divendres, 13 de juliol del 2012

Sr. Oriol Pujol: i vostès? Hi són per alguna cosa?




Llegeixo amb indignació el tracte impresentable del ministre Montoro en la reunió d’ahir del consell de política fiscal i financera. No és la primera vegada que aquest personatge burlesc, irònic i mal educat actua d’aquesta manera, i m’alegra que persones expertes en temes econòmics com el professor Sala Martin arribin fins i tot a recomanar al Sr. Montoro que se’n vagi a casa.

El Sr. Oriol Pujol no ha entès que els ciutadans ja estem farts
de la seva inficiència, d'ell i de la majoria de polítics

Ara bé, la meva indignació creix al llegir afirmacions com les que fa el Sr. Oriol Pujol. El Sr. Pujol es permet dir que com a conseqüència dels plantejaments del Sr. Montoro, la Generalitat es veurà obligada a retallar altres 800 milions en els pressupostos del 2013. I aquí és on em rebel·lo. I ho faig per que el Sr. Pujol està actuant exactament com el govern espanyol, transferint sense més, a la ciutadania el efectes del mal govern i del malbaratament dels recursos econòmics que els polítics han fet i estan fent. Jo li pregunto al Sr. Pujol quin és el seu paper i el de tots els polítics en tot això; per que si el seu paper es limita a transferir sense més les retallades de Madrid a la ciutadania no els necessitem per res. Que aporten ells en tot plegat? De què serveixen les seves gestions? Quins estalvis es poden fer a la pròpia administració per absorbir aquests 800 milions sense que la ciutadania se’n vegi afectada? El Sr. Pujol es limita a dir que transferiran als pressupostos del 2013 els efectes d’aquesta última retallada.

Per tant i com a conclusió els polítics catalans no ens serveixen absolutament de res; fan de “corre-ve-i-dile” del govern de Madrid, sense cap valor afegit. A partir d’aquí podríem prescindir  d’ells no?

El professor Sala Martin ha deixat al ministre Montoro al lloc
 que li correspon, que no és altre que quedar-se a casa
Tanmateix a mi em sembla que si que poden fer coses, i que la ciutadania els hi hem d’exigir. Des d’aquest blog he denunciat en més d’una ocasió la feixuga estructura administrativa que pesa sobre els 7 milions de catalans: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, entitats metropolitanes, la pròpia Generalitat i l’estructura de l’Estat encara present a Catalunya com ara l’Agència Tributària o la “Delegación del Gobierno” per posar un parell d’exemples.  Tot això té un cost brutal pels ciutadans, i sembla mentida que un govern seriós no aprimi tota aquesta estructura per adequar-la  a les necessitats reals del país.

Però es que no acaba aquí la història: l’altre dia vaig saber que l’Ajuntament de Barcelona té una Síndica de Greuges i cercant per internet acabes trobant que fins i molts ajuntaments de Catalunya  tenen aquesta mena de servei, i pràcticament totes les universitats catalanes també. Amb tot aquest panorama entenc perfectament que el Sr. Ribó tingui tant de temps per viatjar: es que no deu tenir pràcticament feina!


Aquesta respectable Sra és la Síndica de
Greuges de Barcelona. Tot això és
sostenible avui en dia? 
De veritat aquest país necessita tot això? Evidentment no ho necessita. El que passa és que en tots aquests llocs és on els partits polítics hi tenen “la menjadora”, és a dir, és on hi posen als polítics que no estan col·locats en cap altre lloc, els recomanats, als que deuen favors, etc., etc.

Per tant, si hi han d’haver més retallades, abans de transferir-les directament als ciutadans  cal haver fet neteja prèviament.  Els ciutadans ja no ens volem deixar prendre més el pel. Ja n’hi ha prou. Ara li toca a l’Administració (no als funcionaris) aprimar-se. Un país modern, del segle XXI no pot tenir una estructura administrativa tan feixuga com la que té Catalunya.

Sr. Oriol Pujol, ni s’ho cregui; aquesta vegada no ens deixarem enredar. Els toca donar exemple i liderar el país d’una vegada, deixar-se d’ocells cantaires i començar a pensar com s’ho faran per aprimar l’Administració a Catalunya

Com han canviat les coses. A l’any 2002, el Sr. Jordi Pujol en un discurs al pavelló de la Vall d’Hebron que ha esdevingut cèlebre, deia (referint-se al PP i al Sr. Aznar):  Creuen que ens apuntarem a la menjadora i anirem com a conillets quan diuen tites, tites.... Ja veuen, uns anys més tard, el seu fill Oriol es mou en sentit contrari al que defensava el seu pare...


12 comentaris:

  1. Al Sr. Oriol Pujol , la gent del seu voltant li han fet creure que tot li està be i ell s`ho ha cregut.Li riuen les gràcies, encara que no en tingui. Aquest és el mal.

    ResponElimina
  2. Estem força d'acord: per ser qui és ha tingut fàcil arribar on està. Altre cosa és que tingui qualitat i capacitat per mantenir-s'hi. Jo crec que a més ha d'entendre que els polítics també han d'aportar valor afegit a la societat i malauradament per nosaltres, en aquests moments molts pocs polítics (si és que n'hi ha algun) afegeixen algun valor als problemes de la gent. Senzillament ens transfereixen els problemes sense més, sense cap esforç per minimitzar-ne les conseqüències, sense aportar-hi res. Per tant la política és la seva menjadora, i jo ja no vull contribuir més a aquesta situació, ja me'n he cansat. és l'hora d'exigir als nostres representants resultats, accions, fets que justifiquin que realment estan fent alguna cosa de profit per la societat. O canvien, o els canviem!

    ResponElimina
  3. Quan penso amb el Sr. Oriol Pujol, penso amb la montanya de l`Everest. Qui arriba a fer el cim, és per preparació, cansament i sacrificis. Ell hi ha arribat amb helicòpter que li ha pilotat un altre. Una vegada al cim, es converteix amb lider dels bons alpinistes i els dona lliçons d`escalada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó: S'ha aprofitat del seu pare per estar on estar, sense que desmostri massa capacitat ni lideratge.
      Avui per avui, sinó fa un tomb molt gran, dificilment arribarà al nivell del seu pare.

      Elimina
  4. Del Sr. Pujol(fill), no m'extranya res el que diu i des del "partit" brinda amb veu ronca i a crits el suport al govern d'allò que hom preveu (ell pensa i si ho diu per alguna cosa serà!)que caldrà fer en el futur, la "recontraretallada".Em preocupen més els "entremesos", entesos com a peces teatrals de caracter sorneguer que ens brindden la Sra. Camacho i el president Mas que per cert aqui dona suport a la política del govern Rajoy quan allà (Madrid) sembla que no ho farà (si ho fa en off el Sr. Duran, mestre de la supervivència i contestable d'Alcalà in pectore).I tant que em parlat de la esquizofrènia dels del PSC amb el PSOE!! dels tangos de CiU amb el PP ja en coneixem la música i la lletra...decepcionant de veritat donada la situació. I que dir del Sr. Brufau que davant la recomanació de contenció salarial als de l'IBEX 35 diu que els espanyols i la hisenda pública tindrien que estar contents del seu salari donat que el 56% el recapte Hisenda. Segur que te raó, si a mi em paguéssin els 7 milions d'euros que ell va cobrar l'any passat, gustosament enviaria el56% a Hisenda. Tot plegat, a banda d'entristirme encara més em porta cada cop més a pensar que el que cal és un renaixement ni que sigui dolorós dels principis de funcionament de la nostra societat. UN canvi de paradigma en els valors. Un recomençar partint de la base que el bé comú està per sobre de l'individual, que els resultats col.lectius són més importants atés que d'ells en depenem tots. A mi m'indigna i no em sembla bé que els senyors Brufaus guanyin milions quan no sempre les seves empreses tenen beneficis i si els tenen és a costa de la penúria i misèria de molts. I em continua indignant que alguns veins que conec, amb empreses enfonsades (les seves), després de fer un tancament de les mateixes i per tant enviar a l'atur a un manat de treballadors es comprin cotxes de luxe. I m'indigna que el Sr. Rato vagi pel pais donant conferències a universitats i escoles de negocis. Ell! qui ha malbaratat encara més la desfeta de les caixes polititzades pel PP i altres agents socials. I em fan riure les previsions del Sr. Botin que no atina una però que s'enriqueix encara més gràcies a l'amnistia fiscal que el govern ha empentat (ell doblement amnistiat, que el Sr. Zapatero ja li va condonà alguna sentència inculpatòria). I estic cansat de veure cada dia a les diferents cadenas de TV als tertulians habituals , sorprenent-se de les coses habituals, queixant-se del de cada dia i recomanant el contrari del dia anterior, sr. Sala i Martin inclòs...I se m'en en fot els lios de faldilles dels presidents francesos però si em preocupa més el canvi radical en la política de jubilacions francesa quan a la resta del mon ens ho posem cru ells a la inversa!. Ah!la grandeur! I per una vegada desitjo que la Sra. Merkel li vegi les orelles al llop (previsions de creixement negatives) a veure si dona el braç a torcer per alleugerir les penes dels homes del sud, tan malgastadors nosaltres i sempre de festa!Tot plegat, d'aqui uns dies ens tornaran a entretenir amb el Barça i el Madrid, els éxits de la Roja, volem seleccions catalanes i l'aragonés oriental....així anirem empassant-nos la crisi i acabarem matant-nos pel meu pais que no volen que sigui i nosaltres si. pegant-nos per la nostra història que resulta que segons els altres és inventada i viceversa...mentre ens anem aprimant perque no ingerim el minim de calòries necessàries, atès que no tenim un duro...per tal que el futur sigui millor....Amén!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Mallory: pel que veig has tingut un 18 de juliol gloriós! Comparteixo moltes de les coses que dius, però potser no tant la manera com les dius. De Srs. Brufau n'hi ha molts, i el pitjor és que no tots paguen el 56%, sinó que a través de les Sicav, només paguen l'1%. Això m'indigna molt més que moltes de les acusacions que fas.
      Coincideixo amb tu en la necessitat del canvi de paradigma, cal una escala de valors, cal recuperar el prestigi de l'esforç i el rebuig social al "pelotazo" i als negocis de la llotja del Bernabeu. Cal tot això i calen més coses: que la demagógia deixi de ser una eina dels polítics per embaucar a la gent. I en això l'esquerra d'aquest país no la veig preparada per assumir-ho: si avui els hi treus la demagògia es queden buits de contingut.

      Elimina
  5. La demagògia, avui, no és patrimoni de l'esquerra. La demagògia i el populisme és l'eina d'agressió dels ignorants i aquests són de tots els colors. El meu comentari no tenia ínfules polítiques (en quan als colors) però les declaracions dels nostres polítics fan por i decepcionen constantment. Les seves actituds més...i frases com la d'ahir, del Sr. Brufau, ni que aquesta estigui descontextualitzada pels mitjans de comunicació...fan mal per lo poc oportunes i lo poc sensibles i solidàries amb la gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig meva la última part del comenatri. Pel que fa a demagògia i populisme (que no són ben bé el mateix) t'haig de dir que efectivament, no són patrimoni de l'esquerra; són patrimoni dels extremismes. Franco, Mussolini i Hitler en són un bon exemple per una banda, però per l'altre Lenin, Stalin, Trotski, Mao Tse Tung, Fidel Castro, el mariscal Tito, kim il Sung de Corea i molts altres en són també una bona "mostra".
      Tanmateix el perill de tot plegat està en utilitzar demagògia i populisme per "menjar el coco" a persones que passen fam, sense feina, amb un futur fosc. Són el caldo de cultiu perfecte per que aquests discursos calin. I avui a casa nostra hi ha gent que els fa. I no em facis dir noms Mallory que això cada dia ho llegeix més gent!

      Elimina
    2. com pots comprendre, en aquest camí no m'hi trobaràs

      Elimina
  6. Vec que amb el futur fosc que tenim tornarem al "punk".

    ResponElimina
  7. L'Oriol Pujol és mal orador i tan nefast polític com tots els seus amiguets. Tots fan igual: es dediquen a col·locar les amistats i a inflar les estructures institucionals. Després, quan s'ha de retallar, tothom apunta contra els treballadors corrents, oblidant aquests alts càrrecs que ens costen tants diners...

    Molt bona l'entrada. M'afegeixo als membres del teu bloc!


    Víctor
    http://superviventcatala.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets benvingut al blog. M'agradarà llegir les teves opinions

      Elimina