Presentació solemne del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 (i II)

President Puigdemont: “Des de fa anys hem sabut dissenyar una política sanitària planificada i robusta que ha permès, amb l’esforç de tothom, resistir la forta crisi que ens ha vingut a sobre”.

   

Conseller Comin: “Les polítiques de salut no es poden entendre sense el Pla de Salut”.

(...Continua de l’entrada anterior)

Després de la intervenció de la directora general de Planificació en Salut, va prendre la paraula David Elvira director del Servei Català de la Salut. Cal agrair-li  la brevetat de la seva intervenció en la que es va limitar a assenyalar els aspectes que en la seva opinió calia destacar d’un Pla de Salut que era el full de ruta que el CatSalut seguiria aquests propers anys. Va destacar la implicació de tothom en la seva elaboració, i va donar rellevància a l’exercici de retiment de comptes que la seva realització i el seu seguiment impliquen, i tot plegat per aconseguir que el sistema sanitari català continuï sent un sistema d’excel·lència.

Després de la intervenció de David Elvira, va ser el conseller Comin que es va dirigir als assistents. He de dir que aquesta ha estat des del meu punt de vista una de les actuacions més lluïdes del conseller Comin, des que aquest va assumir el càrrec ara fa set mesos. Comin va començar parlant d’algunes dades de salut del nostre sistema sanitari entre elles l’esperança de vida, en que els resultats de Catalunya respecte a Europa són molt bons. Aquest “èxit de país”, en paraules de Comin, el va atribuir a diversos factors i entre ells el nostre sistema públic de salut, gràcies a la feina que s’ha fet durant tots aquests anys. “Les polítiques de Salut no es poden entendre sense el Pla de Salut” va afegir i va continuar lloant “l’esforç de la quantitat de gent que hi ha participat, molt plural i que tot i així és capaç de remar en al mateixa direcció”

Va continuar dient que “el Pla de Salut neix amb molt bona salut, perquè hi ha hagut una participació amplíssima de professionals, de col·legis professionals, de diverses organitzacions, etc. Més de 1000 persones per fer una obra col·lectiva; això és la garantia d’èxit, com ho han estat dels anteriors plans de salut.” El conseller va aprofitar per fer arribar als professionals un reconeixement per haver mantingut intacte la qualitat de la assistència, atès que els indicadors de salut així ho indiquen. “el comportament vocacional dels professionals ha estat clau” va dir.

Ja en la part final del seu discurs va assenyalar la demografia i la tecnologia com els reptes immediats del sistema sanitari i va anunciar una aposta decidida per la política del medicament i a la creació de l’Agència del medicament com a una estructura d’estar. Comin va acabar la seva intervenció afirmant que “volem un sistema sanitari universal, equitatiu, públic però amb diversitat de proveïdors, de qualitat incloent la recerca, participatiu, transparent i sostenible, i volem que la lluita contra les desigualtats en salut sigui l’estrella polar de la nostra actuació.” Els aplaudiments van ser llargs i generalizas.

Finalment va cloure l’acte el president de la Generalitat Carles Puigdemont. Val a dir que és la primera vegada que he sentit al president Puigdemont parlar de sanitat, i per tant era tot un interrogant saber si dominava o no aquest escenari de la sanitat molt més específic que el general de la política, i he de dir que el president Puigdemont sent va sortir amb molta solvència i que va arreplegar en la seva intervenció els aplaudiments més llargs de l’acte.

El president Puigdemont va començar dient que com a govern els preocupa la millora de la qualitat de vida dels catalans, i en aquest sentit se sent molt satisfet que Catalunya disposi d’un sistema sanitari d’avantguarda i això no ho diuen només les dades sanitàries sinó que també es desprèn del grau de satisfacció dels usuaris i el reconeixement que el nostre sistema sanitari ha rebut de l’OMS.

En aquest punt es va referir a la il·lusió del conseller Comin quan en el sí del consell de govern el conseller va explicar als seus companys de govern les característiques del Pla de Salut, de manera que mentre ho explicava “la il·lusió li brillava en els ulls” va assegurar el president  Puigdemont que va continuar el seu discurs dient que aquesta il·lusió és bàsica per que les coses vagin bé. “Des de fa anys hem sabut dissenyar una política sanitària planificada i robusta, una robustesa que era necessària per poder resistir la crisi que ens ha arribat. El sistema sanitari estava ben apuntalat i hem aconseguit entre tots que no caigui”. També va dir que “aquesta robustesa del sistema sanitari li ha permès resistir també el miserable i persistent finançament tan insuficient del govern espanyol”.

El president Puigdemont també es va felicitar de la aposta sense complexos  per la innovació i la recerca, i va assegurar que el govern de Catalunya farà tot el possible per aconseguir que l’Agència Europea del Medicament vingui a Barcelona.

Va acabar la seva intervenció felicitant a tots els que havien participat en l’elaboració del Pla de Salut, i la seva frase final va ser: “Volem ser un país lliure”  

www.rbaestudisiprojectes.cat 

Presentació solemne del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 (I)

Quatre eixos de transformació, dotze línies estratègiques, 28 objectius i 58 projectes, emmarquen el contingut del Pla de Salut 

Tres novetats respecte de Plans de Salut anteriors

El 25 de juliol, el Palau de laGeneralitat va ser l’escenari de la presentació del Pla de Salut 2016-2020 que ha de marcar les directrius del sistema sanitari per aquests propers 5 anys. Va presidir l’acte Carles Puigdemont president de la Generalitat de Catalunya. Abans d’entrar en el contingut de la presentació vull fer un reconeixement a l’elegància de l’anterior equip directiu del departament de Salut. Com és sabut, el Pla de Salut celebrava cada any a Sitges una jornada que servia per avaluar el grau d’acompliment del Pla. En aquesta mateixa jornada, cada 5 anys es presentava el nou Pla de Salut per al quinquenni següent, i just en la jornada de l’any passat (27 de novembre) tocava fer la presentació del Pla de Salut 2016-2020. En lloc de presentar el Pla, com hauria estat lògic, el departament de Salut va optar per donar un lleuger esbós del mateix, atenent a la possibilitat de canvis polítics que podien produir-se a tenor del resultat de les eleccions del 27 de setembre de l’any passat. Per tant, el gest educat del conseller Boi Ruiz i de Carles Constante que llavors era el director general de Planificació Sanitària  respon no tant a les pressions insistents que varen patir de la diputada Alba Vergés d’Esquerra Republicana de Catalunya, sinó al seu bon criteri i respecte polític a una situació que podia canviar.

El fet de no avançar un Pla de Salut que estava perfectament dibuixat i estructurat, és el que ha possibilitat que aquest 25 de juliol passat, el Palau de la Generalitat hagi estat testimoni de la presentació d’aquell Pla de Salut al qual el nou equip de govern del departament de Salut ha pogut afegir-hi algunes capes de vernís addicionals i canviar la infografia del Pla probablement per sentir-lo més seu. Val a dir però que també s’hi han afegit en aquests més de 8 mesos transcorreguts des de llavors, alguns elements que aporten valor al sistema sanitari.

Feta aquesta introducció, que crec necessària per situar al lector en un escenari correcte, cal ara explicar com es va desenvolupar l’acte. La presentació del Pla de Salut 2016-2020 va anar a càrrec de Pilar Magrinyà directora general de Planificació en Salut. La seva presentació sens dubte interessant pel contingut, va ser llarga i es va fer pesada. Per tant estalviaré al lector entrar excessivament en el detall.

El Pla de Salut es configura en 4 eixos: compromís i participació, atenció de qualitat, bon govern i salut a totes les polítiques. A la seva vegada, aquests quatre eixos determinen 12 línies estratègiques: les persones, la seva salut i el sistema sanitari; implicació dels professionals; salut pública, accessibilitat i resolució, política farmacèutica i del medicament; atenció integral i cronicitat; recerca i innovació en salut; excel·lència i seguretat; avaluació de resultats i transparència; salut digital; integració territorial i  finalment la últim línia estratègica seria les polítiques interdepartamentals i intersectorials. Aquestes 12 línies estratègiques acaben configurant 28 objectius que determinaran al seu torn fins a 58 projectes. Cada un d’aquests projectes serà avaluat anualment per analitzar el seu grau d’acompliment, i pel que sembla això es podrà conèixer en la jornada anual del Pla de Salut que tot indica que es continuarà desenvolupant a Sitges.

Aquest Pla de Salut de Catalunya2016-2020 presenta sobre plans de salut anteriors tres novetats significatives, tot i que des del departament de Salut en volen veure unes quantes més. La primera és un nou enfocament per combatre les desigualtats socials, la  segona és la incorporació del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) dins del Pla de Salut i la tercera seria la política del medicament. La resta de novetats anunciades (reforçar el paper de la salut pública, i el reconeixement dels professionals) són una mica de “farciment”.

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.cat

Presentació de la Central de Resultats 2015 (i III)

Conseller Comin: “Els miracles no existeixen, i els indicadors excel·lents que es deriven dels informes de la Central de Resultats, tot i la caiguda d’ingressos d’aquests últims cinc anys, es deuen sens dubte al sobre-esforç dut a terme pels professionals”

David Elvira: “El ciutadà està cada vegada més i millor informat. La informació ha de poder ser entesa pels ciutadans per tal que aquests puguin avaluar la nostra feina. La Central de Resultats és, per tant, un exercici de retiment de comptes”

(...Continua de l’entrada anterior)

A continuació va prendre la paraula David Elvira director del CatSalut. Va explicar que el CatSalut rebia l’informe de la Central de Resultats i que ara calia analitzar les dades i identificar bones pràctiques. Va fer referència als 5 anys en que aquest exercici de transparència es ve fent, millorant mica en mica la qualitat de la informació i ampliant l’abast de les dades. Ho entén com un acte de valentia del sector que dona les dades a tots els actors implicats per tal de poder fer comparacions, i en aquest sentit va senyalar dos actors concrets als que aquesta informació ha de ser útil, els professionals que hauran de “digerir” les dades, fer comparacions entre els diferents equips i poder millorar la qualitat de la seva feina. Va afegir que una visió territorial també ajudarà a aconseguir aquesta millora.

L’altre actor al que David Elvira feia referència era el ciutadà “cada vegada més format i més informat. Una informació que pugui ser entesa pels ciutadans és un retiment de comptes i que ha de permetre als ciutadans poder avaluar la nostra feina”. Va afegir que de cara al futur caldrà incorporar la informació dels recursos que s’utilitzen per poder assolir aquests resultats. Va acabar la seva intervenció dient que “per cinquè any consecutiu la Central de Resultats ens permet continuar avançant en el coneixement”. Va afegir que de cara als propers anys, hauriem de ser capaços d'explicar als ciutadans aquests resultats en relación al que costa obtenir-los.

Finalment va cloure les intervencions el conseller Comin. El conseller seguint la intervenció del Dr. Agustí, va començar dient que “efectivament, el Dr. Agustí té raó, i ens hem de tocar més...” Després de la broma inicial, va explicar que la Central de Resultats ens permet saber quina és l’estat de salut del nostre Sistema de Salut. 

Es va centrar en la Transparència en el sentit que la Central de Resultats és un exercici molt bo de la mateixa, i que ell vol que sigui "l’element identificador de la legislatura al departament de Salut." En aquest punt he de discrepar de les paraules del conseller, atès que fins ara, el nivell de transparència del departament és relatiu. No fa encara ni tres mesos de les acusacions de que va ser objete el departament de Salut quan la mala gestió duta a terme en l'episodi de l'epidèmia de l'enterovirus que va comportar queixes notables de manca de transparencia, o  ningú ha explicat amb claredat i amb les xifres pel davant, els costos reals pels contribuents catalans de la “desprivatització més gran de la història de la sanitat a Catalunya”. De manera que TRANSPARÈNCIA...si, però amb minúscules, i quan li convé a l’honorable conseller.

Va demanar transparència també en els processos de gestió, i en aquest sentit va dir “no vull que tornin a sortir als diaris notícies negatives. Vull que tot el que surti sigui en positiu i això només s’aconsegueix amb transparència”. Valdria la pena que el propi conseller s’apliqui aquesta desig. Va continuar defensant obsessivament la transparència a tots els nivells, en els contractes i en les seves clàusules etc.

Va transmetre una segona idea assegurant que no podria existir una bona planificació sanitària sense el informes de la Central de Resultats, i va assegurar que la Central de Resultats és una eina imprescindible per a la gestió, atès que permet fer comparacions  entre els centres i això permet igualar a l’alça als que aprenen de qui ho fa millor.

El conseller Comin va cloure la seva intervenció dient que “els resultats són bons, la Central de Resultats té encara un gran potencial per desenvolupar i els miracles no existeixen. Per tan tot i la caiguda de recursos d’aquests últims cinc anys, els sobre-esforços fets pels professionals han estat la clau d’aquests resultats tan bons. Volem que en curin a prop, però sobretot volem que en curin bé”. 

www.rbaestudisiprojectes.cat 

Presentació de la Central de Resultats 2015 (II)

Antoni Trilla president de l’AQuAS: “L’AQuAS disposa d’una gran quantitat d’informació, a disposició dels ciutadans,  que ens permet establir comparacions amb Espanya i Europa”

Toni Dedeu: “Cinc anys de publicació dels informes de l’AQuAS per millorar la salut dels ciutadans del país”

(...Continua de l‘entrada anterior)

Tot seguit algunes frases dels diferents intervinents en la presentació de la Central de Resultats:

El Dr. Toni Andreu director general de Recerca i Innovació en Salut, al qui vaig veure una mica trist, no sé si per la manca de recursos assignats finalment al seu Pla de Recerca o bé perquè ha començat a adonar-se que des de la seva direcció general moltes de les coses que li havien dit que podria fer, no les pot fer. Va ser molt breu en la seva intervenció i va destacar que el sistema sanitari català és una “comunitat de salut“ basada en el coneixement i va explicar que el Pla de Recerca quedava incorporat al Pla de Salut per aquest període 2016-2020.

La Dra. Pilar Magrinyà, directora general de Planificació en Salut, es va centrar en el Pla de Salut que havia d’aprovar el govern en els dies següents a la presentació de la Central de Resultats, i el va definir com el full de ruta dels agents del sector sanitari. En la seva intervenció sempre referida al Pla de Salut va fer èmfasi en el fet que aquest any per primer a vegada el Pla de Salut inclou un “element clau”  com és l’anàlisi de les desigualtats en salut (ignoro si entre els assistents hi havia la Sra. Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i manipuladora d’informes, a qui sens dubte anava dirigit aquesta part del discurs de la Sra. Magrinyà)

Tot seguit va intervenir el Dr. Antoni Trilla, president de l’AQuAS, que va afirmar que l’agencia treballa molt bé, destacant la quantitat enorme d’informació de la que es disposa, cosa que permet satisfer les necessitats d’informació que tenen els ciutadans en relació al sistema sanitari.

Va prendre la paraula el Dr. Toni Dedeu, director de l’AQuAS que va destacar que aquest era el cinquè any consecutiu de publicació d’aquests informes, que tenen per objectiu permetre el benchmarking entre institucions per identificar les millors pràctiques, i serveixen també com a prova de transparència i retiment de comptes  del sistema sanitari.

Seguidament hi va haver una “tertúlia” al voltant de la informació de salut que vol la ciutadania. La veritat és que més enllà de la intervenció del Dr. Àlvar Agustí, poca cosa a destacar d’aquest tertúlia que se la podien haver estalviat. El Dr. Agustí va incidir en dues qüestions. La primera dient que caldria eliminar la taula en les consultes mèdiques, i la segona que el metges haurien de “tocar” més als seus pacients atès que això trenca barreres i facilita la comunicació del metge amb el seu malalt.

Sobre les característiques de la informació de salut que requereix la ciutadania es va comentar que aquesta és diferent a la que necessiten altres estaments. La ciutadania té una fe cega en el sistema sanitari, i és conscient que rep una atenció excel·lent. Per altre banda els ciutadans no reclamen informació sinó la necessiten, i quan la necessiten la volen exhaustiva i entenedora. Quan demanen una primera informació els ciutadans confien en el seu professional de capçalera. 

(Continuarà...)

www,rbaestudisiprojectes.cat

Presentació de la Central de Resultats 2015 (I)

Molt bons resultats en la mortalitat de diferents tipus de càncer

I molt bona resposta a l’ictus isquèmic

El passat 18 de juliol, l'auditori Axa de Barcelona va ser, com en anys anteriors, l'escenari de la presentació de la Central de Resultats de l'any 2015. Uns molt bons resultats que confirmen la bona salut del nostre sistema sanitari, i una mostra més de la transparència d'un sistema de salut d'excel·lència, malgrat les veus dels populismes sectaris que es vanten de tot el contrari. L'acte va ser inaugurat amb les intervencions dels Drs. Toni Andreu i Pilar Magrinyà alts directius del departament de Salut i pel Dr. Antoni Trilla president de l'AQuAS. En aquest primer escrit em centraré en una lleu descripció dels resultats més rellevants de l'informe, i deixaré per una segona part, el contingut dels diferents missatges que es varen voler transmetre per part de tots els que varen intervenir en la presentació.

Tot seguit, Toni Dedeu i Anna García-Altés van exposar les característiques més rellevants dels resultats de l’any 2015, pel que fa a la prestació dels serveis sanitaris públics de Catalunya. Un exercici de transparència que val la pena destacar, i que fa ja forces anys que es ve realitzant a Catalunya, tot i que cada any es va avançant en la quantitat i la qualitat de la informació, així com dels diferents àmbits que els diferents informes abasten.

En els links del final de la pàgina es poden consultar aquestes dades, de manera que jo no em centraré tant en les dades. Tanmateix si que senyalaré alguns dels aspectes que es van donar per el seu impacte en la salut dels catalans.

En l’atenció hospitalària s’observa una reducció important de la mortalitat en alguns tipus de càncer que en el cas del càncer d’esòfag arriba al 75% quan els resultats es comparen amb la mortalitat del període anterior al procés de concentració quirúrgica dut a terme en anys anteriors.

També destaca la rapidesa d’actuació en el cas de l’ictus isquèmic en el que el temps de resposta des de l’entrada del malalt al centre i l’inici del tractament (conegut com a "porta-agulla" és d’uns 40 minuts aproximadament, fet molt important per millorar el pronòstic dels malalts afectats per aquesta malaltia, aconseguir una bona recuperació del malalt i minimitzar les seqüeles que se'n puguin derivar. 

Cal assenyalar també que la telemedicina s’obre pas als hospitals del SISCAT tant pel que fa al telediagnòstic com a la teleconsulta.

En l’atenció primària cal destacar que Catalunya té una de les taxes europees més baixes d’hospitalització per complicacions de la diabetis. Destaca també la reducció respecte d’anys anteriors, dels dies de baixa per incapacitat laboral.

En l’atenció sociosanitària registrar que dels 68.300 episodis assistencials la "llarga estada" va representar el 25% del total, l’hospitalització de subaguts va significar el 14%, la convalescència va arribar al 46% i el 15% restant va correspondre a les cures pal·liatives.

En l’àmbit territorial (informació publicada per primera vegada a la Central de Resultats) destaca que un 66% de malalts d’hospitals d’aguts van ser atesos en la seva àrea geogràfica. Del total de malats atesos, només un 1% de pacients no tenen fixada la seva residència a Catalunya.

En l’àmbit de salut mental i addicions destaca l’elevat nombre de pacients adults i infants i joves atesos: quasi 240.000 persones en total 

A Salut Pública, que també era una novetat aquest anys 2015 destaca una bona cobertura vacunal que arriba al 90,5% en infants.

A destacar també la bona salut dels sistema de salut català que quan es compara amb els resultats dels països europeus on cal assenyalar entre altres qüestions l’elevada esperança de vida del catalans respecte de la majoria de països europeus

Tot seguit, els enllaços per qui vulgui conèixer amb detall el contingut dels diferents informes:

Atenció Hospitalària:

http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Hospitals_dades_2015.pdf

Comparació amb el context europeu:

http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/MONOGRAFIC_22_OCDE_2016_act.pdf

Atenció Primària

http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Atencio_primaria_dades_2015.pdf 

Atenció sociosanitaria

http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Sociosanitari_dades_2015.pdf

Atenció en salut mental i addicions

http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Salut_mental_dades_2015.pdf

Informació Territorial

http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Territorial_dades_2015.pdf

Salut pública

 http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Salut_Publica_dades_2015.pdf

Recerca en ciències de la salut

 http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/Central_resultats_recerca_ciencies_salut_2014.pdf

(Continuarà...)


www.rbaestudisiprojectes.cat