diumenge, 8 de gener de 2012

La prioritat hauria de ser crear llocs de treball



Tots els governs europeus i també el català s’han posat d’acord a aplicar retallades per combatre el dèficit públic. Sembla doncs que la seva prioritat sigui la reducció d’aquest dèficit i per aconseguir-ho retallen prestacions de tot tipus, socials i no socials, i a l’ensems apugen els impostos: intenten millorar els seus ingressos i  a la vegada intenten reduir les seves despeses.

Els objectius que assoleixen no són tanmateix del tot satisfactoris: després de més d’un any d’aplicar aquest tipus de política econòmica al nostre país les coses no estan millor que al començament de la crisi, i en algun cas com ara l’atur o el consum privat, estan fins i tot pitjor. Alguna cosa no deu anar prou bé...dic jo.

El Sr. Rajoy, no dona la cara però puja els impostos

Des del meu punt de vista, hi ha una manera més justa socialment de combatre la crisi i el dèficit públic que consisteix en ajudar a les empreses a que en conjunt puguin millorar la seva activitat. Aquestes mesures anirien encaminades a facilitar l’accés als crèdits bancaris mitjançant una banca pública, a reduir impostos i cotitzacions si contracten treballadors de l’atur,  a incentivar les inversions privades, a flexibilitzar la negociació col·lectiva, a modernitzar el mercat de treball, a revisar la LLOLS (Llei orgànica de llibertat sindical) etc. Es tractaria en definitiva d’aconseguir estimular positivament a l’activitat econòmica.

S l’activitat econòmica  millora, disminueix l’atur i l’estat s’estalvia prestacions que estava pagant als aturats, però a més l’empresa paga la quota patronal dels treballadors i això contribueix a disminuir també el dèficit de la seguretat social.

Com que els treballadors contractats disposen d’un sou, el consum de les famílies augmenta, i l’estat cobra més doncs l’IVA grava el consum, i paral·lelament a l’incrementar-se el consum les empreses venen més, i al vendre més contracten més gent i paguen més IVA a l’estat com a conseqüència de l’increment de les seves vendes. Però a l’ensems els sues beneficis també pugen, amb la qual cosa l’estat incrementa encara més la seva recaptació per l’impost de societats.


El Sr. Montoro malgrat el retol que l'acompanya no té les idees clares: en campanya criticava
 l'augment dels impostos per que agraven la crisi, i només arribar al poder els apuja.
 Incongruència? mala fe? Segurament tot aixó i una certa dosi de supèrbia  

En definitiva es tracta de generar un cercle positiu que contribueixi en últim terme a combatre el dèficit públic de l’estat, el qual pot encara millorar les coses si a més opta per una política rigorosa de reducció de la seva despesa supèrflua.

Però això que a mi em sembla evident, segurament no ho deu ser tant, atès que els governants es decanten per decisions que van clarament en sentit contrari:

Es faciliten diners públics als bancs privats, per tal que aquests arreglin els desastres que la seva mala gestió els ha originat, i els seus directius puguin al mateix temps beneficiar-se d’uns sous immorals.

Es retarda el pagament a les empreses que treballen pel sector públic per que aquestes es vegin obligades a acomiadar treballadors que van de cap a l’atur i representen una nova despesa per l’estat.

S’apugen els impostos als ciutadans per que aquests disposin de menys diners i consumeixin menys, per la qual cosa l’estat recapta menys per IVA i les empreses veuen reduir les seves vendes, per la qual cosa una vegada més envien més gent a l’atur.

S’intenta combatre el frau fiscal del treballador i en canvi es passa per alt l’escàndol de les SICAV que permet que els grans patrimonis paguin a Hisenda molt menys que la mitjana dels treballadors d’aquest país.

Aquesta és la trubutació de les SICAV abans de la pujada d'impostos
   del PP. Ara amb els nous trams impositius establerts pel
 govern, les diferències encara són més ostentoses


Pugen els preus dels serveis públics (taxes universitàries, transport públic, gas,  aigua etc.) i el que aconsegueixen és que al gent disposin de menys diners per poder consumir.

S'apuja l'IBI per que l'estat no hagi d'assumir el dèficit acumulat pels ajuntaments, i aquest sigui pagats pels de sempre...els ciutadans, els quals, no cal dir-ho tindran menys diners per poder dedicar-lo a activar l'economia a través del consum. 

Podria continuar amb exemples de mesures preses pels governants que “ajuden” a millorar l’activitat econòmica, però tampoc faré canviar les coses. És per això  que acabo concloent que dec estar equivocat, que els que en saben són ells...però tot i així no en se veure els resultats... De moment, Espanya és el país d'Europa amb la taxa d'atur més alta (24%) superant fins i tot a Grècia.



       

Cap comentari:

Publica un comentari