dijous, 5 de juliol de 2012

Comissió d’investigació a la sanitat catalana




Finalment hi haurà comissió d’investigació a la sanitat catalana. El Parlament de Catalunya en la seva sessió d’ahir va aprovar a proposta del PSC la constitució d’una comissió d’investigació en el sí del Parlament per estudiar els cassos de presumptes corrupcions que han anat apareixent en els mitjans aquests últims temps

Davant dels fets que s’han anat denunciant tinc una posició ambivalent. M’explico:

D’una banda sembla molt clar que si han hagut petites o grans corrupteles aquestes han de ser denunciades i castigades si es demostren. Em sembla que això és del tot indiscutible.

Però per l’altre banda em plantejo serioses dubtes sobre la idoneïtat del Parlament per dur a terme una investigació al voltant de la sanitat catalana.


L'actual conseller de Salut Boi Ruiz haurà de comparèixer al
Parlament per actes i acusacions que de cap manera se li
 poden imputar: També l'exconsellera Geli haurà de
comparèixer gràcies als seus compnays
de partit. Costa d'entendre
En primer lloc per que de sempre, des de la recuperació dels valors democràtics, la sanitat ha quedat al marge dels conflictes i enfrontaments polítics: hi havia com una mena de pacte no escrit pel qual els polítics respectaven la sanitat per no posar-la al bell mig de la confrontació política. Semblaria doncs que aquest pacte s’ha trencat absolutament.  

Per altre banda, les diferents comissions  d’investigació que s’ha endegat en el sí del Parlament jo diria que mai han servit per aclarir res, més enllà del “pim pam pum” dels uns contra els altres. Recordo el cas Palau, els incendis d’Horta de Sant Joan, etc. Molt de soroll per a res. En ambdós cassos han estat els jutjats els qui han establert o estan establint responsabilitats per aquells fets. Per tant qui quedarà sens dubte perjudicada per aquesta comissió serà la sanitat catalana. Entenc doncs que haurien de ser els jutges els que determinin si ha hagut o no corrupció a la sanitat i que castiguin als culpables com correspongui. 

El Sr. Pere Navarro, secretari general del PSC, ha estat un dels
impulsors d'una comissió d'investigació que molta gent
al seu partit li demanava que no tirés endavant. 

Hi ha encara un altre factor que em fa dubtar: semblaria com si aquesta comissió d’investigació sigui una mena d’ajust de comptes entre diferents faccions del PSC. Si més no, això és el que es dedueix de la lectura de determinades informacions que ho insinuen. Sobta que de dues persones clau en el funcionament del Departament  de Salut en els anys del tripartit, una hagi de passar per la comissió d’investigació (la consellera Geli) i un altre, pel moment estigui fora de la polèmica quan ha estat part implicada en moltes de les decisions que estan en qüestió (el diputat del PSC Josep Maria Sabaté ex director del CatSalut)

Tot plegat amanit amb els interessos d’altres formacions polítiques que només cerquen la gresca per la gresca, amb la clara intenció de desgastar tan com sigui possible al govern.

El Sr. Josep Maria Sabaté, diputat del Parlament de Catalunya
i ex director del CatSalut, de qui no queda gens clar
el paper jugat a l'hora d'impulsar aquesta comisió
d'investigació
Tinc encara un altre raó que em preocupa, aquesta relacionada amb un intent de reconvertir el sistema sanitari català en una peça més de l’engranatge administratiu del país, i sota l’excusa de la corrupció aconseguir que el  nostre sistema sanitari estigui cada vegada més sota el control de les instàncies administratives eliminant per tant aspectes claus per al gestió: l’agilitat en la presa de decisions. Dic això per que últimament alguns mitjans de comunicació catalans estan incidint molt en justificar la necessitat de recuperar el control administratiu de la gestió. I no es tracta de mitjans de segona fila, sinó de diaris de primer nivell, entre ells un que un amic ha batejat com el “Pravda català”. Els atacs a la patronal UCH que aglutina a la gran majoria de centres privats de Catalunya són constants aquests dies i les denúncies més o menys dissimulades de contubernis i conxorxes estan a l’ordre del dia. I això no és gratuït; això respon sens dubte a una estratègia concreta i determinada que persegueix un objectiu evident: uniformitzar la sanitat espanyola tota ella sota l’estructuta de l’adminstració pública, eliminant les peculiaritats del sistema català que tan molesta a Madrid i als partits catalans d’obediència espanyola.  

Si això és així, el model sanitari català es pot donar definitivament per acabat. Aquelles inquietuds dels anys 80 que pretenien un model sanitari català respectuós amb la realitat del país, on durant molts anys ajuntaments, esglèsia i entitats mutualistes havien estat suplint les carències de la sanitat pública, poden veure com ara el model sels gira en contra i sota el fantasme de la corrupció hi ha justificació per “nacionalitzar” la sanitat pública a Catalunya.


8 comentaris:

  1. Explicar i explicar-se és un hàbit de salut democràtica al qual en el nostre pais no estem massa acostumats. Quan s'encenen les llums vermelles de l'alarma social quan algú les encen, encara que no sigui inocentment, sigui un mitjà de comunicació, un polític de facció oposada o la pròpia evidència que quelcom està passant,és molt bó, deuría ser-ho, explicar a l'opinió pública (que no és una altra cosa que els ciutadans) qué és el que hi ha. En relació als suposats "affaires" sanitaris a Catalunya, més enllà del que personalment ens sàpiga greu , el que no es pot acceptar és que després de tot el que s'ha dit, ho deixem (els affaires) en mans de la justícia exclussivament, primer , perque en el nostre pais, aquesta és lenta i no se pas si inexorable i en segon lloc, perquè per regenerar una societat que vol ser més participativa i activa a l'hora d'entendre problemes i de poder ajudar en solucionar-los, és necessari que es pugui debatre en comissió parlamentària per a esbrinar si hi ha hagut responsabilitats polítiques. Després, són els ciutadans que emeten els seus vots els que premiarann o castigaran asl representants de la soberania popular si aquestes es riuen de tots. la via política no deu conculcar ni impedir la via jurídica, tanmateix són dimensions diferents alhora que principals de les qüestions que afecten als ciutadans en general.
    No se si l'anomenat "Pravda català" està en campanya contra la patronal UCH. Com a lector d'aquell i altres diaris, si constato les diverses fílies i fòbies dels editorialistes dels diferents diaris i mitjans de comunicació. Alhora, el contrapunt del Pravda català pot ser el Times vanguardista, alineat amb les línies mestres del mutualisme del "Boi i vengo". Evidentment tot és en relació a com es vol veure, aquesta és una de les debilitats de l'esser humà.

    ResponSuprimeix
  2. La veritat és que conceptualment tens raó. Però només conceptualemnt, per que la realitat et desmenteix. Tenim una classe política que en una comissió d'investigació (la dels focs d'Horta de Sant Joan)i amb majoria del tripartit ha arribat a afirmar en les seves conclusions que calia felicitar a la Conselleria d'Interior per la bona tasca feta en l'extinció d'aquells incendis. Pocs mesos més tard, la justícia els va assentar al banc dels acusats i a algun d'ells el va trobar culpable. És per aixó que crec en la Justícia molt més que en l'honestedat de la classe política sotmesa als interessos no sempre confesables.
    Per cert, encara tinc en el record les imtages dels bombers que acudien a declarar davant la comisió, sota la presència absolutament condicionant de la "comisaria política" que el tripartit hi va posar. Tot plegat molt ètic i democràtic

    ResponSuprimeix
  3. Necessites, com jo, creure que la classe política és honesta, al menys els tenim que obligar. La justícia, a l'engrós, no ofereix tampoc garanties de celeritat, ecuanimitat i imparcialitat. També tenim que obligar a que canviï.No es tracta de defenssar una o altra opció política. Dels espectacles del tripartit en coneixem molts, si,i a les eleccions el poble va parlar, però de CiU en connivència amb PP per evitar altres comissions parlamentàries (P.ex. cas Divar), també...Tots cristians i tots pecadors. Com la foguera de Sant Joan, de vegades la regeneració passa per cremar el que no serveix, el que ens impedeix creixer o millorar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em resulta molt difícil creure en una classe política que ja m'ha demostrat en moltes ocasions del que és capaç: per no anar més lluny ahir el Parlament de Catalunya va aprovar (pinça contra CiU) que en plena crisi, en plena retallada,amb pensions congelades, amb pensionistes pagant part dels medicaments, amb funcionaris que guanyen menys que anys enrera etc., etc., els presos de les presons puguin berenar. Tu creus que puc confiar mínimament amb aquesta gent? han perdut tota la credibilitat. Cal una regeneració política absoluta. Mentre tant prefereixo que la Justícia faci la seva feina sense interferències, tot i que de la Justicia també en podriem escriure tot un llibre.

      Suprimeix
  4. Home!...jo per berenar...jabugo! i si me'l treuen, casus belli!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. doncs en el meu cas, prefereixo la coherència...per això em costa molt (i cada vegada més) estar sotmés al dictat d'unes persones que han demostrat amb escreix la seva incompetència, la seva ineficàcia, el seu egoisme, la seva poca dignitat i la carència més absoluta de valors i desconeixement del que la paraula ètica vol dir.
      En salvo molt pocs d'aquesta generalització que com a tal entenc que és injusta

      Suprimeix
  5. L`investigació judicial és la que te mes garanties d`im parcialitat i la visió dels jutges és mes aguda que la dels polítics. Però no descarto simultaniament una investigació política que atendrà uns punts de vista propis. Es poden complementar i l`important és que els corruptes no se sentin impunes per cap banda. Enforteix els sistemes de control i evita que la feblesa humana es descontroli.

    ResponSuprimeix
  6. En teoria estem totalment d'acord. En la pràctica, fins ara mai no ha estat així. Els antecedents que hi ha de comissions d'investigació, més enllà de la confrontació mai no han aportat res. Fins i tot s'ha arribat a l'extrem que la majoria ha imposat conclusions a la comissió en les que s'acabava felicitant als suposats encausats. Tant de bo aquesta vegada sigui diferent...aplaudiré

    ResponSuprimeix