Apareixen dubtes al voltant del model sanitari català

Un seguit de fets que aparentment s’han produït aïlladament els uns dels altres, si s’analitzen conjuntament, mostren un fil conductor que porta a un model sanitari català diferent al que coneixem des de la dècada dels 80. 

Si un sistema nacional de salut s’interpreta com un sistema sanitari finançat públicament, amb la provisió dels serveis exclusivament en mans d’institucions de titularitat pública, sense separació entre provisió de serveis i finançament, hem d’interpretar forçosament que el sistema sanitari català està sent modificat. 

Bona part de les mesures comentades es deuen a
l'anterior director del CatsSalut

Al llarg d’aquests últims mesos s’han anat succeint una sèrie de fets que contemplats aïlladament no significaven una amenaça per el sistema sanitari públic català. Tanmateix, analitzats en el seu conjunt, representen un canvi de model sanitari que no s’ha consensuat amb el sector, i sense haver estat explicat ni tan sols al Parlament de Catalunya. Quins són aquests fets als que he fet al·lusió més amunt? Vegem-los un  per un:

Des del CatSalut, s’ha dit en més d’una ocasió que es volia un Servei Català de la Salut enfocat molt més com un “servei nacional de salut” que no pas  com una asseguradora sanitària pública. Molts no érem conscients del que aquesta afirmació comportava, però una lectura de l’article 36 de la Llei General de Sanitat ho deixa molt clar: 

“Son características fundamentales del Sistema Nacional de Salud:

a) La extensión de sus servicios a toda la población.

b) La organización adecuada para prestar una atención integral a la salud, comprensiva tanto de la promoción de la salud y prevención de la enfermedad como de la curación y rehabilitación.

c) La coordinación y, en su caso, la integración de todos los recursos sanitarios públicos en un dispositivo único.

d) La financiación de las obligaciones derivadas de esta Ley se realizará mediante recursos de las Administraciones Públicas, cotizaciones y tasas por la prestación de determinados servicios.

e) La prestación de una atención integral de la salud procurando altos niveles de calidad debidamente evaluados y controlados.”

En particular el punt c és clau: un servei nacional de salut té com a una de les seves característiques la integració del tots els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic.

Antic organigrama del CatSalut: Les EPiC estaven
"al fons i a la dreta"

Seguim amb altres fets: el Servei Català de la Salut ha dit que vol disposar, com a mínim, d’una empresa pública en cada regió sanitària, i no només ho ha dit, sinó que ho ha començat a fer. Ha anunciat ja la creació d’empreses públiques a les Terres de l’Ebre, i la Catalunya Central, i en l’àmbit de Barcelona està potenciant al Parc Pere Virgili com la seva gran empresa pública de la Regió Sanitària de Barcelona, a la que fins i tot encarrega la rehabilitació domiciliària de Sant Cugat. Algunes veus apunten que el nou organisme públic que s’ha de fer càrrec de l’Hospital de Reus podria ser també una empresa pública i no un consorci com s’havia apuntat inicialment.  

Un tercer fet: mica en mica totes les empreses públiques del CatSalut i tots els seus consorcis s’estan convertint en “mitjà propi” del departament de Salut, fet que implica entre moltes altres coses, que totes aquestes institucions afectades perdin la seva autonomia de gestió, es trenqui la separació entre la provisió de serveis sanitaris i el finançador del sistema de salut, i es constitueix un grup poderós en el territori que complementa a l’ICS.  Val a dir que a dia d’avui aquells consorcis que encara no han estat considerats “mitjà propi” és perquè dins del consorci hi ha alguna entitat privada (sense afany de lucre), que impedeix que el consorci pugui ser declarat com a mitjà propi. Però de ben segur que el CatSalut buscarà la manera de poder excloure a aquestes entitats com ara fundacions, i amb el temps tots el consorcis sanitaris acabaran sent integrats com a mitjà propi. És interessant recordar ara aquell apartat c de l’article 36 de la Llei General de Sanitat comentat abans. 

Anem encara a un quart fet. L’anterior director del CatSalut va establir per primera vegada que la presidència de l’ICS fos assumida pel propi director del Servei. Semblava que el motiu més important es basava en la necessitat de coordinar els interessos del CatSalut amb els de l’ICS, evitant els enfrontaments que en algunes ocasiones s’havien produït en el passat. No sabem encara si el nou director del CatSalut farà seu l’argument, però decideixi el que decideixi, no es pot dubtar de la forta dependència que existeix realment de l’ICS respecte del CatSalut. 

Nou organigrama del CatSalut, les EPiC
passen a estar "a dalt de tot"

I l’últim fet que voldria destacar és el subtil canvi que s’ha produït en l’organigrama del CatSalut, en allò referent a la “Gerència d’Entitats Participades”. Aquesta funció en l’organigrama anterior depenia de l’Àrea d’Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions. Ara en el que serà el nou organigrama del CatSalut, aquesta gerència ha rebut una consideració major i ha vist elevar el seu rang passant a dependre directament del director del CatSalut, adquirint un estatus de primer nivell en l’organigrama del Servei Català de la Salut.

Vistes una a una, aquestes cinc mesures explicades no semblen conflictives o preocupants per al sector; alguna més que altre, però en general  no donen la impressió de generar distorsions. Tanmateix val la pena fer una lectura global de les conseqüències de l’aplicació de les cinc mesures comentades:

A dalt de tot de l'organigrama hi tenim al director del Servei Català de la Salut, que d’una banda o bé presidirà l’ICS o bé tindrà una influència molt significada sobre ell, i de l’altre serà el màxim responsable del conjunt d’entitats participades, és a dir, empreses públiques i consorcis. Aquesta integració de tots els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic (CatSalut) respon a les previsions de l’apartat c de l’article 36 de la Llei General de Sanitat). Les empreses públiques i consorcis seran cada vegada més grans, tindran una implantació territorial molt àmplia, i juntament amb l’ICS, com a mitjans propis del CatSalut asseguraran la provisió pràcticament total dels serveis de salut públics als ciutadans sense necessitat de comprar serveis, de fer concursos, d’establir tarifes, etc.

Si el model sanitari català queda configurat d’aquesta manera, estem o no davant d’un canvi de model? Si s’ha de fer, no caldria abans intentar cercar el consens dins del sector? 

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (i IV)

Alba Vergés va acabar la seva intervenció manifestant la seva ferma voluntat d’afrontar tots els reptes que el departament de Salut s’ha proposat per aquesta legislatura afegint-hi totes aquelles iniciatives i propostes que puguin sorgir a iniciativa del Parlament de Catalunya. 

Els nivells salarials del professionals (metges i infermeres) del sistema sanitari públic requereixen un revisió a l’alça que permeti, com a mínim, recuperar el nivell adquisitiu del 2008. Si no s’afronta amb urgència aquesta situació, el sistema no ho aguantarà i els problemes apareixeran un rere l’altre. Aquesta és una assignatura pendent que la consellera Vergés no va afrontar en el seu discurs.    

(...Continua de l’entrada anterior)

La consellera Alba Vergés va acabar la seva intervenció exposant, a mode de decàleg, els principis que inspiraran les accions del departament de Salut en aquesta legislatura que es poden llegir en una de les imatges que acompanyen aquests text. Alba Vergés es va acomiadar afirmant la seva voluntat “d’afrontar, amb la millor de les voluntats, tots els reptes que ens hem marcat així com aquells que des del Parlament vosaltres ens vulgueu posar”. La intervenció de la consellera va ser contestada per els representants dels diferents grups polítics presents a la Comissió de Salut. Cada grup va dir allò que s’esperava que digués: els uns a favor i altres en contra, amb observacions vàries a la consellera.   

Comentaris al discurs de la consellera:

Alba Vergés va deixar clar des del primer moment que la seva intenció és donar continuïtat a les polítiques endegades pel seu antecessor Antoni Comin, sense renunciar a aportar la seva pròpia visió al sistema sanitari català. Analitzant la trajectòria política de la consellera queda clar que aquesta propera legislatura estarà molt marcada pel suport a les polítiques amb un fort component social. Pel que fa a voler donar continuïtat a polítiques de l’època Comin, cal recordar que hi van haver decisions molt bones, decisions bones i decisions no tan bones. Caldria per tant passar per un tamís totes aquestes polítiques endegades en la legislatura passada per determinar quines cal potenciar i quines caldria aparcar. L’esperit revisionista del que s’ha fet, i perquè s’ha fet no pot estar mai absent en l‘acció de govern. 

La consellera Vergés es va preparar un discurs en el que va posar molt d’èmfasi en els professionals, en donar respostes a les necessitats de la població,  posant en valor la participació ciutadana a l’hora de construir consensos. Tanmateix, avui la sanitat pública catalana té plantejats tres grans reptes: llistes d’espera, retribucions dels professionals i inversions de reposició i en noves tecnologies. La intervenció de la consellera, només va abordar obertament l’últim d’aquests punts. De la mateixa manera que va anunciar un Pla estratègic per la renovació tecnològica, caldria elaborar un pla que possibilités la recuperació salarial dels professionals sanitaris i continuar recolzant les mesures per combatre les llistes d’espera. Els agraïments a la dedicació dels professionals segur que són molt ben rebuts, però només amb agraïments no n’hi ha prou; calen fets.

La consellera va parlar de potenciar els processos participatius i decisions compartides amb la ciutadania, per tant, cal esperar que les situacions viscudes temps enrere amb la Clínica del Vallès no es tornin a produir. Alba Vergés va defugir d’utilitzar el terme “desprivatització”; en el seu lloc va parlar d’un sistema sanitari que garanteixi la provisió pública dels serveis de salut amb caràcter universal per a tots els ciutadans. Convindria remarcar que el SISCAT és precisament això, un sistema públic de provisió de serveis de salut, independentment de la titularitat del prestador del servei, i posant en valor, sobretot, la qualitat del servei als ciutadans. El que realment importa als ciutadans és que la prestació sigui de la màxima qualitat, que la prestació sigui gratuïta i que sigui efectuada dins d’un  període de temps raonable. Al ciutadà, la titularitat del prestador li és del tot indiferent. Consellera, siguem coherents i centrem-nos per tant en allò que realment importa al ciutadà. No és intel·ligent buscar problemes allà on no n’hi ha.  

Després de lloar la necessitat de la innovació i la recerca, i els beneficis que se’n deriven per atendre les necessitats de la població, la consellera es va referir al PADRIS. És una llàstima que el departament de Salut no es replantegi l’abast d’aquest programa que avui està restringit als recercadors d’entitats públiques, deixant fora de la utilització de les dades sanitàries a tots els investigadors d’entitats privades, fins i tot universitaris, fet que limita la possibilitat d’obtenir avenços per satisfer les necessitats dels ciutadans com la consellera ha anat remarcant al llarg de la seva intervenció. 

Dos aspectes a destacar en positiu: la consellera Vergés ha estat la primera consellera de Salut que mostra públicament la seva preocupació per planificar les futures necessitats de professionals mèdics i d’infermeria. Aquesta és una qüestió cabdal si es vol mantenir la qualitat de l’assistència. La cimera convocada a la tardor per avançar en aquest tema és molt oportuna. No estan tan lluny els temps que en aquest país hem hagut d’anar a cercar professionals a països sud-americans i fins i tot a països de l’Est d’Europa, amb les dificultats idiomàtiques afegides que en aquest últim cas se’n deriven i les repercussions sobre la qualitat de l’assistència que tot plegat ha tingut. L’altre factor positiu és el referent a la introducció d’una visió de gènere en totes les polítiques de salut així com posar l’accent en la lluita contra les desigualtats endegada ja en l’etapa anterior a instàncies del conseller Comin.

Un discurs que promet... si s’acompleixen els objectius marcats, i se n’hi afegeix algun que ha quedat en el tinter...                

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (III)

Consellera Vergés:

“El sector salut genera prosperitat en el nostre país”

“L’objectiu primer de la recerca i la innovació és aconseguir resultats que serveixin per millorar el benestar de la ciutadania” 

“La recerca en salut també la practiquen altres professionals sanitaris; no només els metges”

“Tenir en compte la veu de les persones, permetrà fer polítiques públiques de salut molt més robustes”

“la governança republicana de la salut s’ha de fonamentar en dos pilars bàsics: la participació ciutadana i la transparència” 

(...Continua de l’entrada anterior)

Després de reiterar l’agraïment als professionals per el seu esforç i la seva dedicació per pal·liar els efectes de la crisi econòmica que hem patit (i en certa mesura encara patim), la consellera Vergés va dedicar la última part de la seva intervenció a parlar d’altres dues qüestions d’interès com són la recerca i la innovació i la governança del sistema sanitari.  

Sobre la recerca i la innovació la consellera va destacar els seus efectes d’arrossegament sobre l’economia com a motor de l’activitat econòmica. “El sector salut genera prosperitat per al nostre país. Catalunya és un dels principals ecosistemes innovadors de biomedicina d’Europa; tanmateix l’objectiu principal de la innovació és implementar resultats per millorar el benestar de la ciutadania. Ser punters en assajos clínics en fase III què representa per el país? Doncs que hi hagin persones que es puguin beneficiar abans de tractaments avançats. El Pla de Salut de Catalunya j2016-2020 incorpora una línia d’actuació per potenciar la recerca i la innovació”. 

La consellera es va referir entre altres iniciatives dutes a terme per departament de salut al PERIS (Pla estratègic de recerca i innovació) del qual ja se n’han fet dues convocatòries, i va destacar que una bona part dels ajuts atorgats ho han estat per col·lectius d’infermeria i fisioterapeutes, posant de relleu que la recerca a més dels metges també la fan altres col·lectius professionals. Tot seguit Alba Vergés va desgranar els objectius de legislatura que té previstos, explicant que volen extrapolar a tot el SISCAT l’experiència del projecte InnobICS, que ha permès que tot el personal de l’ICS pugui participar en experiències innovadores des del seu lloc de treball per guanyar en eficiència col·lectiva, promoure sinèrgies entre tots els instituts de recerca de l’ICS sota el paraigua de l’IRISCAT, dedicar més fons a la compra pública innovadora (amb aportació de més valor afegit per part dels proveïdors), continuar les convocatòries del PERIS, i consolidar el PADRIS. 

Finalment la consellera va desenvolupar el que va definir com “l’estil de governança republicana de la salut”, que s’ha de basar en dos pilars bàsics: la participació ciutadana i la transparència. Sobre la participació ciutadana es va centrar en l’obligació de tenir en compte les necessitats, les opinions i les prioritats de les persones per poder prendre decisions compartides i perdurables. “Fomentar l‘apoderament i la coresponsabilitat dels ciutadans sobre la pròpia salut i incloure la veu de les persones permetrà generar polítiques públiques molt més robustes. La ciutadania està reclamant ser una part més activa en tot allò que fa referència a la seva pròpia salut” va afegir la consellera.

La consellera va enumerar els diferents processos compartits que ha endegat el departament  de Salut, i es va plantejar els objectius següents: revitalitzar els espais estables de participació existents en l’actualitat, acompanyar i incorporar bones pràctiques i metodologia eficient en els processos participatius que es duguin a terme al Departament de Salut i al CatSalut, i promoure uns centres més oberts a la participació i donar suport actiu a les entitats de pacients i de voluntaris.

Tot seguit la consellera va afrontar l’últim pilar de la governança republicana fent referència a la transparència. En aquest àmbit va dir que la Llei de Transparència ha permès fer molt feina, i el departament de Salut no és una excepció. “A la pàgina web del CatSalut es pot trobar molta informació relacionada amb llistes d’espera o contractes per exemple. També la Central de Resultats de l’AQuAS és un bon exemple d’aquesta transparència que guiarà sempre la nostra actuació” va afegir. Sobre els objectius plantejats per la legislatura la consellera Vergés va enumerar els següents: incloure la perspectiva de gènere en les dades publicades en els espais de transparència i un nou model d’atenció al ciutadà amb menys burocràcia, simplificant processos, apropant-se a la ciutadania gràcies a una estructura territorial més operativa, i integrant als professionals i proveïdors de cada territori.

(Continuarà...)

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (II)

Consellera Vergés:

“Les persones grans no són només una història clínica amb patologies...”“Es obligat fer un agraïment als professionals, en el sentit més ampli perquè gràcies al seu esforç i dedicació han minimitzat l’impacte de la crisi sobre la ciutadania”“Treballarem en la planificació de les necessitats de professionals...” “Els professionals són la peça clau per donar una resposta adequada a les necessitats de la població...” “Les institucions integrades en el SISCAT, s’hauran de dotar d’un Pla que permeti la conciliació de la vida laboral i familiar”

(...Continua de l’entrada anterior)

La intervenció de la consellera Alba Vergés va continuar abordant la problemàtica de l’envelliment i la salut. En aquest àmbit va explicar els cinc paradigmes que envolten aquesta realitat: envellir activament i de forma saludable, guanyar en esperança de vida sense multi-morbiditat, desenvolupar un model d’atenció a les persones grans, desenvolupar una model d’atenció a persones afectes de condicions cròniques i necessitats complexes d’atenció i construir un món amigable amb les persones grans. Tot plegat cal afrontar-ho des d’una visió integrada social i sanitària i amb perspectiva de gènere. 

“Les persones grans no són només una història clínica amb patologies; són una realitat social en el seu domicili, el seu entorn, en el seu barri. Hem de ser capaços d’integrar tots aquests aspectes que envolten la realitat de les persones grans. Només així ens en sortirem i atendrem les necessitats de les persones grans amb tota la dignitat que es mereixen després de tota una vida de treball” va afegir la consellera.

Un dels temes més esperats en el discurs de la consellera va ser el dedicat als professionals. En aquest tema la consellera va dir: “La pràctica professional i els coneixements són els principals actius del sistema públic de salut. Tots els professionals del sistema participen en generar salut. En el període 2007-2104 es va produir un greu deteriorament en les condicions de treball del que no ens hem recuperat fins ara. Per tant és obligat fer un agraïment a tots el professionals, en el sentit més ampli, perquè gràcies al seu esforç i dedicació han minimitzat l’impacte de la crisi sobre la ciutadania  prioritzant la seva vocació per atendre el millor possible als ciutadans defensant també la universalitat de l’assistència”.  

La consellera va afegir que “caldrà establir els mecanismes que ens permetin assegurar que el coneixement dels professionals ens ajudi en aquest futur que estem treballant. Per aconseguir-ho cal un treball rigorós que involucri a tots els agents del sistema sanitari com organitzacions, col·legis professionals i sindicats per determinar les necessitats futures de professionals. Ho farem treballant sobre dos eixos que són la millora de la qualitat de l’ocupació dels professionals i la planificació de les necessitats. Els professionals són la peça clau per donar una resposta adequada a les necessitats de la població i per tant requereixen tota la nostra atenció”. A més d’anunciar una millora de la qualitat dels contractes i de l’ocupació pels professionals, la consellera Vergés va posar en valor la necessitat que totes les institucions del SISCAT es dotin d’un pla que permeti la conciliació de la vida familiar i laboral. Va insistir en la promoció del desenvolupament professional per garantir una atenció de qualitat que incorpori tot el coneixement nou que es vagi generant en el món de la sanitat.

En l’àmbit de les necessitats de professionals la consellera va explicar que aquestes venen determinades per els models d’atenció a les necessitats de salut actuals i emergents,  els rols professionals, les especificitats dels territoris i els valors socials. Per determinar aquestes necessitats Alba Vergés va proposar la celebració d’una cimera el proper mes de setembre, entre el departament de Salut, els col·legis professionals, les societats científiques, els sindicats i altre entitats ciutadanes amb l’objectiu de compartir accions a curt termini i estratègies a llarg termini. Cal destacar que és la primera vegada que el departament de Salut mostra una preocupació per la manca de professionals en alguns territoris de Catalunya i en algunes especialitats, posant-se al front de les iniciatives encaminades a solucionar el problema. Felicitats doncs a la consellera Vergés per afrontar amb decisió aquest greu problema.  

No es pot deixar de banda, per la seva transcendència, el compromís de la consellera Vergés, en donar seguretat jurídica a les infermeres i infermers en l’exercici professional habitual, a través del decret de prescripció infermera, tant discutit a nivell estatal, però que requereix d’una resposta immediata.  

Tot seguit la consellera, i des de la perspectiva dels professionals, va entrar en un altre qüestió molt important com és la qualitat de les infraestructures i equipaments, que a causa de la crisi econòmica es troben en unes condicions en alguns cassos molt preocupants i que són una peça indispensable per ajudar als professionals a fer bé la seva feina. Entre les diferents accions anunciades en aquest apartat, destaco la molt necessària elaboració d’un Pla estratègic de renovació tecnològica així com la continuïtat del pla d’actuacions d’inversions en salut (PAIS).

(Continuarà...)          

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (I)

La Comissió de Salut és un espai ben conegut per la consellera. Ha estat membre de d’aquesta Comissió des de l’any 2012, quan va ser escollida diputada al Parlament. En aquesta última legislatura, Alba Vergés havia exercit com a presidenta de la Comissió.

En el seu debut a la Comissió com a consellera de Salut va exposar el programa de govern per aquesta propera legislatura

La Sra. Maria Assumpció Laïlla és la nova presidenta
de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya

La Comissió de Salut és un espai de debat conegut per la consellera Vergés, doncs ella n’ha format part des de l’any 2012 quan va assolir la condició de diputada al Parlament de Catalunya, i va ostentar la representació del seu grup (ERC) en la comissió de Salut. En la passada legislatura va ser presidenta de la Comissió i ara ha culminat la seva trajectòria política en el món de la sanitat assumint l’alta responsabilitat de dirigir el departament de Salut. Era la primera compareixença a la Comissió des que va accedir al càrrec fa tan sols unes setmanes.

L’encarregada de donar-li la benvinguda va ser Maria Assumpció Laïlla que ha succeït a la consellera Vergés en la presidència de la Comissió. En la seva intervenció la presidenta de la Comissió va tenir un record especial per el conseller Comin, explicant les circumstàncies que el mantenen a l’exili a Brussel·les. Tot seguit va donar la paraula a la consellera Vergés.    

Alba Vergés va començar la seva intervenció donant les gràcies als presents per la seva assistència i va presentar al seu equip més proper integrat per la Sra. Laura Pelai com a secretaria general del departament i el Sr. Adrià Comella com a director del CatSalut. A l’igual que la Sra. Laïlla, la consellera també va tenir un record especial per el conseller Comin així com per la resta de consellers empresonats o a l’exili, així com per els Jordis, i va fer una menció particular per Carme Forcadell que havia estat presidenta de la Cambra catalana en al passada legislatura i que actualment també es troba privada de llibertat.

“La conselleria ha de ser la garant del dret a la salut de la població de Catalunya, respectant el principis bàsics del nostre sistema nacional de salut com és l’accés universal a la salut, principi bàsic que defensarem. Demanem que es retiri el recurs contra la Llei que va aprovar aquest Parlament fruit de la voluntat de la societat catalana”, va començar dient.

La consellera va explicar que només el 20% dels problemes de salut de les persones són estrictament sanitaris. Per això són tan necessàries les polítiques de salut pública, i dintre d’elles va remarcar la importància dels plans que abasten els diferents departaments del Govern com és el cas del PINSAP. “La dimensió social de la salut es veu en les desigualtats en salut per causes socials i de gènere. Introduirem la perspectiva de gènere en les polítiques de salut per reduir aquestes desigualtats ” va continuar dient. 

En la seva intervenció la consellera va destacar als nens i nenes, les dones i la gent gran com els col·lectius més vulnerables de la nostra població i juntament amb la lluita contra  la xacra de la violència masclista serien els temes en els que posarien l’accent. Va continuar dient que “Teníem un sistema de salut basat en dos gran àmbits; la salut púbica i els serveis assistencials que no sempre treballaven conjuntament. On es troben els uns i altres? Doncs en la comunitat. Hem d’intentar preservar la salut en el l’entorn habitual dels ciutadans. Caldrà establir dispositius comunitaris no només sanitaris per donar una atenció amb orientació comunitària. Una atenció orientada als determinants socials de la salut, comunitària i participativa,  integral i integrada,  en xarxa, adaptable a les necessitats de cada territori i des del territori. La transparència serà un pilar fonamental en tot aquest enfocament”.

La consellera va continuar dient que el Pla de Salut es una eina de país construïda per els professionals sota el lideratge del departament de Salut que serveix de marc de referència per les actuacions del departament. “Estem al mig de la vigència del Pla 2016- 2020. Aquest Pla posa a la persona en el centre i fa èmfasi en l’atenció de qualitat i el bon govern i ho fa aplicant la salut en totes les polítiques. L’actuació del departament anirà enfocada doncs a donar continuïtat a aquest marc”.

Tot seguit la consellera Vergés va afirmar que “hem de ser capaços de generar salut a través de la salut pública i per això elaborarem el Pla Estratègic de salut pública de Catalunya, Implementarem l’Agència de Salut Pública de Catalunya, consolidarem l’estratègia del PINSAP fent que aquest arribi també a l’àmbit local, i potenciarem el COMSalut en el marc de l’ENAPISC aprofitant el bon resultat de les proves pilot que s’han dut a terme fent-ho extensiu a tota l’assistència primària del país”.

Alba Vergés va posar molt èmfasi en el desenvolupament del Pla més important que segons ella té en curs en aquests moments el departament de Salut, en referència a l’ENAPISC, del que va dir que estava regit per “una orientació clarament comunitària, un enfocament bio-psicosocial centrat en la persona, l’adequació als nous reptes de salut, amb garantia de qualitat i seguretat, extremant la lluita contra les iniquitats territorials, i consolidant el lideratge dels professionals”.      

La presentació de la consellera va continuar explicant les respostes del seu departament a les diferents necessitats en salut dels ciutadans 

(Continuarà...)

Els mitjans propis del CatSalut: una solució, o un problema?

De fet, analitzant la pràctica del dia a dia, els consorcis ja fa força temps que funcionen com a mitjà propi del CatSalut, encara que formalment no ho fossin, i els seus gerents estan molt més a prop d’actuar com administradors que no pas com a gerents.

Fa temps que parlar d’autonomia de gestió en un Consorci Sanitari no té raó de ser. Qui ha acabat amb l’autonomia de gestió de les EPiC no és el fet de ser considerats mitjans propis de l’administració, sinó la progressiva intervenció del departament d’Economia collant els pressupostos, les finances, la presa de decisions i el funcionament general d’aquestes institucions.

     

Com a efecte col·lateral derivat de convertir-se en mitjà propi, les organitzacions patronals si que haurien d’estar preocupades atès que podrien perdre la representació de les EPiC, que en matèria laboral sortirien del conveni col·lectiu del sector, i els seus treballadors podrien rebre el mateix tracte salarial i de condicions de treball que el personal de l’ICS.         

L'empresa pública Banc de Sang i Teixits ha passat recentment
 a ser considerada mitjà propi del CatSalut

Aquests dies ha tornat a estar sobre la taula la problemàtica de les empreses públiques i consorcis que són obligats a declarar-se mitjans propis per part del departament de Salut. Ben mirat, aquesta situació no fa més que oficialitzar una realitat que ja fa temps que forma part del dia a dia del sector sanitari català. Per ser declarat mitjà propi (o servei tècnic) de l’Administració calen un seguit de condicions que per conegudes no cal reproduir aquí. L’efecte més immediat de ser considerat mitjà propi de l’Administració consisteix en la substitució dels contractes per “encàrrecs de gestió” i aquests encàrrecs de gestió tenen com a característica la seva obligatorietat. Aquells que reben un encàrrec de gestió, en aquest cas per part del CatSalut, venen obligats a fer allò que els hi ha estat encomanat en les condicions imposades per aquell que fa la l’encomana, sense que l’ens de govern de la institució tingui possibilitat de dir-hi la seva. Es fa allò que decideix el CatSalut en les condicions, en el moment, en la quantitat i al preu que el CatSalut decideix. 

Més enllà de la substitució de la normativa de contractació pública aplicable, per encàrrecs de gestió, la declaració de mitjà propi no comporta en la pràctica res de nou si ho comparem amb la situació immediatament anterior a la seva declaració. Des del moment en que Economia va decidir que els comptes de les EPiC computaven amb els de la Generalitat, va anar estrenyent mica en mica la capacitat decisòria d’aquestes organitzacions, reduint progressivament l’autonomia de gestió fins al punt de convertir als gerents en mers administradors, i als seus òrgans de govern en meres comparses de les decisions preses des de l’Administració. Polítics del món local i persones rellevants de la societat civil integrats  en els òrgans de govern de les EPiC  han vist com la seva opinió compta molt poc a l’hora d’aplicar el rodet implacable del CatSalut. Però això, insisteixo, no ve d’ara una vegada han passat a ser mitjà propi, sinó que ja era així des de molt abans de que aquest fet purament administratiu es produís. Ens diguin el que ens diguin, fa molts anys que a les EPiC l’autonomia de gestió va passar a ser una absoluta entelèquia. 

El Consorci Sanitari del Parc Taulí de Sabadell és un
mitjà propi del CatSalut

El cert és que davant de la declaració de mitjà propi de les EPiC, “el sector” s’ha començat a posar nerviós constatant que la voluntat del CatSalut passa per fer més gran aquest grup atès que vol disposar d’una empresa pública en cada regió sanitària, i ja ha anunciat la creació de dues noves empreses a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre a banda de la creació del nou Consorci Sanitari de Reus. Això suposa que juntament amb l’ICS,  les EPiC suportaran la major part de la provisió de serveis mitjançant encàrrecs de gestió mentre que la resta del SISCAT restarà sotmesa a la normativa de contractació pública. Es configuraran per tant dos grups “propis” del CatSalut, amb presa de decisions centralitzades i controlats per el Servei Català de la Salut. El que quedi serà per a la resta d’institucions del SISCAT non profit. Les que tenen ànim de lucre... ho tindran molt complicat, si tota aquesta estratègia tira endavant. Tanmateix tornem a estar com en el cas de l’autonomia de gestió: és que abans de ser declarats mitjans propis, aquests dos grans holdings “propietat” del CatSalut no estaven ja constituïts i la seva contractació era preferent per part del CatSalut?. A què venen doncs de repent aquests temors?. Fa temps que la realitat del model sanitari s’està orientant en aquesta direcció, i en canvi els autoanomenats “defensors” del model fins avui no havien dit res al respecte. 

Hi ha però un punt, que el CatSalut, amb la boca petita, ja fa temps que ve anunciant i que fa referència a temes laborals. Si es constitueixen dos gran grups “propietat” de l’administració pública (CatSalut) com són  l’ICS i les EPiC, en els que el CatSalut ho decideix tot, la pregunta seria perquè les retribucions dels treballadors d’un gran holding com acabaran sent les EPiC les han de decidir tercers? El més probable és que una vegada les EPiC siguin en la seva totalitat mitjans propis del CatSalut, aquests centres hagin de sortir del conveni col·lectiu del sector, per passar a formar part del col·lectiu funcionarial de les administracions públiques, les retribucions dels quals no es regeixen per les previsions del conveni col·lectiu del sector. Els treballadors de les EPiC, a nivell salarial tindrien la mateixa consideració que el personal de l’ICS, amb unes retribucions determinades pel pressupost de la Generalitat. Una vegada fet això, el pas següent és evident. Quina necessitat tindria el CatSalut de que els diferents centres integrats a les EPiC estiguin enrolats en organitzacions patronals, si serà la Generalitat qui decidirà les retribucions d’aquest personal? 

El Consorci Mar Parc de Salut, és un mitjà propi
del CatSalut

L’impacte econòmic que aquesta decisió  suposaria per les organitzacions patronals és significatiu i podria afectar directament a la seva viabilitat, repercutint també a tots aquells consultors, assessors, i altres professionals varis que treballen al voltant de les diferents institucions que configuren les EPiC. Per tant, aquesta “revisió” del model, a més d’alguna institució, pot acabar afectant també a la butxaca de més d’un.   

 Per mirar de ser objectiu en la presentació del problema he volgut saber la mirada del propi CatSalut sobre aquesta problemàtica dels mitjans propis. Segons m’expliquen, la intervenció de la Generalitat veu a les EPiC com ens propis de l’administració pura i dura, i per tant les voldria finançar a través del Capitol IV (transferències corrents) del pressupost mitjançant contractes-programa tal com fa amb l’ICS i no pel Capítol II (despeses en bens corrents i serveis) que és com es retribueix als centres del SISCAT. Això seria nefast per al sistema atès que la retribució de les EPiC seria idèntica a l’iCS, independent de l’activitat duta a terme, traspassant les ineficiències pròpies de l’ICS a les EPiC. Convertir-se en mitjà propi permet que per la via de l’encàrrec de gestió puguin continuar sent retribuïts com si se’ls pagués per el Capitol II del pressupost de la Generalitat (via tarifes), a banda de que també tranquil·litza a algunes EPiC al apartar-les de la via del concurs per assegurar-se un paper en la provisió de serveis.

Tanmateix el tema és controvertit i cal una lectura assossegada analitzant pros i contres, i deixant de banda els interessos particulars dels uns i dels altres (que lamentablement hi són).      

Balanç de la legislatura del conseller Comin al front del departament de Salut (i II)

A nivell estratègicament, cal destacar la sensibilitat pel territori mostrada pel departament de Salut, volent estructurar el CatSalut amb una empresa pública ubicada en cada regió sanitària. Aquest fet pot ser un element clau per l’organització territorial del sistema sanitari públic a Catalunya dels propers anys.  

  

Tanmateix, l’èxit més important del conseller Comin, en la meva opinió, ha estat el fet de treure la sanitat pública del debat de baix nivell pseudo-polític, evitant que es continuessin produint atacs populistes infundats al sistema sanitari, i falses acusacions de corrupció contra els seus directius. 

  

(... Continua de l’entrada anterior)

En l’àmbit territorial l’acció de govern del departament de Salut també s’ha vist reflectida amb diverses actuacions remarcables. Davant de la greu crisi derivada d’haver construït un hospital desmesurat a Reus, el departament de Salut ha hagut de sortir a salvar l’Hospital Sant Joan de Reus, i ha decidit entrar a formar part de la governabilitat del centre mitjançant la constitució d’un consorci que haurà de possibilitar la sostenibilitat de la institució sanitària reusenca. Val a dir però, que això hauriA de passar forçosament per una adequació de la cartera de serveis d’aquest hospital al que realment sigui necessari per atendre les necessitats de la població de referència. No intervenir en aquesta qüestió, voldria dir posar el cap sota l’ala i no afrontar el problema de l’Hospital de Reus a través d’una solució real del problema econòmic existent.  

La crisi de l’Hospital de Reus va tenir altes conseqüències col·laterals com per exemple a l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre, que era gestionat per una entitat jurídica del grup SAGESSA. La crisi de SAGESSA va deixar orfe a l’Hospital de Mora, i el departament de Salut va decidir la creació d’una empresa pública “Salut Terres de l’Ebre” que es dedicaria a gestionar entre altres dispositius sanitaris, aquest Hospital. 

La idea que el CatSalut disposés d’una empresa pública en cada regió sanitària va continuar desenvolupant-se i seguint aquesta línia estratègica  es va decidir la constitució de l’empresa pública “Salut Catalunya Central” que va néixer amb l’objectiu de gestionar l’Hospital Sant Bernabé de Berga. Aquest Hospital jurídicament era un organisme autònom de l’Ajuntament de Berga i d’acord a la legislació, el seu pressupost i per tant els seus resultats econòmics computaven amb els comptes de l’Ajuntament, fet que posava en dificultats a l’Ajuntament però també a l’Hospital que veia perillar la seva viabilitat econòmica. Per tot plegat, es va decidir la creació d’aquesta empresa pública a la Catalunya central, que hauria de servir per resoldre els problemes endèmics de l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé.

Afavorir la recerca també ha estat una prioritat en aquesta legislatura passada, i aquesta priorització no s’ha manifestat només per situar l’àmbit de la recerca en un  lloc destacat en l’organigrama del departament de Salut sinó que la recerca en ciències de la salut és un objectiu i una estratègia clau per millorar la qualitat dels serveis sanitaris i la salut de la població de Catalunya. Per això si han dedicat fons econòmics per a estimular-la amb la posada en marxa del PERIS (Pla estratègic de recerca i innovació en salut) que ha estat tot un encert.  

    

Encara hi ha un camp en el que l’actuació del departament dirigit pel conseller Comin ha estat en la meva opinió més remarcable. Es tracta en el camp “polític”. Abans de l’arribada d’Antoni Comin al departament de Salut, aquest estava sotmès a tota mena de crítiques infundades, però que feien mal al sistema. Ni el propi departament de Salut, ni les organitzacions sanitàries, ni les associacions patronals, ni els directius dels centres havien estat encertats a l’hora de respondre a aquestes acusacions de corrupció, de privatització, de mercantilització de l’assistència, de propiciar negocis obscurs, de portes giratòries, etc. Una gran mentida que estava però instal·lada en l’ideari d’alguns partits de caire populista, que utilitzaven perillosament la sanitat com a arma llancívola per captar vots. Una actuació sens dubte mesquina que hauria d’avergonyir als que varen dissenyar aquesta estratègia de descrèdit contra un sistema tan delicat com el sistema sanitari públic, que és molt sensible per la ciutadania. 

Quan el conseller Comin es va fer càrrec del departament de Salut, va explicar que accedia al càrrec amb l’objectiu de rebaixar la tensió política i populista existent sobre el sistema sanitari, i que per assumir aquest compromís calia fer-ho des de la política, i per això en aquelles circumstàncies el millor era que hi hagués un conseller polític. Aquesta mena de “presentació” del conseller va ser molt criticada pel sector, i entre aquestes crítiques no hi va faltar la meva. Passat el temps, he de reconèixer el meu error, demanar disculpes, i posar en valor que la legislatura d’Antoni Comin al front del departament de Salut ha estat sens dubte controvertida, amb decisions a vegades equivocades, però una de les més fructíferes per a la sanitat catalana, si comparem l’activitat desenvolupada pel departament, en relació al temps efectiu que ha durat la legislatura d’encara no dos anys.

Al Cèsar el que és del Cèsar...