Continuant amb la voluntat d'obrir el blog a opinions interessants i diverses, avui publico aquest article escrit pel Dr. Toni Iruela sobre la bondat de les EBA (Entitats en Base Associativa) en el marc de l'assistència primària de Catalunya. Després de la última polèmica amb l'adjudicació de la gestió de l'ABS de L'Escala, que fins i tot sembla que ha forçat la compareixença del Conseller de Salut a la Diputació Permanent del Parlament, l'oportunitat de donar a conèixer pros i contres de les EBA sembla evident .
Escrit pel Dr. Toni Iruela
 |
| El Dr. Toni Iruela especialista en medicina familiar i comunitaria ha estat Director Asistencial de la ABS Centelles y gerent de la Regió Sanitaria Catalunya Central del CatSalut. En l'actualitat és metge de familia en l' EBA Vallcarca. És màster en Direcció d'Institucions Sanitarias per la UA |
Fa uns dies ha sortit a la
llum pública l’adjudicació de la gestió de l’ABS de l’Escala a EULEN, una
multinacional aliena fins ara a la provisió d’atenció primària de salut (APS)
del CatSalut. Tradicionalment els models de provisió de l’APS de Catalunya han
estat l’ICS (Institut Català de la Salut), els concertats sota diferents
titularitats jurídiques i les EBA. Caldrà veure
si l’aparició d’EULEN representa una “anècdota concursal” o un autèntic
canvi de model. Agraeixo a l’amic Ricard
la possibilitat que em dona de poder aportar algunes reflexions pel que fa a les EBA.
Ho faig de forma esquemàtica, per un costat, quins són els principals
punts forts del model i per altra els principals punts de controvèrsia per tal
de poder facilitar el posicionament del lector interessat.
- Els professionals
sanitaris hem demostrat a Catalunya després de 16 anys que som capaços de ser propietaris
d’entitats i oferir el millor servei en atenció primària. .
- L’impacte de la crisi econòmica
sobre el personal estatutari pot incentivar la sortida dels professionals del
sistema estatutari per a passar a la autogestió. En alguns casos, la
perspectiva entre ser absorbits per un Consorci, una multinacional, o la possibilitat
d’un projecte amb plena autonomia, pot ser determinant per aquests col·lectius professionals
amb un projecte definit que poden plantejar un projecte assistencial
d’autogestió a l’autoritat sanitària.
- Els seus resultats econòmics són
satisfactoris i en termes de resultats de salut comparables als demés. Les avaluacions
externes realitzades constaten una major satisfacció entre els professionals
d’aquestes entitats i també entre els ciutadans atesos.
- Les avantatges per al professional
que assumeix risc i renuncia a determinades avantatges laborals del sistema
públic se centren en una millor perspectiva professional, una major autonomia
en el lloc de treball, una millor remuneració econòmica proporcional a l’esforç
realitzat i ser propietari d’una part de la entitat.
- Quan es produïen beneficis la majoria d’EBAS els revertien en l’ampliació
de la cartera de serveis de finançament públic (odontologia, podologia, etc.) a
part de les millores salarials dels seus treballadors i professionals.
En la situació actual de crisi, malauradament, la majoria d’EBAS estan
contribuint a la sostenibilitat del sistema per la transferència de risc i de tresoreria
de CatSalut
 |
| CAP Centelles, gestionat per una EBA |
- Hi ha possibilitats reals de complementar la
facturació pública amb activitat privada diferent de la contractada o la
mateixa oferta a clients diferents. Entre altres activitats, la
facturació l’odontologia, els assaigs clínics amb la indústria farmacèutica, la
medicina alternativa, la facturació a tercers en accidents no coberts per la
prestació pública, etc. Aquests serveis privats milloren les retribucions dels
professionals i els resultats de l’entitat i, per tant, milloren les
expectatives del projecte.
- Per confirmar la eficiència del
model cal tenir present les dades publicades pel CatSalut de cost mig de l’atenció
primària a Catalunya en 2008 (459 euros per habitant i any) i les dades del
cost mig de les 10 EBA a 2009 (329 euros per habitant i any). La
mitja d’aquests centres se situa en 130 euros per habitant i any per sota de la
mitjana catalana.
- En el cas de les EBA, els
professionals estan més implicats i els costos per al CatSalut són més baixos en aquestes entitats.
És important considerar que oferir un servei, com a mínim de la mateixa qualitat,
a un cost inferior, és una aportació transcendent en termes de sostenibilitat i
el model EBA ho ha demostrat.
- El
comprador de serveis públics ha d’establir mecanismes d’acreditació, estàndards mínims i costs dels serveis. A
partir d’aquests contractar proveïdors
públics, privats o mixtes, que han de mantenir-se o no en la provisió en
funció dels resultats obtinguts i del cost del servei. Des de la perspectiva de
l’asseguradora comptar amb proveïdors EBA els ofereix la garantia d’una lleialtat
absoluta, sabedors que han de donar resposta a uns requeriments per contracte per
a garantir la seva supervivència.
 |
| El CAP Vallcarca de Barcelona també està gestionat per una EBA |
Principals punts de controvèrsia :
- Els
professionals sanitaris no tenim coneixements de gestió
empresarial. Però la dimensió de la entitat fa assumible la seva gestió
i en tot cas som líders del producte ofert. Hi ha dos solucions per superar aquest
condicionant: la primera, compartir la
propietat de la entitat amb altres entitats jurídiques (Institut Català de la Salut ?) en
el marc que regula la llei de societats professionals, i la segona formar-se en
gestió o disposar d’assessors (opció majoritària fins ara).
- Les
EBA tenen ànim de lucre i privatitzen el sistema sanitari públic. La
constitució en societat professional és només un instrument per a agilitzar el
govern i la contractació de serveis. Permet assumir riscos reals de gestió en
un entorn de transparència jurídica i social. La privatització de la provisió és
una realitat que respecta el principi de finançament públic; altres proveïdors
ja la venien utilitzant sense que es discuteixi la seva pertinença (Consorcis,
Mútues, etc.). Seria possible l’autogestió en un model d’entitat sense ànim de lucre?
Hi ha dos solucions possibles: una, mantenir l’ànim de lucre limitant el percentatge
dels beneficis per contracte i l’altre seria
mitjançant un Consorci sense ànim de lucre, en el qual els professionals siguin
propietaris junt a una entitat pública (ICS?).
- El
principal risc de les EBA és l’esdevenir empreses de provisió d amb l’objectiu
que uns pocs socis siguin propietaris i obtinguin els beneficis econòmics. Hi ha mecanismes
per a evitar aquesta situació: la obligació de repartir la major part de l’excedent
com incentius entre tots els professionals,
l’ampliació del número de socis, la participació de tots els professionals en la gestió de la entitat, etc.
Aquests aspectes es poden regular des de
la pròpia entitat o des de el contracte del servei públic.
- A l’associar-nos
poden sorgir conflictes entre els socis professionals que les facin inviables.
A les EBA de Catalunya s’han donat alguns pocs casos de separació voluntària o obligada
de socis i s’han resolt de manera satisfactòria pel servei.
 |
| El Dr. Iruela va substituïr Toni Sans com a gerent de la Regió Sanitària de Catalunya Central |
- Les xifres de personal contractat de les EBA són públiques,
contrastades pel CatSalut. És veritat que les ràtios per estaments
poden ser diferents de les que preveia el decret de reforma de l’atenció
primària, com ho és en altres centres. En la situació en què ens
trobem, el fet de gestionar el servei amb menys recursos i mantenir prestacions
i resultats de salut no hauria de ser un argument en contra del model i de la
seva extensió.
- Alguns
sectors de l’autoritat sanitària i de l’establishment gerencial sovint comenten
que la existència de la EBA fa més complexa o dificulta la integració assistencial.
L’evidència no sustenta aquesta afirmació ja que la lleialtat, compromís i la
cultura de donar resposta a un contracte fa d’aquestes entitats lleials i
eficients proveïdors de salut.
En els
propers dies, segons ha anunciat Roser Fernández a Sitges durant la jornada de
balanç del primer any del Pla de salut 2011-15, l’observatori de l’AIAQS publicarà els principals indicadors de totes les ABS de Catalunya. S’espera amb
expectació aquest primer informe, m’agradarà veure que la foto que es derivi
d’aquest informe reflecteixi la complexitat i la qualitat de l’APS de
Catalunya.
Com diu A.
Ledesma “Algú haurà d’explicar la raó de no estendre el
model EBA a altres centres i per què no es mostra cap interès per millorar
l’eficiència i la implicació dels professionals en l’atenció primària catalana
i altres nivells assistencials des d’un projecte professional atractiu i que
incentivi a la vegada”.
