dissabte, 10 de març de 2012

El dia 29 de març aniré a treballar...



La vaga general ja està formalment convocada. Els líders de CCOO i UGT Srs., Fernández Toxo i Cándido Méndez han decidit oficialitzar allò que d’una manera oficiosa ja feia algunes setmanes que era sabut.

No discutiré el dret a convocar la vaga que respecto absolutament. La seva convocatòria és legal i legítima. Tanmateix el que si que poso en qüestió són les motivacions argüides pels líders sindicals convocants. Segons diuen la convocatòria de vaga és una resposta a la manca de voluntat del govern espanyol a negociar amb els representants sindicals la reforma laboral recentment aprovada pel govern central, i per que aquesta reforma representa “l’atac més greu mai fet a la classe treballadora”.

Els líders de CCOO i UGT
Srs. Fernandez Toxo i Mendez 
Respecto aquesta interpretació sindical dels fets, però jo crec que aquesta convocatòria de vaga amaga altres motivacions. Em sembla no estar massa errat si relaciono la convocatòria de vaga general amb la pèrdua de pes dels sindicats en el que serà a partir d’ara la negociació col·lectiva. En efecte, el pes dels sindicats en les futures negociacions serà molt més limitat que com havia estat fins ara atès que la reforma laboral dona prioritat als acords empresa-treballadors per sobre dels convenis sectorials i territorials. I això no agrada als sindicats doncs saben que les negociacions en les que ells participaran tindran  poca rellevància. Segurament es limitaran a negociar la jornada laboral i poques coses més. El pes de la negociació es concentrarà en les empreses on empresaris i treballadors podran acordar sobre retribucions dineràries, organització del treball, etc., etc.

Jo crec que els sindicats intenten evitar aquesta pèrdua de poder i per tant de representativitat, doncs això els pot portar a una minva considerable d’afiliats i en conseqüència dificultats financeres per mantenir aquestes estructures tan burocratitzades i a la vegada inflades que tenen en aquests moments. Al meu entendre, amb aquesta vaga general els sindicats busquen més la seva salvació que defensar els interessos dels treballadors.



Vaga general a Catalunya

Vaga general a Grècia











Per altre banda, avui en dia en el mon del treball les coses han canviat. Ja no són com abans. Avui tenir un lloc de treball és un privilegi, i els treballadors ho saben. Els treballadors no volen posar en risc els seus llocs de treball i per això estan disposats a acceptar sacrificis importants. I ho estan per que saben que no tenim més remei que adaptar la nostra estructura productiva a la realitat que ens envolta i com en tantes coses, Europa marca el camí. Per tant els treballadors espanyols han de tenir unes condicions de treball similars (per no dir iguals) a les que tenen els treballadors dels països europeus d’avantguarda. El contrari és portar a les empreses espanyoles al desastre atès que els seu productes mai seran competitius en un mercat globalitzat. I portar-les al desastre implica el seu tancament, acomiadaments i un nivell d’atur del tot inviable.

Per altre banda, els sindicats es queixen que la reforma laboral el que fa és abaratir l’acomiadament i a partir d’aquesta afirmació diuen que aquesta reforma l’únic que aconseguirà serà incrementar l’atur. Sobre aquest punt jo el que voldria és explicar que aquesta reforma el que aconsegueix és situar els costos laborals a nivell europeu i per tant fer que els productes i serveis produïts a casa nostra siguin competitius en els mercats internacionals. Només Grècia té un acomiadament tan car com el que teniem a casa nostra, i la veritat, jo no voldria veure’m com s’han vist els grecs. Sembla que els nostres sindicats pretenen que Espanya es converteixi en la segona part de la situació que ha viscut Grècia en aquests darrers 2 anys. 

Joan Coscubiela, exsindicalista i diputat per ICV
al Congrés,  gran piulador a Twitter contra la
Reforma Laboral

Tinc el convenciment que si aquesta reforma hagués entrat en vigor fa tres anys, el nivell d’atur estaria molt per sota de les cotes actuals, per que com deia abans la reforma possibilita i facilita que les empreses i els treballadors puguin arribar a acords més enllà del que estableixen els convenis. Aquests acords, haurien evitat molts acomiadaments.

És per tots aquests motius que jo el dia 29 de març aniré a treballar, per que considero que ningú millor que jo defensarà el meu lloc de treball. I tinc el convenciment que per alguns el seu suposat interès per defensar el meu lloc de treball només els serviria en el fons per defensar les seves pròpies prebendes. I jo vull continuar essent dels privilegiats que tenim la sort de tenir una feina.


2 comentaris:

  1. El dia 29, serà prendre el pols a la democràcia. Ja veurem si qui volgui exercir el dret a treballar, podrà: Pot ser molts exercirant el dret de vaga forçats. A partir d`aquí, a veure el si Govern del PP pren consciència que cal tenir una llei de vaga que garanteixi el lliure exercici i garanteixi els serveis minims. La vigent normativa de vaga és preconstitucional, apedaçada per sentències que dificulten l`interpretació i el 4 de març va complir 35 anys. Però els sindicats no en demanen una de nova que tingui totes les garanties per tots els ciutadans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord: els piquets informatius actuen en contra del dret al treball de les persones, i ho fan amb total impunitat; malgrat això "intentaré" anar a treballar. Cal una reforma profunda del dret de vaga, especialment quan aquesta afecta als serveis públics: sanitat, ensenyament, transport públic, etc.

      Suprimeix