Carmen Montón, nova ministra de Sanitat del govern espanyol

La catalana Dolors Montserrat marxa del “ministerio” sense haver pogut aprovar la reforma del Real decreto de prescripció infermera.

La nova ministra no és gens partidària de la col·laboració públic-privat, i des de la conselleria de Salut Universal del País Valencià no ha parat fins revertir, per motius estrictament polítics, la concessió administrativa per a la gestió de l’Hospital d’Alzira.       

Després que la corrupció generalitzada en el sí del PP acabés amb el govern de M. Rajoy, el nou govern del Sr. Pedro Sánchez ha propiciat un canvi en el ministeri espanyol de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de forma que la catalana Dolors Montserrat ha cedit la seva cartera ministerial a la valenciana Carmen Montón Giménez. Amb un govern espanyol del PP “en-li-qui-da-ció” després de la moció de censura presentada per el PSOE, el ministeri espanyol de Sanitat canvia de mans.

Dolors Montserrat i Montserrat, advocada de professió, haurà estat en el càrrec un any i mig mal comptat, i el seu pas per el ministeri no ha significat precisament cap avanç positiu per a la sanitat espanyola i encara menys per a la sanitat catalana, en la que des de final d’octubre de l’any passat ha estat consellera de Salut en funcions per efectes de l’article 155. En aquest període no ha trepitjat el despatx del conseller de Salut del pavelló Ave Maria ni una sola vegada. Montserrat ha estat una ministra amb el nomenament com a tal, però sense un verdader exercici del seu ministeri. És cert que a Madrid no l’han ajudat gens, però també és cert que la seva capacitat d’influir en la sanitat espanyola ha estat nul. Com a conseqüència d’aquesta poca incidència com a ministra, la seva gestió integral al capdavant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va ser reprovada pel Congrés dels Diputats pocs dies abans de ser destituïda com a ministra. 

Una de les poques coses que Dolors Montserrat va abordar en la seva etapa al “ministerio”, és la reforma del Real Decreto de prescripció infermera. Tot i tenir, segons ella, el text pactat amb el “Consejo General de Enfermeria” i la “Organización Médica Colegial”, el text mai ha estat publicat en el BOE. En relació a Catalunya, la ministra Montserrat va intervenir juntament amb el conseller Comin i l’Ajuntament de Barcelona en la presentació i defensa de la candidatura de la capital catalana per acollir la seu de l’EMA (Agència Europea del Medicament) a partir del moment en que el “Brexit” fos efectiu, amb el resultat que malauradament tothom coneix...  

La substitueix en el càrrec la metgessa valenciana Carmen Montón Giménez. Socialista precoç que amb només 23 anys ja va ser regidora de cultura a l’ajuntament de Burjassot, el seu poble de naixement. Ha tingut una carrera brillant dins del partit socialista i amb 42 anys ha arribat a ministra del govern de Pedro Sánchez. Milita en el partit socialista des dels 16 anys.  Des de l’any 2015, és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.    

Cal preguntar-se si el nomenament de la Dra. Montón afectarà o no, el normal funcionament del nostre departament de Salut. A priori semblaria que no, atès que les competències en sanitat estan transferides a Catalunya des de l’any 1981, i l’aplicació de l’article 155 s’ha aixecat a Catalunya des del moment en que s’ha constituït el govern català del president Quim Torra. Tanmateix hi ha qüestions com per exemple el recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei catalana d’accés universal a la sanitat, en les que el parer del “ministerio”, i per tant el posicionament de la ministre de sanitat del govern espanyol davant d’aquest tema és important.

Veiem doncs què és el que coneixem fins ara de la nova ministra que ens permeti imaginar una mica com pot actuar davant de determinats temes que afectin directament al sistema sanitari català.

Hi ha un element molt definitori de que pensa aquesta senyora del sistema sanitari públic. Des de la conselleria de Salut de la Generalitat Valenciana, la Dra. Montón ha estat implacable actuant contra el model sanitari que representava “Ribera Salud” en el conjunt de la xarxa de proveïdors del sistema sanitari valencià. Ribera Salud és un grup empresarial que gestiona a través de concessions administratives, diversos dispositius sanitaris al País Valencià, però també a Madrid i a l’Amèrica llatina. Entre aquests diferents dispositius sanitaris hi ha l’emblemàtic Hospital d’Alzira, que “Ribera Salud” ha gestionat fins fa dos mesos i escaig, quan va perdre la concessió administrativa. Aquesta pèrdua de la gestió de l’Hospital d’Alzira no està basada en uns mals resultats en salut de la població atesa, ni en un servei deficient,  ni en una pèrdua de confiança entre l’òrgan contractant i l’entitat proveïdora sinó que respon exclusivament a un criteri polític. El president valencià Ximo Puig, va decidir que s’havia de publificar l’hospital d’Alzira per motius estrictament polítics i la consellera de Salut de la Generalitat Valenciana no va parar fins aconseguir revertir determinades concessions a "Ribera Salud", tot i que els informes de la pròpia conselleria mostraven l’eficiència dels resultats obtinguts. 

Aquest és doncs el tarannà de la nova ministra de Sanitat del govern espanyol: dòcil davant de qui mana, i que prioritza els objectius ideològics a l’eficiència en la utilització de recursos econòmics.

Ho comento per aquells que avui en dia a Catalunya encara s’esforcen a parlar de la col·laboració públic-privat, dels seus beneficis, de la seva eficiència i dels seues bons resultats. Avis a navegants: pinten bastos...   

El model d’atenció urgent a l comarca d’Osona, compleix 10 anys (i II)

Un dels èxits del programa ACUT es basa en la confiança mútua entre els metges de l’Hospital i els metges de l’atenció primària de les ABS de la comarca. El model comporta que la pressió sobre els professionals del servei d’Urgències de l’Hospital es limita als nivells 1 i 2, i alguns cassos de nivell 3  

La posada en funcionament del programa ha permès estalvis considerables a les 9 ABS de l’ICS i a les dues EBA existents a Osona. És un model d’èxit en el que tothom hi surt guanyant, i també els malalts. 

   

(...Continua de l’entrada anterior)

De fet, el model, és un model integrat d’atenció conjunta a les urgències, i no es gens contradictori amb el model generalitzat d’atenció a les urgències de Catalunya definit per el PLANUC, atès que aquest servei d’urgències nocturn ubicat a les dependències de l’Hospital de Vic, disposa  d’uns espais específoics dins del servei d’urgències hospitalari. És per tant com un CUAP, amb horari nocturn, ubicat dins d’un edifici hospitalari i en cap cas funciona amb la visió professional d’un centre d’urgències hospitalari convencional, sinó que està orientat a la visió particular que els metges de família aporten a l’hora de diagnosticar malalts amb menys mitjans de diagnòstic que els seus companys hospitalaris.  

El funcionament satisfactori del programa ACUT s’ha aconseguit gràcies a una molt bona entesa entre els professionals de l’Hospital de Vic i els de les ABS de la comarca. Aquesta bona entesa passa per que l’Hospital accepta la derivació en horari diürn d’un malalt des de la primària, encara que sigui de nivell 4, sense qüestionar la decisió del metge de capçalera, i això ha permès que s’hagi instal·lat la confiança entre els professionals d’un lloc o de l’altre, i per tant, establerta aquesta base de confiança tothom accepta que sigui el triatge qui decideixi quin dels punts de servei urgent atén al malalt, sigui la primària o sigui l’Hospital. Sota aquesta premissa, en horari diürn, el personal de triatge és de l’assistència primària, mentre que en horari nocturn el personal encarregat d’assumir la tria pertany a l’Hospital. 

Val a dir que els metges de l’atenció primària no han encarit els costos fent un us excessiu de les proves diagnòstiques ni de la tecnologia de que disposa l’Hospital de Vic. Tots ells aporten un alt nivell resolutiu sense necessitat de fer un ús sistematitzat de les tecnologies avançades de l’Hospital. 

I què succeeix a nivell de costos? Doncs que cada entitat cobreix les guàrdies que fan els seus professionals o les hores que fan les seves infermeres. A nivell de facturació, l’Hospital hauria de facturar menys atès que fa menys urgències però hi ha un acord de base pel qual del CatSalut respecta la facturació d’urgències anterior a la posada en funcionament de l’ACUT. Per altre banda, tant l’ICS com les dues EBA fan estalvis considerables ates que s’han reduït el nombre de punts d’atenció de 11 a 1.

Com a aspectes que caldria millorar, hi ha el fet que alguns malalts que haurien d’acudir a l’Hospital en horari nocturn ho fan en horari diürn, però afortunadament són pocs casos que encara no han entès correctament que de dia (fins a les 9 del vespre) el dispositiu sanitari al que cal acudir és el del CAP, mentre que a l’Hospital només s’hi pot acudir a partir de les 9 de la nit. També de cara al futur caldrà reflexionar per veure si els caps de setmana, amb una afluència de gent important als pobles de la comarca, n’hi ha prou amb cinc punts d’atenció, o si caldria afegir-n´hi algun altre. 

A Vic entenen que el model està molt consolidat i no se li veu retorn. “Ha de ser capaç d’evolucionar per adaptar-se a les noves necessitats que vagin sorgint” afirma el Dr. Toribio que també valora el tarannà de la gent de la comarca, que ha ajudat molt a l’èxit del model.  

A nivell de xifres, a Osona es resolen unes 56.000 urgències a l’any, i aproximadament un 50% les atenen els professionals de l’assistència primària. Es tracta d’urgències dels nivells 4 i 5, i algunes dels nivell 3. Cal assenyalar que amb aquest programa, l’Hospital de Vic ha aconseguit al seu servei d’urgències hospitalàries un guany col·lateral que tots els hospitals de Catalunya voldrien per a ells, com és l’haver eliminat de la pressió assistencial que han de suportar, totes les urgències dels nivells 4 i 5, i algunes del nivell 3. Tot això redunda en una feina molt menys estressant per als professionals de l’Hospital, i acaba repercutint també en una clara millora de la qualitat de l’assistència que reben els malalts. Per tant, amb aquets model, tothom hi surt guanyant. És una relació win-win a quatre bandes: la població, el CatSalut, l’assistència primària (institucions i professionals), i l’Hospital (direcció i professionals).   

El Dr. Rafael Toribio clou la seva explicació recalcant el paper de l’assistència primària, que ell considera clau en l’èxit del model. Gràcies Dr. Toribio pel seu temps, i per les seves explicacions.      

El model d’atenció urgent (ACUT) a la comarca d’Osona, compleix 10 anys (I)

Osona concentra tota l’atenció urgent nocturna de la comarca al servei d’urgències de l’Hospital de Vic. Dels 11 punts d’atenció nocturna existents abans del programa ACUT, avui només en queda 1, situat a les dependències de l’Hospital de Vic. 

La valoració del “projecte estratègic” ACUT és força positiva, tant per part dels professionals, com per els habitants de la comarca, i pel conjunt d’organitzacions sanitàries que en formen part, i que any a any van renovant el seu acord. Els ajuntaments implicats també estan satisfets del funcionament global del sistema d’Urgències a Osona.

El Dr. Rafael Toribio, director assistencial de
l'Hospital Universitari de Vic 

Fa poques setmanes el programa ACUT d’urgències a la comarca d’Osona ha complert 10 anys. La seva estratègia de base consisteix a concentrar totes les urgències nocturnes de la comarca a l’Hospital de Vic. Dit així, semblaria que el model es contradiu amb les directrius implantades des del departament de Salut quan es recomana als ciutadans que abans d’acudir als serveis d’urgències hospitalaris utilitzin altres dispositius de l’assistència primària com ara el 061 CatSalut Respon, els serveis d’urgències del CAP, o els  el CUAP, que poden resoldre el seu problema de salut, sense saturar els serveis d’urgències dels hospitals. Per això, davant d’aquesta contradicció si més no aparent, he volgut conèixer de prop les característiques del projecte ACUT, i ho he fet acompanyat de la visió experimentada del Dr. Rafael Toribio, director assistencial de l’Hospital de Vic, perfectament coneixedor del model, atès que ha participat en la seva configuració pràcticament des del disseny del mateix. 

L’idea del programa ACUT va sorgir a partir de l’assignació de recursos del sistema de pagament per capitació, que estimulava a les organitzacions d’un mateix territori a prendre iniciatives conjuntes innovadores que aportessin valor i milloressin els serveis de salut en aquell territori. Així a l’any 2008, 4 proveïdors de la comarca (l’Hospital de Vic, l’EBA Vic 1, l’EBA Centelles i 8 ABS de l’ICS) varen constituir l’embrió d’aquest programa, signant un conveni amb el vist i plau del CatSalut, per reorganitzar de forma conjunta els serveis d’urgències del territori. Val a dir que aquests últims anys s’ha unit un altre ABS al conveni una nova ABS de l’ICS conseqüència d’haver-se escindit l’ABS de Roda de la de Manlleu.   

Fins aquell moment, en el territori hi havia fins a 11 punts d’atenció urgent oberts a la comarca, alguns d’ells amb una activitat molt baixa a les nits. Aquesta realitat comportava també una dificultat afegida a l’hora de trobar suficients professionals per fer front a les guàrdies nocturnes en tots aquests punts d’atenció. Davant d’aquesta realitat les entitats signants del document, varen elaborar una proposta que consistia en centralitzar totes les urgències nocturnes en un sol punt, ubicat a l’Hospital de Vic, però atès per personal de l’assistència primària. Totes les ABS de la comarca contribuïen a la cobertura del servei segons el calendari de guàrdies establert. L’acord implicava que l’assistència primària ampliava el seu horari fins les 9 de la nit, de dilluns a divendres, per atendre la demanda d’atenció espontània, mentre que l’Hospital de Vic, per la seva banda, intentava derivar les urgències dels nivells 4 i 5 a l’assistència primària, i aquesta acceptava rebre aquests malalts derivats des de l’Hospital. La dotació de personal que es va establir per fer front a aquesta mena de CUAP nocturn ubicat dins de l’Hospital era de tres metges i tres infermeres. Un del metges i una infermera eren els encarregats de cobrir els domicilis. El 061, atenia la trucada dels malalts i la derivava a l’ACUT que eren en últim terme els que prenien la decisió sobre el més convenient per al malalt. 

Quan es va posar en funcionament el programa, alguns alcaldes de la zona varen posar el crit al cel, i ho varen viure com una pèrdua de serveis: “Això no anirà bé” deien, però ara, 10 anys després, aquells temors del principi han desaparegut del tot. El temps màxim de desplaçament des de l’Hospital a qualsevol domicili és de 20 minuts.  De fet, el desplaçament al domicili del malalt en cap cas ha estat un problema.  El model ACUT tampoc ha generat cap increment de les urgències, i la seva activitat es manté al voltant de les 30 i poc urgències diàries i entre 2 i tres domicilis cada dia per tot el territori d’actuació de l’ACUT. El servei d’urgències propi de l’Hospital tampoc s’ha vist afectat per el programa ACUT. Les dades demostren per si mateixes que ha estat un model eficient, i els habitants de la comarca també valoren positivament el servei, que ja està del tot integrat en el dia a dia i no rep queixes dels usuaris. Cal destacar també la intervenció del 061 i el SEM en el bon funcionament del programa; el seu paper ha estat fonamental en l’èxit aconseguit. 

Pel que fa als caps de setmana, de 8 del matí a 9 de la nit, hi ha 5 punts d’atenció en tot el territori osonenc, seguint l’eix de la C-17: Torelló, Manlleu, Hospital de Vic, Tona i Centelles, mentre que a partir de les 9 de la nit, els punts d’assistència es redueixen a un de sol, ubicat també a l’Hospital de Vic. De fet, el recinte hospitalari de Vic té dos equips de professionals atenent les urgències; els nivells 4 i 5 són atesos per els professionals de l’atenció primària i els nivells 1, i 2 són atesos pels professionals de l’Hospital. Pel que fa al nivell 3 (que representa un 50% del volum total d’urgències), és des del triatge, i depenent del problema de salut concret, on es determina quin dels dos punts d’urgències acaba atenent al malalt. 

(Continuarà...)

Roser Fernández pren el relleu d’Helena Ris al front d’UCH (i II)

Roser Fernández:

“Cal enfortir el paper del CatSalut en la governança del sistema”

“Les empreses concertades amb el CatSalut, i també les que tenen ànim de lucre, haurien d’assumir un clar compromís social a l’hora de ser contractades pel sistema sanitari públic”

“L’accés universal a l’assistència és un guany social irrenunciable” 

“De cara a aquesta nova etapa, és important no tocar tot allò que funciona...”   

  

(...Continua de l'entrada anterior)

Roser Fernández mostra la seva preocupació per un conjunt de lleis, que en aquests moments estan en el Parlament a l’espera de ser tramitades, i que es van començar a elaborar durant la legislatura passada. Esmenta el projecte de Llei de fórmules de gestió que podria deixar fora de la concertació a les entitats amb ànim de lucre, quan des del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, fa ben poc es va treure un decret que no exclou l’ànim de lucre de la concertació. Semblaria lògic que els sector Salut i el sector Social tinguessin un tractament legislatiu igual. Per altre banda el Departament d’Economia sembla que té en curs un avantprojecte de llei d’economia social, quan fa només uns mesos el CatSalut va decidir que les EBA eren entitats d’economia social i deixava fora les ordes religioses i les fundacions, creant tot plegat una nova situació d'incertesa. Des del departament d'Exteriors de l’exconseller Romeva, també s’estava tramitant un nou projecte de Llei de contractació de serveis a les persones, que tampoc se sap massa bé quin és el seu contingut. Tot plegat posa en evidència una certa complexitat legislativa que caldrà aclarir abans d’entrar en altres propostes de final incert. Dona la sensació que amb l’excusa de la transposició d’una directiva europea, que en cap cas distingeix entre ànim de lucre o no ànim de lucre, (ànim de dèficit que diu sorneguerament un amic meu), s’està intentant incidir en el debat sobre titularitats, per establir un ordre de prioritats per la contractació dels serveis de salut que podria ser:

1) ICS.

2) Empreses públiques i Consorcis.

3) Empreses privades sense ànim de lucre.

Sense considerar en cap cas com a prioritària la qualitat de la feina feta. Sembla que el més important fos la titularitat del prestador dels serveis. Són els ciutadans, i no els polítics, els que haurien de poder respondre a la pregunta de què és el més important per ells, si la qualitat de l’assistència que reben o bé al titularitat jurídica de qui la presta. 

Deixant de banda aquesta mena de laberint legal, Roser Fernández comenta que aquestes  declaracions d'intencions del president Torra encaixen perfectament amb l’horitzó que UCH s’ha marcat per actualitzar la seva proposta per donar estabilitat al sector sanitari públic i que passa també per enfortir el paper del CatSalut en la governança del sistema. És sabut que fa uns mesos UCH i el CSC varen presentar al CatSalut un document amb una proposta per estabilitzar el sistema sanitari públic en el que es preveien actualitzacions de tarifes per fer front a la recuperació salarial dels professionals i aconseguir que les institucions poguessin afrontar la reposició dels equipaments que molts del quals tenen un grau d’obsolescència elevat. Doncs bé, UCH està readaptant aquesta proposta a la nova realitat del país. Per donar resposta a les inquietuds actuals de la societat catalana també caldria incloure en aquest conjunt d’objectius un clar compromís social, especialment per aquelles entitats de titularitat privada i amb ànim de lucre del sector, que es podria manifestar fent més dures les clàusules contractuals, obligant a aquestes entitats a reinvertir una part dels seus resultats econòmics al sistema, a la millora salarial dels seus treballadors, a determinades actuacions de caràcter social en el seu entorn, a mantenir els equipaments al dia, etc. “Sumant esforços entre tots, sense exclusions, hem d’anar consolidant un model que ens permeti millorar salaris del personal del sistema públic de salut, retenir el talent dels professionals, facilitar l’accés universal a l’assistència sanitària, promoure l’excel·lència i la qualitat de l’atenció que reben els ciutadans i combatre les llistes d’espera, i tot això amb un fort compromís social, Augmentem la fortalesa del CatSalut en la governança dels sistema, per fer més fàcil assolir aquests objectius” resumeix Roser Fernández.  

En aquests moments està en curs la negociació del conveni laboral del sector, i des d’UCH no tenen clar com pot acabar aquest procés. Tanmateix Roser Fernández diu que UCH és molt més que una patronal i la vida associativa, en tant que associació d’organitzacions, és molt viva i ha de generar debat per enriquir-se els uns als altres. “Els titulars de les institucions, els gestors, els professionals, els pacients, tothom té un paper important dins de la nostra organització” afirma.  

Respecte al futur immediat, i més enllà dels temes comentats, Roser Fernández es planteja “no tocar tot allò que funciona”, donar continuïtat al projecte “+ futur” que UCH té en curs, i que pretén identificar les tendències i els canvis que afectaran la provisió i l'organització dels serveis sanitaris i socials, i a partir d’elles poder dissenyar els   escenaris més adequats per fer-hi front, i centrar-se en un gran repte com és l’organització del d’Hospitals que a l’any 2020 es celebrarà a Barcelona, impulsat per la “International Hospital Federation” i en el la Unió Catalana d’Hospitals serà l’organitzador local. Aquest congrés tractarà entre altres temes la transformació digital en l’àmbit de la salut i la integració sanitària i social i pot portar a Barcelona al voltant de mil congressistes. 

Tant de bo totes les propostes que la directora general d'UCH porta al cap, puguin consolidar-se en aquests temps propers. Empenta, ganes de treballar i talent no li manquen                 

Roser Fernández pren el relleu d’Helena Ris al front d’UCH (I)

UCH posa en valor el discurs del president de la Generalitat, pel que fa al sector sanitari, i es compromet a treballar per fer possible la sostenibilitat del sistema sanitari públic

De les tres esmenes que l’entitat va presentar conjuntament amb el CSC als pressupostos generals de l’Estat, cap d’elles ha estat tinguda en consideració, i el rodet PP, PSOE, C’s , PNV les van desestimar.    

Roser Fernández acaba de prendre possessió del seu càrrec de directora general d’UCH en substitució d’Helena Ris que ha decidit jubilar-se després d’una vida laboral àmplia i exitosa. De fet Roser Fernández “torna a casa” atès que des de començaments de l’any 2008 fins desembre del 2010 ja havia ocupat aquesta posició. Roser Fernández té també una trajectòria professional molt extensa i aglutina en la seva persona la triple visió de l’administració sanitària, la de gestió pura i dura, i la visió de la patronal. 

Tenia interès per parlar amb ella i conèixer de primera ma la seva visió del sector, una vegada reubicada en la nova responsabilitat professional. També estava interessat en conèixer el resultats final de tres esmenes als pressupostos generals de l’Estat que la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), juntament amb el Consorci de Salut i Social (CSC), havien presentat al congrés dels diputats. Començaré per aquests últims temes

La primera de les esmenes presentades feia referència a l’acord d’increment retributiu pactat entre el ministre Montoro i els sindicats, per tal que afecti a tot el personal del Sistema Nacional de Salut. Aplicat a Catalunya vol dir que aquest increment retributiu afectés a tot el SISCAT, és a dir als 30.000 treballadors de l’ICS però també als 60.000 treballadors del sector concertat. La segona esmena demanava que la despesa que es deriva d’aquest acord “Montoro” no computés a efectes del càlcul de la regla del límit de despesa establert per a les comunitats autònomes en el sí de la política d’estabilitat pressupostària. Si no fos així, els pressupostos no permetrien fer front a recurrències i altres accions de millora dels serveis sanitaris com ara les llistes d’espera. La tercera esmena pretenia revertir les conseqüències del recurs contra la universalització de l’assistència. El departament de Salut tenia ple coneixement de la presentació de les esmenes. 

Les tres esmenes  van ser rebutjades, però tal com es varen produir les votacions queda algun esperança de poder aconseguir algun resultat satisfactori, quan es discuteixi el pressupost en l’àmbit estricte de Catalunya, atès que alguna d’aquestes esmenes va ser votada favorablement per ERC.

Vist doncs el resultat de les esmenes als pressupostos generals de l’Estat, Roser Fernández va parlar de la necessitat que formar govern a Catalunya. D’entrada va valorar molt positivament el discurs del president de la Generalitat Quim Torra, que en el discurs d’investidura, i pel que fa a Salut va destacar els punts següent:

Universalització de l’assistència 

Millorar la situació dels professionals, tant pel que fa a les seves retribucions com per intentar retenir el talent 

Esforç en les inversions de reposició i per nous equipaments tecnològics

Reducció de les llistes d’espera.

Nova Llei de Sanitat

Les quatre primeres mesures, en paraules de Roser Fernández, UCH les aplaudeix, i “en aquest camí segur que ens trobaran per sumar”. Pel que fa a la llei de Sanitat, en aquests moments no existeix la sensació generalitzada de que es donin les condicions per aconseguir una llei de màxim consens, i en canvi sí que es veu un perill clar de fer fins i tot algun pas enrere en alguna qüestió fonamental per a UCH com és la defensa de la col·laboració públic-privat, que ha servit de base per consolidar un model sanitari d’èxit a Catalunya. Per tant, semblaria que aquesta proposta d’una nova llei de sanitat seria millor deixar-la per a més endavant quan el país pugui centrar-se en l’anàlisi serè de la sanitat catalana i es deixin de banda alguns posicionaments populistes que alguns han adoptat aquests últims anys i que han enterbolit la discussió en lloc de clarificar-la.

Roser Fernández apunta que en el curt termini cal centrar-se en la transformació de les polítiques de salut que s’han endegat aquests dos últims anys, com la reforma de l’assistència primària dibuixada per l’ENAPISC, o donar continuïtat al PLANUC, potenciar encara més la Salut Mental o afrontar la reconversió sociosanitària que és també una necessitat urgent. Tot això hauria d’anar acompanyat d’una revisió dels sistemes de pagament que incentivin aquestes mesures. 

En aquests sentit, convé recordar de tant en tant, que el sistema de pagament dels serveis sanitaris, acaba configurant la prestació dels serveis de salut, atès que les organitzacions tendeixen sempre a intentar maximitzar la seva facturació. Per tant, la fórmula de pagament és la millor eina de que disposa el CatSalut per aconseguir millorar la qualitat assistencial a Catalunya. Cal enfocar un nou sistema de pagament enfocat molt més a la qualitat, i que serveixi per donar resposta adequada a les prioritats que el CatSalut tingui plantejades.  

(Continuarà...)     

Es van perfilant els nous nomenaments al departament de Salut

El Dr. Josep Maria Argimon seria el nou gerent de l’ICS.

La Dra. Marta Chandre ocuparia la subdirecció del CatSalut substituint a Josep Maria Argimon.

La Dra. Cristina Nadal seria la nova directora general de Planificació en Salut al departament de Salut, i des d’aquest nou càrrec assumiria també la direcció dels serveis sanitaris del CatSalut.

Tot i que hi ha expertesa en molts dels noms que es van confirmant, queda el regust general que en alguns llocs clau del departament de salut hauria estat necessari posar-hi responsables coneixedors del sector, amb formació i experiència adequades, i amb una visió del sistema sanitari molt més fonamentada.   

Mica en mica es van saben coses sobre els nous càrrecs del departament de Salut, del CatSalut  i de l’ICS que venen a confirmar els rumors que han anat circulant aquests dies. Tal com explicava en la última entrada al blog, es dona per fet el nomenament del Dr. Adrià Comella a la direcció del CatSalut, substituint a David Elvira.

El Dr. Josep Maria Argimon sembla que serà el proper gerent de l’ICS. El Dr. Argimon té una formació molt valuosa: a banda de la llicenciatura i el doctorat en medicina té l’especialitat en Medicina preventiva i Salut Pública, és diplomat a la Universitat Pierre et Marie Curie de París en Epidemiologia i Estadística, és Màster of Science en epidemiologia i Planificació Sanitària per la University of Wales i Màster of Science en Atenció Sanitària basada en l’Evidencia per l’University of Oxfrod. Certament un currículum excepcional completat a més per una brillant carrera professional en l’àmbit del CatSalut en el que ha assumit responsabilitats com la Divisió d’Avaluació dels Serveis Assistencials, la gerència de Planificació, Compra i Avaluació del Serveis, la direcció de l’Àrea sanitària, la direcció de l’AQuAS, i la subdirecció del CatSalut. Si la seva formació és molt bona, la seva experiència professional, i la seva visió del sistema sanitari català és absolut. Un nomenament que no es pot criticar per ningú; té tots els ingredients necessaris, formació, experiència i expertesa, per poder assumir, amb plenes garanties, la feina que se li demana.

Atès que el titular del CatSalut serà algú que no té ni la formació, ni l’experiència, ni l‘expertesa requerida per assumir aquesta responsabilitat, a l’hora de trobar un substitut per el Dr. Argimon en la subdirecció del CatSalut, capaç d’aportar valor i cobrir les mancances del Dr. Comella, ERC ha tirat de manual, i ha buscat entre la seva militància una metgessa amb pedigrí sanitari. La persona triada ha estat l’osonenca Dra. Marta Chandre, que en l’actualitat ocupa el càrrec de gerent de la Regió Catalunya Central del CatSalut. La Dra. Chandre és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i té un Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries de la UAB. La seva expertesa és centra en l’atenció primària que és l’àmbit en el que ha treballat durant molts anys bàsicament a Tona (Osona), època en que a nivell polític flirtejava amb Convergència. El seu pas professional posterior per Igualada la va apropar a ERC i molt probablement a la nova consellera de Salut. Just abans del seu càrrec actual, també va ser responsable dels Equips d’Atenció Residencial del grup Mutuam. Ara, amb una visió no del tot àmplia del sector sanitari, passarà a ser la “ma dreta” del nou director del CatSalut, que com ja ha estat dit, no té expertesa en el sector salut.

Tanmateix a la Regió de la Catalunya Central, la Dra. Chandre ha deixat una molt bona imatge, tant personal com professional, i l'existència de mitja dotzena d'hospitals a la Regió segur que l'ha ajudat a dotar-se també d'una visió correcta del sector hospitalari. A banda de la possible coneixença amb la consellera Vergés, se la considera propera a David Elvira, el director del CatSalut cessant. Tot plegat, junt amb les seves ganes d'assumir noves responsabilitats, l'ha portat a la subdirecció del CatSalut.     

Un altre canvi important que està agafant força és el de la gironina Dra. Cristina Nadal. Des de l’Àrea sanitària del CatSalut ha intervingut exitosament, entre moltes altres qüestions, en el problema de les llistes d’espera i en el conflicte crònic de les urgències, ambdós temes resolts amb nota, tot i no comptar amb els recursos que haurien calgut. La seva feina, i les seves ganes de ser útil i aportar valor, la poden acabar situant al front de la direcció general del Planificació en Salut, que ha estat ocupat fins ara per la Dra. Pilar Magrinyà, militant d’ERC, que deu haver alguna cosa no massa bé quan des del departament de Salut s’estan plantejant que el seu càrrec sigui assumit per la Dra. Nadal. Tanmateix, les informacions coincideixen a assenyalar que en el cas que la Dra. Nadal acabi acceptant aquest nomenament, continuarà assumint des del nou càrrec, la direcció dels serveis sanitaris del CatSalut, que passarien doncs a estar adscrits al departament de Salut i no al CatSalut. Veurem quina és la decisió final de la Dra. Nadal.

La Dra. Nadal és llicenciada en Medicina per la UB, on també va fer el doctorat. Va ser becària al Laboratori del Dr. Joan Massagué al Departament de Càncer Biology and Genetics del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de New York, té un Màster en Direcció d’Organitzacions Sanitàries per ESADE, així com un Programa en Direcció Estratègica i col·laboració públic-privat també a ESADE. A nivell professional ha desenvolupat la seva feina a l’Hospital Clínic de Barcelona on continua col·laborant com a investigadora de l’equip d’oncologia molecular i traslacional de l’IDIBAPS. També és professora associada de Facultat de Medicina de la UB.        

Continuant amb el departament de Salut, sembla que no hi ha d’haver canvis a la direcció de l’AQuAS, on el Dr. Antoni Dedeu sembla que continuarà en el càrrec, i el mateix succeeix en la direcció general de Recerca i Innovació en Salut en la que el Dr. Barberà sembla que també té garantida al continuïtat.              

Va de nomenaments ferms, rumors i especulacions sobre nous nomenaments a Salut

Nomenaments ja ferms: Alba Vergés i Bosch ha pres possessió com a consellera de Salut.
Maria Assumpció Laïlla és la nova presidenta de la comissió de Salut del Parlament de Catalunya.  

Laura Pelai, nomenada secretaria general del departament de Salut.

Rumors seriosos: el Dr., Adrià Comella podria ser nomenat nou director del CatSalut.

Especulacions: sembla que per la direcció de l’ICS hi hauria dues possibles alternatives: el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez o el Dr. Josep Maria Argimon. 

De nou, ens trobem en una situació de canvis en càrrecs clau, assumits alguns, per persones que no tenen un coneixement profund del sector, i que ens instal·laran en una etapa de provisionalitat i incertesa, per més que s’asseguri un traspàs modèlic dels que se’n van vers els que arriben. 

El sector sanitari mereix més respecte i consideració de part dels partits polítics, que estan molts més interessats en “col·locar” als seus adeptes, que no pas en millorar el nivell de salut dels ciutadans.

Tornem a entrar en una etapa de rumors al voltant dels càrrecs més significatius del departament de Salut, com a conseqüència del nomenament de la nova consellera de Salut. Pel que fa al departament de Salut i al CatSalut, els noms que han transcendit fins ara tenen una cosa en comú: cap d’ells es por dir que procedeixi del sector sanitari, tot i que un d’ells és metge. Veiem els seus perfils:

Secretaria general del departament de Salut:

La Sra. Laura Pelai, nova secretaria general del
departament de Salut 

Avui mateix Laura Pelai ha estat nomenada secretària general del departament de Salut. La Sra. Pelai és militant d’ERC i membre de la UGT, organització en la que ha ocupat el càrrec de secretaria de Benestar i Treball i també el secretariat de comunicació del sindicat. Ha estat representant de la UGT com a vocal en el Consell de Direcció del CatSalut, i aquesta és la única referència que la relaciona amb el sector sanitari. Haurà de posar-se les piles perquè la tasca de secretària general del departament de Salut no és senzilla.

També ha escrit articles d'opinió, i un dels mitjans en els que ha publicat recentment és el diari digital "El Nacional".  

Direcció del Servei Català de la Salut:

Tot indica que Adrià Comella serà el nou director del CatSalut. Adrià Comella és metge, però mai ha exercit la professió. Segons el seu currículum ha fet un Màster of Business Administration a ESADE, i ha estat secretari general del departament de Justícia quan Carles Mundó era el conseller. Afiliat a ERC, Comella havia tingut un paper de cert protagonisme mentre estudiava medicina a Lleida, mostrant una complicitat vers el polèmic rectorat de la Universitat de Lleida de l’època. A banda del seu títol de llicenciat en medicina que no ha exercit mai, la única relació amb el sector sanitari que se li coneix li ve donat pel seu germà, el també metge Joan Xavier Comella, Director de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron i president del seu Comitè Científic. 

El desconeixement del que és el CatSalut per part del Dr. Comella, portarà problemes per més que s’intenti assegurar una transició correcte i llarga en el temps entre l’anterior director i el nou. 

Institut Català de la Salut:

Pel que fa a l’ICS les especulacions apunten dues possibles candidatures:

Per una banda torna a córrer amb força el nom del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, en l’actualitat gerent de l’Hospital Vall d’Hebron. A banda de ser metge, el Dr. Martínez Ibáñez, de entre tots els “nominats” a diferents càrrecs, és l’únic que disposa d’experiència en el camp que se li podria assignar, fet que ja dona garantia de bons resultats. Aquest experiència li ve donada no només per la seva feina al sempre difícil Vall d’Hebron, sinó també per la seva gestió a Girona, on va liderar l’aliança entre l’IAS i l’ICS, i on va començar a dissenyar les estratègies que avui conformen una aliança que estan donant molts i bons resultats.  

La Sra. Maria Assumpció Laïlla és la nova presidenta
de la comissió de Salut del Parlament de Catalunya  

Per l’altre banda, també parlen de la possibilitat que el Dr. Josep Maria Argimon sigui finalment el nou gerent de l’ICS. El Dr. Argimon és també un bon candidat per ocupar la gerència de l’ICS. Excel·lent coneixedor del CatSalut, amb un èxit professional reconegut per tothom en la seva època de màxim responsable de l’AQuAS, Josep Maria Argimon ha mostrat davant de l’opinió pública el rebuig contra el 155 i ha denunciat en més d’una ocasió els danys que es derivaven de la vigència d’aquest article per la sanitat catalana. Sens dubte és un bon candidat a tenir en compte, tot i que en el seu cas, pot jugar en contra de la seva candidatura que al front del CatSalut hi haurà tot un inexpert a qui caldrà donar suport davant les decisions sovint compromeses que el director del CatSalut ha de prendre. En aquest cas, el seu vast coneixement de tot el que es mou per el Servei Català de la Salut pot ser per ell un llast. El Dr. Argimon té un perfil molt més tècnic que no de gestió, però al seu favor hi té que és una persona molt coneguda i respectada al sector sanitari. 

Algunes opinions situen també en la línia de sortida per accedir a la gerència de l'ICS al Dr. Jordi Ara, actualment gerent territorial de l'ICS a la àrea Metropolitana Nort. Sigui quin sigui el candidat que finalment ocupi la gerència de l’ICS, el que està clar és que després de dos anys de practicar allò de que “qui dies passa, anys empeny” l’ICS podrà recuperar el dinamisme que una institució d’aquesta envergadura requereix. Haver tardat tant a trobar un candidat adient per dirigir l’ICS és un dels pocs dèficits que jo posaria a la gestió de David Elvira al front del CatSalut. 

Pel que fa a l’equip de direcció del CatSalut, i atenent a la nul·la experiència en l'àmbit sanitari del que serà el seu nou màxim responsable, cal esperar que hi hagin pocs canvis; el contrari seria del tot inesperat i comportaria un risc enorme. Però està clar que ERC ens té acostumats a tot: al costat de bones decisions, sovint n’hi ha d’altres que no entenen ni tan sols ells mateixos. I al departament de Salut, pel moment pocs rumors; només hi ha especulacions sobre la continuïtat o no de Pilar Magrinyà al front de la direcció general de Planificació en Salut.

El que ja no és un rumor, sinó una realitat és el nomenament de Maria Assumpció Laïlla, com a presidenta de la Comissió de Salut del Parlament en substitució d’Alba Vergés que acaba de ser nomenada consellera de Salut.