dissabte, 14 de gener de 2012

Negociació col·lectiva: revisió a fons




Ja fa alguns dies que m’estava rondant pel cap escriure sobre la negociació col·lectiva com a conseqüència dels malts que estem patint aquests últims temps: més de 5 milions d’aturats, dèficit públic desbocat, empreses en concurs de creditors, autònoms que senzillament han plegat, estancament del consum privat, etc., etc.

El Sr. Xavier Casas, sindicalista de l'UGT

Ahir a la tarda veient per televisió al sindicalista Xavier Casas de l’UGT em vaig decidir finalment a fer-ho. Un Xavier Casas amenaçador,  digne representant del sindicalisme més arcaic i ranci que va ser capaç de responsabilitzar a la Generalitat dels problemes d’ordre públic que es poden derivar del desacord entre sindicats i administració respecte a les condicions laborals dels funcionaris de presons (que tot sigui dit, gaudeixen d’unes condicions de privilegi front a la majoria de treballadors)  Un Xavier Casas desafiant amb una postura ja coneguda: ells són els bons i l’administració els dolents; ells són les víctimes i l’administració els botxins; si passa quelcom dolent ells ja han avisat, ells no han fet res. Senzillament intolerable en una societat democràtica i madura.

Hi ha unes lleis i s’han de complir; i els sindicats els primers. Com es pot boicotejar impunement  els canvis de torns en una presó? Això és una vaga encoberta en la que s’obliga a fer serveis mínims al torn que hauria de sortir a descansar. I les vagues cal comunicar-les a treball amb la deguda anticipació. El que han fet els sindicats és senzillament passar-se la llei per on més els hi ha convingut. I això mereix la repulsa generalitzada i les sancions pertinents als que hi han participat, a banda de dir-li amb aquet personatge que ell no és ningú per amenaçar al govern i als ciutadans; què s’ha cregut!    

El Sr. Cándido Mendez, Secretari Generl de l'UGT

Tanmateix el problema ve de lluny. Què és el que es negocia amb els sindicats? Doncs l’empresari habitualment posa sobre la taula la retribució, la jornada, els complements salarials,  les vacances, els dies de lleure addicionals etc., etc. I què hi posen els sindicats? La resposta és RES; els sindicats en una “negociació” no corren cap risc; el seu objectiu és aconseguir MÉS sou, MENYS jornada; MÉS complements; MÉS vacances, etc. Però mai hi ha en joc res per part dels sindicats. I això ens ha portat a una situació del tot insostenible: els sous han pujat desaforadament, la jornada s’ha reduït d’una manera molt important i tot plegat s’ha convertit en un sistema totalment insostenible al que ara, uns i altres intenten posar pegats com poden. Però la situació està tan deteriorada que no hi ha més remei que replantejar-s’ho tot de dalt a baix.

El sindicalisme ranci s’ha dedicat a utilitzar la vaga no com a últim element en el procés de negociació, si no en un element bàsic del procés de negociació que serveix per pressionar  l’empresa al començament del procés. Les vagues en el sector públic afecten més als usuaris dels serveis que a l'Administració. Quina culpa en tenen els ussuaris dels desacords entre les parts? 


El Sr. Ignacio Fernandez Toxo, Secretari General de CCOO 

La ultra activitat dels convenis col·lectius és també un problema greu que consisteix a prolongar els efectes d’un conveni encara que aquest ja hagi caducat, mentre les parts es posen d’acord en la signatura d’un nou conveni. És el  sindicalisme més ranci el que vol utilitzar aquesta ultra activitat en cassos en els que els sindicats no estan disposats a negociar: és el que succeeix en l’actualitat amb el VIIé conveni de la XHUP que va extingir-se a l’any 2008. Des de llavors les empreses adscrites al mateix estan sota aquesta clàusula d’ultra activitat atès que els sindicats no en volen signar un nou conveni fins que no millorin les actuals circumstàncies econòmiques; mentre tant continuen vigents aquelles clàusules del VII conveni signades sota una situació de vaques grasses que no té ara cap possibilitat de poder-se pagar.


El Sr. Joan Rosell President de la CEOE

Un altre tema preocupant és la possibilitat que una empresa pugui despenjar-se del conveni col·lectiu quan d’una manera fefaent pugui demostrar que ha entrat en pèrdues, i poder negociar amb els seus treballadors, però un altre vegada els sindicats s’hi oposen i no accepten que empresa i treballadors puguin negociar unes noves condicions que impedeixin que molts treballadors acabin anant a l’atur com malauradament passa ara.

En definitiva, així no anem enlloc: o modifiquem els paràmetres actuals de la dita “negociació” o això no té cap possibilitat de futur. I sembla que la negociació entre la confederació d’empresaris  i sindicats va pel camí del pedregar...


Cap comentari:

Publica un comentari