Alguna cosa no funciona prou bé al CatSalut

Sota una direcció del Servei compromesa i eficient, el poder oligàrquic funcionarial, no segueix el mateix ritme.

  

Problemes en els concursos públics, adjudicacions discutides, normatives que es deroguen una vegada promulgades...

Tot el que està succeint en el sí del CatSalut aquests darrers temps, pel que fa a les reclamacions sobre determinades adjudicacions, o la paralització d’alguns concursos o fins i tot la retirada de la normativa sobre l’activitat privada en centres del SISCAT, respon en el fons a una situació que ha estat denunciada en més d’una ocasió en aquest blog. La manca d’una legislació específica que respongui a les necessitats de la sanitat pública catalana és una evidència. En lloc de disposar d’un marc jurídic que serveixi per donar suport a una sanitat àgil i eficient, el nostre sistema sanitari públic s’ha d’adaptar a les exigències d’una legislació estatal concebuda per una realitat molt diferent a la nostra. Tot plegat comporta que en moltes ocasions a Catalunya s’hagin de fer autèntics equilibris per poder avançar en el dia a dia sense infringir la Llei, fet que facilita que els recursos, queixes, denúncies, etc., es multipliquin atès que aconseguir la quadratura del cercle, deixa masses escletxes a l’aire.

Tanmateix, no totes les culpes estan en la manca d’un marc jurídic que doni suport al model. Dins del CatSalut per sota del màxim nivell de direcció, s’hi ha instal·lat una estructura funcionarial oligàrquica, sembla que coneguda en el argot del Departament de Salut com “els Gremlins”, que aglutinen en les seves mans una part important del poder real de l’organització. Aquest “poder” és un poder informal però del tot efectiu, i l’han aconseguit després de molts anys d’exercir càrrecs de responsabilitat normalment des del propi Departament de Salut, fet que els ha atorgat un alt nivell d’informació que els fa del tot imprescindibles per l’alta direcció. És ben sabut que un dels greus perills en els que pot caure qualsevol organització, és la d’estar en mans dels “imprescindibles”. Quan algú es converteix en imprescindible, de fet es converteix en “l’amo” de l’organització doncs els seus caps el necessiten per resoldre el dia a dia. Sense ells, i sense la informació de que disposen, els caps se senten del tot incapaços de poder fer la seva feina amb seguretat.

 

Tot plegat (marc jurídic inadequat, i poder real en mans d’una oligarquia funcionarial) comporta que el procés de presa de decisions no sigui en alguns cassos prou eficient i en ocasions es generin tensions innecessàries en el sistema. Voler reduir l’Hospital de Sant Celoni a un sociosanitari amb certes activitats addicionals, o reconvertir l’Hospital de Viladecans a quelcom de similar, va obligar al CatSalut a tenir que rectificar la seva postura inicial, fet que demostra que una cosa són els exercicis que es fan des d’un despatx, i altre cosa la realitat. El mateix es pot dir del Pla Estratègic del Vallès en el que sense la complicitat dels ajuntaments de Sabadell i Terrassa i del centres de la xarxa pública implicats, qualsevol planificació “de despatx” no tindrà cap possibilitat. La planificació s’ha de fer comptant “amb el territori” i no “contra el territori”. Tenir que rectificar crea una molt mala imatge del propi Servei, i les rectificacions són conseqüència del nul consens que des d’alguns àmbits d’aquesta oligarquia funcionarial són capaços d’aconseguir.

Altre cosa és tenir que rectificar per una decisió del Parlament de Catalunya, com en el cas de la instrucció que regulava la realització d’activitat privada en els centres del SISCAT que ha hagut de ser derogada a instàncies del Parlament. Tot i així aquest fet demostra una vegada més que la cerca del consens no és una habilitat del CatSalut. Aquesta era una normativa ben pensada que donava suport a una situació que de fet, s’està duent a terme en forces centres del SISCAT, per tant, ben explicada a les diferents forces parlamentaries probablement hauria aconseguit el vist i plau suficient per que el Parlament no s'hi oposés. I més després que la Justícia hagi avalat que el Clínic, a través de BarnaClínic, pugui fer activitat privada.

Però els problemes no s’acaben aquí. Amb el tema dels concursos públics, la imatge del CatSalut també s’ha vist afectada. En aquest sentit cal recordar l’anul·lació del concurs per la gestió de l’ABS de l’Escala. Aquest concurs s’ha anul·lat ja en dues ocasions i ara s’ha de convocar per tercera vegada. Recentment també es va anul·lar el concurs per adjudicar la gestió de l’ABS d’Alcover, que com en el cas de l’Escala està pendent d’una nova convocatòria.

Els problemes derivats d’adjudicacions del CatSalut, han continuat amb el concurs de rehabilitació, on es van adjudicar uns lots a dos hospitals (Hospital del Sagrat Cor i Sant Rafael) que segons sembla van subcontractar els serveis a un tercer. Finalment el recent concurs de transport sanitari també ha quedat paralitzat arran dels molts recursos plantejats en contra de l’adjudicació que va fer el CatSalut.  Sembla que Ambulàncies Reus i el Consorci del Transport Sanitari de Girona així com el conjunt d’empreses que prestaven aquest servei a les comarques dels Pirineus, han presentat recursos reclamant que les empreses adjudicatàries d’alguns lots que els afecten a ells no compleixen determinades previsions del plec de condicions. De ser cert això, ens trobem davant d’unes adjudicacions fetes sense haver comprovat que els adjudicataris complien estrictament amb les especificacions del plec de condicions.  Potser si que caldria algun relleu d’algun dels “Gremlins” que hagi intervingut en el procés d’adjudicació d’aquests concursos… Al Dr. Padrosa se li ha girat més feina encara.

www.rbaestudisiprojectes.cat  

Hi haurà conveni col·lectiu per tot el Siscat

Patronals i Sindicats favorables per àmplia majoria, a la proposta del president de la mesa de negociació

Tanmateix s’obren alguns melons, que no se sap massa bé com resultaran

Els treballadors dels dispositius assistencials públics de l’àmbit de la Salut Mental, de l’assistència primària, del sociosanitari i de l’atenció especialitzada (hospitals d’aguts), tindran amb efectes 1 de maig el seu primer conveni col·lectiu conjunt.

Avui dimecres vencia el termini atorgat pel president de la mesa de negociació del conveni, per tal que les diferents organitzacions que en formen part es manifestessin sobre l’acceptació o no de la totalitat de la proposta mediadora que divendres passat ell els va fer arribar. Hi havia cert neguit en el sector per conèixer el posicionament de les diferents organitzacions que finalment ha estat el següent:

Per la part sindical: S’han posicionat a favor de la proposta CCOO, SATSE i UGT. S’ha posicionat en contra el Sindicat Metges de Catalunya

Per la part patronal: S'hi han posicionat a favor les tres patronals presents a la mesa: ACES, CAPSS (Consorci de Salut i Social de Catalunya) i UCH

Tant sindicats com patronals han debatut a fons el contingut de la proposta de conveni, i en el cas de les patronals, l’han acceptat amb clares majories tot i que s’hi obre algun meló que no se sap massa bé com sortirà. El 3,6% de tarifa compensarà el 5% d’increment de les retribucions? Es pot pensar que si a l’any 2010 un 3,2% de reducció de tarifa va servir per baixar un 5% les retribucions, el 3,6% actual hauria de ser suficient. Però, les circumstàncies són les mateixes?. De llavors ençà hi ha hagut una ampliació de jornada, fet que ha contribuït a que cal menys plantilla per cobrir 24 hores al dia els 365 dies de l’any, i per tant la massa salarial és menor que a l’any 2010, però per altre banda el CatSalut ara compra menys activitat que la que comprava al 2010. Segur que les previsions del conveni no resultaran acceptables per tothom; només cada empresa sap quin és el pes de la seva massa salarial en la seva estructura de costos, i per tant només cada empresa sap si amb un 3,6% més d’ingressos pot assumir o no un increment de salaris del 5%. El que està clar és que com més desajustada en excés es tingui la plantilla en relació a l’activitat que el centre fa, més dificultats hi haurà a l’hora d’aplicar aquest 5% d’increment salarial. Tanmateix els centres que es  trobin en aquesta circumstància sempre es podran despenjar del conveni via article 41 de l’Estatut dels Treballadors, o bé el seu equip directiu haurà d’analitzar a fons els desequilibris que sens dubte té en la seva plantilla.

Un altre meló que s’ha obert és el de l’anomenada carrera professional, en la que es desbloqueja el pas del nivell B al C, fet que també tindrà una repercussió de difícil quantificació, i que dependrà de la realitat de cada centre  i les antiguitats dels treballadors que en puguin resultar afectats. També han despertat algun recel els nous permisos per anar a urgències o a la visita de l’especialista o a una prova diagnòstica, una situació que només el temps permetrà avaluar-ne la incidència real sobre els costos. En definitiva un conjunt d’incerteses, que tenen afortunadament un horitzó no excessivament llarg: el 31 de desembre de 2016.

Personalment em preocupa la qüestió de les DPO, que continuen lligades als resultats econòmics, però que corren el risc de convertir-se en sou fix d’aquí a pocs anys. De moment, un 15% de les DPO s’hauran de pagar si els comptes de l’empresa  ho permeten, però s’hauran de pagar sense estar sotmesos a cap avaluació; és a dir sota l’epígraf de “plus conveni” aquest 15% de les DPO ja forma part del “salari fix” del treballador. Es veia a venir que qualsevol pagament variable en la sanitat pública, amb el temps, lamentablement s’acaba convertint en salari fix. Ja fa anys, al “inventor ideològic” de les DPO li vaig dir “les DPO acabaran formant part del salari...” i efectivament així serà. Les retribucions variables responen a uns plantejaments salarials que en cap cas es poden aplicar a un sistema com el sanitari, i en cap as es poden generalitzar.  Aquest invent, ja se sabia des del primer moment que no tindria en cap cas els efectes desitjats.

Tanmateix la pregunta és “i quin seria l’escenari sense conveni”? Amb algunes sentencies que estableixen que les condicions del conveni quan aquest decau passen a ser elements contractuals del treballador? Sense un conveni de rang superior al que remetre’s? Sense la seguretat jurídica que dona al sistema l’existència d’un conveni? On hi ha més risc? En tot el comentat abans o en el que acabo de dir en aquest paràgraf?. Tot és opinable, però entenc que la decisió presa per uns i altres és la correcta. El temps ho dirà...

     

Ara cal esperar que el president de la mesa convoqui a tots els que s’han manifestat d’acord amb la seva proposta, per procedir a la signatura del conveni, però el peix ja està tot venut… 

www.rbaestudisiprojectes.cat   

Revés jurídic a les “marees blanques”

El Tribunal Constitucional estableix que les formes de gestió privades, no posen en risc per elles mateixes, la naturalesa pública del servei sanitari

La mateixa sentència declara inconstitucional qualsevol tracte de preferència de les societats de professionals (EBA) a l’hora de ser adjudicatàries dels serveis d’atenció  primària

En una sentència molt recent del Tribunal Constitucional (TC) dictada en el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 senadors del Grup Socialista contra la Llei de Mesures fiscals i administratives de la Comunitat de Madrid per a l’any 2013 (STC de 30 d’abril de 2015), declara inconstitucional l’article de la Llei que establia que quan la gestió dels centres d’atenció primària es realitzés per qualsevol de les fórmules admeses en dret, es podia oferir la gestió d’aquests centres preferentment a societats de professionals constituïdes total o majoritàriament pels professionals sanitaris del “Servicio Madrileño de Salud” (SMS) per que aquesta preferència no té res a veure amb la solvència tècnica econòmica i professional i produeix l’efecte d’excloure altres licitadors, vulnerant el principi d’igualtat i és contrària a la legislació bàsica de l’Estat en matèria de contractes i concessions administratives.

Tanmateix, i centrant-nos en el títol d’aquest escrit sobre la sentència del TC, val la pena prestar atenció a les reflexions que fa l’Alt Tribunal sobre si les fórmules de gestió privades vulneren o  no l’article 41 de la Constitució espanyola tal i com defensaven els senadors recurrents del Grup Socialista. 

  

El TC recorda que el caràcter públic del sistema de Seguretat Social no queda qüestionat per la incidència en ell de fórmules de gestió o responsabilitat privades i que l’apertura a fórmules de gestió privades queda en tot cas condicionada a la preponderància dels elements definitoris del caràcter públic del sistema:

“La posible apertura a fórmulas de gestión y resposabilidad privada se lleva a cabo preservando en todo caso la titularidad pública del Servicio, refiriéndose la norma únicamente a un supuesto de externalización de la gestión del servicio público en determinados hospitales dependientes del Servicio Madrileño de Salud. En este precepto, el legislador autonómico no ha optado siquiera por la vinculación de centros privados a la red pública en virtud de los correspondientes convenios o conciertos y se ha limitado a hacer uso de las posibilidades abiertas por la legislación estatal”

El TC raona que la gestió privada dels hospitals del SMS per sí sola no posa en risc que la institució no pugui ser reconeguda pels ciutadans com part del sistema públic. El que defineix el servei públic és en mans de qui queda la potestat de definir les prestacions de la cartera de serveis que són els poders públics, que a més actuen com a garants de la qualitat, atenció i drets dels ciutadans, i els seu finançament amb fons públics.

En conclusió l’externalització de la gestió dels serveis públics sanitaris no posa en qüestió, segons el TC, els trets estructurals de la Seguretat Social ni desnaturalitzen la seva essència pública i, per tant, no es vulneren principis fonamentals en funció de que la prestació es realitzi mitjançant gestió indirecta en lloc de gestió directa.

Aquesta sentència l’haurien de llegir amb deteniment els membres de la “marea blanca” de Lleida que s’escandalitzen i acusen de privatització de la sanitat la creació d’un consorci públic per a la gestió sanitària pública a les comarques de ponent.

La potent "marea blanca" gironina...

I també a un apèndix que els hi ha sortit a Girona, on un altre marea blanca demana que no surti a concurs la gestió de 5 ABS a les comarques gironines, que no es faci activitat privada en els hospitals públics i que es revisi el projecte d’unificació entre els hospitals Trueta  i Santa Caterina de Salt per les privatitzacions que està comportant. Obviant el que estableixen les Lleis en aquestes matèries.

És curiós observar com les demandes de les marees es redueixen a un factor comú: Que no es compleixi amb la Llei. És a dir, propugnen un país on les lleis no serveixen per a res. I el curiós del cas és que  aquest incompliment de la Llei el defensen també, aquells partits i sindicats que donen suport a les marees. No estem en un Estat de dret?

Crec que ja és hora de desemmascarar a aquests col·lectius anti-sistema que estan utilitzant demagògicament la sanitat per a les seves finalitats desestabilitzadores de la societat. No hem de permetre que uns quants il·luminats posin en risc un bé públic tan exitós com la nostra sanitat pública. Per altre banda sobta que algun diari “de prestigi” hagi passat de puntetes sobre aquesta sentència. Sembla com si el contingut de la sentència  no casi massa amb la línia editorial que aquest diari manté a Catalunya respecte a la sanitat pública ni sobre el model sanitari que algun dels seus redactors voldria que s’implantés a Catalunya.

www,rbaestudisiprojectes.cat

Proposta mediadora del 1er. Conveni Col·lectiu del SISCAT

Es manté la jornada laboral actual i es recuperen les taules salarials del VIIe conveni de la XHUP

Patronals i sindicats presents a la mesa de negociació hauran de manifestar-se sobre la globalitat de la proposta  abans de dimecres 13 de maig al mig dia.

Tal com s’havia compromès, el Sr. José Antonio Gómez Cid president de la mesa negociadora del 1er. conveni col·lectiu del SISCAT ha fet arribar a totes les parts la seva proposta de la que tot seguit en resumeixo els aspectes més rellevants. El Sr. Gómez Cid ha estat un espectador privilegiat de la gestació del Conveni atès que porta 7 anys presidint aquesta mesa. La seva proposta es produeix després d’haver escoltat a totes les parts i després d’haver calibrat les opinions i línies vermelles de les diferents organitzacions presents a la Mesa de negociació.

El Sr. José Antonio Gómez Cid, president de la mesa
negociadora del Ier. Conveni Col·lectiu del SISCAT  

Es tracta d’una proposta mediadora final, davant de la que cada una de les organitzacions haurà de manifestar-se de manera afirmativa o negativa sobre la globalitat de la proposta. Tenen  de temps fins el proper dimecres al mig dia.

Àmbit funcional del conveni: Centres sociosanitaris y de salut mental concertats amb el Servicio Català de la  Salut que no tinguin conveni col·lectiu d’empresa i acreditin uns ingressos habituals y continuats superiors al 50% de la seva facturació que provinguin de la activitat concertada con el SCS. I hospitals de aguts  que formen part de la xarxa de internament del SISCAT y centres d’atenció primària concertats con el SCS que no tinguin conveni propi.

Duració: Entrada en vigor el primer de maig de 2015 i finalització de la vigència pactada el 31 de desembre de 2016.

Ultra-activitat: Un any a partir d'aquella data 

Clàusules de garantia: El conveni establirà una clàusula de garantia “ad personam” de respecte de las situacions personals que milloren el conveni en computo global y anual. Així mateix s’introduirà una clàusula de garantia dels acords d’empresa en vigor fins la finalització de la seva vigència, que podran ser prorrogats per acord entre les parts.

Jornada:  Jornada ordinària de 1688 hores per el Grupo 1. Per els Grups del 2 al 7: torns de dia 1668 hores; torns de nit 1562 hores. En aquest còmput anual s’inclouen 3 dies de lliure disposició  que tindran la consideració de temps treballat.

Retribucions: Aplicació del 3,6% de tarifes a la millora de les retribucions del personal. Tot el personal recuperarà, amb efectes 1 de maig de 2015 les taules salarials del VII Conveni XHUP. Aquesta recuperació beneficiarà també al personal que pertany al sector públic y  van veure reduïdes les seves retribucions un 5% en virtut de normativa bàsica estatal o autonòmica (això afecta a les EPiC  que també en surten beneficiades).

Aquelles empreses públiques o privades, que no haguessin reduït les seves retribucions en aplicació de les successives reduccions de tarifes en el període 2010-2015, hauran de negociar como impacta l’incremento del 3,6% de tarifa a partir del 1 de maig 2015 en las condiciones laborals dels seus treballadors. Hauran d’arribar a un acord en un termini de dos mesos.

Respecte a les DPO, pel personal del Grup 1 que presta els seus serveis en l’àmbit de l’atenció primària, la quantitat de 2000€ anuals passen a la retribució anual fixa, incorporant-se al concepte “plus conveni”. Per tot el personal, si s’abonen DPO, el primer 15% respecte al valor teòric del conveni, no estarà subjecte a cap tipus de valoració.

Es manté el complement d’atenció continuada.

 

Revisió salarial: Compromís de revisió salarial pel cas que durant la vigència del conveni es modifiquin les tarifes i preu públics que paga el CatSalut a les empreses incloses en l’àmbit funcional del conveni.

Complement d’Incapacitat Temporal; regulació del complement d’IT segons està establert per el personal de l’Administració de la Generalitat pel Decret Llei 2/2013 i la instrucció 1/2013 que estableix el criteri d’aplicació de la millora de la prestació econòmica per IT.

Creació i/o Revitalització de les comissions sectorials amb caràcter paritari següents: Comissió de la professió d’infermeria; Comissió de classificació funcional; Comissió de treball i igualtat; comissió de Formació i Comissió de de Salut Laboral

Carrera professional: El Nivell C queda descongelat amb efectes  01/05/2015. El títol d’especialista d’infermeria donarà accés al nivell A de la carrera professional per el transcurs d’1 any de prestació efectiva de serveis, així com es reduirà en 1 any el ermini per el canvi de nivell pels professionals que ja tenen acreditat un nivell determinat

Permisos:   Contemplar un permís d’urgències; Contemplar un permís per visita mèdica i prova diagnòstica; Ampliar el termini de l’excedència especial de 2 a 3 anys (en el 3er any, reserva “d’un lloc de treball”.

Contracte a temps parcial: Preferència dels treballadors de l’empresa en l’ampliació de les jornades de treball

Adequació del redactat del conveni a les novetats legislatives que s’han  produït des de les respectives signatures  dels convenis  base.

www.rbaestudisiprojectes.cat