Un decàleg per a una nova Sanitat

Dijous 11 de juny ha estat la data triada per a la presentació del “Decàleg per a la reforma del sistema de salut de Catalunya”. La seva presentació havia estat anunciada la setmana passada per el Dr. Jaume Padrós president del CoMB. El decàleg ha estat elaborat per el Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CoIB), en representació de metges, gestors i infermeres i compta també amb la adhesió i participació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Aglutina per tant el consens d’una gran part dels actors del sistema sanitari, i és el resultat de la reflexió conjunta de tots els que han participat en la seva elaboració després d’haver patit en primera instància els efectes d’una pandèmia, que no ho oblidem, encara està entre nosaltres. 

Més enllà de la vigència de les 10 mesures proposades, vull remarcar que reclamar més diners per el sistema sanitari no és cap novetat. És evident que el sistema sanitari català no està finançat d’acord al que requereixen les seves prestacions. Però cal anar més enllà. Des de fa molts anys, molta gent, moltes organitzacions, i fins i tot sindicats i partits polítics hem reclamat un millor finançament del sistema sanitari, i aquesta reclamació ha estat en va. Tanmateix, a més de reclamar un millor finançament, cal dir d’on han de sortir els recursos, o dit d’altre manera, què és el que hem de deixar de finançar per poder finançar millor la sanitat, perquè la via de nous impostos està exhaurida en un país amb una pressió fiscal tan elevada com la que patim els catalans.

I en aquest sentit crec que hi hauria un gran consens social si es deixés de finançar una cosa tan sobrera com l’exèrcit. Continuar finançant avui als militars i les seves joguines amb “la que ens està caient” és tota una frivolitat que no ens podem permetre. Hi ha encara algunes situacions més, aquestes exclusives de Catalunya que també ens podrien ajudar a finançar millor la sanitat. Al final de l’escrit en destaco algunes.

De nou es posa sobre la taula el debat Keynesià de canons o mantega... o el cost d’oportunitat.

Atès que el document presentat és accessible en molts llocs web, em sembla més interessant analitzar el que s’ha explicat en la presentació del document que no pas la seva reproducció. Aquests han estat alguns dels comentaris:

Dr. Jaume Padrós: 

Estem en una situació d’emergència que també és una oportunitat... el nostre sistema sanitari, amb les seves virtuts, va ser pensat als anys 80...El document que presentem no és una declaració d’intencions; planteja reptes molt importants...Exigim que aquests propostes es tinguin en compte...L’objectiu no és crear conflictes, sinó aportar solucions, però si les nostres propostes no són ateses, ho interpretarem com una desautorització; seria molt greu que això fos així; es generarien frustracions i hi hauria el risc d’una rebel·lió de bates blanques...

Fa molt de temps que la Sanitat no està entre les prioritats i preocupacions de la societat i dels partits polítics: estem a la cua de dotació de recursos en comparació amb altres països del nostre entorn... Estem una mica cansats de que altre diagnòstics fets amb anterioritat han quedat com documents acadèmics però sense produir canvis significatius en l’organització del sistema sanitari....         

El document que presentem es basa en tres eixos: calen més recursos, apoderament dels professionals sanitaris i canvi de model de les organitzacions... Els recursos que rebi els sistema sanitari han de ser independents de qui mani en la política, per tant, exigim un pacte polític per la sanitat que, independentment de qui governa, ens permeti saber quines són les polítiques sanitàries... Els pressupostos han de tenir una vigència plurianual... L’Estat ha d’aportar al sistema sanitari català 5.000 milions d’€ addicionals en aquests tres propers anys per enfortir-ne una musculatura que ara està molt fràgil... Els salaris dels professionals són de tercera; no es pot pretendre tenir un sistema sanitari d’excel·lència amb aquests nivells salarials actuals.

Cal més flexibilitat en l’àmbit de l’organització del sistema sanitari; hi han masses rigideses...Posar les persones al centre de la nostra actuació demana un nou model d’acompanyament de la gent gran, cal reformar l’atenció primària i posar l’atenció residencial sota les directrius del departament de Salut, però sense medicalitzar en excés les residències.

S’ha generat un discurs polític i mediàtic que dona a entendre que disposem del millor sistema sanitari del món, quan realment el sistema es sosté per la vàlua dels professionals, tot i que avui, la seva musculatura es ressent per culpa dels gestors polítics. 

El sistema sanitari és generador de riquesa, crea llocs de treball, i a través de la recerca genera coneixement...

Després de la intervenció del president del CoMB també han intervingut la Sra. Paola Galvany presidenta el COIB i el Sr. Pere Vallribera, president de la SCGS amb argumentacions similars a les del Dr. Padrós. Tots tres han presentaran formalment el decàleg a la consellera de Salut Alba Vergés i posteriorment els ha rebut el president Quim Torra a qui han pogut explicar la situació crítica que viu el sector sanitari. El president de la Generalitat s’ha compromès a donar suport a les seves demandes i per això es crearà una taula de treball amb l’objectiu assolir un pacte polític i social que possibiliti la reforma estructural que necessita la sanitat catalana. El decàleg també ha estat presentat per el Dr. Padrós al Congrés dels diputats espanyol. 

Em refermo en el que he dit més amunt. Davant l’evidència de que al sistema sanitari li manca un finançament ajustat a les necessitats, cal anar més enllà i fer propostes concretes d’on han de sortir aquests recursos addicionals. I només hi ha dues vies: nous impostos, o eliminar despeses supèrflues dels pressupostos actuals. Personalment ho tinc clar: ha arribat el moment de prescindir d’una bona part de la despesa militar i destinar aquests diners a finançar millor la sanitat. Si parlem només de Catalunya també cal preguntar-se si ens calen 135 diputats al Parlament, o els que tenim a les diputacions i els dels conselles comarcals, no sé quants regidors als nostres ajuntaments i els seus assessors, i els assessors dels membres del govern, i dels partits, i en el cas concret de la Sanitat, estem segurs de valor afegit que aporten els alliberats sindicals? Hem de deixar de mirar cap a un altre banda, davant de despeses sense sentit, sense aportació de valor, reprovables èticament quan els recursos no són suficients per atendre totes les necessitats. Què es noti que realment es vol “posar a les persones al centre” i que això, més enllà d’un eslògan, és un objectiu real.        

Com diu aquell... ahí lo dejo...                                               

A propòsit de les retribucions del personal sanitari i la reducció del 5 %

Escrit per
 Francesc José Maria Sánchez

Francesc José Maria, advocat i assessor laboral del Consorci, Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), planteja algunes reflexions sobre la pèrdua del poder adquisitiu del personal sanitari, i en concret sobre el 5% retallat l’any 2010 amb caràcter general a tots els empleats públics i no només al personal sanitari. José Maria sosté que aquest 5% no es recuperarà mai, malgrat que valora els increments retributius que el personal sanitari ha anat rebent a partir de 2015 quan es van recuperar les taules salarials anteriors a les retallades. Tanmateix  considera que cal abordar la problemàtica del nivell retributiu dels professionals per adequar-lo a la funció essencial que desenvolupen.          

Diumenge publicava La Vanguardia l’article  “El sou dels sanitaris continua en el – 5%”. Sense entrar en el debat sobre si els nostres professionals estan mal retribuïts i si cal millorar les seves condicions laborals i d’exercici professional, qüestió en la que estic plenament d’acord però depèn del finançament que en els pressupostos es destinin a la sanitat en funció de quin percentatge del PIB s’hi vol dedicar, cal fer algunes puntualitzacions sobre aquesta qüestió tant sensible:

1ª) Va ser el sou de tots els empleats públics de l’Administració General de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i del món local el que, amb motiu de la passada crisi econòmica, va ser reduït un 5 % l’any 2010. Aquesta reducció va continuar sent efectiva mentre va durar la congelació salarial decretada, amb caràcter bàsic, per a tots els empleats públics els anys 2011 a 2015 per les successives lleis de pressupostos generals de l’Estat.
2ª) A partir de l’any 2016 tots els empleats públics, inclosos els del sector salut de la Generalitat de Catalunya han anat incrementant la seva retribució en els percentatges màxims que per a cada exercici permetia la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
3ª) Tothom sap, les organitzacions sindicals també, que aquesta deducció del 5% decretada el juny de 2010, no es recuperarà amb caràcter general. Van arribar els brots verds i no va ocórrer, menys encara es pot esperar davant la crisi econòmica que ens vindrà  sobre després de la crisi sanitària.
4ª) A tots els diferents àmbits del sector públic estatal, autonòmic i local la reducció del 5% ha estat consolidada en les respectives taules salarials abans de que es produïssin els augments salarials a partir del 2016 que s‘han anat aplicant sobre la retribució disminuïda.
5ª) La situació al sector de la salut concertat inclòs en l’àmbit funcional i personal del conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de Salut, és la següent: el mes de maig de 2015 es van recuperar per a tothom les taules salarials anteriors a les retallades, després en els següents exercicis s’han incrementar els diferents conceptes retributius en els percentatges màxims que per a cada any autoritzava la legislació bàsica. 
6ª) La voluntat de les parts que hem negociat el conveni de la sanitat concertada ha estat en tot moment mantenir unes úniques taules salarials per a tot el sector concertat que aplica aquest conveni col·lectiu, amb independència de que la naturalesa de l’entitat per a la que les persones treballadores presten els seus serveis sigui pública o privada.
7ª) Per la raó expressada en el punt anterior, les entitats de naturalesa pública que apliquen el conveni sectorial de la sanitat concertada són les úniques que fan constar a les nòmines dels seus empleats públics el descompte del 5%. Les entitats privades concertades no l’apliquen.

Per últim, aclarir que en el sector de salut de responsabilitat pública de Catalunya només l’Institut Català de la Salut, seguint les directrius del govern, va suprimir les pagues extraordinàries de desembre del 2013 i 2014. A les entitats públiques concertades amb el Servei Català de la Salut del món local no els afectava aquesta disposició pressupostària de la Generalitat de Catalunya destinada al seu sector públic, i al sector públic de salut de la Generalitat els consorcis i les empreses participades per ella (més de vint) gaudien d’un règim d’autonomia de gestió plena pel qual tampoc els eren aplicables les mesures restrictives en matèria de despeses de personal adoptades per la Generalitat i només havien d’aplicar les limitacions o restriccions derivades de la normativa bàsica de l’Estat, raó per la qual cap d’aquestes entitats va suprimir les pagues extraordinàries d’aquells dos exercicis i res deuen per aquest concepte. 

Sembla que alguns sindicats quan informen als mitjans sobre la situació retributiva del personal sanitari tenen una memòria curta, feble i selectiva. Dic això sense perjudici de que crec que s’ha d’abordar d’una vegada per totes la qüestió de fons que importa, que no és altra que l’adequació del nivell retributiu i demés condicions laborals i d’exercici professional del personal sanitari i de les residències per a gent en situació de dependència, a la funció essencial que desenvolupen i que s’ha manifestat amb tota la seva magnitud durant la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2.

Infermeres de Catalunya: una nova organització sindical, de caràcter professional, que demana lloc en el escenari de la negociació col·lectiva

El Sindicat “Infermeres de Catalunya” nascut encara no fa ni un any, vol modernitzar la cultura sindical en el sector sanitari. El seu objectiu són les infermeres; les seves condicions laborals i també les professionals. El sindicat està constituït per professionals de base, que treballen cada dia al costat dels malalts, que no busquen sous i no creuen en els alliberaments. De fet els estatuts del sindicat prohibeixen la figura de l’alliberat sindical, atès que consideren que la millor manera de defensar al col·lectiu que representen és fer-ho des dels respectius llocs de treball, coneixent en primera persona els problemes del dia a dia. 

Infermeres de Catalunya s’ha donat a conèixer aquests dies gràcies a diferents escrits adreçats a la consellera Vergés, en els que mostraven la seva visió sobre la manera en que s’ha afrontat la crisi de la Covid-19, i també sobre la polèmica sorgida amb la privatització del rastreig des contactes dels nous contagis. En aquest últim escrit el sindicat manifesta: “Ens sembla molt greu la contractació milionària d’empreses privades per a dur a terme les tasques que poden fer els professionals d’Atenció Primària del Sistema de Salut públic de Catalunya”. Tota una declaració d’intencions. 

El nou sindicat és producte de la reflexió conjunta de diferents professionals infermeres, tant de l’assistència primària com de l’especialitzada, decebuts amb el SATSE, un sindicat d’obediència estatal, amb instruccions que emanen de Madrid, sota una concepció centralista de la presa de decisions, que no dona respostes efectives als professionals i  que a més dels interessos de les infermeres defensa interessos, en ocasions enfrontats, d’altres col·lectius sanitaris. Infermeres de Catalunya reconeix  estatutàriament el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.

L’objectiu del nou sindicat és aconseguir representació en la Taula de negociació del conveni col·lectiu per poder defensar, millor del que ho han fet fins ara altres organitzacions sindicals, els interessos laborals i professionals de les infermeres, i molt particularment les reivindicacions de caire professional i de formació. Tenen gairebé dos anys de coll fins les properes eleccions sindicals, per donar-se a conèixer; amb aquest objectiu han començat ja a constituir seccions sindicals en diferents centres de treball  om per exemple en el SEM, i el seu objectiu en aquest àmbit consisteix a aconseguir una representació el més àmplia possible en tots els centres del SISCAT i en el propi ICS. 

Segons Octavi Rodríguez, secretari d’Organització del nou sindicat, Infermeres de Catalunya es configura com un sindicat d’abast exclusivament català, exclusiu per les infermeres, focalitzat en resoldre les inquietuds laborals i professionals dels seus afiliats, i disposats a millorar la sanitat catalana. Com a principi ètic, rebutgen la figura de l’alliberat sindical, i només per això, ja mereixen una consideració especial. Aquests no són com els altres... El sindicat es proposa també la utilització de les noves tecnologies per apropar-se a les infermeres de manera que tot i tenir la seva seu central a Barcelona, tots els tràmits es puguin resoldre on-line, des de qualsevol punt de Catalunya, i sense necessitat de desplaçar-se presencialment a la seu del sindicat. 

Les primeres reaccions a la presència del sindicat han estat força positives i encoratjadores per als seus promotors, i les infermeres agraeixen els ajuts que fins avui el sindicat ha pogut aportar als diferents problemes que els seus afiliats han plantejat. Ara es centraran en donar-se a conèixer per assolir un bon nivell de representativitat en les properes eleccions sindicals.

La presencia d’aquest nou sindicat en l’escenari de la negociació col·lectiva de ben segur que  es farà notar. Fins avui, el paradigma de les organitzacions sindicals dites de classe i de les patronals, passava fonamentalment per després de dies de negociació fins altes hores de la matinada, acabar tancant un conveni que lluny de millorar l’organització dels serveis de salut, es limitava a regular horaris i retribucions, deixant de banda els requeriments de caràcter sanitari de l’únic sindicat professional present a la Taula de negociació. Més que un conveni col·lectiu de la sanitat concertada, el que hi havia fins ara era una mena de reglament regulador de sous, horaris, permisos, i drets varis.  Ara, si Infermeres de Catalunya aconsegueix els seus objectius de representació, la situació pot invertir-se, de manera que la presència a la Taula de negociació del conveni de sindicats professionals aconsegueixi que les qüestions de caràcter sanitari i professional passin a ser prioritàries en la negociació del conveni col·lectiu. Els representants que aquest nou sindicat assoleixi només poden sortir de les files del SATSE, de CCOO, i de la UGT. 

I en el mateix sentit cal afegir-hi el paper que voldrà jugar en el tauler de la negociació col·lectiva la Intersinsidical-CSC, un altre sindicat de classe, de caire independentista, que està assolint bons resultats i adquirint rellevància en el sí de l’administració pública, fet que sens dubte també li atorgarà representativitat en la Taula de negociació del conveni i que per tant voldrà jugar un paper important en el sector sanitari. Tot plegat pot significar un canvi significatiu en la Taula de la negociació col·lectiva, tal com l’havíem conegut fins ara. Cal saludar l’arribada al sector sanitari a aquestes noves estructures sindicals, diferents a les existents fins ara, que poden donar un caire molt més modern a la negociació col·lectiva en el SISCAT. La saba nova sempre és bona i regeneradora...                         

Ho seguirem.     

El rastreig dels nous contactes de la Covid-19, és objecte de polèmica

El departament de Salut, hauria encarregat a l’empresa Ferrovial, el rastreig telefònic dels cassos positius de la Covid-19, fet que ha encès els ànims del sector sanitari que entén que aquesta tasca correspon fer-la a l’atenció primària de salut i al serveis de vigilància epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

La pròpia pàgina web de l’Agència de Salut pública, al referir-se als serveis de Vigilància Epidemiològica explica que: “La vigilància epidemiològica en salut pública consisteix a recollir, analitzar i interpretar tota aquella informació relacionada amb l'aparició i l'extensió de malalties, a fi d'aconseguir-ne el control efectiu.  Representa també un sistema d’alerta precoç i resposta ràpida a emergències de salut pública imminents (intel·ligència epidemiològica) i permet documentar l’impacte d’una intervenció o el seguiment dels progressos cap als objectius especificats. Així mateix, dona suport a les prioritats que s’estableixin en les polítiques i estratègies de salut pública”.

En què quedem? Si el departament de Salut disposa d’aquests serveis, hem de gastar diners públics amb Ferrovial per que ens facin la feina que hauria de fer Salut Pública? I si Salut Pública no té recursos per fer-ho, no li podríem adjudicar els 17 milions per que es dotés adequadament per poder assolir els seus objectius?
Tot queda aclarit quan s'ha sabut que Roger Junqueras, germà d'Oriol Junqueras, és el gerent de "Ferroser" la filial de Ferrovial que ha obtingut al contracte... ara s'explica tot...        

    

Pel moment són dues organitzacions tan significades com el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona o la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària les que han alertat conjuntament sobre aquesta adjudicació. Els arguments utilitzats per criticar la decisió del govern són arguments que tenen tot el sentit, atès que els professionals d’atenció primària coneixen a les persones i al seu entorn i la seva intervenció ha estat clau valorant la gravetat i fent el corresponent seguiment domiciliari en persones afectades per la patologia de la Covid-19. Contractar a una empresa externa el rastreig telefònic de persones possibles contactes de Covid-19 és un error conceptual que generarà moltes ineficiències, i podrà ser la causa de seriosos problemes de salut pública.   

Els Drs. Jaume Padrós president del CoMB i Antoni Sisó president de la CAMFIC han fet una piulada conjunta a Twitter amb el mateix text: 

“Exigim a Salut que reverteixi la decisió errònia de fer que una empresa (Ferrovial) faci la gestió dels rastrejadors de la Covid19. Ha de ser l'Atenció Primària. Per lògica, per coherència i per una major seguretat clínica.

Dr. Antoni Sisó, president de CAMFIC; Dr. Jaume Padrós, president del CoMB”

També el nou sindicat "Infermeres de Catalunya" ha fet sentir la seva veu sobre aquest assumpte en una carta dirigida a la consellera Vergés en la que li retreuen haver signat contractes milionaris a entitats privades per a fer el rastreig de cassos.       

L’objecte del contracte consisteix en fer els rastreig telefònic dels contactes dels nou contagis Covid-19 que es vagin detectant. I segons es comenta aquesta feina hauria estat contractada a l’empresa Ferrovial fet que ha molestat notablement al sector sanitari. L’adjudicació, per un import d’uns 18 milions d’€, sembla que s’ha produït sense concurs públic, aprofitant les excepcions contractuals que permet l’estat d’alarma. Val a dir que Ferrovial és l’empresa que gestiona el servei del 061 i que no fa pas masses mesos ja va ser objecte de controvèrsia per el cost que les trucades tenien per els usuaris.

Segons manifestacions de la consellera Vergés l’adjudicació a Ferrovial s’ha fet perquè “Vam considerar que era l'empresa que amb més capacitat i facilitat podia respondre a aquesta contractació d'emergència”. Recordem que molts pocs dies avanç, la consellera havia anunciat que calia contractar uns 200 rastrejadors per fer un seguiment dels contactes dels nous contagis, i tot d’una en lloc dels rastrejadors anunciats per la consellera ens trobem amb una empresa, del grup de les “sospitoses”, amb un contracte adjudicat sense concurs. Tenim per tant sobre la taula un nou embolic de caràcter econòmic i administratiu, que encara s’entén menys si es compara amb altres mesures endegades per la pròpia consellera com per exemple destinar només 4,5 milions d’€ als CAP per que treballin en la identificació de nous positius.

Que es paguin quasi 18 milions a Ferrovial per fer el seguiment telefònic de contactes dels nous contagis és del tot incomprensible quan els Servei de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya estan sota mínims, i fa anys que des del departament de Salut no es doten de les estructures ni dels mitjans més adequats. No fa pas massa temps, uns experts de la OMS en visita a Barcelona varen detectar els dèficits de l’Agència pel que fa a eines informàtiques i sistemes d’anàlisi de dades. Amb aquesta contractació sembla que el departament de Salut ha errat clarament l’estratègia: en lloc d’enfortir els serveis de vigilància epidemiològica que a partir d’avui tindran una importància encara més gran, es contracten serveis a una empresa externa, sense garanties de qualitat, i que en cap cas servirà per enfortir els serveis de l’Agència. Inaudit.               

L’adjudicació s’ha fet a l’empresa “Ferroser, servicios auxiliares” filial de Ferrovial, dedicada a la neteja de locals i entre ells hospitals i residències socials. Cal assenyalar que segons explica “El Confidencial” hi ha una certa relació entre Ferrovial i departaments de la Generalitat sota la responsabilitat d’ERC. Al 2018 la filial de Ferrovial va ser contractada per netejar els laboratoris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, depenent del departament de Salut  i també va aconseguir un contracte per la neteja de la Llar Sant Josep de Lleida, depenent en aquest cas del departament de Treball de la Generalitat, també sota tutela d’ERC. Val a dir que Roger Junqueras, germà d’Oriol Junqueras, és un alt directiu d’aquesta empresa.

També ha despertat sospites que aquest contracte l’hagi dut a terme el SEM i no el departament de Salut, o l’Agència de Salut Pública i que gairebé no hi hagi hagut cap mena de publicitat a l’hora d’endegar els procediments administratius de contractació.

Tot plegat si que sembla una mica embolicat: La consellera Vergés, com tothom, té els seus punts febles. Però si alguna cosa cal destacar de la seva personalitat és la seva honestedat. Honestedat i fidelitat a les directrius que li marca el partit i en aquest cas al vicepresident Aragonès. Segurament deu haver estat aquest qui, des de darrere de les cortines, hagi forçat a la consellera a prendre aquesta decisió. És sabut que la consellera no ofereix pràcticament resistència a les pretensions del vicepresident Aragonès de controlar tot el que té implicacions econòmiques en el departament de Salut. És sabut també que el vicepresident Aragonès es perfila com el delfí d’Oriol Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat. Per tant, en el seu afany per quedar bé davant de qui té el poder i la capacitat de nomenar-lo el seu delfí, el Sr. Aragonès pot haver pensat que contractar a Ferroser, la filial de Ferrovial on treballa Roger Junqueras, li facilita les seves aspiracions...  


Veurem en que acaba tot plegat... 

Els aprenentatges de la Covid-19, segons l’opinió de la Sra. Roser Fernández, directora general d’UCH

La pàgina web de la Unió Catalana d’Hospitals, incorpora un vídeo en el que la seva directora general analitza la resposta del sistema sanitari català a la Covid-19, assenyala algunes de les seves fortaleses i debilitats, i enfoca el repte del futur immediat.

Entre les diferents aportacions de la Sra. Fernández en vull ressaltar una que en la meva opinió caldria posar-la com a objectiu prioritari del govern de la Generalitat i particularment del departament de Salut: la fortalesa del nostre sistema depèn molt d’una industria local potent capaç de subministrar equipaments de qualitat, tant en situacions crítiques com les actuals, com en situacions de normalitat. Necessitem una indústria sanitària local, capaç d’aportar equipaments i altres elements de qualitat. 

També cal destacar una opinió cada vegada més generalitzada en tot el sector, relativa a les consultes telemàtiques que moltes institucions han posat en marxa: han vingut al sistema sanitari per quedar-s’hi. 

Aquest és un resum del que la Sra. Fernández va dir en la seva intervenció.

Cal ressaltar que a conseqüència de la Covid-19, el nostre sistema de salut ha suportat una molt forta tensió però no ha arribat a col·lapsar, i això ha estat així bàsicament per 4 factors:

1. El nostre és un sistema nacional de salut amb accés universal que no exclou ningú de l’assistència sanitària.
2. Es tracta d’un model sanitari basat en la concertació, en el que un 35% de les institucions que l’integren són de gestió directa per part de l’administració pública i l’altre 65% és concertat i per tant gestionat per altres entitats, i tots ells treballant en xarxa.
3. Aquesta xarxa és integral: a banda de l’atenció hospitalària incorpora també l’atenció primària, l‘atenció sociosanitària i la salut mental. 
4. El model sanitari català ha apostat pel professionalisme i per l’humanisme. 

Aquests 4 factors han resultat cabdals a l’hora de donar una resposta conjunta, com a  sistema, a la pandèmia de la Covid-19 i això cal preservar-ho de cara al futur.

Tot i així, durant la pandèmia el sistema ha patit, i s’han detectat alguns punts de tensió:

1. No hi ha hagut una resposta prou àgil en l’atenció sanitària a les residències socials i aquest fet necessita una profunda reflexió i canvis organitzatius. Residències socials i atenció primària han d’estar molt més relacionades i properes.   
2. No hi ha hagut capacitat per subministrar de manera àgil, respiradors, equips de protecció individual, i d’altres. Això posa en evidència els dèficits d’una indústria de material sanitari de qualitat i de proximitat, autòctona, que la Generalitat hauria de potenciar de cara al futur per evitar els inconvenients derivats de l’accés a mercats internacionals sota determinades circumstàncies.
3. Cal que les aportacions dineràries determinades pel govern espanyol per pal·liar els efectes de la Covid-19, ham d’arribar amb rapidesa a les organitzacions per garantir la seva viabilitat econòmica i poder retribuir tal com es mereixen els professionals del sistema sanitari que ho han donat tot. 

Altres aprenentatges són:

1. L’apoderament dels clínics ha donat molts bons resultats que han permès implementar solucions tècniques allà on no hi havia altres alternatives.
2. La flexibilització en l’organització del treball s’ha mostrat molt efectiva.
3. La des-burocratització de l’assistència primària, prescindint de visites de caràcter merament administratiu, que no aporten valor, ha resultat molt eficient.
4. L’assistència primària resol un 70% de les consultes per via telemàtica; aquesta experiència segur que continuarà vigent en la “nova realitat” post Covid.
5. Totes les entitats del sistema treballen en xarxa, independentment de la seva titularitat i d’una manera molt interrelacionada entre les diferents disciplines, metges, infermeres, assistència social, etc. 

Quin és el futur immediat? Com recuperarem la nova normalitat? Doncs ara comença una època complexa en la que per una banda cal mantenir les estructures per atendre malalts de la Covid-19, però per altre banda cal recuperar activitat ordinària que es va deixar d’atendre durant els moments durs de la pandèmia i que ha incidint negativament en les llistes d’espera... Venen uns mesos complicats.

Per a donar-hi resposta, La Unió Catalana d'Hospitals fa 6 propostes per reactivar l'economia i la protecció social. Són aquestes: 

1. Posar en valor i promoure consensos estables entorn les fortaleses del sistema de salut i social de Catalunya que han estat i seran claus per atendre a la Covid-19 i al seu impacte sanitari i social.
2. Incorporar els aprenentatges per poder fer les coses diferents i millor.
3. La integració sanitària i social és essencial.
4. Cal millorar el finançament del sistema de salut i social.
5. Cal una bona governança de les polítiques públiques.
6. Situar al sector salut i social com a sector estratègic si volem ser un país referent de progrés social i d’un nou model d’economia productiva centrat en el benestar de les persones. 

Una consideració final: si volem posar en valor el nostre sistema de salut, l’hem de cuidar molt...                 

Resposta exprés de la consellera Vergés al president del CoMB

En la sessió de control al Govern de dimecres 3 de juny, la consellera Vergés sembla que ha volgut donar resposta a unes manifestacions que pocs dies abans havia fet a Twitter el Dr. Jaume Padrós, president del CoMB. En aquestes piulades, el Dr. Padrós anunciava la presentació d’un document per la millora de sistema sanitari que si no rebia respostes podia donar lloc a una “rebel·lió de bates blanques”.

Veiem quina ha estat la seqüència dels fets d'aquests últims dies de maig i primers de juny:

El dia 29 de maig es fan públiques unes declaracions del Dr. Josep Maria Puig secretari General del sindicat Metges de Catalunya, que entre altres coses diu:

“...no passarà molt de temps fins que aquest malestar s’acabi expressant d’una manera o un altra. És previsible que la conflictivitat arribi a tenir uns nivells que no estem acostumats a veure mai...”

El mateix dia 29 de mig en una compareixença a la Comissió de Salut de Parlament de Catalunya, la consellera de Salut es va referir a la resposta que des del seu departament s’ha donat a la pandèmia però en cap cas va fer referència al que el mateix dia havia denunciat el Dr. Puig sobre la tensió existent entre els professionals sanitaris. Tampoc va fer al·lusió a la compensació dels professionals per la seva actuació i actituds tan entregades front la Covid-19, ni a la creació de cap aliança dels actors del sistema sanitari per impulsar millores.  

És el dia 31 de maig quan el Dr. Jaume Padrós president del CoMB diu en un fil a Twitter, entre altres comentaris:

"Que amb ànim d'afavorir complicitats i amb l'ànim de poder liderar, la professió mèdica catalana farà públic un Document de propostes per a la reconstrucció del sistema sanitari. En positiu, sota consens i al servei de les necessitats de la societat del segle XXI. Però adverteixo que si molt aviat no s'atenen aquestes més que raonables propostes, moltes d'elles formulades amb anterioritat a l'actual crisi, no és pot descartar que plantegem una mobilització general de tots els professionals. Una rebel·lió, sí, de bates blanques"

I finalment avui, a la Comissió de Control del Govern al Parlament de Catalunya la consellera Alba Vergés ha explicat que des del departament preveuen reforçar l’assistència primària i també ha anunciat que la setmana vinent el govern farà saber quina compensació rebran els professionals que tan bé han lluitat contra el coronavirus. “Casualment”, la consellera ha anunciat que volen cercar solucions estructurals i per això convocarà una aliança entre tots els actors del sistema sanitari per impulsar les reformes que calguin, i s’ha compromès a forçar a l’Estat espanyol a millorar el sistema de finançament de la sanitat i acabar així amb un finançament deficitari i crònic de la sanitat catalana. En concret les paraules de la consellera han estat:

"Sabem on està el problema de fons i volem solucionar-lo, amb consens amb tot el sector. Per això convoco a una aliança de tots els actors del sistema de salut per forçar l’Estat espanyol a un acord per revertir l’infrafinançament de Salut."

És a dir, la consellera sembla que el que ha fet a la Comissió de Control del Parlament és anticipar una certa resposta, sense esmentar ni al Dr. Puig ni al Dr. Padrós, a les diferents manifestcions públiques que han realitzat aquests dies. Sembla una resposta d’acció i reacció.  Amb quina finalitat? Tranquil·litzar els ànims?. Caldrà veure com ho entomen el  sindicat Metges de Catalunya, i el Col·legi de Metges de Barcelona. En teoria, el document que està elaborant del CoMB hauria de ser públic un d’aquests propers dies. De les paraules del Dr. Padrós no es dedueix que donar a conèixer públicament l’abast del document que estan preparant s’hagi de retardar masses dies...

No hi ha dubte que les frases “que la conflictivitat arribi a nivells als que no estem acostumats fins ara” o “rebel·lió de bates blanques”, pronunciades quasi al mateix temps per els representants de dues institucions com Metges de Catalunya i el CoMB, han de neguitejar molt als màxims responsables del departament de Salut. Els actuals i els que fossin. Veure al sector revoltat amb reivindicacions difícils d’atendre per que no hi ha ni un Euro, deu ser molt i molt preocupant. Per tant seria lògic que avui la consellera hagi volgut rebaixar tensions i ofereixi una via de diàleg i acord per arribar a un consens comú. Sens dubte una reacció intel·ligent per part de la consellera que podrà mantenir la iniciativa des del departament de Salut gràcies a un plantejament inclusiu de tot el sector. És possible però que això li ocasioni problemes amb el conseller d'Economia de qui cal ser amic, si, però al mateix temps no s'ha de deixar que aquesta bona relació personal acabi perjudicant les necessitats del departament de Salut a través de les imposicions que des d'Economia s'han fet històricament al sistema sanitari.    

Val a dir que tot plegat em recorda una mica al Pacte Nacional per la Salut, que es va voler dur a terme en la legislatura del conseller Ruiz, i que resta adormit en algú calaix d’alguna de les taules del Parlament de Catalunya. Potser el que uns i altres haurien de fer és refer aquell pacte, aconseguir el consens que no va obtenir, canviar-li el nom si cal, adaptar-lo a la realitat actual, que tot i que no han passat masses anys és ben diferent a la que hi havia quan va ser redactat, redefinir els seus objectius, reduir-ne la seva volada però ampliar-ne les seves possibilitats de fer-lo realitat. En certa mesura, el Dr. Antoni Sisó president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) sembla que amb altres paraules va en la mateixa direcció.  En una piulada a Twitter ha manifestat:

“1- Els professionals mereixen Compensacions. 2- L'infrafinançament (i descapitalització en AP) és crònica. 3- Solucions Estructurals: caldran grans pactes multisectorials. 4- Plans de Transformació: requeriran canvis Legislatius. Disposats com sempre a construir una gran Aliança”.

A banda d’aquesta piulada cal destacar l’article que el Dr. Sisó ha publicat a La Vanguardia “Atenció primària i Covid-19: quo vadis” de lectura obligada, en el que reclama poder “recuperar els professionals perduts, redefinir papers, incorporar noves professions i tenir capacitat real de coordinar els recursos comunitaris i sociosanitaris... Hi ha consens entre professionals i organitzacions per aprofitar l’oportunitat de re-pensar l’AP, les seves funcions, impuls pressu¬postari, coordinació i recipro¬citat amb l’àmbit hospitalari" 

Ho seguirem a veure que dona de si tot plegat. Diria que aquesta aliança convocada per la consellera, pot ser el primer pas cap a una millora molt important i necessària del sistema sanitari públic. 

Un ambient enrarit, que pot derivar en un conflicte seriós

La pandèmia de la Covid-19 que encara estem patint, ha posat en evidència els punts dèbils d’un sistema sanitari que ha estat capaç de donar resposta a les necessitats  gràcies bàsicament als seus professionals. Sense la seva abnegació, la seva professionalitat i la seva excel·lent disposició per sobre de torns i horaris, les conseqüències de la pandèmia haurien estat molt pitjors.

Queden enrere les mancances que el sistema ha patit en quant a EPI o tests per fer les proves, i les baixes que això ha causat en el propi col·lectiu de professionals. El que no pot quedar enrere són el que hem après d’aquesta situació. Per això és del tot necessari que s’apliquin al sistema sanitari les millores necessàries per evitar que aquesta situació es torni a repetir i que els nostres professionals s’hagin de jugar la vida compensant amb el seu esforç i sacrifici personals mancances i tota mena de dèficits estructurals i de mitjans. 

Què des de la societat civil es reconegui espontàniament l’esforç dels professionals sanitaris, implica que des de la política s’actuï responsablement en la mateixa direcció. Per això cal millorar decididament el finançament del sistema sanitari, calen reformes que evitin que es tornin a viure situacions similars i cal retornar als professionals el poder adquisitiu manllevat des de l’any 2010. 

Una societat agraïda als seus professionals no pot consentir que els seus polítics no estiguin a l’alçada.               

Fa uns dies, el Dr. Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, feina unes declaracions en un diari digital que donaven a entendre el mal ambient que es respira en aquests moments en el col·lectiu mèdic. En aquesta entrevista, el Dr. Puig deia, entre moltes altres coses que no sentien a l’administració coma a un aliat sinó que se sentien davant d’una administració que no posa els diners que hauria de posar en el sistema sanitari i la combinació de més feia i menys diners no es pot resistir massa temps. També lamentava que els pressupostos del 2020 siguin inferiors als del 2010. Com a conseqüència de la situació que el col·lectiu mèdic està patint, i del malestar de fons que tot plegat està causant, el Dr. Puig acabava afirmant “no passarà molt de temps fins que aquest malestar s’acabi expressant d’una manera o una altra. És previsible que la conflictivitat arribi a tenir uns nivells que no estem acostumats a veure mai”

Dos dies més tard, el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi oficial de Metges de Barcelona, en un fil de twitter expressava també la seva preocupació per l’estat actual del sistema sanitari català. El Dr. Padrós és una persona molt assenyada que pel càrrec que ocupa mesura molt i molt les seves paraules abans de fer-les públiques; per això resulta preocupant que des d’una mirada al sistema feta des del CoMB per una persona amb el tarannà del Dr. Padrós es digui que no es pot descartar que els metges plantegin una mobilització general, una mena de rebel·lió de bates blanques, si no s’atenen les propostes que el col·legi formularà a les administracions els propers dies. Això en boca del Dr. Padrós, són paraules majors. 

En el fil de Twitter, el Dr. Padrós explica que com a conseqüència de la situació viscuda de crisi de salut pública, i tot i que la primera onada de la Covid-19 sembla que està remetent, és un greu error fer creure que els problemes de la sanitat també han remès. Al sistema sanitari hi ha molta tensió, amb professionals al límit, alguns amb afectació psicoemocional, amb mes precarietat sobrevinguda i un malestar generalitzat. El Dr. Padrós continua explicant que per cercar complicitats i amb ànim de voler liderar, els metges faran públic un Document de propostes per a la reconstrucció del sistema sanitari. Adverteix que si no s’atenen aquestes propostes amb una certa celeritat, es podrien convocar mobilitzacions, el que ell anomena una “rebel·lió de bates blanques”.

Estem doncs davant d’una situació preocupant. Què des del món sindical es pressioni al govern entra dintre de la normalitat del que són les relacions laborals. Però quan una institució com el CoMB pren part en el conflicte, és que la situació va més enllà del que pot ser una estratègia sindical i reflexa el mar de fons que hi ha en el si de la professió mèdica.

Per el bé de tots, convindria que el departament de Salut, el govern de la Generalitat, i fins i tot el de l’Estat, no mirin cap a un altre banda.