Mentre anem marejant la perdiu al voltant de la titularitat de les institucions sanitàries, no parlem de l’increment de les llistes d’espera ni d’altres temes que necessiten un abordatge urgent.

El conseller de Salut crea constantment cortines de fum per intentar dissimular el fracàs de les seves polítiques pel que fa a la millora de la qualitat del sistema sanitari.

Agradi  o no agradi, el que realment preocupa als ciutadans no és la titularitat del centre on l’atenen, sinó la qualitat amb la que l’atenen, la promptitud amb que resolen el seu problema de salut, el tracte que rep, la informació que li donen, i la proximitat al seu domicili del dispositiu sanitari que li correspon.

 

El conseller Comin torna a insistir per enèsima vegada en la discussió al voltant de la titularitat dels centres sanitaris i en funció d’ella, establir un criteris de prioritat. Aquesta vegada ho ha fet a través d’un escrit al diari La Vanguardia, que en el fons  és una resposta a l’entrevista al Dr. Jaume Padrós president del COMB que el mateix diari va publicar fa uns dies, i que tan malament va caure al conseller Comin i al seu entorn polític més proper. Els dies posteriors a la publicació de l’entrevista esmentada, al primer pis de l’Edifici Ave Maria, tot eren improperis contra La Vanguardia a la que s’acusava de ser el gran enemic públic del conseller Comin. Pel que expliquen, La Vanguardia no és l’únic menystingut que l’imaginari del conseller ha creat per justificar les crítiques que rep pels resultats negatius relatius al seu pas pel departament de Salut.

L’escrit del conseller a La Vanguardia porta per títol “Enfortir el model català de provisió en Salut” i en ell el Sr. conseller defensa aferrissadament les seves “desprivatitzacions”. Segons Antoni Comin, millorar el sistema de salut equival a “desprivatitzar”. Incrementar la qualitat assistencial passa per tenir més llistes d’espera a l’Hospital Taulí, o obligar al ciutadans de Sant Cugat a desplaçar-se a Terrassa per ser atesos. Comin predica unes “preferències” a l’hora d’establir concerts amb hospitals per integrar-los a la xarxa pública, basades en la titularitat dels centres, quan els ciutadans estan molt més interessats en la qualitat de l’assistència que reben, en el temps que han d’esperar per ser atesos, en el tracte i la informació que els donen, en la neteja i les condicions hostaleres, etc.

El conseller Comin afirma entre altres coses, que els hospitals públics són prioritaris perquè són propietat de tots. Segurament fa referència a “tots” els que hi tenen una plaça en propietat independentment de si fan bé o malament la seva feina. No crec que els ciutadans tinguin cap sentiment de propietat sobre cap centre sanitari, tant si és de titularitat pública com privada i pertanyent al servei sanitari públic.

Del que el conseller no parla és de la contribució que els hospitals de la xarxa pública fan al bé públic, mesurat en termes de resultats qualitatius i d’eficiència. Aquest anàlisi sí que és important per als ciutadans atès que tots els hospitals de la xarxa pública es financen amb els impostos, i per tant, una majoria de ciutadans segur que prefereixen que els seus impostos serveixin per finançar aquelles centres en els que el cost/eficiència de les seves prestacions sigui més positiu per a la societat. Què és més important per als ciutadans, el retorn social que reben fruit dels impostos que paguen, o la titularitat del centre que presta el servei. Sincerament, crec que la resposta és òbvia i el Sr. conseller n’hauria de ser conscient.

Continuar el debat al voltant de la titularitat dels centres és una pèrdua de temps. Malauradament tenim una sèrie de prioritats que cal abordar i que dissimular-les amb cortines de fum no és precisament una manera intel·ligent d’actuar. Cal actuar amb immediatesa sobre el problema de les llistes d’espera, cal millorar les retribucions dels professionals, cal afrontar els reptes de l’obsolescència d’un conjunt important d’equipaments tecnològics, cal donar solucions efectives a la precarietat laboral, cal... En comptes d’abordar aquests problemes i d’altres que segur que hi han, el Sr. conseller i part del seu equip es passen el dia analitzant la importància de la titularitat dels centres que formen part de la xarxa hospitalària pública.

Major contradicció entre el que el sector sanitari públic necessita i que la societat demanda, i les polítiques de baixa volada que els directius de l’administració pública sanitària estan duent a terme és difícil de trobar. O coincidim i emprenem d’una vegada un camí comú i consensuat o la divergència serà cada vegada més accentuada. 

Parlem de prioritats, no d’apriorismes ni d’ideologies. Parlem de consens, no d’imposicions. Parlem de sentit comú... Parlem del que a la gent li interessa de veritat i com ho fem per donar respostes intel·ligents al que la gent seriosa està demanant. 

Per cert, Sr. Comin, Adam Smith va morir a l’any 1790. Fa exactament 226 anys de la seva mort. No sé si les seves receptes, més enllà de fets anecdòtics, són massa actuals per resoldre els problemes dels sector sanitari d’avui.  

www.rbaestudisiprojectes.cat  

“L’aplec de Salut” d’Esquerra Republicana de Catalunya

Contràriament al que indicaria el sentit comú, ERC està encaparronada a canviar el model sanitari català, trencant el consens històric que sempre havia existit al seu voltant.

El conseller Comin manifesta la seva voluntat de continuar "desprivatitzant" el sistema. Encara no ha entès que a un sistema públic no se li pot reforçar el seu caràcter públic, perquè ja ho és al 100%. El que cal en tot cas és reforçar la qualitat de l'assistència i la satisfacció dels professionals amb sous dignes, entre altres mesures...  La titularitat dels centres és el que menys interessa i preocupa a la majoria de ciutadans. En canvi, la qualitat dels serveis que reben, és una de les seves principals prioritats       

Dissabte passat es va celebrar a la seu d’ERC a Barcelona, una jornada en la que el partit republicà volia explicar a la seva parròquia com veuen la sanitat en una Catalunya independent. A la jornada hi varen assistir unes 150 persones segons fonts de la pròpia organització, i entre els assistents, a banda de persones interessades a conèixer les propostes republicanes, val a dir que hi havia una nodrida representació de càrrecs públics del sector salut com per exemple Candela Calle, Toni de Déu, Joan Guix, Pilar Magrinyà o Marta Chandre entre d’altres.

Que ERC intenti explicar com ha de ser la sanitat en una futura república catalana independent em sembla mol oportú, però sens dubte seria força més interessant saber quin és el model sanitari que ERC proposa en una Catalunya com la Catalunya d’avui, atès que segons estem veient en el dia a dia, hi ha consellers del govern de Junts pel Sí, que tot i haver estat proposats en els seus càrrecs per ERC, practiquen polítiques oposades com és el cas de la consellera Bassa i el conseller Comin. 

Va presentar l’acte Marta Rovira que en el seu parlament va dir que ERC vol un país d’homes i dones lliures en el que la igualtat d’oportunitats i el benestar estiguin garantits. Fins aquí res de nou atès que aquest és el país que ja tenim ara. Va afegir que “Estem en una cruïlla, entre el de sempre i el canvi”, i va destacar la independència com a mitjà per un estat del benestar per a tots i de qualitat. En la seva intervenció Marta Rovira també va dir que “necessitem la iniciativa privada amb ànim social atès que té uns intangibles que l’Administració pública no pot aportar”. Va acabar la seva intervenció situant a ERC en l’òrbita de la socialdemocràcia.

Tot seguit va ser el torn de Carme Bertral, presidenta de la sectorial de Salut d’ERC qui va parlar sobre “Els pilars de Salut de la República Catalana”. Bertral va posar l’accent en poder fer política sanitària d’un altre manera. (Vull pensar que en referència a la desastrosa manera en com avui s’està fent questa política sanitària). Va definir el model sanitari que desitgen com “un sistema de salut integral, social, universal i republicà”. És a dir volen el model actual, perquè això de model sanitari republicà em sona més aviat a dialèctica sense cap mena de contingut real.   

 

El tercer en intervenir va estar del conseller de Salut Toni Comin, actualment a l’ull del  huracà pel seguit de controvèrsies que la seva acció de govern està generant, en el sector sanitari, en el govern de Junts pel Sí, però també dins de la pròpia ERC, on molts militants estan a disgust amb el conflictes que avui, però demà també està generant de forma continuada el Sr. conseller. La seva intervenció portava per títol “Com ha de ser el Sistema Nacional de Salut i Social de la República Catalana”. En la seva intervenció Comin va reconèixer la qualitat actual del sistema sanitari català que “ha estat construït des de la continuïtat i amb un ampli consens”. Tanmateix sembla que aquest consens al que Comin fa referència ell mateix el vol trencar utilitzant la porta del darrere,  gràcies als seus pactes amb la CUP i CSQP. Tampoc s’entén massa bé que vulgui canviar el model quan ell mateix reconeix que els seus resultats són excel·lents.

En opinió de Comin, per millorar encara més el sistema de Salut català calen dues condicions: República i polítiques d’esquerres. Sens dubte en la primera de les condicions té raó atès que una república independent implicaria més recursos econòmics per a la sanitat catalana, però amb les polítiques d’esquerres, em permetran que expressi els meus seriosos dubtes veient com es desenvolupen els sistemes sanitaris dels països del món en el que les anomenades polítiques d’esquerres estan fracassant rotundament.

El bla, bla, bla de Comin va arribar al seu punt culminant quan va voler definir aquestes polítiques d’esquerres: “parlem d’una esquerra rigorosa, de govern, que planifica i no actua frívolament. Al mateix temps és una esquerra valenta, que vol canvi i no es queda en la gesticulació. Una esquerra que busca consensos i és dialogant i integradora”.

Els que hem seguit la trajectòria de Comin al davant de Salut, al·lucinem llegint aquestes paraules perquè el conseller el que ha fet en el seu dia a dia és justament el contrari del que predica. Per tant les seves paraules només es poden interpretar des de la perspectiva d’aquell que més que explicar el futur, el que fa és defensar-se d’haver protagonitzat el present més caòtic que ha viscut la sanitat del nostre país. Un conseller que des del fracàs del present no té cap mena d’autoritat per dibuixar les característiques de la sanitat del demà...  

No cal dir que Comin va acabar el seu parlament insistint en la voluntat de continuar “desprivatitzant” els sistema sanitari públic.

Finalment, “l’aplec sanitari” d’ERC organitzat per Alba Vergés va acabar amb una taula rodona moderada per ella mateixa que va passar sense pena ni glòria. ERC continua sense tenir una visió sòlida de la política sanitària, ni del present... ni del futur. Només consignes ideològiques, populisme, i manca de rigor. 

www.rbaestudisiprojectes.cat  

Sr. conseller: clarificar conceptes sí; demanar disculpes no.

Montserrat Candini aprofita la Comissió de Salut al Parlament per explicar el sentit de la frase que un periodista va posar en boca seva "Comin està més preocupat en satisfer les demandes de l'esquerra, que les necessitats dels pacients" i que tan malestar va causar al departament de Salut.

El narcisisme del conseller Comin el porta a interpretar les paraules de Candini com si fossin una disculpa

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha estat testimoni d'una nova Comissió de Salut, en la que el conseller Comin va presentar els eixos d'una anomenada reforma de l'assistència primària, de la qual ja en parlaré en una propera entrada. Avui voldria comentar la situació que es va viure en el sí de l'esmentada comissió, protagonitzada per el conseller Comin i la diputada Montserrat Candini.

Els seguidors del blog, recordaran que fa poques setmanes, al bell mig de l'enfrontament dialèctic que Comin va tenir amb Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, relatiu a la suposada compra de l'Hospital General de Catalunya, i a l'expulsió del SISCAT del mateix hospital, un diari del sector de la sanitat va publicar una entrevista amb Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, diputada al Parlament de Catalunya i portaveu de Junts pel Sí a la Comissió de Salut del Parlament, en el que el periodista que signava l'entrevista amb la Sra. Candini posava en boca d'aquesta la frase "el conseller Comin té una gran trajectòria política però la seva àrea d’influència està molt més marcada per acontentar a l’esquerra que no pas al pacient... A Junts pel Sí, la línia vermella és el programa electoral on en cap cas posa que haguem de renunciar al nostre model sanitari...”

Aquesta frase va caure molt malament al conseller Comin i al seu entorn, però segurament seria subscrita per molts ciutadans que veuen amb preocupació com Comin intenta canviar un model sanitari d'èxit utilitzant la porta del darrera. Sigui com sigui Comin va arribar a exigir la rectificació immediata o en el seu defecte la dimissió de Candini com a portaveu de Junts pel Sí en la Comissió de Salut del Parlament. No es va produir ni una cosa ni l'altre.

El tema semblava tancat, però d'una manera inesperada en la Comissió de Salut del passat dia 17 de novembre, la diputada Candini va voler clarificar el sentit de la conversa que ella havia tingut amb el periodista. Veiem les paraules de Candini:

"...Ho vaig dir en la comissió de fa 15 dies. Vostè i jo, conseller Comin, hem tingut una pressió mediàtica a partir d’unes valoracions que jo vaig fer en un mitjà de comunicació. Jo certament explicava que a mi em semblava que en aquell moment s’estava consolidant en el conjunt del debat polític una excessiva idealització a l’entorn de la política de Salut, i jo demanava que fugíssim d’una manera global i que miréssim en el sentit de l’experiència del passat, sense posar barreres a temes ideològics, el resultat del que representava de cara a la millora dels pacients.  No tinc cap mena de dubte ni de vostè ni del conjunt del Govern, com ni tal sols del conjunt dels partits polítics perquè tots volem el millor pel conjunt dels pacients. El reclam, que de ben segur deuria d’haver fet de la millor manera possible, el que volia dir era: fugim dels dogmatismes ideològics per intentar donar el millor servei al pacient des del punt de vista de l’interès general. No tinc cap mena de dubte que tant el conseller com el conjunt del seu equip ho fan, com lògicament el grup de Junts pel Sí. Però és molt important no caure en el parany d’aquest excessiu reduccionisme ideològic que intenta explicar que uns són els bons i els altres els dolents, i que tot el que s’ha fet al llarg d’aquesta història no ha valgut res. Endavant conseller, al seu costat en la defensa de l’interès general, i que l’important és el resultat de cara al pacient..."

A banda d’aquests aclariments, la intervenció de Montserrat Candini en la Comissió de Salut del Parlament va deixar algunes frases que vull remarcar:

• “...si la segregació ideològica (que alguns estan fomentant) passa per que uns són els bons i altres els dolents, i el que es vol és fer veure que nosaltres som els purs,  això des del meu grup polític no ho tolerarem...”
• “...els revolucionaris a temps parcial no han fet res per tirar endavant el país...”  

I la resposta del conseller Comin va ser:

“... a la Sra. Candini, li agraeixo el suport que ha donat al Conseller, al seu equip i a les seves polítiques. Entenc que vostè ha volgut fer una rectificació sobre una declaració en una entrevista. Li agraeixo molt aquesta rectificació. Jo mateix vaig titllar aquesta declaració de, no se si vaig fer servir aquesta expressió, de desafortunada i vostè després ha tingut l’ocasió d’explicar-me personalment que vostè ni tan sols s’havia sentit ben interpretada pel periodista en la manera de transcriure la conversa que vostè havia tingut amb ell. Per tant, si estem efectivament davant d’una rectificació que, com ja vaig comentar amb vostè, em semblava oportuna, no puc fer més que agrair que vostè hagi rectificat, insisteixo, una declaració en la que vostè m’ha transmès en més d’una ocasió que no se sentia identificada en la seva literalitat..."

És a dir el conseller interpreta que la Sra Candini està rectificant quan en realitat el que fa és reafirmar-se en la qüestió bàsica que està en l'essència de la seva conversa amb el periodista. Montserrat Candini és reafirma  en la validesa d'un model construït entre tots des de fa més de 30 anys, que veu en perill per l'excés de dogmatisme ideològic que avui perdura proper als interessos de CUP i CSQP, i aquest fet no beneficia precisament als pacients.

Perquè quan el conseller Comin rep una crítica a algunes de les polítiques populistes que està aplicant, les interpreta com si fossin un recolzament a les seves actuacions? Només se m'acut una explicació: el seu nivell de narcisisme supera els nivells d'autoestima de les persones normals. Tot i que algú podria pensar que la reacció del conseller potser pretenia menystenir  a la diputada Candini, convertint els seus raonaments en disculpes, però si això fos així, diria molt poc en favor de la qualitat de Toni Comin com a persona. No vull pensar que aquesta en sigui la causa. 

El conseller Comin està vivint una situació complicada fruit dels seus propis errors, de no voler escoltar, i de considerar-se per sobre del bé i del mal. Comença a ser discutit, genera conflictes en el sí del govern i crea més problemes dels que resol. No ha d'estranyar que comencin a circular quinieles amb diferents noms per substituir-lo al front de la conselleria.  Cal disculpar en certa mesura el seu nerviosisme...

www.rbaestudisiprojectes.cat

Concerts sanitaris i desconcerts polítics a ERC

Mentre el departament de Salut elimina concerts de la xarxa pública, el departament  de Treball, Afers Socials i Famílies concerta més llits a la privada

Sembla que hi ha més coherència interna al complicat govern de Junts pel Sí, que no pas entre algunes conselleries en mans d’ERC

La consellera Bassa i el conseller Comin

Les sobreactuacions del conseller Comin amb la seva fixació per “desprivatitzar” el sistema sanitari públic són sobradament conegudes per l’opinió pública catalana. Encara ahir saltava la notícia que la propietat de l’Hospital General de Catalunya, havia rebut, per fi! una proposta de compra del centre, que el departament de Salut valora entre 50 i 55 milions d’€.

Des que va prendre possessió del seu càrrec al gener d’aquest any, Comin ha mantingut obsessivament el discurs de la “desprivatització” que ha començat a aplicar a partir del mes d’agost passat, extingint el contracte de la Clínica de Vallès, fet que ha portat pel moment el col·lapse de les urgències de l’Hospital Taulí de Sabadell, així com un notable allargament de les llistes d’espera quirúrgiques i d’altre tipus d’aquest centre. Ara estem en portes d’una nova “desprivatització” que hauria de culminar a finals d’any amb l’expulsió del SISCAT de l’Hospital General de Catalunya, el mateix Hospital que Comin vol comprar i que la propietat ja s’ha afanyat a dir que no està en venda.

Més enllà dels efectes que es derivaran d’aquesta nova reducció de llits de la xarxa pública que Comin està duent a terme, el primer dany relacionat amb aquesta decisió serà la desaparició pels habitants de Sant Cugat, de l’Hospital de proximitat de que disposaven fins ara. Aquesta mania obsessiva del conseller de Salut contrasta amb les mesures que la seva homòloga del departament de Treball, Afers Socials i Famílies  està prenent.

En efecte. Dolors Bassa acaba de donar una notícia sorprenent a l’anunciar en un programa del canal 3/24 que el seu departament subvencionarà 750 noves places en residències privades. La consellera ho justifica en el fet que hi ha un dèficit important de places públiques en residències per a gent gran. S’entén molt bé el posicionament de la consellera Bassas atès que si volem millorar l’estat del benestar i incrementar les prestacions socials que rep la població, si l’administració pública no disposa de prous places públiques només pot concertar places privades per afegir-les al conjunt de l’oferta  pública de places. És el que es coneix com a col·laboració públic/privat i que a Catalunya s’ha aplicat tantes vegades amb l’objectiu de fer tan eficient com es pugui la utilització de les estructures i els dispositius existents en el país, tan públics com privats, amb l’objectiu d’oferir un millor servei públic a la població. 

El que ja no s’entén tan bé, és com el conseller Comin, que té el mateix problema que la consellera Bassas, de manca de llits públics, actuï en sentit contrari de com ho fa la consellera Bassas. Contràriament al que es podria pensar, les contradiccions polítiques no estan tan dins de la coalició de Junts pel Sí, sinó que estan clarament en el sí d’Esquerra Republicana de Catalunya que està demostrant molt clarament la seva nul·la experiència en la gestió de la sanitat, i en canvi denota un bon coneixement de la situació en l’àmbit social. Alguna cosa no funciona correctament dins d’ERC. 

Mentre Bassa lluita per aconseguir que més persones puguin accedir a una plaça finançada públicament en una residència, Comin s’entossudeix a mantenir un discurs populista i a seduir les orelles dels “cupaires” i col·lectius similars, mentre veu com se li incrementen les llistes d’espera, el sector comença a rebutjar la seva política i cada dia està més sol en una acció de govern cada vegada més controvertida i discutida.

Seria molt important que Esquerra clarifiqués el seu discurs i no entri en contradiccions com aquesta, que aporten incerteses, dubtes i manca de confiança als ciutadans. Esquerra hauria d’explicar a la societat quin és el seu model sanitari i social. És el que aplica la Sra. Bassa cercant l’eficiència i aportant solucions a qui ho necessita? És el que aplica el Sr. Comin reduint els llits d’utilització pública, incrementant llistes d’espera, hipotecant despeses que no tenen un finançament clar, i reduint el concepte d’eficiència en la utilització de recursos a una mera anècdota?  

                

Srs. d’ERC, si us plau, ens podrien aclarir quin és el seu model de prestació dels serveis públics? És el de la Sra. Bassa? És el del Sr. Comin?


www.rbaestudisiprojectes.cat