divendres, 27 de juliol de 2012

Catalunya entre l'espasa i la paret



Des de fa temps estem assistint per part del govern central a un atac sistemàtic i constant contra els interessos de Catalunya. Recordem que en èpoques del  PSOE al poder, les negatives a negociar la gestió de l’aeroport del Prat varen ser constants. També en els últims moments del govern Zapatero, no ens van voler pagar les quantitats que es derivaven de la clàusula addicional 3ª de l’Estatut o del fons de competitivitat. Igual que les transferències de “Rodalies”en les que només es transferia la possibilitat de modificar determinats horaris i ben poques coses més, i on les inversions que l’Estat central es va comprometre a fer,  a hores d’ara quasi tres anys més tard, no s’han executat ni en el 10%.  No cal recordar aquí la destralada que va sofrir l’Estatut de Catalunya votat pel poble català al seu pas pel Tribunal Constitucional.


El ministre Montoro és un dels ministres més fatxendes
 dels últims governs espanyols

Semblava que elsacords CiU - PP per assegurar la governabilitat de Catalunya podien significar un gir en aquest panorama d’incompliments, però ben aviat es va veure que les coses no només no milloraven sinó que fins i tot empitjoraven.  El PP ha mantingut els mateixos impagaments que va iniciar el PSOE i hi ha afegit una nova quota de l’addicional 3ª de l’Estatut. Pel cap baix, els impagaments de l’Estat espanyol a Catalunya superen els 3.000 milions d’€  a dia d’avui. A aquests impagaments cal afegir-hi l’ofec econòmic al  que l’Estat sotmet a Catalunya: mentre Brussel·les flexibilitza les condicions a Espanya (major percentatge de deute, i més temps per arribar-hi), l’Estat exigeix a Catalunya un major esforç en la reducció del dèficit en menys temps del que el propi Estat disposa.

Però l’ofec de Catalunya no es refereix exclusivament a temes econòmics. Abasta també aspectes culturals com la llengua o l’ensenyament. Des de València, Balears o Aragó, comunitats dominades totes elles pel PP els atacs al català són constants, alguns d’ells fins i tot bordegen els límits de la intel·ligència, com és el cas d’Aragó que denomina aragonès oriental al català que de sempre s’ha parlata “la franja”. I des de dins de Catalunya partits com el PPC o Ciutadans no perden ocasió per atacar una vegada i un altre la immersió lingüística a les escoles, i combatent l’ús preferent del català en ajuntaments com els de Barcelona i Girona. En definitiva un atac en tota regla tant en l’àmbit econòmic com en el cultural. 

El Sr. Millo va caure del cavall i una llum li va mostrar el camí...
Va canviar UDC pel PPC i ara és més papista que el papa.

Però els greuges no acaben aquí. Aquests dies s’ha debatut al Parlament de Catalunya el denominatpacte fiscal, que no és altre cosa que un intent de limitar el dèficit fiscal català a unes xifres que en principi serien la meitat del que representa el sistema de finançament actual assegurant doncs una quota de solidaritat cap a Espanya

Doncs bé, després de marejar la perdiu una vegada i un altre, finalment dos partits, PSC i PPC, han trencat  una àmplia majoria del Parlament de Catalunya abstenint-se els uns i votant en contra els altres, de que Catalunya  pugui tenir una Agència Tributària pròpia. I el fet no és baladí. És avançar el que succeirà a Madrid si algun dia es debat la possibilitat del pacte fiscal per Catalunya. Elssocialistes espanyols i els populars espanyols que configuren més del 80% dels diputats del Parlament espanyol s’hi oposaran, fet que impossibilita que Catalunya deixi de ser de per vida, la “pagana” dels paràsits espanyols encarnats a la perfecció pels diferents  governs que ha tingut Extremadura.

El Sr. Monago president de la Junta d'Extremadura és un
autèntic titella.  Els seus fets així ho corroboren
Reaccions com lesque ha tingut el Sr. Montoro, el ministre més fatxenda de l’actual govern espanyol, o del Sr. Monago president de la Junta d’Extremadura i candidat a serel pallasso per excel·lència de la política espanyola, no sobten gens. Tot forma part d’una estratègia molt clara: acabar  amb l’economia, la llengua, la cultura i la història de Catalunya. Segurament alguns pretenen a més acabar també amb l’autogovern català.

Tot és molt lamentable. Que el PSC hagi caigut en mans del Sr. Pere Navarro, braç armat de la facció més espanyolista del PSC, avergonyiria sens dubte a Pallach o Raventós, per citar dos símbols del progressisme català. Que el PPC estigui en mans d’una estrafolària Alicia Sanchez Camacho més espanyola que política, o d’un EnricMillo instal·lat en la rancúnia pel poc cas que li van fer a Unió, són realitats que els catalans hauríem d’entendre com temporals, i pensar que entre tots podem aconseguir un país molt millor del que aquests personatges ens volen endossar.  

El Conseller Mas Colell no vol acceptar condicions per acudir
al fons de rescat. Molt em temo que Madrid el farà
passar per l'adreçador
Ara, i conseqüència de tot plegat, Catalunya es veu en la necessitat de demanar el rescat econòmic. El govern català no pot fer front a tots els pagaments que té compromesos i que van ser adquirits pels últims governs Pujol, però sobre tot en l’època trista i nefasta del tripartit, fonamentalment del tripartit Montilla. Segons elconseller Mas Colell, acudir al fons de rescat no equival a la intervenció de la Generalitat per part de l’estat espanyol, però el mateix deia Rajoy respecte a Brussel·les quan ells van tenir que demanar el rescat de la banca espanyola, i només cal veure que ens ha succeït després d’aquell fet: pujada brutal de l’IVA entre altres coses. Particularment em preocupa que el PP, estimulat pels“voceros" de la caverna mediàtica aprofiti l’ocasió per intentar eliminar o si  més no, escapçar molt, aquesta mísera autonomia de la que disposem. Seria l’objectiu final de l’ofec al que ens tenen sotmesos.   

El que han de saber a Espanya és que a vegades quan et posen entre l’espasa i la paret, alguns valents acaben triant l’espasa. Serem prou valents els catalans?  


www.rbaestudisiprojectes.cat               



6 comentaris:

  1. Jo demanaria el rescat als "Marines" i proposar a Mr. Obama ser un estat associat als EUA: és clar que no passaríem de ser un Puerto Rico qualsevol! perdó...Puerto Pobre! El Molt Honorable President Más sap que si trenca amb el PP (el suport que li dona el partit españuelo li és important, fins ara) estem abocats a noves eleccions. Si es convoquen, les enquestes diuen que CiU tampoc tindria majoria absoluta i caldria cercar noves aliances. Podriem trobar-nos igual que ara però d'aqui uns mesos..és a dir, més temps perdut. Els catalans que som diversos i contradictoris com tots el íbers, mal que ens pesi! no tanquem files en idees unitàries ni combreguem del mateix calze.Mentre tant, els heralds d'uns i altres oficien el concert de l'enrenou, que si patatim..independència que si patatam...no donarem suport al parlament. Pel mig, la prima de risc desbocada, la deriva social per l'estrangulament de drets del govern espanyol (amb important supor de CiU)i el menyspreu continu a una societat que està espantada perque veu que ningú li aporta solucions i que el futur cada vegada és més negre. Se que aquesta opinió no apota cap solució, però transmet afartament. si el que vol el President Más és la ruptura i tibar de debò la corda, sap que no compta amb el suprt de tots. I em temo que juga a aixó per despistar. Perque de debò, amic Ricard, penses que el Govern de CiU pensa en la via secesionista? Creus que l'actual i inanimada UE acceptaria aquesta opció? Fireworks! Alguns no estem bé ni a Espanya ni a Catalunya.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amic Mallory: penso que tothom pot pensar el que vulgui; tu també...El cert és que els atacs espanyols contra la llengua que la meva mare em va ensenyar a parlar em semblen del tot reals i no imaginaris. Per tant, no se quants som, però segur que no estic sol en aquesta situació. Per defensar la meva llengua de la que els colonitzadors em volen imposar sempre hi estaré disposat
      Salut company!

      Suprimeix
  2. Apreciat Ricard, malgrat els meus comentaris d'ànim gris, si em preocupa i molt la ofensiva del PP no només contra tot allò que no es del color de la España retórica de la Unió i del Cid sino també la pressa que tenen en desmuntar el dit "estat de les autonomies" mitjançant la cessió de competències de les comunitats autónomes al govern central que em temo és el que orquesten des del govern central amb les comuniatts governades pel PP. L'aprimament de competències duplicades que en el fons és un aprimament demagògic del que és control democràtic. I en aquest aprimament que es produirà, sens dubte, la "insatisfeta Catalunya" quedarà molt tocada (als ulls del Reino i d'Europa) . Si els demés aprimen estructura que cony fan aquests catalans amb les seves Ambaixades, el seu Parlament, els seus cnsells comarcals,etc, etc!!!??? Aixó diran de nosaltres i aquest és el panorama que es preveu a curt termini. Aixó és el que es dirà una i altra vegada aqí i a Europa i ho tenim magre si no hi ha unitat d'acció. Si, en aixó soc plenament d'acord amb tu. I em preocupa molt l'actitud del PSC, la seva miopia per no veure que més que mai està en perill no tan sols la nostra identitat, sino la democràcia tal i com la hem conegut els darrers 35 anys. L'amenaça de l'ultraliberalisme, la dictadura financera que no enten ni vol entendre de paisos, drets i llibertats a la qual li sobren parlamentaris, alcaldes, serveis socials i serveis públics. L'ultraliberalisme que amaga la seva voracitat en discursos de culpabilització de tota la societat. Més que mai, política i necessitat d'acció conjunta! Si de valentia parlaves, cal però fer algunes coses. CiU te que deixar de banda l'ambigüetat per la seva suposada responsabilitat en la governabilitat d'Espanya. I te que fer algun gest per prioritzar , malgrat tot, el benestar dels ciutadans d'aqui. Les noticies d'endarreriment del pagament als centres i entitats que presten serveis socials, el no pagamet de les nómines de juliol és molt greu i es tradueix com a falta de sensibilitat social del govern català. Gestos que en té molt pocs! El PSC, marasme d'opinionms i actituds te que fer compatible la seva ànima social amb el sentit de pertinença de Pais i lleialtat a la seva història. Es pot ser socialista i català i no sentir-se culpable per aixó. Es pot recolçar un pacte fiscal de màxms si aquesta és l'eina de millora financera però també l'ena política per obligar a seure al govern central. Enfí...podem continuar, però aquest és el teu blog no la meva fulla parroquial. No em vull estendre més, però certament estic molt preocupat

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La teva és una preocupació compartida no només per mi...sinó que estic convençut que moltes altres persones la tenen com a pròpia. Hem arribat a un punt que no se sap a on ens porta. És com aquell dia pujant el Tapou, quan erem a aquella gelera i no es veien les fites...i ara què fem? Aquell dia varem tenir sort en recuperar el camí, però avui a Catalunya no veig ningú capacitat per orientar-se en aquest marasme polític i económic al que ens han dut UNS I ALTRES. L'ambigüetta de CiU també, i tant que si.
      De tota manera mai m'ha agradat viure sense un bri d'esperança o d'il·lusió o d'imaginació, no se com dir-ho. Segurament és per això que el meu somni passa per una Catalunya plena, sense hipoteques (ni subprime ni de les altres) que ens permeti als catalans viure la nostra vida, la que nosaltres escollim lliurement sense cap mena de limitació ni condicionament d'aquells que es limiten a exprimir-nos el suc per després a sobre denunciar que les nostres llimones no són de les mes sucoses... Oi que m'entens?
      Per cert; aquest és el blog de tots els que el fem, i tu també el fas.

      Suprimeix
  3. Aquest blog que compartim tanta gent, amb un promig d`unes 20 visites diàries, ha esdevingut una font d`informació , de reflexió, d`expressió lliure i respectuosa , i de debat intel.ligent de moltes persones interessades en la salut i la gestió de casa nostra. Ens acompanya i ens diu que no estem sols en les nostres respectives posicions de crítica constructiva. Obre esperança.

    UN ÈXIT. Enhorabona, Sr. Bosch.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, però el suposat èxit, si ho és, és de tots els que participem: els que gosem escriure, i els que prefereixen callar; els que discrepen, i els que hi podem estar d'acord. De fet l'idea inicial era aconseguir un petit foro de debat, en el que tothom pogués expresar lliurement les seves idees sobre diferents temes. Aixó encara no s'ha aconseguit, però mica en mica amb la vostra participació, va camí de ser-ho. El que més m'interessa és enriquir-me intel·lectualment amb els arguments que molta gent pot aportar.

      Suprimeix