Presentat un nou Informe de la Central de Resultats

Un exercici de transparència i retiment de comptes únic a l’Estat espanyol

La Central de Resultats hauria de servir a més, com a eina de millora de les pràctiques assistencials

Accediu a les dades: 

Àmbit Hospitalari

Àmbit Sociosanitari

Àmbit Atenció primària

Àmbit Salut Mental i drogodependènies

Josep Maria Padrosa Director del CatSalut

Divendres passat a l’Auditori AXA de Barcelona el Departament de Salut va presentar els informes de la Central de Resultats corresponent a l’any 2014 en l’àmbit hospitalari, d’atenció primària, sociosanitari i de salut mental i addiccions, juntament amb un informe monogràfic sobre la fractura de fèmur en pacients de més de 65 anys. 

Els informes de la Central de Resultats són elaborats per l’AQuAS, i són un instrument que mesura, avalua i difon els resultats assolits a nivell assistencial en els centres que integren el sistema sanitari públic de Catalunya (SISCAT). Més enllà de valorar les dades aportades, que es poden consultar en els enllaços que s’adjunten,  em va semblar interessant analitzar amb el Director del CatSalut Josep Maria Padrosa quin és el valor afegit que aporta al sistema sanitari públic una eina com la Central de Resultats.

El Dr. Padrosa va ressaltar en primer lloc, l’exercici de transparència i retiment de comptes que representa, el fet de donar una informació com la que s’inclou en la Central de Resultats. Aquesta informació pretén explicar als ciutadans de quina manera s’han transformat en “més salut” els diners que ells aporten a través dels seus impostos. De fet es va creant una relació directe entre el Pla de Salut, que estableix les prioritats que en matèria de salut planteja als ciutadans el Departament de Salut, el pressupost del CatSalut, que dona suport amb les corresponents assignacions pressupostàries a les previsions del Pla de Salut, i la Central de Resultats, que ve a ser el retorn a la ciutadania en forma de resultats assistencials de les prioritats establertes en el Pla de Salut i els diners assignats pel CatSalut en el pressupost per poder-les assolir. Tot plegat dins d’un plantejament del tot coherent.

La Central de Resultats és única a l’Estat espanyol, i molts països avançats d’Europa tampoc disposen d’una informació de tan abast i tan ben elaborada com la que fa l’AQuAS. En aquest sentit Josep Maria Padrosa m’explicava l’anècdota recent produïda en el sí de la última reunió del consell d’administració de l’AECT (Agrupació Europea de Cooperació Territorial) de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, quan el conseller Ruiz li explicava a la directora general de l’Agència Regional de Salut del Llenguadoc-Rosselló l’abast del contingut de la Central de Resultats del Departament de Salut de la Generalitat, i aquesta reconeixia que a França no existeix cap informació tan elaborada com aquesta.

El Dr. Padrosa reconeixia també una millora evident en la fiabilitat de les dades i en la qualitat de la informació que es dona. Els primers anys hi havia cert temor en donar la informació amb identificació dels centres i els inconvenients que això podia implicar de queixes dels uns i dels altres. Ara, passats uns anys, els centres s'ho miren comparant-se amb els centres del seu entorn i pensant en com poden millorar determinats aspectes per superar als seus veïns de cara a l’any següent.

Per altre banda analitzant la informació de la Central de Resultats s’observa un nivell força bo de les diferents prestacions assistencials de la sanitat pública catalana, en la que no hi ha cap dada que destaqui per excessivament negativa. Potser el tema de l’excessiu nombre de cesàries en seria una, o l’ús excessiu de fàrmacs per tractar l’osteoporòsis, però en general els bons resultats d’anys anteriors es mantenen quan no milloren.

De l’anàlisi d’aquestes dades se n’han de treure de cara al futur conclusions que serveixin per millorar encara més les prestacions de la sanitat pública catalana: Perquè en un lloc es produeix un determinat resultat i en un altre centre se’n produeix un altre? Un exemple d’això podria ser les iniciatives que es podrien dur a terme en un centre quan comprova que el seu nivell d’infeccions nosocomials és superior al d’altres centres amb una activitat comparable. El benchmarking por ajudar als nostres centres de la xarxa pública a millorar les seves prestacions. També serà interessant analitzar l’evolució del comportament dels centres en aquests últims cinc anys, o poder comparar amb altres països els resultats assistencials de la sanitat pública catalana, entre altres aplicacions d’interès.

 

En qualsevol cas, la Central de Resultats es configura com una eina important de millora pels centres sanitaris, atès que incentiva les bones pràctiques i permet millorar per tant els resultats individuals. Tot plegat serveix també per posar en valor el paper de l’Agència que amb iniciatives com aquesta, o el projecte ”Essencial” entre d’altres, s’està guanyant la credibilitat i la seriositat dels informes que emet.

El Dr. Padrosa, per reforçar aquesta credibilitat de l’AQuAS, fins i tot es planteja la possibilitat que el Departament de Salut pugui dotar en el futur, d’un major grau d’independència a l’Agència, fet que contribuiria a eliminar la intencionalitat “economicista” o d’altre tipus que alguns han volgut veure en alguna ocasió.

En definitiva, la Central de Resultats és una eina amb un gran potencial, de la que encara no en traiem tot el profit que podríem. Segur que veurem novetats en la línia de posar en valor tots aquests informes i potenciar les conclusions i els efectes que se’n poden treure.  

www.rbaestudisiprojectes.cat                                   

Canvis a la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries

Cristina Iniesta nova directora general en substitució de Roser Vallès

Un  currículum molt ampli i experiència en el camp de la gestió, avalen a la Dra. Iniesta per assumir amb garanties aquesta nova responsabilitat 

  

La Dra. Roser Vallès

La Dra. Roser Vallès, metgessa de família, va ser nomenada per ocupar aquest càrrec el dia 12 de febrer de l’any 2013, coincidint amb la creació de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries que sorgia com a desdoblament d’una direcció general anterior d’abast molt més ampli, que havia estat ocupada des de la seva creació a primers del 2011, primer per Joaquim Esperalba i després per Carles Constante. Produïda la divisió d’aquesta macro-àrea en dues direccions generals, la d’Ordenació i Regulació Sanitàries va ser ocupada per Roser Vallès, mentre que la de Planificació i Recerca en Salut la va ocupar Carles Constante.

La Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries és una direcció general amb força contingut, i dintre del seu àmbit d’actuació hi ha aspectes tan importants com la subdirecció general de farmàcia i la subdirecció general d’avaluació i inspecció d’assistència sanitària, sense oblidar altres responsabilitats com el servei d’informació i estudis o el d’autorització i registre d’entitats, centres i serveis sanitaris, o el de promoció de la seguretat  del pacient , entre altres.

Pel que sembla, la Dra. Vallès, que havia ocupat aquesta direcció general en funció de la seva militància a Unió Democràtica, deixa aquest càrrec per motius personals que no tenen res a veure amb   el trencament de CiU. Segons apunten els rumors, la Dra. Vallès hauria decidit treballar en una consultoria de l’àmbit privat.

Segons apunten els rumors, qui ocuparà el càrrec és un altre doctora. Es tracta de Cristina Iniesta ben coneguda al sector sanitari, amb una àmplia trajectòria en responsabilitats de gestió. Es va iniciar en el camp de la gestió formant part de l’equip de la direcció mèdica de l’Hospital General de la Vall d’Hebron encapçalat per Miquel Gallofré. D’aquella època destaca la seva habilitat per convèncer als caps de servei més díscols i que plantejaven més dificultats i resistències als canvis que s’anaven produint. Des de Vall d’Hebron va donar una pas més, assumint la direcció assistencial de l’Hospital del Mar, on s’hi va estar fins a l’any 2010, quan Artur Mas que havia de ser president de la Generalitat  poc temps després, la va incorporar en el lloc nº 15 de la llista de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya. Com a diputada al Parlament hi va estar encara no un any, atès que quan Xavier Trias va guanyar  l’alcaldia de Barcelona la va incorporar al seu equip com a Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

La Dra. Cristina Iniesta

Després dels canvis que recentment s’han produït a l’Ajuntament de Barcelona, la Dra. Iniesta s’havia reincorporat a l’Hospital del Mar, tot i que per ben poc temps, atès que ara substituirà a la Dra. Vallès al Departament de Salut. Val a dir, com a complement de tot l'anterior, que la Dra. Iniesta ha publicat diferents articles en la premsa del nostre país. 

Més enllà del fet que estem a dos mesos mal comptats d’unes eleccions al Parlament de Catalunya que omplen d’incertesa la continuïtat de molts dels càrrecs de l’organigrama del Departament de Salut, cal reconèixer la valentia de la Dra. Iniesta d’acceptar aquesta responsabilitat en aquests moments. No trobaríem masses persones disposades a assumir aquest risc. És per això, però també pels seus valors, que cal desitjar-li tota la sort del món en aquesta nova situació, i els màxims encerts possibles en la gestió del dia a dia.

Dra. Iniesta... que tinguis molts èxits.  

www.rbaestudisiprojectes.cat           

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (i VII)

Conseller Boi Ruiz: 

"és un fet extraordianri que les juntes facultatives de l'Arnau i Santamaria hagin demanat empara al Síndic de Greuges"

"hi ha normes que des del punt de vista administratiu no serveixen per gestionar"

(Continua de l'entrada al blog amb el mateix títol) 

Intervenció del conseller Boi Ruiz

Tot seguit va intervenir el conseller Ruiz en el torn de resposta a les intervencions dels diferents grups parlamentaris. Va començar la seva intervenció afirmant que ell havia desitjat que en aquest debat tothom hagués estat a l’alçada però lamentablement alguns no ho havien aconseguit. Emulant Groucho Marx va dir “jo només tinc uns principis, i aquí hi ha hagut algú que quan li ha convingut n’ha tingut uns altres”.

Al conseller Ruiz li va sorprendre algunes de les afirmacions que s’havien fet al llarg del debat. Una d’elles va ser quan algú havia dir que calia destinar a sanitat un punt més del PIB.“Això ho voldria tothom, el que passa és que cal ser realistes i adonar-se que és del tot impossible poder-ho fer. No es poden fer afirmacions gratuïtes d’aquest tipus”. Una altre afirmació que el va sorprendre va ser que la diputada del PSC Núria Segur digués que “el desconcert arriba a tothom, i és el govern qui desconcerta”. Li va respondre que “si algú desconcerta al sector és el PSC, i em sap molt de greu. És una llàstima”

Sobre els comentaris que denunciaven desigualtats en salut, va dir que és evident que hi són, i va repetir una frase que li hem sentit alguna vegada: “la salut no només depèn del codi genètic sinó també del codi postal” fent referència als diferents nivells de vida en els territoris i que això té repercussions en el nivell de salut de la població. Va afegir que “sentint-los a vegades dona la sensació que al toc de tres vindrà l’apocalipsi i és evident que això no és així” va reclamar als diputats “parlar sobre evidències i no fent titulars, per que un titular no és més que una notícia treta de context.”

Després va donar resposta a aquells que demanen la participació de les diferents plataformes populistes en el debat sanitari, i els va dir que “o tenim un sistema democràtic de representació o renunciem a ell i ens dediquem a un nova fórmula política que es diu l’activisme. Cal escoltar a tothom però representa a la gent aquells que han estat escollits per ser representants.”

Aquí va fer referència als moviments activistes i populistes de Lleida, dient que “és un fet extraordinari que les juntes facultatives de l’Arnau i del Santamaria hagin demanat empara al Síndic de Greuges per que no poden més amb tot el que havien de sentir Aquestes professionals també són poble, i aquestes iniciatives blanques representen el que representen”, va afegir.

Dirigint-se al diputat Herrera li va dir que era molt poc elegant afirmar que ni ell ni el president Mas anaven als hospitals públics quan tots dos hi van, i especialment ell, que hi va molt sovint per que és la seva feina, “trepido molts hospitals i no de visita formal”. En opinió del conseller Ruiz defensar Vall d’Hebron, o Bellvitge, o el Trueta o l’Arnau de Vilanova  era del tot contradictori en no voler reformar l’ICS. Va preguntar si cada un dels hospitals de l’ICS no tenen dret a decidir per ells mateixos, i va posar l’exemple del Matern-Infantil de Vall d’Hebron que amb uns excel·lents professionals però amb una estructura  administrativa brutal, de cap manera pot competir amb Sant Joan de Déu que disposa d’unes eines de gestió  molt àgils i per tant, eficients. “No han de tenir autonomia de gestió els centres de l’ICS? I caixa pròpia?”, es va preguntar per cloure aquest tema.

Seguidament va abordar la qüestió de les prioritats que algun diputat/da havia comentat, i  per fer-ho va posar alguns exemples de com havia prioritzat el tripartit. Va preguntar que era més prioritari, fer l’edifici del 112 (que està buit) o reformar l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, o si era més prioritari fer l’Hospital de Cerdanyola o el Bus-VAO que utilitza tan poca gent, o la construcció de l’aeroport d’Alguaire en lloc d’arreglar l’Arnau de Vilanova. També va comentar la construcció del Broggi quan a l’Hospital de Viladecans hi continua havent habitacions amb quatre llits. Va comentar que el tripartit havia destinat el 60% de les inversions en sanitat a hospitals no ICS, i va demanar als diputats/des del tripartit que reconeguessin que s’havien equivocat. 

Sobre les derivacions va explicar que a l’any 2009 (tripartit) s’havien desviat 2897 malalts del Parc Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès de Sabadell i això s’havia fet amb la intenció de reduir les llistes d’espera i això era bo. Ara es fa el mateix a d’altres hospitals de la xarxa pública, i si llavors era bo, ara ja no és? Va demanar una mica de coherència als partits.

Tot seguit ve llegir un informe de la Intervenció en la que es denunciaven tot un seguit d’irregularitats en l’auditoria efectuada a... l’ICS!. Com que alguns partits quan veuen que la sindicatura de comptes o la intervenció denuncia irregularitats administratives ho aprofiten per dir que hi ha corrupció en el sector, i alguns fins i tot reclamen que tot s’integri a l’ICS com si l’ICS fos la gran panacea que tot ho soluciona, els va preguntar si en funció del que deia aquest informe algú creia que hi havia corrupció a l’ICS. “El que passa és hi han unes normes que des del punt de vista administratiu no valen per gestionar”, va afegir, i va concloure que cal revisar les normes que són d’aplicació.

Al final de la seva intervenció va fer una referència al model alternatiu que havia proposat la CUP, dient que “no volem un model estatal, ni un de lliure mercat, ni una cosa ni l’altre, volem el nostre”

Va acabar posicionant el model sanitari català respecte a algunes de les acusacions que ha rebut:

1. Cap funcionari obligat a acceptar un contracte laboral
2. Cap usuari haurà de pagar-se la sanitat pública
3. La sanitat pública catalana té dos problemes: un finançament clarament insuficient i un endeutament elevat
4. Les llistes d’espera no depenen de tenir més centres, o més llits o més quiròfans; depenen de tenir més diners
5. Al sistema hi ha irregularitats. Són funció dels milers d’actes assistencials que es fan cada dia
6. Els ciutadans poden estar segurs que tots els diners que aporten amb els seus impostos són aplicats a atendre la seva salut.

Tos seguit hi ha haver els diferents torns de rèplica dels intervinents en el debat, que ja no tenien l’interès de les primeres intervencions de cada un d’ells. Qui estigui interessat a seguir-les pot fer-ho clicant aquí. 

www.rbaestudisiprojectes.cat       

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (VI)

"El Consorci de Lleida entre entitats públiques, només aportarà beneficis als ciutadans de Lleida"

"Aquells que s'erigeixen en defensors dels professionals i de la ciutadania són els mateixos que el segon dia, sinó el primer, es van aixecar de la taula del Pacte Nacional per la Salut" 

(...Continuació d’una entrada anterior amb el mateix títol)

  

Després de la intervenció de Marina Geli, el debat va continuar amb la   

Intervenció de M. Assumpció Laïlla de CiU

Alguns comentaris previs abans d’explicar el contingut d'aquesta intervenció. La Sra. Laïlla és d’Unió Democràtica de Catalunya. El dia que va intervenir en el Ple de sanitat, encara no s’havia produït el trencament de CiU. Per altre banda, ella és infermera, i la vaig veure parlar de sanitat amb molta serenitat desgranant raonadament i ordenada els seus arguments. Apuntin el seu nom, estem davant d’una persona que supera en molt als anteriors intervinents de CiU en matèria de sanitat. Ella és del sector sobiranista d’UDC. Convergència faria bé de donar-li aixopluc.

En la seva intervenció va comentar que en aquest debat no es tracta de jutjar al model sanitari català sinó de reforçar-ne les seves fortaleses i millorar els seus punts dèbils. Va fer un repàs històric del model sanitari català situant els seus orígens entre mitjans del segle XIX i començaments del XX quan a conseqüència de la revolució industrial la confluència d’interessos entre empresaris i treballadors va significar la creació de mútues, fundacions, i altres entitats municipals i religioses o de la societat civil de forma que tots aquests dispositius sanitaris existents en el territori s’han integrat a la xarxa sanitària pública. Va definir el  model sanitari català com “un model integral, transversal, equitatiu, sostenible, que incorpora criteris de gestió, d’avaluació, de transparència, d’eficiència i solidaritat. Tenim un sistema sanitari de qualitat amb professionals reconeguts tant a casa com a fora.”

Com amenaces pel sistema sanitari públic català va identificar el finançament insuficient crònic que ha portat a les retallades i les mesures de re-centralització endegades pels governs espanyols que han implicat tenir que assumir més despeses sense que s’hagi aportat des del govern espanyol cap recurs addicional com en el cas dels fàrmacs per l'hepatitis C.

Va fer referència als que s’entesten a voler sembrar ombres i dubtes sobre el sistema sanitari català  pel que fa a la gestió o a la governança de les institucions, afegint que el seu grup només pretén aportar solucions i no crear problemes. Es va centrar en el consorci de Lleida, afirmant que aquest Consorci només aportarà que beneficis pels lleidatans que podran ser atesos millor a les comarques de Ponent, amb més qualitat i prenen les millors decisions des del territori. En aquest sentit va demanar als grups parlamentaris coherència doncs si defensen els consorcis de Sabadell o Terrassa o de tants altres indrets a Catalunya, també haurien de defensar el de Lleida, en lloc de crear alarma social en la població.

“Aquells que s’erigeixen en defensors dels professionals i de la ciutadania són els mateixos que el primer o el segon dia es van aixecar de la taula on es debatia el futur del model sanitari públic català, com era el redactar les bases pel Pacte Nacional per la Salut, que per cert, no pilotava el govern. Volem recuperar el consens.” Tot seguit va afegir que cal que es deixi d’utilitzar la bata blanca com arma llancívola i es deixi de qüestionar els consorcis o la col·laboració públic-privat o la provisió de serveis o la separació de poders, i es deixi de reclamar un excessiu pes de les estructures de tipus “administratiu” en les empreses públiques sanitàries.

“El model sanitari català és una estructura d’Estat i defensem aquest model per sobre de qualsevol altre” va afegir. “El nostre sistema sanitari és exemplar i si hi ha una poma podrida el propi sistema és el primer interessat a eliminar-la. Tot i els ajustos pressupostaris els professionals de la salut han mantingut una atenció excel·lent als ciutadans i per tant només se’ls pot agrair l’esforç que han fet tot i haver patit en primera persona les conseqüències de les retallades. També hem d’agrair als gestors professionals i directius del sistema la bona feina feta i posar en valor les seves aportacions professionals”.

Finalment va fer esment a les derivacions de malalts que havien estat denunciades per algun altre intervinent per aclarir que “les derivacions sempre es fan entre centres de la xarxa pública, i això no és cap privatització. Totes les derivacions comporten l’acceptació del malalt, i representen només un 4% dels total de malalts atesos en els centres de la xarxa pública."

Per acabar va demanar als grups polítics que fossin seriosos i que no posin problemes allà on no n’hi han, i que es tracti amb el respecte que es mereixen als que gestionen el model sanitari, als que hi treballen  i als usuaris.

www.rbaestudisiprojectes.cat