Calen més reformes en l’àmbit de les relacions laborals

El pas que l’estat espanyol ha donat amb la reforma laboral és important. Permet que les condicions de treball i la reglamentació que l’envolta es situïn al nivell de la mitjana europea, el que vol dir recuperar competitivitat. Però no ho hem de mirar exclusivament des d’aquest prisma si no que ho hem d’analitzar amb una visió  més global. No tinc cap dubte que si les condicions que aquesta reforma propicia haguessin existit fa 3 o 4 anys, en aquests moments el nivell d’atur a Espanya estaria força per sota del nivell que ha arribat a assolir. Hom es pot preguntar perquè i l’explicació és ben senzilla al meu entendre: aquesta és un reforma que aporta flexibilitat al sistema i que  prioritza el diàleg empresa treballadors. Aquest fet fa possible que quan les coses no van bé a l’empresa, abans de procedir a l’acomiadament de treballadors, empresa i treballadors puguin  dialogar per trobar solucions que evitin els acomiadaments bé sigui acceptant els treballadors reduccions salarials o reduccions de jornada o canvis d’horaris o de torns, etc. Tinc la certesa que si aquesta possibilitat hagués existit fa només 3 anys, molts treballadors haurien  acceptat reduir els seus salaris abans de quedar-se sense feina.  És el que s’ha vingut anomenant “la rigidesa del mercat laboral espanyol” que a més ha tingut un altre efecte nociu: ha comportat la deslocalització d’empreses, i ha evitat que empreses estrangeres s’implantessin al nostre país.

Situació de col·lapse a l'aeroport del Prat en la vaga de controladors aeris

Tanmateix les reformes  no haurien d’acabar aquí.  Crec que cal anar més enllà si realment el que es vol és posicionar a Espanya com una país competitiu i amb una productivitat elevada. Des del meu punt de vista cal replantejar-se molts aspectes de l’acció sindical. En posaré alguns exemples:

El dret a la vaga és indiscutible; com indiscutible és el dret que els ciutadans tenim a que ningú coarti la nostra llibertat. Per tant, l’actual legislació hauria d’analitzar el plantejament de les vagues en el sector públic, de manera que es respectin els drets dels treballadors, però també el dret dels ciutadans a rebre un servei. Té sentit una vaga al aeroports a finals de juliol o primers d’agost quan molta gent té els bitllets per anar-se’n de vacances? Té sentit una vaga a Rodalies, que afecta als horaris entre les 7,30  i les 9 del matí, que impedeix a molts treballadors arribar a l’hora a les seves feines i això els penalitzi econòmicament? Té sentit una vaga a la sanitat pública que afecta a ciutadans que pateixen malalties greus? Sens dubte és un  tema a reflexionar, en el que calen solucions valentes. Està molt clar que l’interès particular d’un col·lectiu no pot anar en contra de l’interès general. 

En la mateixa línia cal reflexionar sobre el sentit dels “piquets informatius”. Tots hem vist com aquests piquets es situen a les entrades de les empreses quan hi ha vaga i en lloc d’informar de la vaga el que fan és impedir que aquells treballadors que volen accedir als seus llocs de treball ho puguin fer. El dret a la vaga és un dret fonamental, sens dubte, tan fonamental com el dret a treballar si algú ho vol fer. Cal doncs produir les condicions per que ambdós drets siguin respectats i no només un com passa ara.

Un "piquet informatiu enfrontant-se amb mossos d'esquadra

Crec que caldria replantejar-se també les subvencions amb diner públic que actualment reben els sindicats. La meva opinió és que els sindicats haurien de finançar-se amb les quotes dels seus afiliats, però en cap cas, finançar-se a través dels diners públics procedents dels impostos que paguem els ciutadans. Segurament caldria que la afiliació a un sindicat fos obligatòria en certes empreses, i d’aquesta manera els sindicats podrien obtenir finançament  suficient. No se quina és la millor  fórmula però tinc clar que les subvencions no són precisament la millor manera de fer-ho.

Un altre aspecte que al meu entendre caldria regular de nou és el tema dels alliberats. Avui en dia, amb l’atur existent és un vergonya que a moltes grans empreses i empreses públiques hi hagin una sèrie d’individus que cobrin sense fer cap aportació productiva a l’empresa.  És un insult al sentit comú i un menyspreu als treballadors en atur. Un país solidari no es pot permetre aquestes injustícies socials: un bon treballador a l’atur, mentre que algú que no ha treballat en sa vida cobri per no fer res. És que fins i tot fa mal a la vista llegir-ho!

Piquets informatius impideixen a St. Cugat que alguns xofers puguin accedir
a la central de correus per carregar correspondència

Finalment haig de parlar de les hores sindicals. El que està succeint en l’actualitat passa a tots els hospitals de Catalunya, però em consta que en empreses importants d’altres sectors passa exactament el mateix: els treballadors que formen part del comitè d’empresa disposen d’un nombre d’hores per fer reunions o acció sindical. Sovint aquest nombre d’hores no s’agafen o se’n agafen menys de les estipulades. Els treballadors afectats tenen la barra d’acumular les hores no utilitzades per les seves reunions sindicals i reclamar dies festius amb els inconvenients  de tot tipus que això genera a l’empresa. Avui en dia en que tenir un lloc de treball és un autèntic privilegi, hi ha gent que legalment es burla d’aquells que s’han vist afectats per la crisi. Un altre acte d’insolidaritat o d’injustícia social que no es pot permetre.

Un altre dia abordarem altres reformes tan necessàries com aquestes en àmbits diferents al laboral.

www.rbaestudisiprojectes.cat