L'€ per recepta "congelat"

Ahir es va conèixer que el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol del PP contra la Generalitat de Catalunya pel conegut com “€ per recepta”. Sobre aquest fet són vàries les consideracions que voldria fer:

La primera fa referència a que quan és l’Estat espanyol qui posa el recurs davant del TC l’acte recorregut queda automàticament en suspens mentre que si aquest recurs el presenta una comunitat autònoma aquesta suspensió automàtica no es produeix. Jo voldria saber per quin motiu de mínima coherència això és així. Quan les regles de mesurar es fan a “mida” del poder establert, vol dir que estem davant de la “llei de l’embut” (ample per a mi, estret per a tu) i per tant es tracta de sistemes polítics pre democràtics poc madurs i poc consolidats democràticament. No n’hi ha prou amb que un fet sigui “legal”, cal a més que sigui ètic.

La seu del TC a Madrid. Aquí és on es dona cobertura
"legal" a totes les décisions que els governs de
Madrid prenen contra Catalunya

La segona consideració és relativa als motius esgrimits pel govern espanyol a l’hora de interposar el recurs. Segons diu la Sra. Soraya Saenz, el motiu pel qual s’ha interposat el recurs és les diferències que l’€ per recepta implica entre els espanyols de diferents comunitats. I  certament, si aquest és el motiu, n’hi ha per posar-se a riure. O és que els catalans no paguem des de fa anys més IRPF que ningú a Espanya? O és que els catalans no paguem peatges a autopistes mentre que els espanyols viatgen de franc per autovia? I les prestacions sanitàries que es donen a Andalusia i Extremadura i no es donen a Catalunya? I la gratuïtat dels llibres de text en algunes comunitats espanyoles?. Hi ha més exemples, però no cal seguir. És evident que la Sra. vicepresidenta del govern no ha donat un  motiu, sinó que el que ha fet ha estat posar una excusa. El motiu autèntic és un altre: ofegar Catalunya.

La tercera consideració seria relativa a les contradiccions en que cau el govern espanyol. Per una banda mostra una rigidesa absoluta amb el dèficit que autoritza a Catalunya (el 0,7% del PIB pel 2013). Aconseguir aquest dèficit implica una combinació de dues mesures: gastar menys i ingressar més. Si el propi govern de l’Estat t’impedeix ingressar més, no et queda més sortida que gastar menys, és a dir més retallades encara. I això no és discriminatori respecte d’altres ciutadans espanyols?

El conseller Homs explicava ahir la suspensió de l'€ per recepta

Una quarta consideració seria la relativa als efectes positius de l’€ per recepta. En efecte, la mesura ha permès recaptar en sis mesos quasi 46 milions d’€ i reduir d’una manera significativa el nombre de receptes esteses pels facultatius. Aquesta realitat que és bona per ella mateixa ara desapareixerà. És a dir, que el govern espanyol que s’omple la boca d’expressions del tipus “el interés general de los españoles” quan li convé ho canvia per “el interés particular del gobierno del PP”. Tot plegat digne d’un país de cacics on la democràcia no és un finalitat en ella mateixa, sinó un mitjà per poder fer el que als governants de Madrid vulguin quan els vingui en gana.

Després d’aquestes quatre consideracions la quinta és evident: Madrid ens tracta tan malament com poden i saben. I ho fan a cara descoberta per que saben que actuen amb tota la impunitat del mon, amb tots els òrgans de l’Estat emparant els seus disbarats. Des del govern, des dels ministres amb fòbia permanent contra Catalunya, des dels òrgans judicials clarament posicionats contra tot el que pugui aspirar Catalunya tant a nivell estatutari com de llengua o d’educació, amb uns mitjans de comunicació integrats o no a la caverna mediàtica on cada dia  es profereixen insults i es repeteixen mentides contra  Catalunya. Des d’uns intel·lectuals a l’estil del peruà Vargas Llosa que només es manifesten en una sola direcció; a tots plegats se’ls hi veu el llautó. I al Rei; també al Rei d’Espanya se li nota que regna només per una part del que hauria de ser el seu territori.

La vicepresidenta Soraya sempre amb la boca oberta...
disposada a mossegar Catalunya

Madrid ens tracta pitjor que a una colònia. Diu el President Mas que Catalunya no és com una ciutat autònoma del Nord d’Àfrica, i té raó. Per Espanya nosaltres som qui finança les seves ànsies de glòria, qui finança la misèria d’algunes de les seves regions, qui finança els dèficits brutals d’una gestió pèssima dels recursos públics, etc., etc. Per això ens volen, per res més per continuar pagant dia rere dia. Algú es pot preguntar que si ens volen per això, com és que ens maltracten d’aquesta manera? La resposta és evident: la faula de l’escorpí i la granota. 

Per les últimes informacions que arriben, sembla que l’€ per recepta es pagarà fins aquesta nit a les 11. Després una llarga espera per que aquests senyors del TC prenguin una decisió. Qui sap quan serà...mentre tant el mal ja està fet. El govern de la Generalitat hi presentarà un recurs, però el mal ja està fet, i amb sort fins d'aquí a 5 mesos no tindrem un si o un no al tiquet moderador impulsat al seu dia pel conseller Ruiz.

A banda de l’€ per recepta el TC també ha suspès preventivament l’aplicació de les taxes judicials aprovades per la Generalitat així com l’impost sobre els comptes bancaris. Sembla que els perjudicis econòmics que això pot representar per Catalunya superen els 700 milions d’€.  

www.rbaestudisprojectes.cat                         

El conseller Boi Ruiz sembla que vol aprofitar la seva “segona oportunitat”

Per la manera com està començant la seva segona legislatura es diria que el conseller Boi Ruiz vol aprofitar aquesta “segona oportunitat” que el President Mas li ha atorgat. En efecte, en la sessió del dia 3 de gener el primer consell executiu del nou govern de la Generalitat a proposta del conseller de Salut, va aprovar un seguit de mesures tendents a rebaixar la despesa de l’estructura directiva del Departament. Segons informa el diari digital Catalunya Press aquesta rebaixa pot arribar a l’11% de l’estructura directiva del CatSalut i significa una mica més d’uns 280.000 € a l’any.

Aquesta era una imatge molt freqüent en la legislatura anterior.
Sembla que en aquesta "segona oportunitat" que se li ha
 concedit el conseller Ruiz la evitarà tant com pugui 

Es tracta d’un primer pas que no per modest ha de passar desapercebut. Les mesures afecten en principi a la “reestructuració dels òrgans centrals i territorials del CatSalut”, simplificant-ne l’estructura i suprimint fins i tot determinats programes. A nivell territorial es redueix el nombre de sectors sanitaris que passa de 56 a 29.

Aquest esforç modest té importància. I la té per que abans d’aplicar retallades amb efectes immediats en la prestació assistencial, cal que el Departament de Salut doni exemple i intenti evitar tota despesa no ja supèrflua (només faltaria) sinó que a més hauria d’eliminar totes aquelles despeses que van acompanyades de molt poc valor afegit per part d’aquells que les generen. Sembla que el primer pas està donat, tot i que de ben segur encara hi ha altres mesures a prendre per eliminar altres despeses inútils en que incorre el Departament.

Però on queda un ampli ventall de possibilitats és en el camp de la reducció de despeses que aporten molt poc valor afegit a la col·lectivitat. En aquest sentit,  hi ha dins del Departament Agències, Empreses Públiques, Fundacions, etc., etc., que en una època de restriccions com les que estem vivint haurien de fins i tot desaparèixer o veure molt reduïda la seva activitat i evidentment el seu finançament. “Abans de perdre un sol gram en prestació de serveis, cal aprimar molts quilos d’ineficiència en l’estructura administrativa i tècnica del propi Departament de Salut”

I això continua sent una assignatura pendent. A principis de l’any 2011, quan es començaven a conèixer les retallades d’aquell any, jo reclamava des d’aquest blog que abans de retallar les prestacions sanitàries, calia armar-se èticament donant exemple i reduint les dimensions enormes del tot el Departament de Salut  (el propi Departament, el CatSalut, les Regions Sanitàries del CatSalut, l’ICS, les Àrees territorials de l’ICS, Empreses públiques, Instituts, Agències, Fundacions, etc.) i una vegada fet això era  quan es podia explicar a la població que  amb tot aquest aprimament no n’hi havia prou, i calia  aprimar també les prestacions de salut. 

Sembla que el conseller Mas Colell opta per una reducció
dels sous dels funcionaris per l'any 2013

No es va fer així i les crítiques van recaure sobre el Departament, sobre el conseller Ruiz i sobre el propi Govern de la Generalitat. Van ser el gran cavall de batalla de tota l’oposició durant aquests dos últims anys sense que el Departament  pogués explicar que per la seva banda havia fet tot el possible intentant minimitzar les retallades aprimant la seva immensa estructura molt burocratitzada i ineficient.  Segurament també van ser una de les causes del descens electoral de CiU.

Aquest és doncs el repte que té el conseller Ruiz en aquesta seva segona legislatura. Ha donat el primer pas, però encara en queden molts més i molt importants si vol aprofitar aquesta “segona oportunitat” que se li ha brindat. Val a dir que ho té relativament senzill per que sembla, segons va insinuar el conseller Homs, que abans de acomiadar persones, es pretén baixar sous. Ja hi estic d’acord: una rebaixa de sous en aquesta estructura administrativa tan feixuga del Departament de Salut implicaria molts milions d’€ d’estalvi i no caldria incrementar les llistes d’atur i per tant no incrementar tampoc  la despesa pública via prestacions d’atur.

Sigui com sigui, abans de continuar retallant caldrà demostrar a la societat que s’ha fet tot el possible i més per reduir l’impacte de les retallades aprimant al màxim el Departament i estalviant molts milions d’€ al pressupost de la Generalitat.

Tanmateix i acceptant que el repte és complicat i difícil, el conseller Boi Ruiz es pot considerar a títol personal un privilegiat: no tothom ha pogut tenir en la seva vida professional una “segona oportunitat”

www.rbaestudisiprojectes.cat

El pressupost de Salut pel 2013 en stand-by

No descobreixo res si dic que un dels grans enigmes que tenim en aquests moments la “gent de la sanitat” és el pressupost del Departament de Salut per l’exercici 2013. Les noticies que hem rebut fins ara no són precisament positives, en el sentit que tant el President Mas, com els consellers Mas Collell, Ruiz i Homs han repetit en diverses ocasions que les perspectives pel 2013 eren catastròfiques pel que fa al pressupost. S’ha parlat d’una retallada per aquest any al voltant dels 4.000 milions d’€ el que implica en la realitat un desmantellament d’una part important de l’anomenat “Estar del Benestar”.

El conseller Mas Colell té un problema complicat sobre la taula:
Els pressupostos 2013 de la Generalitat de Catalunya

Per pal·liar en part aquesta situació, ERC i CiU han pactat un increment dels impostos avaluat al voltant dels 1.000 milions d’€, fet que de confirmar-se reduiria la retallada a 3.000 milions d’€. No és ara el moment de discutir sobre la bondat o no d’apujar els impostos. Sembla que el més raonable en una situació de crisi, de manca de diners en els mercats i en les famílies, hauria de comportar mesures en sentit contrari, però el cert és que la decisió que s’ha pres és la d’incrementar de nou la càrrega impositiva dels catalans que a hores d’ara ja devem ser el país del mon amb una càrrega fiscal més elevada.    

Dit això i si tenim en compte que el pressupost de Salut representa quasi el 36% del pressupost global de la Generalitat, vol dir que més de 1.000 milions d’aquesta retallada han de sortir del seu pressupost. Però si és considera que el Departament de Salut és el que gestiona un pressupost més elevat que la resta de departaments, i que molts d’ells no tenen marge de retallades atès que un tant per cent molt elevat de la seva despesa és massa salarial, queda clar que la retallada no serà proporcional al pressupost, sinó que afectarà més intensament als departaments que a més de massa salarial tenen altres assignacions com pagaments de farmàcia, pagaments de proveïdors, pagaments de concerts i de programes i serveis, inversions, etc. Per tant és lògic esperar que la retallada afecti més que proporcionalment al Departament de Salut, i en general a la resta de departaments que configuren juntament amb Salut l’Estat del Benestar (Benestar i Família i Ensenyament). 

El conseller de Salut Boi Ruiz és un  dels més interessats
que el presuspost 2013 no sigui tan catastròfic
com  inicialment semblava  

Aquest és el panorama pressupostari que tenim al davant per a l’any 2013. Davant d’aquesta realitat que por acabar sent dramàtica, sembla que el conseller Mas Colell no vol córrer a l’hora de presentar el pressupost 2013 al Parlament de Catalunya. I no vol córrer per que intueix o sap o espera que el límit de dèficit que imposa el govern de Madrid a les autonomies pugui alleugerir-se una mica. Si l’any 2012 el dèficit màxim permès pel govern espanyol era de l’1,5% del PIB de cada comunitat autònoma, per l’exercici 2013 aquest límit de dèficit s’ha reduït al 0,7 % del PIB. En el cas de Catalunya, aquest 0,7% del PIB es situa als voltants d’aquests 4.000 milions d’€ que en principi se’ns va anunciar com a retallada pel 2013.

Està clar que si la decisió depengués exclusivament del govern espanyol, i particularment del Sr. Montoro no hi hauria cap mena d’esperança en la flexibilització d’aquest dèficit i per tant Catalunya estaria escanyada financerament fins a límits certament insuportables. La sort que tenim, el que suposo que és l’esperança del conseller Mas Colell, és que a Europa comencen a sentir-se veus i comentaris d’alguns líders que preocupats pel nivell d’atur existent a Espanya, semblen disposats  a flexibilitzar els límits del dèficit pel govern espanyol per l’any 2013. Finalment s’han adonat que les retallades equivalen a més atur, i més atur vol dir més despesa pública i això es contradiu obertament amb al decisió de retallar despesa pública.

El Comisari Europeu per assumptes econòmics Olli Rehn
sembla disposat a flexibilitzar el límit de dèficit a
Espanya per l'any 2013

Diuen que a partir del febrer ho decidiran, i si la decisió és favorable a aquestes tesis, podríem esperar per el 2013 unes retallades molt més suportables tot i que en els nivells que ja estem, qualsevol retallada serà sens dubte dolorosa. Sembla també que per algun contacte que la Generalitat ha fet amb Brussel·les  aquesta vegada s’obligaria al govern espanyol a transferir a les comunitats autònomes la flexibilització del dèficit que s’atorgui al govern espanyol. El temps ho aclarirà, però d’entrada, fins ben entrat el mes de març que ningú esperi els pressupostos 2013 del Departament de Salut. 

www.rbaestudisprojectes.cat 

La robòtica en la sanitat

Avui, vigilia de la nit de Reis, m'he decidit per deixar córrer la imaginació i exposar un tema de sanitat una mica més distès del que és habitual, tot esperant que els mags arribin un dia o altre, per fi, a Catalunya

Tot i la crisi, la robòtica va adquirint protagonisme en la sanitat catalana. Des de fa ja alguns anys s’han anat desenvolupant diferents sistemes robòtics per donar suport a diverses necessitats assistencials.

Són ja força habituals en els nostres hospitals els robots de farmàcia coneguts com Kardex, que a banda de ser un gran ajut en el magatzematge automàtic dels productes farmacèutics   aporten les seves millors prestacions en la preparació de les unidosi en els serveis de farmàcia hospitalaris evitant errors i estalviant molt de temps comparativament amb els mètodes convencionals de preparació  de les mateixes.

El Robot de farmàcia Kardex

També la robòtica ha aparegut en el camp de la cirurgia, amb el ja famós robot Da Vinci que aporta avantatges molt importants a la cirurgia per laparoscòpia convencional, proporcionant al cirurgià moviments molt més precisos. Van equipats amb una càmera que ofereix al cirurgià imatges tridimensionals d’alta definició en temps real. Avui en dia s’utilitzen sobre tot en operacions de pròstata, reparacions de vàlvules cardíaques i altres procediments quirúrgics ginecològics.  Amb incisions molt més petites, les pèrdues de sang són menors, i el risc d’infeccions disminueix notablement. Tot i el seu cost, a Espanya ja n’hi ha més de 20 unitats, algunes d’elles a Barcelona.  

El robot quirúgic Da Vinci

Tanmateix, més enllà d’aquest parell d’exemples, em vull referir a una altre tipus de robots que estan començant a sorgir en alguns hospitals americans i que combinen la robòtica i les telecomunicacions. Són els robots que poden substituir a les persones  en determinades tasques. Em refereixo al robot anomenat RP-7. En efecte, aquest robot por desplaçar-se per una planta, agafar ascensors, entrar a habitacions amb malalts ingressats i pot prendre algunes constants als malalts enllitats com ara la pressió o la temperatura.

Aquests robots incorporen una càmera a través de la qual un metge “real” pot veure perfectament al malalt i parlar amb ell  establint entre tots dos un diàleg com si “passés visita”. Per la seva banda el malalt veu al seu metge mitjançant una pantalla que el robot porta incorporat. Aquesta “visita” es fa estant el metge a casa seva, sense necessitat que aquest estigui a l’hospital. Aquest fet obre moltes possibilitats a aquests tipus de robot sobre tot en hospitals allunyats on sovint resulta complicat que la plantilla mèdica del centre pugui cobrir les necessitats assistencials les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. 

El robot hospitalari RP-7

De la mateixa manera que l’utilitza el metge també el pot utilitzar una infermera per constatar l’estat del malat, sense tenir-se que desplaçar a l’habitació, restant situada en el control d’infermeria per exemple.

En els primers moments de la seva implantació hi havia un cert temor pel que fa a la reacció de malalts i familiars a l’hora de tenir que parlar amb una “màquina” enlloc de fer-ho amb una persona, però en general l’acceptació del sistema ha resultat prou satisfactòria.

El "metge" dialogant amb la seva pacient i una auxiliar 

Aquest robot presenta avui per avui diversos inconvenients i un d’ells és el seu elevat cost. El preu pot estar rondant els 300.000€ i amb una economia com l’actual és obvi que pocs hospitals podrien permetre’s la seva adquisició. Malgrat aquest inconvenient, alguns estan fent comptes, doncs d’aquí a uns quants anys pot tenir un cost anual que estigui per sota del que avui costa un metge sense una expertesa contrastada que molts hospitals han hagut de contractar per cobrir guàrdies, i quan fas aquests comptes, la temptació és gran, sobre tot si es considera que aquests robots no tenen permisos de maternitat o paternitat, no agafen baixes, les seves bateries es carreguen en unes poques hores, no fan vacances,  no cobren  ni hores extres ni guàrdies, no fan trucades telefòniques als seus països d’origen, etc.

L'RP-7 es desplaça per l'hospital "conduit" pel metge
que teu prou visió per dirigir l'aparell amb precisió

A casa nostra aquest tipus de robot pot tenir una aplicació interessant en els hospitals aïllats, que estiguin relacionats  amb un altre hospital de referència del que depenguin. Seria el cas d’un Hospital com el de Berga o Puigcerdà o Seu d’Urgell, amb dependència de l’Hospital de Manresa per exemple. Des d’aquest últim Hospital un metge podria fer el seguiment d’alguns malalts hospitalitzats en alguns dels altres hospitals esmentats en moments en els que en aquests hospitals no hi hagi dotació de plantilla suficient per assegurar el servei assistencial les 24 hores al dia i els 365 dies a l’any.   

www.rbaestudisiprojectes.cat