divendres, 22 d’abril de 2011

Continuen les protestes




Novament el personal sanitari i no sanitari d’alguns centres de la XHUP, ha abandonat als malalts a la seva sort, i als voltants de la una del mig dia de dimecres 20 d'abril, és van manifestar tallant algunes de les artèries importants de la ciutat de Barcelona i de l’àrea metropolitana, en contra de les retallades que el Departament de Salut ha d'aplicar com a conseqüència de la manca de diners. 


Personal de Vall d’Hebron, Bellvitge, Clínic,  Mar, Germans Trias, Viladecans, Tarragona, Arnau de Vilanova de Lleida (que s’afegeix també a la festa), i algun altre que em deixo, han volgut manifestar novament el seu malestar per les retallades del Departament de Salut.

Pel que em comenten alguns gerents,  són fonamentalment dos el sindicats que estan al darrere de les mobilitzacions: el sindicat de Metges de Catalunya, i em diuen també que gent del CATAC.  És evident que davant de les properes eleccions sindicals, la resta de sindicats s’hi apunten de presa. Sembla tanmateix que en algun d’aquests centres, tenen el recolzament d’algun gerent d’aquells que confon la professionalitat amb el sectarisme polític. És una llàstima que això sigui així, per que fins ara, els gerents dels hospitals de la XHUP havien manifestat molt clarament que la seva única obediència era la de la professionalitat. Sempre hi ha hagut excepcions és cert, però jo em refereixo no a tots els que cobraven com a gerents, si no als que eren efectivament gerents. I d’aquests, polititzats, amb militància política i “obediència deguda” com a la mili, jo diria que cap.    



En ocasions els gerents hem estat crítics amb l’Administració, quan s’han pres mesures que han ajudat molt poc a la gestió. No queden tan lluny els temps en els que l’Administració castigava la bona gestió.  Algú recordarà que si el centre que estaves gestionant obtenia resultats econòmics acceptables, a l’any següent et penalitzaven econòmicament. “tu te’n surts...” et deien. I aquells centres que tenien   un dèficit més elevat, en lloc de canviar al gerent el que l’Administració feia, era incrementar el pressupost per veure si finalment se’n sortien. I aquest sistema pervers, s’ha anat aplicant any rere any, i això a alguns gerents no ens agradava gens.  Al llarg del temps, els que anaven bé, han continuat anant bé tot i les penalitzacions per gestionar bé, i els que no, han seguit pel camí el pedregar...Tot i això, el tracte amb l’Administració era correcte i exempt de deslleialtats.

Avui les coses són una mica diferents, i per arribar a la gerència de segons quins hospitals, cal acreditar no tant l’experiència en gestió, o formació adequada, si no l’adscripció a determinades formacions polítiques, o a determinades creences religioses  i  a més casi sempre cal tenir una determinada professió: ser metge.



Entraríem ara en un altre discussió que no és la que m’ha portat a escriure aquesta nota. Tanmateix diré molt clarament el que penso: avui en dia per ser gerent d’un centre sanitari, el que cal en primer lloc és ser un líder; en segon lloc tenir clar que vol dir ser gerent: optimitzar la utilització eficient dels recursos,  en tercer lloc tenir una formació adequada a les funcions que com a gerent s’ha d’assumir i finalment, si a més ets metge,  doncs tot això que tens guanyat. 


Un bon gerent sempre intentarà aglutinar al seu voltatnt al millor equip
Però aquesta última condició per mi, no és precisament la més important. Només cal repassar quins han estat els millors gerents de la sanitat catalana d’aquests últims 25 anys i analitzar quants d’ells eren metges (Esperança Martí, Jaume Suana, Marc Garreta, Josep Marull, Joan Prats, Joan Grau, Francesc Moreu, Manel Jovells... cap d'ells metge).  Avui en dia, la gestió en un centre sanitari és basa molt fonamentalment en el treball en equip. El que cal doncs, sobre tot, és saber estructurar un molt  bon equip en el que la figura del Director Mèdic, aquesta si, és clau.






Deixant el tema, que té sens dubte interès i del que ja en tornarem a parlar en un altre ocasió, ara el que toca és esperar. I no només per que estem al bell mig de la setmana santa, si no sobre tot per que el Departament de Salut ha anunciat pel dimecres vinent, l’anunci del Pla d’Actuació davant la manca de diners del sistema sanitari català. Esperem doncs al dimecres 27  a veure si finalment el conseller Boi Ruiz i el seu equip han estat capaços d’arribar a acords amb els col·lectius que tenen un paper significatiu en el dia a dia de la sanitat del nostre país. Tant de bo el Pla pugui aplicar-se sense tan enrenou com el que hi ha hagut aquests últims mesos. 


1 comentari:

  1. Comentari molt curt....en relació a les teves reflexions... en relació a a la llista dels "reis gots", perdò, dels millors gerents....tot és discutible. Presència i imatge no els hi nego, fisn i tot a algun, esperit d'innovació important, però bastant de fum i molt de supèrbia que no sempre han acompanyat bons resultats. La meitat més mediàtics que efectius. Manquen però alguns bons gerents en aquesta llista, menys mediàtics, menys polítics, però més professionals. Jo en connec almenys un parell. Menjo cargols unes quantes vegades l'any amb ells

    ResponSuprimeix