dijous, 29 de març de 2012

Vaga General... i vergonya col·lectiva




Finalment avui dia 29 hi ha hagut la vaga general per protestar contra les retallades y la reforma laboral. Aquesta era l’excusa oficial. La realitat és ben diferent,  doncs els sindicats han manipulat a la ciutadania fins a extrems inimaginables. Em consta, per que professionalment ho he viscut, com la reforma ha estat mal explicada pels sindicalistes donant per certes coses que la reforma no preveu i fent veure a la gent que demà estarien tots al carrer si no secundaven la vaga. Ignominiós. I més quan està molt clar que l’únic que preocupa als sindicalistes són tres coses:

Contenidors cremant al carrer Balmes de Barcelona

Que el govern de Madrid els ha baixat la subvenció un 20% i per tant menys sindicalistes podran viure d’aquesta bicoca.

Que el govern de Madrid els ha dit per activa  per passiva i per perifràstica que reduirà considerablement el nombre d’alliberats sindicals de les empreses públiques, i per tant tot i que continuaran cobrant, si més no hauran de treballar la jornada complerta si volen accedir al sou.

I que la reforma laboral dona més importància als acords entre empreses i treballadors que no pas als convenis col·lectius sectorials, autonòmics o estatals fet que deixarà sense feina a un bon nombre de sindicalistes i assessors que participaven fins ara en les negociacions i que a partir d’ara alguns d’ells passaran a engrossir les llistes de l’atur.




I aquestes, i només questes són les raons per les quals els dos sindicats majoritaris (CCOO i UGT) han convocat la vaga general. El demés és demagògia, manipulació, mala fe, o com se li vulgui dir.  

El cert és que tot i els talls de trànsit a la Ronda de Dalt he pogut anar a treballar, i sortejant contenidors tombats a la via pública he pogut arribar a la feina. El que més lamento és la imatge que Barcelona i per extensió Catalunya ha donat al mon: violència, piquets que impedien que la gent exercís lliurament la seva voluntat, agressions, actes vandàlics, incendis, mobiliari urbà cremat, vidres d’aparadors destrossats, etc. Això és el que hem aconseguit, explicar-li al mon que som una colla d’incivilitzats. 

Avui més que mai renego dels nostres líders: uns líders polítics incapaços de treure’ns  de l’atzucac en el que ells mateixos ens han portat. Tant d’Espanya com de Catalunya. Sembla mentida que amb un país com el que ens han deixat continuïn amb les seves baralles de sempre i demostrin la seva ineptitud.  Uns líders sindicals anacrònics, desfasats, vividors, que mai han treballat i intenten no tenir-ho que fer mai, preocupats exclusivament per les seves prebendes. Uns líders d’opinió, periodistes en la seva majoria, que estan més pendents de dir allò que els seus amos ideològics els han ordenat que no pas allò que els dicta les seves consciències (això els que en tenen)   i uns líders econòmics i industrials que han abandonat l’economia productiva per instal·lar-se en l’economia especulativa, que els porta rèdits a ells però cap valor afegit  a la societat. Renego d’aquests líders i dels que amb la seva submissió els donen suport i em revelo contra tanta mediocritat  en el poder. Ja n’hi ha prou.



I com que em sento molt a disgust amb el meu país i amb mi mateix, avui deixo pas a les imatges, per que com es diu valen més que moltes paraules de les que jo podria escriure.




































 






Imatges totes elles al voltant de la vaga general d'avui 29 de març de 2012, que culminen amb una covarda agressió a un jove a l'estació de Sants de Barcelona


Cap comentari:

Publica un comentari