divendres, 15 d’abril de 2011

Només faltava la Pajin a la Plaça Sant Jaume!...tot plegat em recorda Grècia abans del rescat...




Hi ha qui te el do de ficar sovint la pota: l’altre dia la Sra. Pajin, Ministra de Sanitat del govern espanyol, va dir en una visita a Barcelona que entre fer retallades a sanitat o eliminar el impost de successions, ella ho tenia molt clar...

Ahir va tornar a insistir, en prova de la seva incontinència verbal, amenaçant al Conseller Boi Ruiz, dient que ha demanat un informe per avaluar les conseqüències de les retallades a Catalunya, com si ella tingués alguna competència en la sanitat del nostre país, que està totalment transferida a la Generalitat de Catalunya. Més li valdria avalar a Madrid que el govern ens pagui el que ens deu...


Són ben bé ganes de posar-se allà on no la demanen, i cercar rèdits polítics d’una crisi econòmica que el propi govern del PSOE ha contribuït a generar i el tripartit a incrementar. Fa falta molt poc sentit del ridícul per intentar beneficiar-se d’una situació que  tu mateix has creat...Aquesta Sra., es deu pensar que els catalans som rucs...és clar que jo també ho pensaria...Després de carregar-se l’Estatut via tribunal constitucional, de carregar-se la immersió lingüística  via tribunal suprem, de carregar-se el sistema de finançament al no pagar els mil quatre cents cinquanta milions que ens deuen, els catalans hem callat com si res no hagués passat, per tant la Sra. Pajin deu haver pensat, donem-li canya a Catalunya  que ens surt gratis...

El Conseller Boi Ruiz, ha fet coses malament que he criticat quan ha convingut. Tanmateix a banda de errar en alguns plantejaments, i de no tenir un Pla ben dissenyat, cal convenir que  a més ha tingut mala sort:

Ha anat a plantejar les retallades en un moment en el que estem a poc més d’un mes de les eleccions municipals, i també tenim a la vista les eleccions sindicals. Tot això ha influït d’una manera molt evident en l’assistència massiva de manifestants ahir a la tarda a la Plaça Sant Jaume.



 Estava plena de gent de la sanitat, cert, però també tenyida de banderes sindicals i plena de polítics: ahir a la plaça St. Jaume vàrem assistir a la constitució d’un nou quatripartit, amb la incorporació del PPC a les estratègies del tripartit. Aquells que no pactarien mai entre ells, ahir anaven junts per que el 22 de maig està molt a prop... 



Una plaça St. Jaume plena de gom a gom...quina semblança amb la situació que va viure Grècia ara fa només uns mesos: just setmanes abans del rescat, el govern grec va anunciar retallades espectaculars en el sistema social dels grecs, que afectaven a les pensions (dos anys de treball més abans de poder-se jubilar),  als salaris (reducció del 20%), als funcionaris (acomiadaments del 10% del total de treballadors), increments d’impostos (IVA i carburants) etc., etc. La resposta de treballadors, estudiants i sindicats va ser tremenda (vaga general inclosa) i es va saldar fins i tot amb al mort d’un jove. Tanmateix al final del procés l’UE va tenir que sortir al rescat d’un país que s’esfondrava sense remei en un marasme de deute i dèficit imparables.



Doncs bé, aquella situació en una escala diferent, és la mateixa que estem vivint ara els catalans. Amb un agreujant: en cap cas, l’UE ens vindrà a rescatar. Ens toca per tant a nosaltres sortir de la situació, i per fer-ho calen mesures dures, no hi ha més remei. Jo puc entendre que hi hagi gent que no ho accepti, però ens hi estem jugant el futur; i això és molt serio.  Segurament, quan s’acabi tot el procés i haguem pogut recompondre la situació, serà el moment de demanar responsabilitats a aquells que ens han dut amb la seva maldestra capacitat a aquest punt. Em temo però, que la societat civil ha decidit ja que alguns no tornin a tenir mai més responsabilitats de govern, sense esperar a que la situació es redreci.

De tota manera em preocupa tot plegat per que no tinc gens clar com es pot reconduir avui en dia la situació. Hi han indicis que el Departament de Salut potser baixarà una mica la intensitat de les retallades; també sembla clar que el conseller Ruiz, que ha actuat malament, però de bona fe, ha de poder refer el seu crèdit pel bé de la sanitat a Catalunya. Semblaria prudent consensuar un Pla d’actuacions fonamentalment amb els professionals de la salut i a ser possible també amb sindicats i partits polítics. No estaria de més que les patronals del sector deixin de fer el posat del que no es vol comprometre, i col·laborin a aportar solucions actuant d’una manera més decidida.

Haig de confessar que jo mai he vist al gerents dels hospitals com a actors interessats en la confrontació política. És per això, que mani qui mani, he defensat sempre gerents professionals per que sé que actuen amb la responsabilitat que pertoca, més enllà dels interessos polítics dels uns i dels altres. Tanmateix, en aquesta ocasió haig de dir que en més d’un cas he notat una deslleialtat que només puc atribuir a una molt baixa professionalitat d’algun gerent d’algun hospital de Barcelona ciutat, del seu entorn metropolità, i fins i tot d’alguna capital de província. Això tampoc és ètic; per dignitat professional haurien de dimitir abans no els dimiteixin... Professionalitat i lleialtat són dos dels eixos en el que un bon gerent basa la seva actuació  





Cap comentari:

Publica un comentari