Han perdut els papers!

Quan m’ho van explicar no m’ho creia: el PSC ha elaborat un vídeo electoral en el que escenifiquen la mort d’un pacient i la relacionen amb les retallades del govern de la Generalitat. Em sembla senzillament indecent.

Des de quina autoritat moral el Sr. Zaragoza es permet insultar la intel·ligència dels catalans, quan tots sabem que una de les causes de la no sostenibilitat del sistema sanitari es deu precisament al dèficit generat per la gestió del tripartit? Sabíem de la manca d’ètica d’aquest personatge pervers, però sincerament, arribar a aquests nivells només és propi d’una persona sense ètica, sense valors i sense sentit comú.

El Sr. Zaragoza, símbol del tot si val en
 política. Ni la ètica ni la moral formen
 part de la seva escala de valors 

Ni en política ni en cap aspecte de la vida NO TOT SI VAL Sr. Zaragoza. Vostè es pensa que Catalunya és el seu “cortijo” i que en ell tot el que vostè decideix és vàlid. Doncs no, vostè no s’ha  adonat que els catalans hi ha coses que no acceptem, i la seva actitud i manera d’actuar és una d’aquestes coses que els catalans no deixem passar ni tan sols al Baix LLobregat.

El PSC és, sens dubte un partit de govern; per això sobta que s’hagi fet una promoció electoral amb aquest vídeo que supera els límits més insospitats de la dignitat i la ètica. De fet el que el vídeo insinua és una acusació implícita d’homicidi, i això no es pot permetre de cap manera. A mi em queda molt clar que hi ha persones del PSC i properes al partit que no comparteixen de cap manera la propaganda electoral que ha preparat el cap de campanya del partit el Sr. José Zaragoza. I entre elles vull destacar d’una manera especial a la Sra. Marina Geli, exconsellera de Salut, que d’una manera molt elegant i digna s’ha desmarcat  del vídeo polèmic, per que ella sap molt bé, que el seu partit no és del tot aliè a la situació actual. Alguna cosa hi té a veure el PSC en la generació de la situació actual, tot i que segurament  la Sra. Geli pugui discrepar de la manera com s’han dut a terme determinades mesures.

L'exconsellera Geli s'ha desmarcat amb molta
elegància del vídeo del Sr. Zaragoza

També el Sr. Joaquim Nadal ha tingut l’habilitat de desmarcar-se del vídeo; ell sap millor que ningú la manca de compliments del govern del PSOE  vers Catalunya, que estan també a l’origen del problema que estem patint.

El Col·legi de Metges de Barcelona, en boca del Dr.  Jaume Padrós en tant que Vicepresident  del col·legi s'ha afanyat també a desmarcar-se del vídeo, sortint en defensa dels nostres metges. 

El que passa és que no tothom té l’amplitud de mires de la Sra. Geli o el Sr. Nadal o de tants i tants als que el vídeo ha molestat. Em refereixo concretament al diputat del PSC, el Sr. Josep Maria Sabaté, ex director del Servei Català de la Salut quan la Sra. Geli n’era la consellera, que ha aprofitat un desgraciat esdeveniment que ha succeït a l’Hospital de Sant Pau, per reforçar les tesis del vídeo el Sr. Zaragoza..

El Sr. Sabaté ha de saber que durant els seu mandat com a màxim responsable del CatSalut, varen succeir diferents esdeveniments desgraciats com el que ara denuncia, i mai ningú va tenir el desvergonyiment que ell ha tingut ara, culpant-te’l dels fets. De tota manera bo serà recordar-li al Sr. Sabaté que ha estat un dels directors del CatSalut més tristos que hi ha hagut a la sanitat catalana, i que el seu període s’ha distingit per la pràctica desaparició del CatSalut en la vida sanitària de Catalunya. La seva submissió total al Departament d’Economia i la seva manca de criteri defensant els interessos del sector davant la Intervenció, són una clara mostra de la seva manca de capacitat.

La Sra. Chacón candidata del PSC a les eleccions generals té el mateix estil barroer de fer política que el Sr. José Zaragoza

I per acabar-ho d’adobar vull esmentar novament en aquest blog a dues ministres del govern Zapatero: la Sra. Chacón, que evidentment ha defensat el vídeo, i que demostra que és de les que creu que tot si val, i la Sra. Pajin que en un a mostra de deslleialtat absoluta ha sortit en defensa de la vaga de metges a Catalunya.

Tant la Sra. Pajin com la Sra. Chacón són unes barrudes, i la seva poca categoria personal ha      quedat novament palesada. Sres. Chacón i Pajin, Sr. Zaragoza: en política i en la vida NO TOT SI VAL.  


Al anar a publicar el blog, m'arriba la noticia que el PSC ha instancies de la Sra. Chacón ha retirat el vídeo. Com potser que aquesta Sra., hores abans el justifiqui i una mica més tard en demani la seva retirada? Em sembla que si els polítics tinguessin un carnet per punts, a aquesta Sra., ja no ni quedaria ni un! És molt impresentable!

www.rbaestudisiprojectes.cat      

La vaga de metges

Finalment, s’ha confirmat una notícia que des que varen començar les retallades una mica abans de l’estiu estava en boca de tothom. El Sindicat Metges de Catalunya ha presentat la petició de vaga al Departament de Treball, pels dies 15 i 16 de novembre (dimarts i dimecres de la setmana vinent), és a dir la mateixa setmana  en que es celebraran les eleccions al Congrés de Diputats. 

El coneixement de la notícia em produeix una sensació una mica ambigua: d’una banda entenc que durant l’any s’han produït fets significatius que han afectat al col·lectiu de metges, i per tant entenc lògica una vaga. El que ja no em sembla tan lògic és que la vaga es plantegi ara 4 dies abans de les eleccions; semblaria com si la vaga tingués altres finalitats diferents a les apuntades pel sindicat, atès que ara portem ja unes setmanes de certa tranquil·litat amb el tema de les retallades.

El Dr. Albert Tomàs, president del
 sindicat Metges de Catalunya

Analitzem les motivacions de la vaga segons l’escrit que el sindicat Metges de Catalunya ha enviat a Treball. Bàsicament fonamenten la vaga en tres qüestions diferenciades: recuperar el nivell pressupostari del 2010 (això implica entre altres coses recuperar els nivells salarials que juntament amb altres fets van generar la crisi del sector), que l’ICS deixi de fer contractes de 25 hores (fet del tot legal al meu entendre), i que es faci un conveni franja exclusiu pels metges en el que es recullin les seves reivindicacions.

No vull jutjar si són motius prou vàlids o no per justificar una vaga; és evident que els màxims responsables del sindicat han considerat que si. Tanmateix em sembla contradictori que s’incloguin temes propis i exclusius de l’ICS en la convocatòria d’una vaga que es pretén sigui secundada també pel sector concertat. Tot plegat una mica sospitós.

Per els rumors que corren pel sector semblaria com si la vaga hagués de tenir una acollida minsa en el sector concertat, on en algunes assemblees els metges no s’han mostrat massa partidaris de secundar-la. En canvi, en les assemblees fetes als hospitals de l’ICS es confirmaria que en els seus centres la vaga podria tenir una incidència significativa.

El conseller Ruiz (centre) amb el  Dr. Gallego (esquerra)
secretari general de Metges de Catalunya 

Per altre banda, escoltant les motivacions que directius del sindicat Metges de Catalunya estant donant a través dels mitjans, diuen que tenen constància que el Govern de Catalunya s’està plantejant una nova retallada per l’any 2012 del 4,8%.

Desconec com poden tenir constància d’una situació que s’està negant per activa i per passiva tant per part del conseller Ruiz com del propi President Mas. Aquests dies, mitjans de comunicació i patronals dels sector s’esforcen a explicar que per l’any vinent les disminucions del pressupost al Departament de Salut no afectaran ni  a les tarifes ni a l’activitat, ni tampoc a les parts variables dels contractes, i que en canvi es pensen aconseguir estalvis en la despesa farmacèutica, en l’eliminació d’alguna estructura poc eficient del propi departament i sobre tot en la regulació del terciarisme a Catalunya. En qualsevol cas asseguren que no hi hauran retallades que afectin a l’assistència.

Per altre banda, les patronals del sector (UCH i CSSC) han elaborat un manifest conjunt en el que s’oposen a la vaga. Per la seva part, els sindicat mantenen postures diferents davant la convocatòria de vaga: mentre CCOO i el CATAC s’hi oposen, l’UGT hi dona un tebi suport.

Sembla doncs que davant de la convocatòria de vaga, no tothom ho té tan clar com el sindicat de Metges de Catalunya i alguns hi veuen una certa maniobra política i de desgast del govern aprofitant unes eleccions que estan ja molt a prop. Ho seguirem per veure que en resulta de tot plegat. De moment, en la sessió de conciliació d’aquest matí a Treball, no hi ha hagut acord. La vaga es confirma.

www.rbaestudisiprojectes.cat

          

El “Consejo General de Enfermeria” o...guaita que fan ara...

Em va sorprendre molt llegir a principis d’aquesta setmana que el “Consejo General de Enfermeria” havia donat a conèixer un estudi del qual es desprèn que un 70% dels enquestats estarien d’acord en retornar les competències de Salut a l’Estat.  Aquest mateix estudi mostra també que un 63% dels enquestats acceptaria algun tipus de copagament.

L’estudi ha estat dirigit pel Sr. Jose Maria San Segundo, i es basa en una mostra de 1.200 persones. Pel que he trobat a internet, el Sr. San Segundo sembla que és director tècnic d’una empresa (MERCO) que es dedica a avaluar a les millors empreses i líders del país. No posaré en qüestió el treball del Sr. San Segundo, ni tan sols discutiré si la mostra que ha configurat per fer el seu estudi és una mostra representativa o no. Senzillament diré que el resultat del seu estudi és totalment falç pel que fa a Catalunya.

Sembla que algunes autonomies  li volen
 tornar les competències en Salut...allà ells! 

No em puc creure de cap manera que ningú resident a Catalunya i que tingui una visió mínima de quin era l’estat dels serveis de salut a Catalunya abans del 1981, hagi pogut dir que prefereix que les competències en matèria de Salut tornin a l’estat espanyol. No m’ho crec.

I si aquesta persona a l’any 1981 encara no havia nascut, no més cal que vegi com tenim per exemple les “rodalies RENFE” recentment mal transferides a la Generalitat. Només cal comparar-les amb les rodalies de Madrid: allà disposen de moltes més línies, trens molt més moderns, preus més econòmics, freqüències de pas millors que les de Barcelona, etc., etc.

Com es pot pensar que des de la distància es coneixeran millor les necessitats del territori? És que no en tenim prou de veure com per fer autovies a Extremadura es deixen de fer infraestructures del tot necessàries per l’esdevenir industrial i econòmic de Catalunya? És que no en tenim prou per constatar com l’espoli fiscal ens costa cada any més de 2500 € a cada català, quan amb les competències de Salut retornades a Madrid aquest espoli seria encara molt més gran?

Ho sento pel Sr. San Segundo, però aquest estudi ha obviat sens dubte a Catalunya, i tinc el convenciment que també ho ha fet com a mínim amb el País Vasc. Probablement El País Valencià i Galicia també han estat deixades de banda.  El que em pregunto és la intencionalitat de tot plegat.

Un dels instruments de la "caverna mediàtica" 

Segurament aquest estudi forma part d’aquesta tendència de la "caverna mediàtica espanyola" que vol recuperar de nou el concepte d’una Espanya absolutista amb tot el poder concentrat a Madrid en mans d’uns pocs que han decidit que això de la democràcia ells ho interpreten a la seva manera. Aquests que defensen la “España entera y una sola bandera” y que sembla que últimament estan agafant molta força allà pel cafè Gijón i rodalies.

Una cosa és que des de Catalunya ens queixem no de les retallades, que són indiscutiblement necessàries, si no de la manera com s’han dut a terme i altre cosa molt diferent que estem pensant en retornar les competències de Salut a l’Estat. Jo els garanteixo que si això fos així, llavors si que s’hauria acabat definitivament aquesta sanitat d’excel·lència que tot i les retallades podem gaudir a Catalunya.  I que sigui per molts anys!

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Banc de Sang i Teixits de Catalunya: història d’un èxit

La setmana passada vaig tenir ocasió de visitar la nova seu del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Em va mostrar les flamants instal·lacions en Ramon Pau Pla. És un edifici  impactant per les seves dimensions, per la seva modernitat, per la tecnologia d’avantguarda que incorpora, per l’amplitud d’espais, per la seva lluminositat, per l’estalvi energètic degut als sistemes d’aprofitament de la llum  natural etc.  Em va impressionar.

La nova seu Banc de Sang i Teixits de Catalunya

Vaig conèixer al Dr. Pla al juny de l’any 1982. Llavors ell era cap del servei d’Hematologia de l’Hospital General Moscardó que era l’hospital de la seguretat social a Lleida. El nom de l’hospital va durar tan poc com la permanència d’en Ramon Pau Pla com a cap de servei atès que al setembre d’aquell mateix any en Pla assolia la Direcció Mèdica de l’Hospital que va passar a denominar-se Hospital de Lleida primer i Hospital Arnau de Vilanova una mica més tard. 

El Dr. Pla va ser director mèdic de l’Hospital Arnau de Vilanova fins l’any 1987 quan va ser nomenat director del Banc de Sang de l’Hospital Vall d’Hebron. Va ocupar aquest càrrec fins l’any 1993, quan va accedir a la gerència de l’Hospital General de la Vall d’Hebron fins el 1999 any en el que va voler fer una incursió novament per la seva terra i fou elegit gerent de l’Arnau de Vilanova de Lleida. A l’any 2002 va ser nomenat altre vegada director gerent del Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST).

He seguit molt d’a prop la carrera del Dr. Pla i puc afirmar que tot el que ha aconseguit ho ha fet per mèrits propis i amb el seu esforç personal. Recordo que sent ell gerent de l’Hospital General de la Vall d’Hebron, ja estava treballant en la idea de creació d’una empresa pública que gestionés a nivell de Catalunya tota la problemàtica dels bancs de sang quan l’ICS tot just havia començat a unificar en un de sol els seus diferents bancs de sang.

A l'esquerra de la imatge en Ramon Pau Pla  

L’empresa pública va ser creada al 1995. El Dr. Pla en va ocupar la gerència l’any 2002 al tornar a Barcelona després del seu periple lleidatà, i novament va començar a deixar córrer la imaginació. En aquesta ocasió el seu objectiu va ser aconseguir una nova seu pel banc de sang. Hem de recordar que a l’any 92 la primera seu del Banc de Sang va ubicar-se als baixos de l’edifici anomenat “Palau de la Bactèria”  que el Dr. Arcalís volia dedicar en exclusiva a laboratori de microbiologia a Vall d’Hebron. Algú va decidir  que els baixos de l’edifici valia la pena dedicar-los al Banc de Sang tot i les dificultats que implicava el canvi d’us d’un edifici que ja s’havia començat a construir. Finalment tot es va poder arreglar satisfactòriament per tothom.

El Dr. Pla és doncs l’artífex principal del que avui és el Banc de Sang i Teixits de Catalunya tal com està estructurat. Certament no és l’únic responsable del procés però si el més important; els Drs., Argelagués, el gironí Dr. Profitós així com també en un inici el Dr. Rafael Manzanera hi han tingut participació, però  sens dubte en Ramon Pau Pla és qui ha estat capaç de materialitzar una idea que salvant totes les dificultats que han anat apareixent ha pogut convertir en realitat allò que en un inici semblava impossible.

Des del primer repte que fou reconvertir les germandats de donants de sang, per incorporar-les i diluir-les en el si dels bancs de sang de manera que la promoció de la donació fos pròpia dels bancs de sang, fins la unificació dels diferents bancs de sang de l’ICS en un de sol salvant tots els personalismes que hi havia pel mig, i la progressiva incorporació  d’altres bancs de sang com el de Sant Pau – Creu Roja (que s’havien unificat abans entre ells amb la participació  decisiva del Dr. Profitós) o el de la Mútua de Terrassa, o la última incorporació, la del Banc de Sang del Clínic. Tot aquest procés ha estat llarg i feixuc però l’èxit final segur que compensa a tots els que hi han tingut un paper determinant i entre ells sens dubte en Pau Pla.

Avui el BST comporta un ampli ventall d’activitats moltes de les quals s’han incorporat a la seva oferta aquests últims temps. Està dividit en 5 divisions: la de Sang, la de Teixits, la Diagnòstica, la de Coagulopaties Congènites  i la de Teràpies Avançades.

En la divisió de Sang s’hi inclou l’Equip de Promoció, Els Equips mòbils, El Laboratori de Seguretat Transfusional, El processament de la sang, La producció d’hemo derivats, L’emmagatzematge intel·ligent i la Transfusió dels productes sanguinis.

També incorpora El Banc de sang de Cordó Umbilical, La Unitat de Progenitors per obtenir cèl·lules progenitores de medul·la òssia, el Banc de Llet Materna, i el BioBanc, que proveeix a la comunitat científica de materials biològics.

La Divisió de teixits incorpora els Teixits Oculars i els derivats biològics, el Banc de l’Aparell Locomotor i els derivats biològics, el Banc de Pell, el Banc de Cardiovascular (vàlvules i artèries) i el Banc de semen i teixit endocrí (paratiroides i ovari)

La Divisió de Diagnòstics inclou els Laboratoris de Immunohematologia i Immunobiologia.

Per la seva banda la Divisió de Coagulopaties Congènites coordina i gestiona els serveis d’hemofília de Catalunya.

Finalment la Divisió de Teràpies Avançades (Xcelia) desenvolupa medicaments cel·lulars i d’enginyeria tissular personalitzats i segurs.

No és usual trobar aquest nivell d’eficiència en el nostre país. Enhorabona a tots els que ho han fet possible, i en especial a Ramon Pau Pla.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Ofenen al sentit comú

A vegades m’he queixat de la manca de lideratge a Catalunya i a Espanya. Certament des de l’època del president Maragall els diferents  líders polítics que ens ha tocat patir han estat d’allò més mediocre. Segurament molts dels problemes que actualment ens toca patir es deuen a aquesta manca de lideratge. En el cas de Catalunya, si no s’haguessin fet tot un seguit d’inversions del tot innecessàries  i sense cap retorn a la societat, el nivell d’endeutament del país no seria ni de bon tros tan esfereïdor ni estaríem tan hipotecats. Però a Espanya no ha estat pas diferent; segurament fins i tot pitjor: els aeroports en els que no hi aterren avions, els AVE que van de Madrid a enlloc i d’enlloc a Madrid, els kilòmetres i kilòmetres d’autovies gratuïtes, les subvencions a tort i a dret i tot sense el més mínim estudi de rendibilitat o de retorn de la inversió.

L'aeroport de Ciudad Real "a plena ocupació" 

Però hi ha dues ministres del govern espanyol que són mestresses en l’art d’elevar la mediocritat a l’enèsima potència, que ens volen donar lliçons i això em posa especialment nerviós:  són la Sra. Leire Pajín i la Sra. Carme Chacón. 

L'aeroport de Castellón no
ha vist aterrar un sol avió

Començaré per la Sra. Pajín.  En unes declaracions la ministra de sanitat del govern espanyol s’ha despertat avui amb ganes de buscar-nos les pessigolles: ha criticat la gestió de la sanitat a Catalunya, quan gràcies a les mesures preses pel govern català el país no s’ha enfonsat com ha fet Grècia. La ministra també ens ha volgut explicar que el dret a la salut està recollit per la constitució espanyola, i pel que fa al conflicte amb els malalts de la Franja de Ponent, ha comminat als governs d’Aragó i Catalunya a posar-se d’acord.

Em  centraré en el conflicte amb els malalts de la Franja de Ponent. En realitat la solució és ben senzilla: només cal que la Sra. Ministra assigni al govern català els recursos econòmics necessaris per poder atendre als malalts de la Franja. Si el finançament que ens arriba és per fer front  a les necessitats dels ciutadans de Catalunya, el que no ens pot demanar la Sra. Ministra és que per atendre als malats de la Franja, desatenguem malalts del país. Oi que això és molt clar? Doncs Sra. Pajín nosaltres estarem encantats d’atendre als malalts de la Franja quan vostè ens doti dels recursos econòmics necessaris per poder-ho fer.

La ministra de sanitat Leire Pajín que no vol pagar a Catalunya les
 assistències a persones d'altres comunitats.  Pretén que amb el
nostre pressupost atenguem aassegurats procedents d'Espanya
I es queda igual! com si res...impertèrrita 

Cert és que els malalts de la Franja no en tenen cap culpa, i tampoc són responsables de tenir un govern autònom i estatal tan demagògic i inútil. Els malalts de la Franja de Ponent tenen tot el dret a ser atesos a Lleida, i el govern espanyol té l’obligació de dotar a la sanitat catalana dels recursos necessaris per poder-ho fer. I no hi ha més polèmica, per tant Sra. Pajín compleixi allò que és de sentit comú, sense sortir-se per la tangent,  tapant la seva nefasta gestió i la seva nul·litat per resoldre problemes, escampant dubtes sobre la gestió sanitària a Catalunya. Pagui...ho entén?

I ara li toca a la Sra. Chacón. Resulta que ara a banda de defensar un model de pacte fiscal que ella anomena federal (quan Espanya ni és ni serà mai una federació), ens vol vendre que si els socialistes guanyen les eleccions proposarà a Madrid que l’addicional 3ª de l’Estatut  prorrogui la seva vigència dos anys més. 

La Sra. Chacón se'n recorda de Catalunya només
quan venen eleccions.  Una vegada elegida
es dedica sitemàticament a votar a Madrid
 contra els interessos de Catalunya,
 i a favor dels interessos del seu partit  

Aquesta Sra., gosa  fer aquesta afirmació quan sap que en cap dels set anys de vigència d’aquesta disposició addicional s’ha acomplert ni tan sols en un 80% el que es preveu en ella. I la manera de no complir-ho és ben senzilla: es pressuposten per part de l’estat unes obres a Catalunya que mai no és liciten i així any rere any. I ara ve ella, que durant els últims 4 anys ni s’ha preocupat mínimament per aquells que l’havien votat a Catalunya, i que sistemàticament des de Madrid ha votat en contra dels interessos del nostre país (pagament del deute del govern central amb la Generalitat, entre molts altres exemples), i pretén fer veure que vol fer moltes coses per el país: Sra. Chacón, amb tot el respecte li vull dir que vostè no té cap credibilitat ni autoritat moral per demanar res als catalans. La seva actitud vers el país i els resultats de la seva gestió a Madrid per ajudar a Catalunya  parlen per vostè. Per més campanyes de màrqueting  que li hagin organitzat el descrèdit l’acompanya. 

Algú ho havia de dir...!

www.rbaestudisiprojectes.cat

Conseller Ruiz: per fi una bona notícia!

Ha hagut de passar quasi un any des  del seu nomenament (29/12/2010), per que el conseller Ruiz ens fes arribar una bona notícia. Exactament 9 mesos  i 23 dies per explicar-li al país que finalment s’han acabat les retallades a sanitat.

En una entrevista a l’agència EFE el conseller Ruiz ha dit textualment: “al 2012 no hi hauran més ajustos en l’activitat assistencial”. Donem la més sincera benvinguda a la frase, sobre tot si s’acaba complint.

Feia molt de temps que no es veia al conseller Ruiz
amb un somriure tan franc com aquest

D’entrada cal felicitar-se per aquesta notícia; em consta que són moltes les persones que havien fet arribar a presidència de la Generalitat que el sector sanitari no podia resistir noves retallades, i sembla que entre tots han aconseguit que de cara a l’any vinent la situació quedi estabilitzada tal com la coneixem ara, si més no pel que fa a l’activitat assistencial pròpiament dita. 

De fet, no podia ser d’altre manera. No em puc imaginar la situació  que s’hauria pogut crear si per l’any 2012 s’apliquessin noves retallades. Tots sabem que molts dels ERO,s que s’han plantejat la majoria d’hospitals de la XHUP, han estat retirats gràcies a pactes entre empresa i treballadors, i l’abast d’aquests pactes arribava fins a desembre 2012.  Què hauria passat si l’empresa, davant de noves retallades per l’any vinent no hagués pogut respectar els pactes? Doncs segurament hauríem assistit a un conflicte laboral i social de gran dimensió i efectes incalculables. Afortunadament, sembla que això no serà així.

Però no s’ha de deixar de banda els efectes que noves retallades haurien pogut tenir sobre la població en general i sobre tot els usuaris de la sanitat pública, que sens dubte haurien reaccionat d’una manera molt més vehement de com ho han fet fins ara.

Sembla que el CatSalut podrà mantenir
per l'any 2012 els pressupostos
assistencials en els mateixos
 valors que l'any 2011 

Tanmateix plana un dubte sobre tot plegat. D’una banda, el conseller Ruiz s’ha contradit en nombroses ocasions, ara que és conseller i abans de ser-ho. Només dos exemples per il·lustrar-ho: el que han publicat recentment els diaris al voltant de la negociació de la última retallada a l’ICS, i el que opinava sobre les retallades el Dr. Boi Ruiz quan assistia a les reunions del Consell de Direcció del CatSalut en representació de la Unió Catalana d’Hospitals. Per tant, hi han antecedents de sobres per témer que la frase acabi sent només això, una frase.

De veritat que desitjo que aquesta vegada les paraules del Dr. Ruiz siguin definitives i no tinguin marxa enrere ni matisos diversos que permetin tergiversar ni mínimament el seu anunci a l’agència EFE.

De tota manera, de la lectura de la frase del conseller, se’n poden derivar altres retallades al departament de Salut, diferents a les assistencials. I aquestes si arribessin serien benvingudes. I ho afirmo per que ja va sent hora, que en una època de manca de recursos econòmics continuïn havent-hi activitats del tot improductives i ineficients, que es financen amb diners públics, i en aquesta línia jo estaria totalment d’acord en l’eliminació de totes les estructures burocràtiques del propi departament de Salut, del CatSalut, de l’ICS; de les empreses públiques, dels consorcis, de les agències vàries, d’alguna fundació amb seu a Mataró, etc., etc. És hora de fer net; confiem que la netejadora que s’apliqui funcioni correctament, i netegi amb eficiència. Ho necessitem.

El Sr. Mas Colell, un dels millors consellers del
 govern actual, que de cara al 2012 sembla
que no retallarà l'assistència sanitària

Cal ser justos amb el conseller Ruiz, i destacar que en aquesta ocasió, si el que ha declarat avui a l’agència EFE acaba sent cert, l’esforç que deu haver significat per ell convèncer al conseller Mas Colell que de cara a l’any vinent no es podien aplicar més retallades a l’activitat assistencial. Felicitacions conseller Ruiz; se les ha guanyat ben bé. Diuen que quan el conseller Mas Colell té una cosa clara, no hi ha qui el convenci del contrari. 

Vull destacar per acabar que aquesta és una bona noticia pel sector, que ha de permetre a més de generar tranquil·litat  que els gerents puguin finalment ultimar els pressupostos de l’exercici 2012, sabent com a mal menor, que els seus ingressos derivats de l’activitat concertada no s’incrementaran però tampoc baixaran. Que ja és molt, sobre tot veient com ha anat tot plegat aquest any 2011.

www.rbaestudisiprojectes.cat

La necessària atomització de l’ICS

Aquests últims dies ha estat objecte de debat la noticia que feia referència a la disgregació de l’ICS en un conjunt d’empreses per facilitar-ne la seva gestió. Han aparegut opinions a favor i en contra de la noticia, i fins i tot el propi president Mas, ha hagut de tranquil·litzar els ànims anunciant que el govern de Catalunya no vol privatitzar l’ICS.

Al meu entendre, dues són les raons fonamentals per les que jo estic d’acord amb aquesta proposta. Una raó és per assegurar la governabilitat de la institució que en aquests moments és missió  impossible, i l’altre raó seria la de dotar a l’Institut de les eines de gestió modernes que facilitin i agilitzin el procés de presa de decisions.

El Dr. Joaquim Casanovas, gerent de l'ICS

Ja fa molts anys, que vinc dient que el millor que li podria passar a l’ICS és que l’edifici de Balmes - Gran Via el comprés el Corte Inglés per posar un exemple. No seria una mala destinació per un edifici que alberga els serveis centrals corporatius de l’Institut, i de la venta del qual el Sr. Mas Colell en podria treure uns quants Euros. Si aquesta venda es formalitzés voldria dir que aquells serveis centrals no serien necessaris, atès que l’organització (ICS)  com a tal hauria desaparegut.

La primera de les raons que he comentat és del tot necessària, i els fets que s’han produït aquest any, i els que s’estan produint cada dia demostren aquesta necessitat. A l’ICS corporatiu actual hi tenen una força tremenda les organitzacions sindicals, que d’una manera aclaparadora han estat imposant les seves demandes any rere any, fins el punt d’aconseguir que cada any es treballés menys hores, i es cobrés més, fet que ha comportat que el cost de l’hora treballada s’hagi incrementat d’una manera desorbitada i per tant la productivitat hagi caigut de manera paralel·la. Però hi han més efectes negatius de la negociació sindical en el si de l’Institut: el salari de telefonistes, administratius, etc., està molt per sobre del salari que perceben persones amb la mateixa categoria laboral d’altres convenis laborals no sanitaris. Podríem allargar-ho ad infinitum posant molts exemples dels efectes nocius de la negociació col·lectiva en una institució com l’ICS

Descentralitzar la gestió sembla ser l’argument oficial que s’utilitza per justificar l’existència d’aquesta proposta. Jo prefereixo dir les coses pel seu nom: del que es tracta és de crear empreses amb l’objectiu de que aquestes es puguin responsabilitzar dels seus resultats econòmics i assistencials, i puguin negociar amb els sindicats en condicions més beneficioses per la societat, sense estar sotmesos a la vaga generalitzada en tot el territori cada vegada que s’hagi de dir NO a les pretensions dels sindicalistes.

El Dr. Antoni Gallego, secretari general del sindicat
Metges de Catalunya

Al començament d’aquest escrit jo parlava d’una segona raó per justificar aquesta atomització: el poder dotar a aquestes empreses que es creïn, d’eines de gestió que facilitin i agilitzin el procés de presa de decisions. I aquí, les previsions de la direcció de l’ICS i del govern de Catalunya van en una direcció diferent.

Com deia al començament, el propi president de la Generalitat ha negat que es vulgui privatitzar l’ICS, i el seu director general ha anunciat que el que es vol és crear empreses públiques en les que fins i tot hi podrien participar els propis treballadors .

I aquí és on està al meu entendre l’error. Si anem a la fórmula d’empreses públiques, estarem sotmesos a les lleis que regulen el funcionament de l’administració pública: la Llei de contractes de l’administració pública, el sotmetiment dels comptes a la intervenció, la legislació en matèria de personal que encotilla el poder actuar com els competidors privats, la directiva comunitaria CEC 95 de les administracions europees, etc. etc.

Entenc que en institucions sanitàries la possibilitat de dotar-se de mecanismes que agilitzin el procés de presa de decisions és bàsic. Poder actuar de la mateixa manera que actuen altres hospitals de la xarxa pública com ara la Mútua de Terrassa o la Fundació Puigvert, és de tot necessari; no fer-ho és situar als hospitals  de l’ICS en la línia de sortida d’una cursa on ells tindran una pedra grossa lligada a les cames, mentre els seus competidors podran córrer lliurement, i això sense comptar amb les ineficiències que comporta la burocràcia administrativa de les administracions públiques. Un greu error que desvirtua una mesura tan necessària com la d’atomitzar el model de l’actual Institut Català de la Salut. 

www.rbaestudisiprojectes.cat