dijous, 15 de març de 2012

El dèficit fiscal català



Aquests dies el conseller Mas Colell ha donat a conèixer el dèficit fiscal català que continua sent el que ja sabíem d’altres vegades: el 8,4% del PIB català. Són diners que surten de Catalunya i no tornen de cap manera. Serveixen entre altres coses per crear riquesa i llocs de treball a Espanya. Segons explica el conseller el dèficit es situa any rere any al voltant d’aquest 8 % d’una manera quasi bé constant.

Explico això per que en l’últim acord de finançament pactat entre el govern Zapatero i el conseller Castells se’ns deia que una de les grans virtuts del sistema que havien pactat era que reduïa el dèficit fiscal de Catalunya. També la propaganda oficial de l’època deia que les comunitats que més aportaven a les arques comunes no podien rebre per sota de la mitjana del que rebien totes les comunitats. Doncs bé, passat el temps i comprovats els resultats de l’aplicació del sistema en l’exercici 2009 ha quedat ben palès que tot allò no era més que un bla, bla, bla, del Sr., Montilla i companyia i que la més crua realitat ens fa veure que estem on estàvem, és a dir, als voltants del 8%, exactament com abans de disposar d’aquest nou sistema de finançament.  

La credibilitat del professor Mas Colell no pot ser questionada
amb arguments reduccionistes i fora de context

Mentre el sistema de finançament estigui indexat al PIB, mai podrem parlar d’un bon sistema atès que sempre estarà sotmès a les fluctuacions d’aquest indicador. Catalunya ha de contribuir a la solidaritat de les regions d’Espanya menys afavorides; això no ho discuteix ningú. El que no té sentit és que aquelles regions menys afavorides disposin d’unes prestacions socials per sobre d’aquells que els ajuden solidàriament. Això no s’aguanta de cap manera i en canvi és el que realment està succeint amb l’agreujant que aquestes regions amb subsidis s’han acostumat  a rebre’ls de manera que no només no volen renunciar a continuar rebent els subsidis en la seva totalitat si no que a més no tenen cap interès a millorar la seva capacitat productiva per tal que cada vegada necessitin menys subsidi.

El president de la Junta d'Extremadura, el popular
José Antonio Monago 

Estem doncs davant d’un sistema pervers, pel qual aquelles regions que necessiten ajuts no tenen cap estímul per intentar finançar-se cada vegada més amb els seus recursos propis. Per sortir al pas d’aquesta perversitat, el que caldria seria fixar un sostre de solidaritat, de manera que les regions que necessitin subsidi sàpiguen que per sobre d’unes determinades quantitats no rebran ni un euro de més. I com es determina aquest sostre? Doncs la meva opinió és que el sostre hauria d’estar en la mitjana del que succeeix en altres països europeus amb situacions similars. Es diu que a Alemanya, el màxim dèficit fiscal que pot assumir un “land” en termes de solidaritat és del 4% del seu PIB, és a dir just la meitat de l’insostenible realitat de  Catalunya. I així ens va.  

No vull acabar aquest escrit sense una crítica dura contra la Sra. Martinez Sampere diputada del PSC al Parlament de Catalunya. Segons aquesta Sra., i per tant segons el PSC, si es descompten els efectes de la crisi en el sistema de finançament, el dèficit català seria molt menor: parlen d’uns 790 milions d’Euros front els 16.000 milions que ha anunciat el conseller Mas Colell. Sobre això un comentari: el prestigi del professor Mas Colell em dona garanties absolutes de credibilitat, cosa que no succeeix amb la Sra. Martinez Sempre que l’únic que pretén és justificar al seu partit i a la seva col·lega la Sra. Carmen Chacon qui no fa pas massa encara repetia que teníem el millor sistema de finançament del mon.


La diputada Martínez-Sampere darrere Montilla
A la Sra. Martinez Sempere encara li vull etzibar un altre comentari  amb tota la duresa de la que soc capaç: com pot proposar descomptar els efectes de la crisi? Perquè no els hi diu als més de 5 milions de parats que cal descomptar els efectes de la crisi? o als autònoms que han hagut de plegar, o als que han perdut els seus habitatges per no poder-los pagar?. Si descomptem els “efectes de la crisi” la gent recuperarà els seus llocs de treball, o les seves feines o els seus habitatges? Perquè a tots els que han patit i patim els efectes de la crisi no ens explica un per un que “cal descomptar els efectes de la crisi”?. Però en quin mon viuen aquesta dona i aquest partit!  Quina falta de respecte a tots aquells que ho estan passant malament. Quina vergonya!

El PSC s’ho ha de fer mirar. Després del congrés que tantes esperances havia despertat “han sortit de Màlaga i s’han ficat a Malagón”...continuen manant els de sempre.  


Cap comentari:

Publica un comentari