dissabte, 18 d’agost de 2012

Medicaments sense finançament i “efecte crida” als immigrants sense papers




Tal com el govern central ja va anunciar fa uns mesos i vaig comentar en aquest blog, el BOE ha publicat la llista dels 417 medicaments que queden exclosos de la prestació del Sistema Nacional de Salut. Aquesta llista que publica el BOE en la seva edició del divendres 17 d’agost  preveu algunes excepcions per patologies concretes en les que tot i eliminar el fàrmac de la prestació aquet  serà finançat igualment per la seguretat social  sota determinades condicions (veure el decret i les disposicions que el regulen). La mesura entra en vigor el proper 1 de setembre.


El conseller Ruiz a la Universitat Catalana d'Estiu
a Prada de Conflent

El conseller Boi Ruiz ha comentat aquesta Resolució i no ho ha fet pas amb entusiasme. D’una banda per que en la seva opinió alguns medicaments que han estat eliminats de la prestació del Sistema Nacional de Salut seran substituïts per altres que si estan inclosos en el finançament però que són més cars. L’exemple concret que va posar el conseller va ser el de l’Almax que ha estat exclòs, però que probablement hi haurà metges que en lloc d’Almax prescriuran Omeprazol que està finançat per la seguretat social i és més car que l’Almax. És per això que el conseller Ruiz es vol esperar a finals d’any per veure els efectes d’aquesta nova retallada. No té clar que els objectius econòmics que es persegueixen es puguin assolir.

Jo hi afegiria encara un altre argumentació que reforçaria la visió que aporta el conseller Ruiz: segons em diuen amics bons coneixedors del tema, sembla que la majoria de productes farmacèutics exclosos del finançament són força antics, amb més de 10 anys de presència a les farmàcies. Es tracta per tant dels fàrmacs més barats del sistema, cosa que tot i poder semblar d’entrada un estalvi,  a la llarga pot ser més aviat el contrari per l’efecte “substitució”. Per això discrepo del conseller en el calendari que ell posa per avaluar els efectes del decret: ell ho situa a finals d’aquest any i jo ho post poso un any més, és a dir crec que hauríem d’esperar a finals de 2013 per constatar que l’estalvi  que vol fer el govern de Madrid no sigui tal estalvi. Tant de bo m’equivoqui. 


L'Omeprazol pot substituir al Almax











Per altre banda, el conseller Ruiz ha sortit al pas d’un altre retallada del govern central anunciada també al passat mes d'abril, assegurant que Catalunya continuarà atenent les necessitats sanitàries dels immigrants sense papers, vigilant únicament aquells cassos que es puguin relacionar amb el turisme sanitari. Aquest plantejament del conseller Ruiz és en la pràctica el mateix que el de altres 4 comunitats de l’Estat: País Basc, Andalusia, Canàries i Astúries.  Aquesta actitud em sembla contradictòria. Aquest és un tema que cal afrontar-lo al meu entendre unitàriament a tot l’Estat si no es vol crear un “efecte crida” que atregui immigrants entre comunitats que els donen assistència sanitària i les que no. Per altre banda, amb les moltes retallades que hem sofert els catalans en els serveis de salut, hi ha un problema ètic important: mentre els jubilats han de pagar una part de la farmàcia, és ètic que els immigrants sense papers rebin el 100% de les prestacions? En temps de penúries econòmiques estem en condicions de mantenir l’esperit kumbaià d’aquests últims 15 anys?



Objecció de consciència si, però amb ètica
i seriosament, amb totes les consequències 

A Catalunya més de 1000 metges de familia han fet objecció de consciència per tal d’atendre als immigrants sense papers. És una opció respectable. Suposo que aquesta objecció de consciència deu anar lligada a la renúncia de la part del salari generat en els temps que emprin a atendre a aquests emigrants que no tenen dret a la prestació, o bé els atendran fora d’horari. El contrari em semblaria una presa de pel: fer objecció de consciència i seguir cobrant dels impostos que paguem tots... Recordo el cas d’un ginecòleg lleidatà que fa ver objecció de consciència per tal de no fer avortaments en la sanitat pública, per en canvi fer-los en el seu “xiringuito” privat.  Explico això per que aquests metges de família que han fet objecció de consciència per atendre als immigrants sense papers han pres una decisió digna de ser lloada...sempre que la prenguin al seu càrrec...no al de tots!!!



2 comentaris:

  1. Es veritat que cal ser conseqüent amb les pròpies conviccions. Si hi ha metges de sanitat pública que volen atendre a persones que legalment no hi tenen dret i que necessiten atenció sanitària no continguda en el catàleg per el cas concret, ho poden fer a través de la societat civil que te tantes entitats altruistes. Una feina molt lloable. El que no poden fer és disposar dels recursos públics que van destinats a unes prestacions i necessitats concretes.Tal partida per tal prestació. Seria una atenció que desatendria l`atenció a la qual va destinada , una desviació de recursos.
    Cal reorientar les bones intencions a la via que corresponen, que és la faceta particular dintre de la societat civil, no a la faceta professional dintre del servei públic. Un acte de generositat que cal orientar i no desviar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb la teva aportació. Em sembla que aquests actes altruistes han de ser valorats com cal, però per això és necessari que qui els practica entengui que s'han de respectar també els drets dels ciutadans i ser coherent amb les pròpies decisions i el que es deriva d'elles

      Suprimeix