Continuen les incongruències
Habitualment, les organitzacions canvien els seus organigrames per
millorar la seva eficiència i d’aquesta manera satisfer millor les
necessitats/expectatives dels clients. Del que es tracta és d’adequar
l’estructura productiva, ja sigui de bens o de serveis, a les exigències del
clients de manera que aquests trobin facilitat a l’hora d’accedir als bens o
serveis en les millors condicions de terminis, preus, qualitat, informació,
atenció post venda, etc. D’aquesta manera, amb una organització pensada pel
client i les seves necessitats l’empresa s’assegura la seva presència en el
mercat i elimina ineficiències del sistema.
 |
| El conseller Ruiz s'ha fet aprovar un nou organigrama que no se interpretar que és el que li aporta de nou |
És ben cert que l’organigrama del Departament de Salut, a banda de ser
monstruós, amb tot un seguit d’estructures que no tenen res a veure amb
satisfer les necessitats dels clients (els catalans que paguem més impostos que
ningú a Espanya), mai ha estat pensat per satisfer cap mena de necessitat més
enllà de les d’alguns funcionaris que per justificar sous, necessiten que les seves
“activitats” tinguin en reflex clar en
l’organigrama.
És en aquest sentit que aquest nou organigrama segueix la línia dels
anteriors, és a dir no aporta cap eficiència al sistema ni respon a cap
necessitat de la població de Catalunya sinó que sembla clarament dirigit a
satisfer els “egos” d’algunes persones que han vist reforçada la seva “autoritat” i de retruc els seus
ingressos.
De sempre, a l’estructura organitzativa dels Departaments de la
Generalitat hi havia un conseller i un secretari general. Doncs bé, a partir
d’aquesta última modificació el Departament de Salut serà el primer que tindrà
un conseller i tres secretaris generals. Bé, per ser exactes, un secretari
general i dues persones més assimilades a la categoria de secretari general.
 |
| El Dr. Francesc Sancho ara té rang de secretari general |
De fet, el primer invent “rar” al Departament el va fer el tripartit
quan per controlar a la consellera Marian Geli, els republicans van exigir una
mena de càrrec proper a la consellera que es va anomenar Secretaria
d’Estratègia i Coordinació, que ningú va entendre perquè servia, i on els
republicans hi van col·locar al comissari polític de la consellera Geli. En la passada legislatura, el govern va
mantenir aquesta secretaria també sota el paraigües d’un comissari polític atès
que el conseller Ruiz no era del partit i calia algú per controlar les “anades i
vingudes” del conseller.
Després d’aquesta reestructuració, la Secretaria ha desaparegut de
l’organigrama, però se’n han creat dues de noves en el seu lloc, la de
Participació Social i Local en Salut i la de Salut Pública, les dues amb rang
de secretaria general. És a dir, per satisfer les vanitats d’alguns
personatges, en un moment de crisi com l’actual, quan se’ns anuncien noves
retallades en l’estat del benestar, va el Departament de Salut i encareix
encara més els costos de la seva estructura amb sous per tres secretaris generals, més tota "la tropa" que generaran. Un disbarat car, innecessari, inoportú, i fora de tota lògica.
 |
| Roser Fernandez és l'autèntica secretaria general del Departametn de Salut, i un dels seus principals puntals. |
El canvi d’organigrama tampoc ha servit per situar a l’ICS al lloc que
en bona lògica li tocaria. L’ICS segueix com des de fa anys fora del Servei Català de la Salut. Algú ho pot entendre? Sempre se’ns ha explicat que el Servei
Català de la Salut és la gran asseguradora pública en temes de salut dels
catalans. El CatSalut assumeix la seva funció asseguradora a través de dues xarxes sanitàries: la
pròpia (ICS) i la concertada. Això és el que sempre s’ha explicat i que fins i
tot l’actual conseller Boi Ruiz ha reclamat en les seves èpoques de director
general de la Unió Catalana d’Hospitals. Si això és així, perquè l’ICS no depèn a l’organigrama del director del CatSalut sinó que penja directament del conseller? Difícil d’entendre...
Es parla molt, des del propi Departament, que l’ICS per ell mateix és
un “monstre
ingovernable”, i per contra no es fa res per situar-lo en l’esfera que
li correspondria dins del CatSalut. I
d’això no se’n pot pas culpar a l’estrafolari president interí de l’ICS. Algú
s’ho hauria de fer mirar.
