dilluns, 24 de gener de 2011

No anem bé, Sr. Conseller

Avui, en unes declaracions que publica La Vanguardia digital el nou Conseller de Salut, el Sr. Boi Ruiz explica que vol aconseguir en un termini no més llarg de dos anys un major poder de resolució als ambulatoris per tal d'evitar que molts malalts acudeixin als centres hospitalaris del país.

Aquesta és la seva mesura estrella per poder respectar el pressupost restrictiu que ens anuncia per aquest any i pel vinent. L'acompanya amb altres mesures com no cobrir les vacants que per jubilacions es produeixin a les plantilles, i obre una possibilitat a un tema del qual en parla poc: no tots els hospitals podran fer de tot.  

Convindria recordar-li a l'Honorable Boi Ruiz, que aquesta voluntat d’augmentar la capacitat resolutiva dels ambulatoris està sobre la taula des dels temps del Conseller Trias. Des de les hores, han passat per la conselleria altres 3 consellers, i tots ells s'han plantejat aquest objectiu com a fonamental. I tot i que efectivament la majoria d'equips d'atenció primària del país han incrementat el seu poder de resolució, el problema subsisteix: les urgències i les consultes externes de tots els hospitals de Catalunya estan saturades.  I cal dir a més que aquest increment de resolució dels equips d'atenció primària ha vingut acompanyat per un increment paral·lel de despesa farmacèutica i en menor mesura de material sanitari. 

Cal preguntar-se perquè  no s'acaba d'aconseguir  aquest objectiu, tal com succeeix en altres països com ara Suècia, on les urgències hospitalàries mai estan col·lapsades. La raó és ben senzilla: es tracta d'un problema  cultural.

La cultura del sistema sanitari a casa nostra fa que la majoria d'usuaris, quan tenen un problema de salut el primer que fan és intentar acudir a un hospital. A urgències de l'hospital, haurà d'esperar 5 o 6 hores en el pitjor dels cassos, però sortirà diagnosticat i amb una idea clara de que ha de fer. També sortirà amb una cita per l’especialista. Per contra, si aquest mateix malalt té l'ocurrència d'anar al seu cap, es trobarà que per una visita d'urgències li fan demanar hora.  Segurament aconseguirà que el vegin a la setmana següent: li demanaran un seguit de proves diagnòstiques, probablement una analítica i unes plaques o una ecografia o qualsevol altre prova. Per fer-se l'extracció per l'analítica, haurà de tornar un altre dia, i per les proves diagnòstiques, per la majoria d’elles haurà d'anar a l'hospital a que els hi facin. Finalment haurà de tornar a veure al seu metge de medicina general que l'enviarà a un especialista. Amb sort, al cap de 3 mesos estarà diagnosticat i amb el tractament adequat. A l'hospital tot això s'hauria aconseguit amb 5 hores d'espera.   

Per tant   la gent ho té molt clar: que els consellers i altres alts  directius vagin fent declaracions que ells aniran a urgències dels hospitals. És lògic: la gent, pel general i encara que a vegades ho faci de manera inconscient, actua amb criteris d’eficiència 

Però la cultura del sistema està influïda a més per altres factors : els propis metges de família dels centres d'atenció primària, estructuren el seu treball de manera que cada dia veuen com a màxim un determinat nombre de malalts. Cada dia dediquen molt poc temps a les visites espontànies; les visites als domicilis les deixen pel 061,  de la jornada laboral de 6 hores menys del 70% es dedica a l'atenció directa dels malalts, els dissabtes i diumenges no treballen, ni ells ni el personal d'infermeria, etc., etc. Creu el Sr. Conseller que amb aquest panorama la gent anirà als ambulatoris només per que ell ho digui? No, no hi aniran, per que a més els centres d'atenció primària tampoc disposen dels equipaments necessaris per poder diagnosticar al malalt amb garanties.

Dit això vull deixar clar que la mesura és bona; que el diagnòstic que el Sr. Conseller fa és correcte, però malauradament això no es canvia en dos anys: Ni en cinc! i menys amb una conjuntura econòmica que no ajudarà gens a poder equipar convenientment tots els ambulatoris i dotar-los de tots els mitjans que els hi cal  per poder substituir als hospitals en aquestes tasques. Tampoc podrà ampliar les plantilles per poder cobrir dissabtes, diumenges i festius d’entre setmana. Per tant, acceptant que la mesura és bona, està molt clar que avui per avui és inaplicable. Però això, el Sr. Boi Ruiz ja ho hauria de saber...

Vagi pensant amb altres mesures per controlar la despesa, aquesta, no la podrà aplicar.  


www.rbaestudisiprojectes.cat

Cap comentari:

Publica un comentari