L’Hospital de Reus, un problema mal resolt que cada dia es complica una mica més...

 

Primer l’Ajuntament de Reus volia un “concert” a mida; després davant de la impossibilitat d’aconseguir-ho varen acceptar constituir un consorci amb el CatSalut per gestionar l’Hospital Sant Joan. Ara, el delegat de Salut al Camp de Tarragona proposa unificar els Hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXXIII de Tarragona.

   

Dintre del desgavell actual en el que ningú sembla tenir clar el camí a seguir, es constata per primera vegada una mesura sensata: aquest estiu l’Hospital de Reus tanca un dels tres acceleradors lineals dels que disposa.    

La situació econòmica de l’Hospital Sant Joan de Reus va arribar a ser tan crítica que fa  tan sols 3 anys va necessitar manllevar 4 milions d’€ dels comptes de l’Hospital de Mora d’Ebre per equilibrar els seus números. Aquesta és una de les conseqüències directes de les interferències polítiques en les decisions de gestió de l’Hospital. Si els polítics no són capaços de resoldre els conflictes polítics que ells mateixos generen, com es pot esperar que quan interfereixen en la vida d’un hospital aquest en surti ben parat? El cas de l’Hospital Sant Joan de Reus, lamentablement, és un molt bon exemple de la manca de coherència en la presa de decisions per part de la política.

El primer gran error comès va ser el de construir un hospital al que li sobraven els metres quadrats per tot arreu. Però evidentment, com que qui acabaria pagant les obres per activa o per passiva seria el CatSalut, als polítics locals lluir d’edifici faraònic els anava de meravella. Ningú va pensar que la neteja dels espais sobrants, la calefacció, l’aire condicionat, l’enllumenat i el manteniment en general representarien uns costos afegits sobre els que no hi hauria cap ingrés.

La segona errada va consistir en voler estirar més el braç que la màniga amb una cartera de serveis excessivament àmplia per a les necessitats de la població de referència, com queda prou evident amb la instal·lació d’un PET-TAC que sembla requerir d’una base poblacional més àmplia, com exemple de les decisions poc professionals preses per imposició dels polítics. No va ser només un tema d’equipaments, sinó a més de la càrrega econòmica per la dotació de personal necessària per fer funcionar aquests equips. Com a resultat de tot plegat i també de la crisi econòmica tan dura que el sector sanitari ha patit, els resultats negatius que posaven en risc la viabilitat de l’Hospital no van tardar a aparèixer, i els polítics van cometre el quart error a l’obligar a la gerència a abonar les DPO tot i que la majoria d’hospitals catalans, en condicions similars, les van deixar de pagar als seus treballadors. Tot si valia abans de prendre mesures que fossin un desgast per als polítics.  

Davant dels dèficits continuats i de l’absència de mesures correctores per el pànic dels polítics a prendre decisions impopulars, l’Ajuntament reusenc va decidir intentar traspassar tot el problema al CatSalut, arribant a proposar-li que es quedés amb l’hospital, i per tant amb el seu dèficit acumulat. Després de diferents converses entre uns i altres, finalment es va decidir que es constituiria un consorci entre el CatSalut i l’Ajuntament que es faria càrrec de la gestió de l’Hospital Sant Joan. Malauradament la situació política del país va aturar els preparatius i la posada en marxa d’aquest consorci que hauria d’haver començat a  ser efectiu a partir de l’1 de gener passat.

Una vegada salvada l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, semblava que havia arribat el moment de reprendre la creació del consorci, però vet aquí que en lloc d’això ens hem trobat amb una nova sorpresa. I aquesta ha vingut de la ma de Roger Pla delegat de Salut al Camp de Tarragona qui obviant els acords entre el CatSalut i l’Ajuntament de Reus s’ha despenjat amb un nova proposta sorprenent per les dificultats de tot ordre que implica dur-la a terme. El Sr. Pla proposa, basant-se en el contingut del Pla Estratègic Sanitari del Camp de Tarragona unificar els hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXIII de Tarragona en un sol hospital que disposaria de dues seus físiques, una a Tarragona i l’altre a Reus... embolica que fa fort. 

Només a títol de recordatori, el Sr. Roger Pla (ERC) hauria de saber que a Lleida, no fa ni quatre anys, hi havia la proposta d’unificar a través d’un consorci l’Arnau i els hospitals públics de Gestió de Serveis Sanitaris, empresa pública del CatSalut, i que ERC va ser una de les forces polítiques que es va oposar amb més força a la unificació d’aquests hospitals. El que era dolent per Lleida, resulta que ara és bo per Tarragona? Està molt clar que a alguns polítics, i a alguns partits, els manca coherència.      

Ara cal saber si aquesta nova proposta compta amb el vist i plau del departament de Salut i de l’Ajuntament de Reus o si un invent personal del Sr. Roger Pla i del PES comarcal, que obviant el que fins avui havia estat el posicionament formal del departament de Salut, han decidit  anar pel seu compte, i posar més llenya al foc.

Mentre tant, a Reus sembla que hi van posant una mica de seny: “amb l’excusa de l’estiu”, han tancat un accelerador lineal... (L’Hospital Sant Joan de Reus compta “només” amb tres acceleradors lineals). Naturalment alguns polítics, alguns professionals i algunes associacions de pacients ja han posat el crit al cel... Que difícil és a casa nostra gestionar amb rigor i professionalitat...  

La Transparència, el Tribunal Català de Contractes del sector públic... i l’Hospital de Bellvitge

La compra d’equipaments a base de pagar-los mitjançant la compra de reactius, recanvis, manteniment, etc., no deixa de ser una pràctica que va en contra de la lliure competència i de la transparència dels procediments de compra.

Tanmateix, si el departament d’Economia prioritzés la compra dels equipaments de la Fase II de l’Hospital de Bellvitge, aquest nou edifici podria estar plenament operatiu l’any 2019. Per contra sembla que Economia té altres prioritats.   

En la última entrada al blog explicava com la posada en funcionament de l’edifici tècnic-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge, l’anomenada Fase II, ha sofert un nou retràs, i d’unes previsions fetes per l’exconseller Comin l’any passat que situaven aquesta fita a l’any 19, ara el vicepresident del govern català i conseller d’Economia Pere Aragonès, la situa a l’any 2020.

Sembla que una de les raons que justificaria aquest nou retard es deuria als recursos que alguna empresa hauria presentat contra l’adjudicació d’algun dels concursos duts a terme per equipar aquest nou edifici. En concret sembla que l’adjudicació de l’equipament de la nova UCI de Bellvitge hauria comportat un recurs contra aquesta adjudicació al Tribunal Català de Contractes del sector públic (TCCSP).

El TCCSP és un òrgan jurisdiccional col·legiat, creat a l’any 2013 i entre les seves funcions hi ha la resolució de conflictes derivats de la interposició de reclamacions en concursos públics de qualsevol organisme o entitat que formi part del “sector públic” de la Generalitat, i evidentment, l’Hospital de Bellvitge que pertany a l’ICS està clarament sota el control del TCCSP. Curiosament, aquest tribunal està assignat dins de l’estructura del departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. Que l’Acció Exterior del govern de Catalunya i la Transparència de les accions de tot el govern estiguin ubicades sota la mateixa àrea administrativa del govern ja és indicatiu que l’objectiu de dotar d’una major transparència a les actuacions del govern és molt més una entelèquia política que no pas una realitat. Tindria molt més sentit que aquesta estructura administrativa estigués dins del departament de Presidència que en qualsevol altre, però evidentment els interessos polítics passen per davant fins in tot del sentit comú. 

I perquè aquest TCCSP està incidint en la posada en servei definitiva de la nova Fase II de l’Hospital de Bellvitge? Doncs gràcies a una denúncia que la UGT va presentar a començaments de l’any 2017 sobre una mala pràctica duta a terme per l’Hospital quan va intentar saltar-se el concurs públic a través d’un procediment administratiu anomenat “comodat” que consisteix a que una empresa (en aquest cas Medtronic)  et deixa gratuïtament un equip a canvi de comprar-li els recanvis, el fungible, el manteniment, etc. Fa uns anys, aquesta era una pràctica freqüent en els hospitals sobretot en els laboratoris d’anàlisis clíniques en els que els proveïdors et deixaven els auto-analitzadors a canvi que els hi compressis els reactius, fet que comportava que a més del preu del reactiu, acabessis pagant fins a tres vegades el preu de l’aparell que t’havien prestat. 

El problema de Bellvitge és més greu perquè que a més de l’equipament de la UCI, també es pretenia que la Unitat Coronària estigués sotmesa al mateix procediment, amb l’agreujant que l’empresa encarregada de “prestar” els equipaments, tant de la UCI com de la Unitat Coronària havia incorporat a un directiu de l’Hospital, fet que podria implicar a més alguna mena de incompatibilitat. Sota aquest plantejament, cap altre empresa del sector en condicions de subministrar aparellatge per la UCI i per la Unitat Coronària ha pogut presentar-se al concurs perquè aquest no s’ha efectuat. Hi ha hagut per tant una infracció de les lleis del mercat, impedint als diferents proveïdors oferir els seus equips, i sense poder entrar en un anàlisi seriós de les prestacions dels diferents equipaments en relació al seu preu.  

Per tant, aquí tenim una explicació que justifica en part el retard en la posada en funcionament del nou edifici tècnic-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge. Tanmateix, tampoc valen excuses, perquè sabent que les coses estaven situades en aquest punt, tampoc costava tant, si és veritat que els diners hi són, anar fent tots els concursos per equipar tota la resta de la planta quirúrgica del nou edifici. Segurament, si el Sr. Pere Aragonès canviés les prioritats del seu departament, encara estaríem a temps d’inaugurar la totalitat de la Fase II a l’any 2019, tal com havia anunciat el conseller Comin. També ajudaria molt que el TCCSP resolgués amb immediatesa les impugnacions pendents...

Segurament les prioritats del Sr. Pere Aragonès van més en la direcció que es deriva d’aquesta notícia al voltant del “ràting” de Catalunya segons Standard & Poor’s. Aquest és un fet molt important davant la possibilitat que Catalunya hagi de sortir als mercats internacionals a comprar diners, però el sector sanitari ha de reclamar allò que necessita independentment d'altres interessos dels govern.       

L’Hospital de Bellvitge no podrà estar plenament operatiu fins a l’any 2020 (… de moment)

Una inversió en un edifici tècnic-quirúrgic acabat a l’any 2012, no serà plenament operativa fins al 2020. A qui hem de felicitar Sr. Pere Aragonès? 

Entre la crisi econòmica, uns pressupostos en inversions insuficients, uns polítics incapaços de trobar solucions i uns directius hospitalaris poc professionals, l’Hospital de Bellvitge, que podria ser la joia de la corona de la sanitat catalana, porta camí de convertir-se en una nova Sagrada Família.

Pendents de completar les inversions de la segona fase, la tercera fase dorm el són dels justos... 

Vaig tenir ocasió de visitar el nou edifici de l’Hospital de Bellvitge ara farà quasi 3 anys. El llavors gerent del centre, el Dr. Toni Andreu, em va mostrar les noves dependències de la segona fase de les obres d’ampliació pràcticament buides, sense equipaments. Només s’estaven utilitzant les urgències (quina diferència amb les velles urgències de Bellvitge), i algunes dependències de la primera planta. Des del final de les obres al 2012 han passat 6 anys i l’edifici continua sense que els ciutadans puguin rebre’n tots els beneficis d’una inversió important. S’han anat fent coses, cert, i s’han anat equipant alguns dels quiròfans de cirurgia major ambulatòria, però continuen existint molts metres quadrats amb molts milions d’Euros invertits i que avui per avui no aporten cap valor afegit als ciutadans. Els polítics catalans han estat incapaços durant tots aquests anys de finançar 40 milions d’Euros que era la quantitat pendent quan el Dr. Toni Andreu dirigia el centre fa tres anys. 

I si aquest fet és ja de per sí indignant, el que es del tot inadmissible és que el Sr. Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia del govern de la Generalitat, fa pocs dies s’hagi passejat amb la consellera de Salut Alba Vergés per l’Hospital de Bellvitge, i tot el que se li ha ocorregut dir és que la segona fase de l’Hospital no podrà entrar plenament en funcionament fins a l’any 2020. Ja fa més de dos anys i mig que el departament d’Economia i el de Salut estan en mans d’ERC i tot i que els efectes de la crisi afortunadament estan quedant enrere, al conseller d’Economia no se li acut res més que anunciar que fins a l’any 2020 no es podrà completar la inversió que l’Hospital de Bellvitge requereix. Se li hauria de recordar al Sr. vicepresident del govern català que fa tot just un any, al juliol del 2107, l’anterior conseller de Salut Antoni Comin, en ocasió de la inauguració d’alguns quiròfans addicionals d’aquesta segona fase destinats a cirurgia major ambulatòria (CMA), va assegurar que els equipaments restants estarien a disposició dels malalts a l’any 2019.  Felicitats Sr. Aragonès, vostè ha desmentit allò que el conseller Comin havia anunciat, i ha fet evident que això de les finances públiques li va una mica gran. Notícies com aquesta més val que no les anunciï, són la constatació d’un fracàs de gestió. Vostès (ERC) han estat incapaços de trobar solucions per finançar els 40 milions d’Euros pendents des de fa tres anys per fer del tot operativa aquesta fase II. 

Malauradament la notícia té una connotació col·lateral molt negativa perquè aquest retràs en els equipaments de la segona fase afectarà també a les obres de la tercera fase que haurien de consistir en la renovació de les plantes d’hospitalització de l’antic hospital i que tenen un aspecte certament  depriment. No deu quedar a Catalunya cap hospital de la xarxa pública amb unes habitacions tan caòtiques i asfixiants com les de l’Hospital de Bellvitge. I el Sr. Pere Aragonès es passeja com aquell que res per l’Hospital, pensant-se que ens dona una gran notícia.

Aquesta manera de fer política s’ha acabat, i ara estem en una època en la que la credibilitat dels polítics ja no es conrea a través de les paraules sinó a través dels fets. Els ciutadans exigim realitats; no promeses. Calen fets Sr. Aragonès, i no discursos ni volades de colom que després no s’acaben complint. Avui això d’anar passejant pels hospitals intentant fer-se propaganda de “lo guais que som” ja no convenç a la gent. Vagi a Bellvitge, sí, però per inaugurar un edifici que hauria d’estar des de fa molts anys a ple rendiment.

És clar que tota la culpa no és exclusivament del vicepresident Aragonès ni de la consellera Vergés, que per nous (especialment la consellera) no deuen tenir ni idea de com estan les plantes d’hospitalització de Bellvitge. Una part important de la culpa és d’uns directius mesells, que deuen el seu lloc de treball i el seu sou a uns polítics que els han col·locat sense cap concurs de mèrits, en unes responsabilitats que no exerceixen amb professionalitat. Un bon gerent de Bellvitge, no pararia d’exigir als polítics de torn que cal equipar ja la segona fase i endegar amb urgència les obres de la tercera fase, del tot necessàries per endreçar les plantes d’hospitalització. En lloc d’això tenim uns directius que es dediquen a no incomodar als polítics, no sigui que els acabin cessant. Així s’escriu la història de les obres de remodelació de l’Hospital de Bellvitge.

Conversa amb la consellera Alba Vergés (i II)

Consellera Vergés:

“Hi ha especificitats del col·lectiu mèdic que haurien de ser recollides per el conveni col·lectiu; caldrà veure com això es pot fer”

“El decret de prescripció infermera pretén donar cobertura i garantir la seguretat jurídica d’aquells actes que formen part de la feina del dia a dia de les infermeres”

“Continuarem donant prioritat a la reducció del nombre de persones en llista d’espera, així com del temps que han d’esperar per a ser intervingudes”

“La solució per aconseguir destinar més recursos a la sanitat pública catalana passa per aconseguir la República catalana”  

(...Continua de l’entrada anterior)

En l’entrada anterior en certa mesura havíem iniciat el tema de la negociació col·lectiva.  Parlant d’això, he volgut conèixer el parer de la consellera sobre la petició d’un conveni franja, específic per als metges, que el sindicat Metges de Catalunya, i una bona part del col·lectiu mèdic així com organitzacions professionals mèdiques reivindiquen des de fa temps. Aquesta legislatura passada sembla que hi va haver alguna aproximació entre el departament de Salut i el col·lectiu mèdic, no tant al voltant d’un conveni franja “stricto sensu”, sinó cercant alguna solució que permetés que els acords aconseguits en una mesa mèdica de negociació s’incorporessin directament al conveni col·lectiu sense passar per cap altre filtre. En opinió de la consellera, “hi ha especificitats del col·lectiu mèdic, i aquestes especificats haurien de quedar recollides en el conveni, però caldrà veure com es pot fer. Caldrà parlar amb la resta de sindicats per tal que ho assumeixin dins de  la negociació col·lectiva. Si això és així anirem perfecte. Per tant, hauríem d’aconseguir que els acords amb els metges, assolits en aquesta taula mèdica, siguin inclosos en el conveni, independentment de les majories que es pugin formar en el sí de la mesa de negociació pel que fa a l’aprovació final del conveni”.  

Un altre tema que deriva de la legislatura anterior i que encara no està definitivament resolt és la materialització del decret català de la prescripció infermera. També en aquest punt és important la visió de la consellera Vergés: “En la qüestió de la prescripció infermera nosaltres sempre hem dit que volem donar cobertura i garantir la seguretat jurídica de les pràctiques que les infermeres realitzen de forma habitual, cada dia, en els nostre hospitals i centres de primària. Estàvem a l’expectativa de veure quin escenari ens quedava a nivell jurídic, però ja ho tenim acordat amb el col·legi d’infermeria i amb el sindicat. Amb altres col·lectius afectats per el projecte haurem de parlar perquè no podem acceptar que el tema quedi bloquejat”.

Un del principals problemes de la nostra sanitat pública avui, tot i la millora experimentada aquest últim any, continuen sent les llistes d’espera. Per això és important conèixer l’opinió de la consellera Vergés al respecte. Les llistes d’espera continuaran sent una prioritat del departament de Salut? “Hem fet molts avenços amb les llistes d’espera. El Pla de Xoc que es va endegar ha aconseguit molts bons resultats més enllà de posar més recursos per fer més activitat. Quan vaig començar al Parlament com a diputada era molt complicat tenir dades sobre les llistes d’espera; feia preguntes al Parlament i al cap d’un temps te les donaven però era difícil interpretar-les. En canvi ara hi ha molta més informació, més transparència i un ciutadà normal pot seguir mes a mes la situació de les llistes d’espera hospital per hospital. Ara estem davant d’una llista d’espera informada en la que la gent sap quan entra en llista d’espera, quan temps podrà esperar com a màxim i té molta informació. Tanmateix per aquelles persones que esperen ser intervingudes, el fet que la informació hagi millorat i sigui molt més transparent no els soluciona el problema, de manera que seguirem tenint com a prioritat reduir el nombre de persones que s’estan esperant per ser operades i reduir també el temps d’espera de cada una d’elles. També haurem d’establir algunes pautes a l’hora de prioritzar determinats cassos en funció de les característiques de les persones afectades: si tenen persones al seu càrrec, si viuen soles, etc."

De sempre, els polítics que han estat al front del departament de Salut han afirmat que el sistema sanitari públic català està finançat per sota de les seves necessitats, però mai ningú fins ara, s’ha atrevit a dir d’on haurien de sortir aquests diners de més que segur que són necessaris. Només el conseller Boi Ruiz, en alguna ocasió va dir que dedicar un major tant per cent del PIB a salut era una problema de voluntat política, insinuant que hi ha altres àmbits en el que l’administració hi dedica més recursos que els que hi hauria de dedicar. També és una qüestió en la que conèixer l’opinió de la consellera és important. “La Generalitat de Catalunya prioritza la despesa social per sobre de moltes altres activitats, però tot i així no tenim els recursos que necessitem en funció de les competències que sí que tenim. Al pressupost en polítiques socials de la Generalitat, sanitat inclosa, se li dedica al voltant del 75% dels pressupostos, i el pes dels pressupostos del departament de Salut s’enduen al voltant del 40% del pressupost total. El problema ens ve del sistema de finançament de Catalunya en el que l’Estat no aporta allò que hauria d’aportar d’acord al PIB que genera el nostre país. Comparem la despesa militar a Espanya amb la d’altres països, o la despesa en duplicitats que es dona a nivell de l’Estat espanyol. No és una qüestió per discutir el vicepresident i conseller d’economia i jo sinó que el conseller d’economia i jo, hem d’anar a la una per aconseguir que aquells recursos que genera el país serveixin per cobrir les necessitats del país i poder destinar a sanitat les quantitats que es requereixin. Evidentment una solució és, no cal dir-ho, aconseguir la República Catalana". 

Un record per els presos polítics i exiliats
presideix l'entrada al departament de Salut

Abans d’acabar la conversa volia plantejar-li a la consellera una qüestió controvertida. A un ciutadà català normal, el que el preocupa quan necessita una atenció sanitària de la sanitat pública és que l’atenguin ràpid, sentir-se ben tractat personalment, que el curin, que l’atenció es produeixi a prop de casa, i que no hagi de pagar res per rebre aquesta atenció. Mai he vist a un ciutadà normal preocupat per la titularitat jurídica del centre que l’atén. Fa pocs dies, la consellera, en una entrevista concedida a un mitjà de comunicació, va ser preguntada sobre l’Hospital General de Catalunya i ella molt hàbilment va respondre que el que volia des del departament de Salut era “reforçar el caràcter públic” del sistema sanitari. Davant d’aquesta disjuntiva entre el que un ciutadà normal vol, i el que es vol des del departament de Salut, quina explicació té la consellera per fer compatibles les dues situacions? La consellera entén que "les dues coses són perfectament compatibles. Reforçar el caràcter públic del sistema vol dir precisament això, que t’atenguin aviat, a prop de casa i amb qualitat, a través de la targeta sanitària del sistema púbic i amb càrrec als impostos que tots paguem. El que volem fer és vetllar perquè tots els actors del sistema vagin d’acord sempre amb aquest caràcter públic, perquè estem prestant un servei públic a la gent. Per tant, el marc l’hem de posar nosaltres, de manera que els interessos privats dels que intervinguin en el sistema mai passin per davant d’aquest interès públic general. Sempre l’interès general per davant de tot”. 

I fins aquí el que va donar de si una agradable conversa amb la consellera Vergés a la que vull agrair la seva deferència per a tots aquells que llegiran les opinions de la consellera. Que el seu mandat sigui bo per ella, perquè això implicarà que serà bo per al sistema sanitari. Consellera, molta sort, molts encerts i que la recerca del consens amb el sector ens aporti una legislatura ben fecunda per a la nostra sanitat.        

Conversa amb la consellera Alba Vergés (I)

Consellera Vergés:

“Estic molt contenta de com m’ha rebut el sector”

“No crec haver canviat el meu punt de vista sobre els problemes del sector sanitari de quan era diputada; sempre he procurat tenir una visió molt ajustada a la realitat...”

“Una de les nostres prioritats és el continuar desplegant el PLANUC i altres plans que hem iniciat en la passada legislatura...”

“Pel que fa  a la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, la voluntat del departament hi és tota; volem que els nostres professionals estiguin ben tractats en tots els sentits..."     
  

La consellera de Salut, Alba Vergés ha tingut l’amabilitat de rebre’m al seu despatx per tenir una conversa al voltant dels temes que configuren l’actualitat del sector sanitari. Cal agrair-li la deferència en nom de totes aquelles persones interessades a seguir aquesta actualitat a través del blog. Val a dir que he trobat una consellera molt introduïda en tots els temes i molt ben informada sobre la “salut” del departament en aquests moments. 

El primer que sorprèn de la nova consellera de Salut és la visió que té dels problemes del sector sanitari. Per la seva trajectòria política prèvia en el Parlament de Catalunya, donava la sensació que ens trobaríem davant d’una consellera molt implicada en la vessant més social del sector salut, però les seves primeres manifestacions públiques han deixat clar que els aspectes socials que envolten el sector salut formen part, sens dubte, de les seves preocupacions com a consellera, però també ha incorporat en la seva agenda de prioritats aquelles qüestions més pròpies de l’àmbit sanitari.         

Comencem a parlar de la valoració que la consellera fa de la rebuda que li ha dispensat el sector sanitari, i comenta que ho valora molt positivament; “encara no m’he reunit amb tothom, tot i que ja he vist a molta gent, i ho valoro molt positivament; he vist ganes de col·laborar i de fer coses, i ens toca assumir reptes, i ho hem d’assolir tots plegats, fer-ho junts; els reptes no són només de la consellera, són reptes de país i són de tot el sector sanitari també; estic contenta, molt contenta de com m’ha rebut el sector”.

També parlem de la seva trajectòria política, des del Parlament de Catalunya on va exercir de diputada des de l’any 2012 i va presidir la Comissió de Salut en la passada legislatura fins arribar al càrrec de consellera de Salut. De com tots aquests anys li han servit per anar incorporant a la seva motxilla coneixements i els problemes sanitàries més importants. Era interessant saber si des de la màxima responsabilitat del departament de Salut, alguns temes, com per exemple les periòdiques saturacions dels serveis d’urgències, es veuen diferent de quan s’analitzaven des de l’òptica partidista del Parlament. La consellera Vergés no creu que la seva percepció dels problemes del sistema sanitari hagi variat gaire per el fet d’haver assumit la màxima responsabilitat del departament. “Com a diputada del Parlament sempre em vaig interessar molt per tots els problemes del sector i m’informava a través dels responsables del departament i del CatSalut. No crec haver canviat el meu punt de vista perquè sempre he procurat tenir una visió molt ajustada a la realitat interessant-me per conèixer a fons totes aquelles qüestions que discutíem en el Parlament, contrastant les diferents visions, i també me’n sentia molt responsable. No, la meva visió dels problemes del sector sanitari no ha canviat pel fet d’haver assumit la responsabilitat màxima del departament de Salut.”

Un dels problemes que preocupava a Alba Vergés quan era diputada eren els problemes que sovint patien els serveis d’urgències. Seria interessant saber si per a Alba Vergés, ara consellera, la problemàtica dels serveis d’urgències continua sent una de les seves prioritats tot i que cal reconèixer que aquests últims mesos la situació ha millorat força. “Com a diputada vaig analitzar molt amb el conseller Comin la problemàtica de les urgències i vàrem acordar tirar endavant el PLANUC sobre el que vaig treballar-hi força des del Parlament. Molta gent em deia que el problema de les urgències no té una solució definitiva, que situacions puntuals sempre se’n donaran, però això no ens ha d’impedir anar fent coses per millorar el servei. Jo sempre he pensat que el problema de les urgències necessita un abordatge global, de sistema, i el PLANUC treballa molt bé aquest enfocament amb una visió més globalitzada. Per tant continuar desplegant el PLANUC és una de les nostres prioritats”  

Fa poques setmanes la consellera Vergés va comparèixer a la Comissió de Salut del Parlament per explicar el seu programa de legislatura, en el que a banda de posar molt d’èmfasi en combatre els efectes de les desigualtats, i adequar el sistema de salut als nous condicionants que l’afecten, va aportar dos elements nous. D’una banda, la introducció d’una visió de gènere en les polítiques de salut, i de l’altre va mostrar una preocupació que fins ara el departament de Salut no havia assumit sobre la planificació de les necessitats de professionals els propers anys, convocant una cimera amb tots els actors del sector per abordar aquesta qüestió. També era interessant conèixer l’opinió de la consellera sobre aquests temes: “la cimera que hem convocat és l’inici d’un treball que té un marc temporal d’un any per avançar, i caldrà estructurar internament el departament per donar cabuda a aquesta nova responsabilitat que volem assumir. Quan vaig arribar al departament teníem clars els reptes de legislatura que vàrem anomenar com les tres “P”, que són acabar d’implantar tots els Plans que s’havien començat a endegar en la legislatura passada, la Perspectiva de gènere que volem introduir i tots els temes relacionats amb els Professionals”.

Un tema que la consellera no va abordar en la seva compareixença a la Comissió de Salut del Parlament és la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals iniciada al 2010 i que fins ara, llevat de petits increments més anecdòtics que altre cosa, el nivell salarial actual continua molt lluny de la capacitat adquisitiva existent al 2010. “Aquesta situació fa molt temps que dura, i en soc molt conscient. Ara ens toca intervenir per intentar trobar solucions. Però no tot són les retribucions, hi ha més problemes que cal resoldre. La voluntat del departament de Salut hi és, volem que els professionals del nostre sistema sanitari estiguin el més ben tractats possible en tots els sentits, i la meva voluntat és poder-ho abordar tot, conjuntament, en la cimera que ja hem comentat, també els aspectes salarials que per altre banda tenen el seu canal a través de la negociació col·lectiva. És un repte molt gran, perquè la situació econòmica és la que és, i ho haurem de plantejar per treballar-ho conjuntament en aquesta cimera”. 

(Continuarà...)

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (i V)

Sr. Lluís Recoder:

"El canvi climàtic és el problema més gran a que s'enfronta la humanitat"

"Alguns diuen que creixement i sostenibilitat són conceptes antitètics; això no és cert"

Consellera Alba Vergés:

"Ara toca reorientar el sistema sanitari cap a uns nous reptes, fruit de tots el canvis que estem vivint..."

"El departament adquireix el compromís polític inequívoc de parlar del problema dels professionals en profunditat..."     

  

(...Continua de l’entrada anterior) 

Acabada la Taula sobre el canvi climàtic va tenir lloc l’acte de cloenda d’aquesta Jornada que va dur a terme el Sr. Albert Piñeira alcalde de Puigcerdà, agraint la presència de tothom i en especial a la consellera de Salut Alba Vergés. Tot seguit va tenir lloc la conferència final a càrrec del Sr. Lluís Recoder ex conseller de Territori de la Generalitat i ex alcalde de Sant Cugat; el conferenciant va ser presentat per el Dr. Jaume Padrós, president del CoMB, i el tema a desenvolupar era “Canvi climàtic, una realitat incòmoda”. Cada vegada que d’una manera o altre coincideixo amb el Sr. Recoder, no puc evitar recordar el procés de liquidació de l’Hospital General de Catalunya, quan aquest hospital era propietat d’accionistes catalans, i que gràcies a un canvi de vot, segurament “imposat des de dalt”, del llavors alcalde de Sant Cugat, va passar a mans d’uns inversors madrilenys, perdent Catalunya la titularitat d’un hospital de referència per el país que hauria pogut jugar un paper molt més profitós per a la sanitat pública i privada catalana. Tanmateix... el passat, passat està...

El Sr. Recoder va començar dient que “el canvi climàtic és el problema més gran al que s’enfronta la humanitat en aquests moments, sobre tot a mitjà i llarg termini”. Va comentar el dietari del Baró de Maldà que a l’any 1816 parlava d’un any sense estiu: “l’estiu és com la primavera” . Quina és la raó d’aquestes anomalies climàtiques? Doncs la raó és que el volcà Tambora a l’any 1815 va fer una gran erupció i la pols volcànica es va estendre per el planeta i va provocar tots aquest canvis. “Els canvis mediambientals poden tenir un origen llunyà en el temps o en la distància” va dir. “Aquests darrers 240 anys els humans hem incidit en el clima del planeta molt més que en els 4.600 milions d’anys d’existència de la Terra o en els 2 milions d’anys d’història dels homínids. El clima sempre ha canviat per causes naturals, però els canvis en aquests darrers 240 anys, des que el Sr. Watt va inventar la màquina de vapor, han estat fortament influenciats per la ma de l’home. Des de llavors, les conseqüències de la producció industrial a la natura són evidents: contaminem rius, contaminem l’aire. Des que s’inicia la revolució industrial, la concentració de CO2 a l’atmosfera s’incrementa molt... Els humans estem alterant el clima” va afirmar. El Sr. Recoder va continuar dient que els humans no notem el perjudici que el canvi climàtic ens està causant perquè ens adaptem a aquests canvis imperceptibles que s’estan produint però a la llarga les conseqüències afectaran clarament a les futures generacions. La superfície de gel en el Planeta s’està reduint a marxes forçades, i això comporta una reducció de la capacitat de la terra de retornar els raigs ultraviolats a l’atmosfera.

A Catalunya hi ha estudis amb determinades previsions sobre el canvi climàtic: “les anomalies es disparen a partir del 1980 i això tindrà afectacions en l’agricultura, a la salut humana, al turisme de neu, etc. Caldrà redissenyar moltes de les nostres ciutats”. Va posar com exemple que a les Illes Medes un ciutadà de L’Estartit mesura cada dia el nivell del mar, i aquest no para de pujar i davant d’aquesta realitat és obvi que els deltes en el Planeta estan davant d’un gravíssim perill. “El 81% de l’energia elèctrica que es produeix avui en el Planeta procedeix dels combustibles fòssils, i per aconseguir una energia descarbonitzada hauríem de multiplica per 90 la producció d’electricitat a partir  d’energies renovables". No estem en aquest línia va afegir el Sr. Recoder... “la societat ha de canviar el seu model de desenvolupament.. tenim la tecnologia per reduir les emissions de CO2 però no ho fem perquè majoritàriament som reticents a canviar”. 

Què ens cal per superar aquests grans reptes? Tenim una visió ètica per entendre les conseqüències de les nostres actuacions sobre el medi? Es va preguntar el Sr. Recoder. “Alguns diuen que creixement i sostenibilitat són conceptes antitètics, no es pot créixer sens malmetre el medi ambient. Això es absolutament fals” va afegir. Però no tot són notícies negatives: “l’UE s’ha posat al capdavant de l’acord de París, i entre altres mesures ha decidit que en la propera legislatura els països hauran d’establir un pagament per generació de residus... Caldrà pagar si no tenim comportaments mediambientalment responsables... Empreses, escoles, mitjans de comunicació, la ciència, les polítiques ètiques d’adaptació a aquesta realitat, la  responsabilitat de tots i cadascú de nosaltres ens permetrà canviar les coses... la Terra és una minúcia dins de la immensitat de l’espai, i nosaltres, la nostra generació, tenim la responsabilitat de cuidar-la”. 

Tot seguit Alba Vergés, consellera de Salut, va clausurar la Jornada en una intervenció molt esperada donada la novetat que sempre representa la presència d’un conseller/a que s’estrena en el càrrec. El resum de la seva intervenció és el següent: 

“Moltes gràcies a totes i a tots... Aquesta jornada ha estat centrada en el canvi climàtic, del que no soc experta, però en tinc consciència de la seva importància...”. Va saludar a totes les autoritats present a l’acte. Tot seguit va fer un reconeixement als presos/ses polítics i als exiliats: “no deixarem de lluitar fins que tots estiguin a casa”. Va continuar dient que “fa 28 anys el nostre país es va dotar d’un sistema públic de salut d’acord a uns determinats reptes de salut d’aquell moment, i ara toca reorientar el nostre sistema cap a uns nous reptes que tenim al davant fruit dels canvis sociodemogràfics que estem vivint, amb la progressió de la comorbiditat, la complexitat, la innovació que es deriva dels nous coneixements científics, l’impacte de les TIC, i la globalització i els fluxos migratoris”. 

Més endavant la consellera Verés va dir que “Vull parlar també del compromís polític inequívoc del departament de voler tractar el problema dels professionals en profunditat, de la qualitat de l’ocupació, i de les necessitats de professionals sanitaris en el seu conjunt...” Va continuar dient que “tenim un diagnòstic preliminar però ben acurat, i esperem compartir-ho amb tot el sector en la cimera que ens hem compromès a dur a terme en el proper mes de setembre... És un primer pas per establir aquestes necessitats de professionals d’acord als nou reptes de salut que tenim plantejats...”. Al final de la seva intervenció Alba Vergés va dir que  “és molt important escoltar les propostes de la gent que sovint surten del territori; les hem d’escoltar... i comptant també amb l’agent de canvi que són els professionals, que són l’actor rellevant i l’aliat imprescindible per fer aquest canvis... i espero que ens trobem també amb els col·legis professionals, societats científiques i tot l’àmbit professional junt amb l’administració. Us felicito molt per la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica i espero que ens retrobem aquí o en altres espais de conversa, per pensar i per buscar conjuntament el progrés del nostre sistema sanitari. Moltes gràcies per convidar-me, ha estat un plaer acompanyar-vos... Dono per conclosa aquesta 18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica”. 

I això és tot el que la 18a Jornada d'Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà va donar de sí. Una Jornada plena d'interès, tal com va quedar evidenciat amb una assistència força nombrosa.