dimecres, 25 de juliol de 2012

Alguns hospitals catalans no podran pagar la nòmina aquest mes de juliol


Tal com es venia anunciant des de fa  ja alguns dies, laGeneralitat no podrà abonar aquest mes de juliol les factures als hospitals delSISCAT, i sembla que tampoc  a les escolesconcertades. En conseqüència alguns d’aquests centres, amb la tresoreria molt tocada no podran fer front al pagament de proveïdors i el que és més greu, alpagament de les nòmines.


Rajoy i Duran Lleida semblen preocupats, però segur que no
es plategen  beneficiar  als treballadors d'aquest país per
sobre dels interessos de la banca
Quan en el nostre país encara existien els valors i la ètica, els gestors, que també havíem viscut situacions compromeses pel que fa a tresoreria, teníem una màxima: “la nòmina és sagrada”. Malauradament avui en dia aquesta expressió ha passat a la història i la seva pervivència també. Quin és el verdader motiu d’aquest canvi en l’escala de valors? Perquè hem arribat a aquesta situació?

Hi poden haver diferents respostes però jo en defenso una que em sembla molt clara:

El primer que ens hem de preguntar és com han actuant  les Administracions en tot el procés d’aquesta llarga, profunda i injusta crisi que estem patint. La resposta l’estem vivint a diari tots els ciutadans. Tots? Ben bé tots?

Doncs és obvi que tots no, que hi ha una casta de privilegiats que és la casta política, que no només no aporta res a la societat sinó que a més la parasita per treure’n el màxim de profit. Quants polítics hi ha a Espanya i a Catalunya vivint de la rifeta però aconseguint cada mes un salari? Com és que l’Administració carrega les retallades una vegada i un altre sobre els pobres assalariats sense actuar ni gens ni mica contra aquesta lacra social que són els polítics i vividors sense ofici ni benefici que gaudeixen de privilegis indecents en una situació econòmica com l’actual? La resposta és molt clara: el “clan” es protegeix, el “clan” practica allò de “avui per tu, demà per a mi”. El “clan” no es preocupa dels ciutadans, el “clan” defensa els seus interessos.

Els Srs. Nin i Fainé alts directius de La Caixa
responen als accionistes sobre temes relacionats
amb les participacions preferents
Però no tots el mals estan en l’interminable nòmina de polítics del nostre país. Hi ha encara uns actors perversos que fan encara més mal a la societat: el bancs, els banquers i aquesta altra elit constituïda per un conjunt de persones sense escrúpols que actuen com si fossin la màfia siciliana o napolitana. M’explico: de tothom és conegut que en moltes ocasions el bancs perdonen crèdits o si més no els interessos d’aquests crèdits als partits polítics. No fa pas massa elsmitjans de comunicació explicaven que La Caixa li va perdonar els interessosd’un crèdit al PSC (quan el PSC manava a Catalunya a través del tripartit al final del periode Pasqual Maragall i al inici de la trista etapa del Sr. Montilla al front de la Generalitat). Però aquest fet no és puntual ni exclusiu del PSC; estic convençut  que tots els partits en el poder gaudeixen en un  moment o en altre de “favors” d’aquest tipus. I la pregunta és ben evident: i com és que la banca fa aquests favors als partits polítics i mai els ha fet al ciutadans als que desnona pel simple fet de no poder pagar alguns rebuts de la hipoteca? 

La resposta és òbvia: amb aquesta manera de fer la banca el que està fent és assegurar-se que els partits en el poder sempre els tractaran amb la màxima condescendència i mai els perjudicaran amb les seves decisions. Aquesta és la raó per la qual després del desastre de la banca espanyola els seus directius se’n vagin a casa amb l’esquena ben coberta amb fons de pensions multimilionaris, a més d’haver cobrat sous estratosfèrics. També s’asseguren una certa impunitat davant les malvestats de que són capaços com està succeint amb l’escàndol  de les participacions preferents, o com va succeir quan el Sr. Zapatero va amnistiar al Sr. Alfredo Saez, alt directiu delBanc de Santander o tants altres exemples que escpodrien posar.

El Sr. Alfredo Saenz directiu del Banc de Santander va ser indultat
pel Sr. Zapatero poc abans que aquest abandonés la
Presidència del govern  espanyol

En definitiva els bancs amb les seves actuacions davant dels partits polítics el que estan fent és comprar impunitat i favors  per continuar actuant i beneficiar-se de tot el que poden, amb el consentiment o el “mirar a un altre costat” dels poders públics. Només així s’explica que malgrat la crisi, la Generalitat aboni als bancs, puntualment, tot allò que se’ls deu. Jo no puc entendre perquè, en una situació crítica com l’actual el govern de Catalunya davant la disjuntiva de pagar les factures de juliol de sanitat i  ensenyament o deixar de pagar algun crèdit d’algun banc opta per deixar als treballadors dels serveis públics sense cobrarla nòmina. O més ben dit...en funció de tot el que he explicat...si que ho entenc...i tant que ho entenc!   




www.rbaestudisiprojectes.cat

6 comentaris:

  1. Ahir, vaig parar l'orella, poc, a l'hora de les notícies tan a TV3 com a altres cadenes(zapping) escoltant el que havien dit els compareixents, responsables de Bankia i altres entitats bankaries en fallidfa a les comissions parlamentàries . Bé...escoltant al Sr. Rato que sembla, segons diu ell, que va actuar correctament i sentint el que deia el Sr. Serra, que pot ser si que es van equivocar...però que la deriva de la crisi gloal era imprevisible i pot ser si que es van cometre errors en la seva participació en el mercat immobiliari,només puc culpar de la desfeta al ciutadà de a peu, incloent-me. és a dir, pensionistes, estalviadors, compradors de bens de consum, funcionaris, professionals de a peu, liberals o asaliariats...Som tots plegats uns pocavergonyes. Com podem gosar ni tan sols pensar per un moment que aquests insignes ciutadans actuin sense cobdícia, malícia o erràticament? AMb els seus curriculums! amb el seu pedigree!

    ResponElimina
  2. Amic Mallory: tornem a coincidir...en el llistat d'il·lustres de la banca espanyola et deixes al gran MAFO (Miguel Angel Fernandez Ordoñez). Mentre ell mirava a un altre banda, els seus col·legues de la banca s'omplien les butxaques amb indemnitzacions més que milionaries, fons de pensió extraterrestres, i moltes altres petites propines. Mentre tant, els ciutadans normals a pagar...pel que sigui, però a pagar

    ResponElimina
  3. En un món, aquest que vivim, on la simple declaració ( que no fet)d'un responsable financer (Draghi) fa que en uns minuts el nostre deute pugui baixar no menys de 500 milions d'euros (o pujar, si el que diu és després de prendre un carajillo)perque les paraules i silencis nodreixen la famosa prima de risc i la confiança dels mercats, ja poques coses bones podem esperar. Tinc la esperança, feble però la tinc que de tot aixó te que sorgir una nova manera d'enfocar el futur i que aquesta sigui reforçant el principi de que el que és comú és sagrat i prioritari. Acotant el poder dels bancs, limitant el seu camp d'actuació, limitant els seus beneficis, Posant limits clars, més enllà del que determinin els dits mercat. Si no és així, tornarem als pals i al caos. la evolució humana si és que te que continuar només te un camí en positiu i és abandonar el de la cobdícia i l'acaparament. en la fase actual, a mi i suposo que a molts, ja no ens serveixen els actors protagonistes de l'actualitat. Ni banquers, ni polítics que han demostrat amb escreix no saber solucionar el gran problema que tenim. Entenc que les egles dels mercats no es canvien en cinc minuts, però és clar que cal canviar-les. Continuo pensant que els principis de la solidaritat, de la equitat són vàlids però no es poden sustentar en la gran mentira de la economia global. Aquesta només enten de "Abarca i devora" i no de drets ni de necessitats dels humans.

    ResponElimina
  4. Quanta raó que tens amic Mallory. El problema és: i això com es fa? Jo crec que ens hem de replantejar les impunitats, i per començar caldria que tots aquells que "han sucat" indegudament del sistema passin comptes davant la JUSTÍCIA. Però d'una justícia que no se tan sols si existeix! Has llegit que el jutge Divar vol cobrar més de 200.000€ d'indemnització per haver estat acomiadat després d'haver fet us i abús dels diners públics? Podem confiar els ciutadans en alguna cosa?

    ResponElimina
  5. Si el jutge Divar ha d`impartir justícia, poca confiança li podem dispensar els ciutadans, en veure el seu particular i personal concepte de la justícia. Res a veure amb l`harmonia, l`equilibri o l´integritat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, tens raó; el problema és quants jutges Divar hi ha en la justícia espanyola. Amb aquests "elements" impartint justícia, qui posarà fre a la corrupció? La justícia hauria de ser la clau de volta que fes recuperar la confiança als ciutadans...i ja veus quin panorama!

      Elimina