El conseller Comin inaugura un congrés de pneumologia a Lleida i rep una gran ovació

La seva intervenció realitzada per videoconferència ha marcat un moment molt emotiu. Segur que el conseller legítim de Salut de la Generalitat de Catalunya, recordarà durant molt temps els grans aplaudiments que va rebre de tots els assistents al congrés.

Aquests petits detalls és el mínim que podem fer des de Catalunya, per aquelles persones que s’han vist obligades a agafar el camí de l’exili per un motiu tan “criticable” com haver intentat complir amb el que els ciutadans els havíem encomanat a través  dels nostres vots.    

El Palau de Congressos de Lleida ha viscut un moment d’emoció quan el conseller Comin, des del seu exili a Brussel·les ha inaugurat per videoconferència el Congrés de la Societat Catalana de Pneumologia que s’ha celebrat a la capital de la Terra Ferma aquest cap de setmana, davant de més de 250 assistents. El conseller Comin, amb uns ulls brillants  reflex de les seves sensacions en aquells moments,  ha dirigit unes paraules a un auditori que ha seguit la seva intervenció amb una emoció continguda. En les seves intervencions, el conseller Comin va començar dient que “Estic molt content que la tecnologia pugui salvar la distància que imposen els tribunals” i va destacar el paper de les societats científiques, a les que va qualificar com d’imprescindibles en el nostre sistema de salut pública. Antoni Comin va declarar inaugurat el congrés amb aquestes paraules:

“Al llarg del meu exercici com a conseller he inaugurat moltes jornades i he inaugurat molts congressos i us ben asseguro, i us ho dic d’una manera absolutament sincera, que de totes aquests inauguracions, la que més il·lusió em fa es haver pogut inaugurar aquest congrés d’avui. Per tant amb una il·lusió especial dono per inaugurat aquest congrés”

La intervenció del conseller Comin var ser seguida de forts i prolongats aplaudiments dels assistents a l’acte, en una prova de respecte, admiració i agraïment  als membres d’un govern que han assumit importants sacrificis personals, tant els que són a l’exili com els que són a la presó, per complir amb allò que els ciutadans majoritàriament els havíem demanat: celebrar un referèndum en el que el poble de Catalunya pogués decidir lliurement el seu futur. L’exercici més propi de la democràcia com és el dret dels ciutadans a votar, i a votar per decidir el seu futur polític, castigat amb presó o l’exili... Aquí és on ha arribat el règim del 78...

Aquesta actitud de la sanitat catalana de recolzament al seu legítim conseller, contrasta en gran manera amb la indiferència del sector sanitari vers la persona que per obra i gràcia de l’article 155 de la Constitució espanyola ha substituït al conseller Comin al front de la conselleria. Em refereixo a la Sra. Dolors Montserrat, ministre de Sanitat del govern espanyol del PP, els quals disposant només de 4 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya es creuen legitimats a imposar les seves polítiques sanitàries als ciutadans de Catalunya. Cert és que imposar, imposen poc, perquè no es distingeixen precisament per aportar iniciatives o millorar les prestacions del sistema. Més aviat es dediquen a posar pals a les rodes i dificultar el bon funcionament del nostre sistema sanitari. La Sra. ministra, des que exerceix des de fa quasi 6 mesos  les funcions de “consellera” de Salut a Catalunya, només s’ha dedicat a posar traves a tot el que aquí es fa; cap proposta, cap iniciativa, cap aportació de futur, i per no fer, ni tan sols s’ha dignat a trepitjar una sola vegada les dependències del departament de Salut. 

Segurament per això, per aquesta manca d’empatia, per aqueta inacció, per la irregularitat amb la que ha “accedit” al càrrec de consellera, aquí no se la veu com a líder de la sanitat catalana, sinó com a un personatge imposat autoritàriament per un govern espanyol que a Catalunya ha perdut els papers. Un govern que ha canviat l’art d’exercir la política per l’exercici de l’autoritarisme amb el suport d’un sistema judicial polititzat, que per salvaguardar la “unitat d’Espanya” es capaç de saltar-se les seves pròpies lleis.

Per tot plegat, quan passen situacions emotives com les de l’altre dia a Lleida, amb una ovació sentida i emocionant de suport al legítim conseller de Salut, un s’adona que els sentiments democràtics, els valors ètics de la societat, allò que els catalans estimem, està molt contraposat amb l’exercici autoritari i el lamentable discurs de legalitats que des de Madrid se’ns vol imposar.  

No és la primera vegada que el conseller Comin compareix telemàticament i pública des del seu exili a Brussel·les a un esdeveniment a Catalunya; a finals de gener el conseller havia comparegut a l’acte “la salut no es toca” que es va celebrar a l’Espai Pujades de Barcelona. Estaria bé que el conseller Comin continués inaugurant cursos, jornades, seminaris i congressos de tot tipus encara que sigui de forma telemàtica. Seria una bona mostra que a Catalunya tenim molt clar quin és el nostre govern legítim, i que anímicament l’estat de salut del sector Salut és excel·lent, malgrat les conseqüències del  155.  

          

El nou Trueta: a Girona continua la discussió al voltant de si són verdes, o són madures...

Com més tardin els gironins a posar-se d’acord sobre la ubicació del nou hospital, més tardaran a aconseguir que els pressupostos consignin alguna partida per poder fer-ne el projecte.

És el CatSalut qui té la competència per determinar la dimensió i els serveis que ha de tenir el nou Trueta. Aquesta funció no correspon ni a l’Ajuntament gironí ni a cap consultoria per prestigiosa que aquesta sigui.

El Pla funcional del nou hospital, considerant les previsions contemplades en el Pla Estratègic Sanitari de les comarques gironines, és qui ha determinar el conjunt de necessitats que el nou hospital hauria de cobrir.

Continuen les discussions a Girona al voltant de la ubicació del nou Hospital Josep Trueta. Els gironins estan atrapats en el dilema Domenys-Sta. Caterina i a hores d’ara no han estat capaços de decidir quina ha de ser la ubicació definitiva del nou equipament sanitari. Els defensors de situar el nou hospital a les proximitats del Santa Caterina valoren les sinèrgies que es podrien produir derivades d’aquesta proximitat, mentre que els valedors de la zona de Domenys consideren bàsicament que l’Hospital continuaria dins del terme municipal de Girona i la possibilitat de poder constituir un “campus” sanitari junt amb altres institucions. Veient com han anat les coses, dona la impressió que la majoria que governa el consistori gironí es decanta per l’opció de Domenys, mentre que alguns professionals del Trueta i algun partit polític han manifestat les seves preferències per la zona Sud de Girona a prop del Santa Caterina, encara que això comportés que el nou hospital s’acabés ubicant en el municipi de Salt.

Per mirar de resoldre l’atzucac, al maig de l’any passat l’Ajuntament gironí, va decidir crear un equip de treball amb l’objectiu de justificar tècnicament que el nou Trueta s’ubiqués a la zona Nord de la ciutat, i per això aquest equip de treball va encarregar a la consultora Antares Consulting un estudi per avaluar si el terreny previst per l’Ajuntament a Domenys, reunia les condicions per poder ubicar-hi el nou hospital, el campus de Salut de la UdG i les instal·lacions dedicades a la investigació biomèdica com l’Idibgi.

Antares Consulting és una empresa de prestigi en el camp de la consultoria sanitària, i per tant segur que el treball que han fet és un treball de qualitat. El treball no es farà públic fins els propers dies, però n’han transcendit alguns detalls, que no vull entrar a valorar sense haver vist primer el contingut sencer i les informacions que es deriven del treball fet per Antares Consulting. Tanmateix si que vull mostrar la meva estranyesa quan llegeixo que de l’informe es deriva que sota determinats supòsits el nou hospital podria tenir menys llits que ara i passar dels 360 llits actuals a 290.

Al llegir això m’he preguntat per quina raó cal fer un nou hospital. Si la capacitat actual del Trueta és de 360 llits, no n’hi hauria prou amb una remodelació dels espais actuals i  una modernització de les actuals unitats d’hospitalització? Sobrarien espais per fer altres activitats i dedicar-los a nous serveis. Segur que cal gastar tants diners per fer un hospital nou més petit que l’actual en un emplaçament diferent? Sincerament, crec que algú s’està  equivocant...       

   

No es pot deixar de banda que qui hauria de decidir si els terrenys de Domenys són adequats o no per aixecar-hi el nou hospital hauria de ser el departament de Salut. I en la mateixa línia, també és competència del CatSalut decidir quants llits ha de tenir el nou Trueta. No crec que s’hagin de fer especulacions en una qüestió que tècnicament té un procediment perfectament establert, i que passa per un estudi de les necessitats definides en el Pla estratègic Sanitari de les comarques de Girona que ha estat presentat recentment per el CatSalut. A partir de l’anàlisi de les necessitats cal fer un pla funcional, que estableix quines són les especificitats que ha de tenir l’hospital per respondre a les necessitats així com el nombre de llits, i aquest Pla funcional, treballat des del territori ha de ser finalment aprovat per el CatSalut. Sense Pla Funcional, no hi pot haver encàrrec de projecte a un equip d’arquitectura.

Partint de la base que l’àrea d’influència de l’Hospital Josep Trueta es situa al voltant dels 800.000 habitants, i en funció de les informacions que arriben de persones coneixedores dels treballs previs que el departament de Salut ha dut a terme,  el nombre de llits sembla que hauria de situar-se al voltant dels 400, en un edifici compacte, amb un nivell de complexitat similar al de l’Hospital de Bellvitge, i amb una àrea ambulatòria molt desenvolupada. Tanmateix, és el Pla Funcional definitiu que aprovi el CatSalut qui definirà totes les característiques i funcionalitats que ha de cobrir el nou equipament gironí, i és també el departament de Salut qui ha de valorar si els solars que se li ofereixen a Domenys compleixen els requisits necessaris per a ubicar-hi el nou Trueta. El demés... especulacions...     

7 d’abril de 2018: Dia Mundial de la Salut

Catalunya ha celebrat el Dia Mundial de la Salut sota les lamentables conseqüències de l’article 155 de la Constitució, que ha propiciat entre molts altres inconvenients, que col·lectius molt fràgils de la societat catalana no tinguin accés al sistema sanitari públic.

Moltes veus autoritzades s’han alçat a Catalunya demanant al CatSalut que la impugnació per part del govern espanyol de la Llei catalana d’accés universal a l’assistència sanitària, que implica la suspensió immediata dels articles recorreguts, en la pràctica no tingui efectes a Catalunya, i tothom pugui continuar accedint lliurement al sistema sanitari.

El dia 7 d’abril l’OMS va celebrar el seu 70é aniversari. Per commemorar la creació de l’Organització Mundial de la Salut, aquest dia va ser declarat “Dia mundial de la Salut 2018, i cobertura sanitària universal”. La OMS va fer una crida a tots els líders mundials per tal que adoptin mesures concretes per millorar la salut de tothom. El tema del dia va ser la petició a tots els països del món per garantir que cada persona pugui rebre serveis de salut de qualitat, on i quan els necessiti, sense patir dificultats financeres per accedir a aquests serveis. Com és sabut, aquest és un tema de molta actualitat a Catalunya com a conseqüència del recurs presentat per el govern espanyol davant del Tribunal Constitucional, contra la Llei catalana que garanteix l’accés universal a l’assistència sanitària. El departament de Salut i el CatSalut van donar suport al Dia mundial de la Salut 2018, mitjançant un acte que es va celebrar a l’Aula Magna de la Casa de la Convalescència en el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau.

Afegeix la llegenda

La conferència inaugural va anar a càrrec del Sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya que entre altres coses va demanar a les autoritats que s’esforcin a fer efectiu al dret d’accés universal a l’assistència sanitària, inclòs en la carta de drets fonamentals de la Unió Europea en els seus articles 34 i 35. Tot seguit Anna Garcia Altés responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’AQuAs, va presentar l’informe “Salut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades?”. L’acte va continuar amb una taula rodona moderada per David Elvira, director del CatSalut i secretari general en funcions  del departament de Salut, en la que hi varen participar la Sra. Núria Cuxart, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya, la Sra. Conxita Peña, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i el Sr. Josep Maria Vilaplana president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

Va cloure l’acte David Elvira, director del CatSalut, que en els seu parlament va corroborar el que havia anunciat públicament fa uns dies Josep Maria Argimon subdirector del CatSalut, en el sentit que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a l’assistència sanitària a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa. Segons Elvira amb aquest decisió, Catalunya dona continuïtat al mandat de la OMS i d’altres organismes internacionals que vetllen pels drets socials de les persones.

El recurs presentat al TC pel govern espanyol, exclou del sistema nacional de salut català unes 130.000 persones, afectant de ple a la salut pública de tota la població de Catalunya. A tall d’exemple, d’aquest col·lectiu afectat per la impugnació del govern espanyol, hi podrien haver uns 32.000 cassos de malalties que es podrien evitar amb la vacunació que ara, el govern espanyol, amb la presentació del recurs al TC, els nega.

Val a dir que un dels temes que ha suscitat més unanimitat en el sector sanitari català aquestes últims anys, ha estat el rebuig a aquesta decisió del govern espanyol. Organitzacions de prestigi inqüestionable com el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya han sortit públicament en defensa de l’accés l’universal i el finançament públic dels serveis sanitaris, i en un comunicat acaben dient:

“Des del CCMC manifestem que no es poden concebre els objectius de la sanitat pública de promoció de la salut col·lectiva i de vigilància i prevenció dels problemes de salut sense la integració i l’atenció dels col·lectius més vulnerables, que alhora són els que tenen un risc més alt d’emmalaltir.

Per tots aquests motius, des del CCMC donarem suport a aquelles propostes i iniciatives que tinguin com a objectiu preservar el caràcter universal de l’assistència sanitària al nostre país i defensar els valors en què es fonamenta”. 

Altres col·lectius s’han afanyat també a fer sentir la seva veu. El sindicat Metges de Catalunya ha volgut posicionar-se també d’avant d’aquest recurs del govern espanyol, criticant que es vulguin “instal·lar fronteres assistencials” i denunciant aquest error tant des d’una punt de vista ètic com de salut pública. 

És important destacar que diversos professionals del sector sanitari, han decidit constituir una plataforma sota el lema “Salut, un dret per a tothom” per defensar l’accés universal a l’assistència sanitària, i que el primer dia ja havien recollit més de 3.000 signatures de recolzament a la iniciativa. Defensen que cal aplicar la llei catalana tot i la suspensió de la mateixa atès que el fenomen migratori planteja reptes com l'atenció a persones que migren d'altres països, com els refugiats, que probablement encara n’arribaran més i que cal evitar que sofreixin “l'exclusió brutal" que suposaria la retirada d'una llei que blinda aquest dret.

Tot això reforça la legitimitat del que havia manifestat fa uns dies el subdirector del CatSalut Josep Maria Argimon, quan en una entrevista va dir: “coneixent el tarannà de la ministra de Sanitat, i sabent que està d’acord a oferir una atenció justa i equitativa a tota la ciutadania, estic segur que no s’oposarà al fet que el subdirector del CatSalut desobeeixi el Tribunal Constitucional i des de Catalunya es continuï garantint l’atenció al conjunt de la nostra població”.