistes, sense ètica ni valors.


Cap comentari:

Publica un comentari