Nous aires al Sindicat Metges de Catalunya? (i II)

Dr. Cruz: "El conveni mèdic podria abastar a tots els centres de l'ICS i a empresas publiques i consorcis. La resta de centres podrien adherir-s'hi... per fer-ho, només cal voluntat política"

"No estem en contra dels consorcis, cal que també serveixin per aprimar estructures..."

(...Continua de l'entrada anterior) 

Canviem el tema; des de fa molts anys, el conveni mèdic és una reivindicació del sindicat. La Nova Junta de Metges de Catalunya també ha manifestat la seva voluntat de negociar un conveni d’aquestes característiques. El Dr. Cruz ho explica: “hi ha una sèrie de qüestions específiques del personal mèdic que no són defensades per metges, i cal abordar-les seriosament: la gestió clínica, la formació, la recerca, i perquè no, les relacions laborals, l’organització de les guàrdies mèdiques, etc., sempre sense que això no es giri en contra de qualsevol altre col·lectiu."

Davant de la possible dificultat fins i tot legal d’aconseguir un conveni mèdic el Dr. Cruz explica que el Departament de Salut és el propietari de l’ICS tant dels hospitals com de tota l’atenció primària que aquest organisme gestiona; també té una majoria superior al 50% en tots els consorcis sanitaris, i pel que fa a la resta de centres, la seva facturació al CatSalut representa com a mínim el 85% de la seva facturació total. Per tant, de fet, el conveni podria abastar a tots els centres de l’ICS i als consorcis,  i el CatSalut a través de les clàusules dels contractes podria exigir a la resta de centres de la xarxa sanitària que s’adherissin a un conveni d’aquest estil.

El Dr. Cruz conclou que cal voluntat política per fer-ho. De fet en elpassat hi han hagut converses en aquesta direcció i en alguna ocasió han estat a prop d’aconseguir-ho, però per evitar confrontacions entre administració, patronals i altres sindicats finalment la converses no han acabat de prosperar. No volen un conveni mèdic per convertir-se en un lobby de pressió. La pressió si els cal, la poden exercir sense necessitat de cap conveni específic. El que si volen és poder incidir en qüestions que els afecten directament com ara impedir noves retallades, recuperar paulatinament tot el que s’ha deixat de fer, acabar amb la precarietat contractual del personal mèdic, recuperar mica en mica el nivell de les retribucions, col·laborar amb l’administració sanitària per abordar el greu problema de l’obsolescència tecnològica de molts aparells i equipaments, etc.

En el tram final de la conversa abordem el tema del Pacte Nacional de la Salut. En aquesta qüestió el sindicat va tenir un comportement difícil d’entendre, doncs quan se’ls havia donat la conformitat a dos dels temes que ells reivindicaven, es van aixecar de la taula i van deixar el Pacte. Sobre la qüestió el Dr. Cruz manifesta que hi va haver un problema de base quan els que dirigien les reunions, al final es van treure de sota la taula un document que tenia poc a veure amb el que s’havia estat tractant en les diferents reunions. El Dr. Cruz diu “tenim un bon model sanitari, cal fer una revisió, deixar per bo el que funciona i redefinir allò que no va. El Pacte Nacional per la Salut encara és possible si ens movem en aquesta línea” 

I un últim tema: el “Gran ICS” que ho havia d’abastar tot (els centres de l’ICS i les EPiC). En aquest punt el Dr. Cruz es mostra conciliador. Entén que a nivell territorial es puguin formar consorcis que incloguin diferents entitats públiques o sense ànim de lucre, per millorar les prestacions sanitàries i oferir més i millors serveis als ciutadans. “No estem en contra dels consorcis, el que cal és que també serveixin per aprimar notablement les estructures directives, que es faci amb transparència, amb la participació dels professionals, que es respectin els drets de les persones que s’hi integrin, i les seves condicions laboral."

El Dr. Cruz vol aclarir una qüestió abans de acomiadar-nos que és el de la representativitat del sindicat. En aquest sentit explica que “de tots els metges afiliats a sindicats, el 98% està afiliat a Metges de Catalunya. A l’ICS, Metges de Catalunya és la primera força sindical, i pel que fa als centres concertats la representació és també molt important, i els nostres afiliats són en algun hospital els presidents dels comitès d’empresa” Doncs dit queda.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Nous aires al Sindicat Metges de Catalunya? (I)

“Nosaltres no hem signat res, perquè mai ens han posat sobre la taula res que valgués la pena signar, tot i així la nostra voluntat d’arribar a acords hi és; però arribar a acords implica que les dues parts perdin plomes” afirma el Dr. Jordi Cruz, nou president del sindicat.

En les negociacions dels convenis, Metges de Catalunya ha presentat sempre una plataforma de negociació que mai ha estat tinguda en consideració per part de les patronals  

   

El Dr. Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya

Com és ben sabut fa pràcticament un mes, Metges de Catalunya va renovar la seva cúpula directiva mitjançant un procés electoral. D’aquelles eleccions en va sortir un nou equip directiu encapçalat pel Dr. Jordi Cruz cirurgià de l’Hospital de Mataró, que en les seves primeres manifestacions públiques va expressar el compromís del sindicat per reforçar el tarannà negociador de l’organització. Sota el nom de “Obrint Portes” la candidatura guanyadora es plantejava establir línies de complicitat amb l’administració sanitària per abordar els problemes que afecten al col·lectiu mèdic. Per parlar de tot això, m’ha semblat interessant conèixer l’opinió del Dr. Jordi Cruz, flamant president de Metges de Catalunya.

El primer tema que hem abordat ha girat en torn d’aquests possibles aires nous que haurien de permetre que el sindicat no fos conegut per ser un sindicat “que mai signa cap acord”. En aquest sentit el Dr. Cruz ha manifestat que “renovar a les persones comporta renovar també les idees. Som un equip, que formem una direcció col·legiada que volem que tingui un aire més participatiu pel que fa a la vessant interna de la nostra actuació”. El Dr. Cruz ha volgut explicar també quina orientació volen donar a la seva activitat externa, i en aquet sentit ha agafat immediatament el brau per les banyes, dient que “la llegenda urbana que diu que Metges da Catalunya no signa res, és un mantra creat interessadament per algú d’alguna patronal sanitària, per apartar-nos del procés de negociació. El cert és que mai ens han posat sobre la taula res que valgués la pena signar."

Per il·lustrar la seva afirmació, el Dr. Cruz posa un exemple prou entenedor. Es remunta a l’any 2006, quan Metges de Catalunya va convocar una vaga als hospitals de la xarxa pública, que es va desconvocar perquè s’havia arribat a l’acord de crear el “consell de la professió mèdica” que havia de ser una taula de negociació permanent executiva i exclusiva per a facultatius.. El Dr. Cruz senyala que “el sol fet d’aturar una vaga per participar en una taula com aquesta indica la clara voluntat negociadora del sindicat” El Dr. Cruz continua dient que “a pilota passada va quedar clar que en realitat no hi havia cap voluntat negociadora per part de les patronals. El mateix dia que es va desconvocar la vaga, durant la nit es va signar el conveni de la XHUP. El Tribunal Suprem acabava de sentenciar que el preu hora d’atenció continuada era el preu de la jornada ordinària incloent retribució fixe més complements i en el conveni les patronals només hi van posar la retribució fixe.  És evident que allò no es podia signar...” 

El Dr. Cruz dona encara un altre exemple de la voluntat negociadora del sindicat i explica que Metges de Catalunya és l’únic sindicat que en les negociacions dels diferents convenis ha presentat la seva plataforma de negociació, que mai ha estat tinguda en compte per les patronals. “Mai ens han proposat cap acord amb cara i ulls. Estem amatents a negociar-ho tot, però sense enganys, dient-nos la veritat. Nosaltres estem disposats a perdre plomes, però a això hi han d’estar disposades totes les parts d’una negociación”.

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Projecte VISC+ ha passat de “big data” a “poor data”, i “d’open data” a “closed data”. La recerca catalana paga les conseqüències de la politització també en el món de la ciència (i II)

Les dades sanitàries no són propietat de l’AQuAS, ni del CatSalut, ni del departament de Salut, ni dels partits polítics, ni tampoc del Parlament de Catalunya. Són propietat  de cada un dels ciutadans que les ha aportat. Perquè doncs els polítics volen decidir com s’han d’utilitzar? No és molt més raonable que ho decideixin els científics, que són en última instància qui les ha d’utilizar, i que el poder polític vetlli per la seva correcta utilització?

A la Jornada del dia 12 no hi va assistir una majoria representativa del sector. Hi mancaven algunes “patums” del món de la recerca. Cal interpretar-ho com un rebuig a la configuració actual del projecte?

(...Continua de l'entrada anterior)

Amb tots aquests antecedents, ara ja podem entrar a explicar l’acte tan summament avorrit del dia 12 al paranimf de la UB, que no era més que una mena de pantomima muntada per fer veure que s’havia organitzat una jornada d’informació pública i complir així els compromisos adquirits amb la CUP i altres forces polítiques  afins.

Va obrir la sessió el Sr. Francesc Cardellach catedràtic de medicina i degà de la Facultat de Medicina de la UB., que va agrair que l’AQuAS hagués triat a la Facultat de Medicina per dur a terme l’acte. Tot seguit va parlar de la importància de poder utilitzar d’una manera correcta i adequada les dades sanitàries.

Tot seguit va ser el Sr. Antoni Trilla president del consell d’administració de l’AQuAS que va introduir el programa de l’acte tot afirmant que el tema que s’anava a desenvolupar en la sessió era molt important per la recerca biomèdica i per la salut de tots els ciutadans.

A continuació el Sr. Toni Dedeu, director de l’AQuAS va explicar d’on veníem, però sense esmentar ni una sola vegada el nom de VISC +, ni fer cap referència al treball dels anteriors responsables del projecte, com si tota la immensa feina que hi ha al darrere l’hagués dirigit ell, o fos de la seva responsabilitat. Per Toni Dedeu el procés va començar amb les entrevistes que ell mateix va tenir amb les forces polítiques del Parlament, seguint per la Jornada participativa que es va dur a terme el 5 de juliol, per el procés obert que s’està duent a terme del 6 al 29 de juliol en el que tothom pot fer arribar la seva opinió sobre aquesta qüestió a l’AQuAS, la Jornada informativa que s’estava duent a terme en aquell moment, i es va comprometre finalment a que als voltants del 30 de setembre es presentarà a la ciutadania la memòria definitiva del projecte.

Tot seguit va intervenir el Sr. Ramon Roman, responsable dels sistemes d’informació de l’AQuAS que va explicar els quatre àmbits en els que havien desglossat el projecte, per tal d’aconseguir que en cada un d’ells s’establissin uns principis rectors que permetin estructurar adequadament el projecte final. Aquests quatre àmbits errent:

• Governança, transparència i sostenibilitat del projecte
• Recerca Pública
• Segurerat i normativa
• Pricipis ètics

A continuació varen intervenir els 4 moderadors de cada un d’aquests àmbits, dels que m’estalviaré fer-ne una descripció detallada atès que els tres primers estaven molt esbiaixats per les limitacions derivades de l’orientació pública del projecte. Tot ho centraven en el concepte de lo “públic”; semblava com si més enllà de lo públic no hi hagués vida intel·ligent. Només el quart moderador en intervenir, el Sr. Francesc Jose Maria, moderador de l’àmbit de “principis ètics”, va tenir la valentia de explicar que en el grup que ell va coordinar hi havien veus que demanaven “no posar portes al camp”. Ho va dir sota la mirada preocupada d’algun dels assistents. De tot plegat destacar també la necessitat que la transparència i el retiment de comptes siguin elements claus del procés.

Finalment el conseller Comin va fer la cloenda de l’acte. En la seva intervenció va donar les gràcies a tothom que havia participat en el procés del debat, i va  destacar que:

Estaven complint un mandat parlamentari, afegint que amb 6 mesos havien aconseguit donar-li la volta a la situació i fer-ho amb un gran consens polític

“Estem parlant de solidaritat d’uns ciutadans amb uns altres ciutadans” va dir que això no estava tan lluny de la donació d’òrgans atès que estem cedint dades de la nostra història clínica per que d’altres ciutadans se’n puguin beneficiar. Que cadascú tregui les seves conclusions sobre aquesta compareció feta pel conseller. Va afegir que estaven en un procés de construir confiança creant un nou programa, i que caldrà explicar molt bé quin ús es farà dels beneficis d'aquest programa. Va donar per mort i enterrat el projecte VISC+

Va parlar del triangle Científics/Polítics/Ciutadans. El conseller Comin últimament està utilitzant forces triangles en els seus exemples. Algú el pot batejar com el “conseller de geometria” si segueix amb aquesta mena d’exemples. Tanmateix a aquest  triangle li manca un vèrtex molt significatiu: els ciutadans que en cap cas han estat tinguts en consideració en la configuració d’aquest projecte. Queda per tant una línia en lloc d’un triangle, i en aquesta línia, en el que seria el vèrtex dels científics, la línia és discontínua. No hi eren tots, ni tots han estat escoltats. I en el vèrtex dels polítics aquest projecte està clarament orientat a acontentar a la CUP, a Catalunya Si Que Es Pot, i a alguns elements reticents d’ERC. Per tant, en lloc de triangle seria millor parlar de... punts suspensius.

Al final de la seva intervenció, el conseller Comin va rematar el seu parlament amb una frase d’aquelles que ell es treu de tant en tant de la màniga, de difícil acceptació. Va dir que “en el camp de la ciència tothom hi pot intervenir, no és un camp exclusiu dels científics...” En fi... que cadascú se la prengui com vulgui. Jo només hi sé veure una mal dissimulada voluntat d'intentar exculpar la politització tan excesiva d'aquest tema, i el populisme habitual que determinats partits polítics utilitzen. Segurament amb un lideratge potent i les idees clares, algunes afirmacions no hauría estat necessari fer-les.

Comentari final: A les varies reunions que es van celebrar el passat 5 de juliol per discutir els diferents àmbits del projecte, hi va assistir, entre d’altres, el Sr. Dante Fachin diputat del Parlament de Catalunya, colaborador necessari, voluntari o involuntari, del Sr Fernández Diaz en el seu intent de destruir el model sanitari català. Estem segurs que el model de gestió de les dades sanitàries defensat per aquest i d’altres diputats, és el model que de veritat convé en el tractament de dades per a  la recerca a Catalunya?  

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Projecte VISC+ ha passat de “big data” a “poor data”, i “d’open data” a “closed data”. La recerca catalana paga les conseqüències de la politització també en el món de la ciencia (I)

La recerca no és ni de dretes ni d’esquerres, ni pública ni privada. La recerca pertany al món de la ciència i no de la política. Universitats, empreses, emprenedors, sanitat privada i industria farmacèutica no poden quedar al marge de la recerca. Equival a empetitir molt el futur de Catalunya pel que fa a la seva capacitat científica i innovadora. 

El dia 12 de juliol al paranimf de la Facultat de Medicina de Barcelona, vàrem assistir, si algú no hi posa remei, als funerals de la RECERCA (amb majúscules) al nostre país.

El conseller Comin va assistir a l'acte del dia 12 al
Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB 

Dimarts 12 de juliol es va presentar al paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, una Jornada d’Informació Pública, resultat d’un mandat parlamentari. En la Jornada s’han recollit els debats de les diferents àrees temàtiques que s’han constituït per analitzar la utilització de les dades sanitàries d’una manera anònima per part dels investigadors. Abans d’entrar en el contingut de l’acte, val la pena fer un breu repàs per recordar com ha evolucionat el projecte des del seu inici.

El projecte inicial va ser conegut com a projecte VISC+ i en ell es plantejava una proposta en la que els centres de recerca púbics i privats, incloent universitats empreses i la indústria farmacèutica podien tenir accés a les dades dels malalts convenientment “anonimitzades” prèvia acceptació d’un comitè d’ètica que havia d’analitzar la idoneïtat dels recercadors que demanaven les dades, tal com succeeix en altres paisos europeus i del món més desenvolupat. Aquest fet va generar el rebuig d’algunes forces polítiques, que posant de manifest la seva manca d’informació en aquesta qüestió van obligar a replantejar la idea inicial del projecte. En conseqüència el consell de direcció de l’AQuAS va redefinir les característiques  del projecte de manera que només podien accedir a les dades centres de recerca de caràcter públic. Des d’aquell moment els centres públics interessats en la utilització de les dades, hi van poder accedir, sota la prèvia autorització del comitè que vetllava per l’acompliment dels requisits establerts. Avui es pot saber, a través de la pàgina web del’AQuAS, quins són els centres i els equips de recerca que han pogut accedir fins ara a la informació. Val a dir que es van començar a cedir les dades a partir del moment en que el projecte va rebre 4 avals importants i del tot significatius:

• Informe positiu del Comité de Bioètica de Catalunya
• Declaració favorable de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona
• Posicionament  favorable de 40 investigadors catalans de prestigi
• Declaració de la Sindicatura de Comptes recolzant el projecte.

Aquesta quatre avals van permetre a l’AQuAS seguir endavant amb el projecte, sota una transparència absoluta de a quí es cedien les dades i perquè.  Tanmateix no té cap sentit que el món de l’empresa en general i la indústria farmacèutica en particular, així com les universitats quedessin fora del projecte, simplement perquè des de la incapacitat d’alguns polítics d’entendre les coses, s’hagi posat en pràctica una vegada més, el populisme demagògic ara en el mon científic.

Per saber que passa al món en aquest tema val la pena consultar la pàgina web del “Clinical Practice Research Datalink” del National Health Service britànic, en el que es dona una acurada informació relativa al procés de cessió de les dades al Regne Unit. Es pot llegir que els recercadors mai tindran accés als noms i cognoms, adreces, codis postals, o dates de naixement. Els investigadors treballaran sota unes estrictes regles respectant les lleis vigents sobre el que ells poden fer i el que mai poden fer amb les dades sanitàries. El servei, que té un cost per aquells que volen utilitzar la informació, parteix de la base que la recerca no és de dretes ni és d’esquerres; no és pública ni és privada. La recerca es pròpia dels investigadors interessats i preparats per poder-la fer amb garanties i sota els controls que siguin necessaris. Per això hi tenen accés tots els centres de recerca públics, privats, públic-privats, el món de l’empresa, els emprenedors i per tant també la industria farmacèutica.

Seguint amb el fil dels esdeveniments, arribats a aquest punt, cal centrar-se en la Resolució que es va aprovar al mes de març d’aquest any al Parlament de Catalunya. Diu així:

“el Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure un programa públic de dades massives (big data) sanitari que garanteixi que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel Centre de Recerca de Catalunya (CERCA) i que duguin a terme projectes de recerca avalats per un comitè ètic d’investigació clínica (CEIC). En tots els casos, les dades que proporcioni el programa han d’ésser anonimitzades. En cap cas no es permet la venda a empreses privades de dades sanitàries dels pacients, i l’única entitat gestora és l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS)". Aquesta Resolució, en la pràctica deixa les coses com ja estaven. No aporta cap novetat.

Amb aquesta Resolució, el Parlament de Catalunya, inconscientment o no, acabava de donar un cop baix a la recerca a Catalunya, perquè amb totes les limitaciones que s’inclouen en la Resolució, queden fora de la utilització de les dades, totes aquelles entitats (universitats, empreses, industria farmacèutica i d’altres) que no siguin públiques o sense ànim de lucre. Es pot dir que el resum de la Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el que fa és consolidar el consens polític en restringir l’ús de les dades contràriament al que desitgen investigadors i científics. El que realment han fet doncs els polítics en aquest àmbit de la recerca és no donar sortides al que els professionals demanden, sinó ben al contrari, bloquejar-ho tot

I tot això deixant de banda una qüestió cabdal: les dades són propietat dels ciutadans, no són ni de l’AQuAs, ni del departament de Salut ni del Parlament de Catalunya. Què passaria si un conjunt de persones volen que les seves dades siguin cedides amb caràcter general a qualsevol centre que les pugui necessitar encara que no formi part dels que el Parlament ha triat?

(Continuarà...) 


www.rbaestudisiprojectes.cat