Quan s’amaga part de la veritat... el resultat de les votacions queda en entredit

Els danys col·laterals de l’avantprojecte de llei de “formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics” poden implicar un canvi radical del model sanitari català tal com el coneixem avui en dia.

Els consorcis sanitaris públics poden convertir-se en mers negociats de l’estructura administrativa del CatSalut si el "sottogoverno" d’Economia i Finances imposa el seu criteri.

Les empreses privades amb afany de lucre, reparteixen una part dels seus beneficis entre els socis, exactament igual que fan les EBA o les cooperatives. Si aquestes últimes tenen la consideració d’economia social, perquè les que tenen afany de lucre no la poden tenir?

 

L’avantprojecte de llei de “formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics” comença a produir efectes col·laterals en el consorcis sanitaris, que al convertir-se en “mitjans propis” perdran l’autonomia de gestió, i estaran obligats a fer allò que el CatSalut decideixi, de la manera que el CatSalut vulgui, fent del tot inservibles els òrgans de govern d’aquests organismes.

Per altre banda, des del departament d’Economia i Finances es vol aprofitar l’avinentesa per aconseguir consorcis “purs” fent desaparèixer dels mateixos les entitats privades sense ànim de lucre que hi estan integrades. Volen “mitjans propis” purs, no contaminats, i per això expulsaran dels consorcis a un seguit de fundacions i ordres religioses que històricament havien estat oferint serveis sanitaris per la sanitat pública, i ara aquesta nova disposició legal els agrairà la seva col·laboració expulsant-los dels consorcis en que estan integrats.

Es veuran afectades per aquesta mesura la Fundació Sant Antoni Abad de Vilanova i Els Camils de Sant Pere de Ribas, avui integrats al Consorci del Garraf, la Fundació Hospital Comarcal de Vilafranca integrada al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès. Cap de les tres entitats no formarà part del nou consorci que s’està constituint i que integra els dos anteriors. Però la neteja sembla que no acaba aquí, i seguiran la mateixa sort la Fundació Sant Llàtzer al Consorci Sanitari de Terrassa, la Creu Roja al Consorci Sanitari Integral, la Fundació de la Santa Creu al Consorci Sanitari de Vic, i l’Hospital Asil de Blanes a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Tot un “èxit” de l’alt funcionariat bàsicament del departament d’Economia, un autèntic “sottogoverno” a l’ombra que porta molts anys actuant contra el sistema de governança del consorcis sanitaris catalans, amb l’interès exclusiu de voler acumular poder per a la intervenció, encara que això vagi en contra de la qualitat de l’assistència.

Però aquest avantprojecte, comporta altres perills i indefinicions, més enllà de l’amenaça de l’elit funcionarial. Entre elles, la referència que fa a les “entitats d’economia social”. Segons l’avantprojecte, només les entitats considerades d’economia social tindran la possibilitat de poder accedir a la concertació amb el CatSalut.  Sobre aquesta qüestió, només existeix a l’Estat espanyol una legislació que reguli aquest concepte d’economia social. Es tracta de la “Llei 5/2011 de 30 de marzo de Economia Social”. Una llei estatal, que no aclareix per exemple si una ordre religiosa és o no una entitat d’economia social i que comporta serioses contradiccions. Segons aquesta llei esmentada, hi ha entitats reconegudes com “d’economia social” que tenen afany de lucre, com per exemple les cooperatives, en les que els seus treballadors en realitat no perceben un salari sinó una bestreta a compte dels beneficis anuals. També les EBA estarien en aquest situació, atès que els socis de la EBA poden repartir-se beneficis.

Per tant, si les cooperatives o les EBA són entitats d’economia social, i poden  repartir-se beneficis entre els seus “socis”, perquè una entitat privada amb afany de lucre, que al cap i a la fi, també reparteix beneficis entre els seus socis, no pot ser considerada d’economia social? Perquè se les expulsa de la concertació? Quina és la lògica de tot plegat? Jurídicament hi poden haver reclamacions per part d’aquestes entitats quan es vegin expulsades del SISCAT? 

Un concepte encara poc consolidat com és el de l’economia social, i que pot ser objecte de possibles noves interpretacions en un futur immediat, pot ser decisori per establir qui pot concertar amb el CatSalut i qui no?

I encara una pregunta més: els membres del consell de direcció del CatSalut haurien votat el mateix, respecte a aquest avantprojecte, si haguessin tingut tota la informació? I que haurien dit les entitats afiliades al Consorci de Salut i Social, respecte al posicionament de l'entitat en la votació, si se'ls hagués explicat detalladament les conseqüències de l'avantprojecte? 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Yo me lo guiso... yo me lo como... (i IV)

El conseller Comin posa nota al seu primer any al front de Salut: un 85 sobre 100

En el balanç que presenta a la Comissió de Salut del Parlament, s’oblida del passiu, que presenta un panorama no gens satisfactori, amb fracassos evidents com la recerca del consens que s’havia compromès a assolir  

(...Continua de l’entrada anterior)  

Després d’haver repassat tots i cada un dels compromisos adquirits, el conseller Comin va voler posar sobre la taula altres resultats assolits durant el seu mandat, tot i que no estiguessin inclosos en aquell document que va presentar al Parlament en la que va ser la seva primera compareixença a la Comissió de Salut. Afortunadament el conseller va ser breu a l'hora de fer aquesta exposició, atès que la situació d'auto afirmació ja començava a ser una mica massa insistent. Comin, va voler posar com a exemple de retiment de comptes la seva intervenció a la Comissió de Salut. Llàstima que aquest sigui només un retiment de comptes "positiu" i el conseller es deixés en el tinter tots els aspectes negatius de la seva gestió. Els objectius afegits que Comin va explicar són:  

• Un nou model d’atenció a les persones
• Un pacte de ciutat amb l’Ajuntament de Barcelona
• Presentació del PADRIS com a “big data” per substituir el controvertit VISC+
• S’ha fet un banc d’ADN per la identificació de les persones mortes en la guerra civil
• S’ha creat una oficina tècnica i una comissió de treball amb la responsabilitat de fer tot el que calgui per portar a Barcelona l’Agència Europea del Medicament, que com és sabut, a causa del “brexit” haurà de deixar la seu actual a Londres.
• S’ha elaborat un Pla de seguretat alimentaria
• S’ha aprovat un Pla de salut laboral
• S’ha aprovat un Pla d’acció per combatre el VIH
• S’està treballant en un Pla de garantia de l’estabilitat laboral

Feta aquesta exposició el conseller va entrar en la part més ridícula de la seva exposició, consistent a autoavaluar els resultat de la seva gestió. En lloc de deixar que fos el Parlament que li “posés la nota” va ser ell mateix que se la va posar. Segons ell, s’havia compromès a assolir 40 objectius diferents, dels quals va dir que estaven aconseguits en un 80, 85 o 90%. Després de pensar-s’ho uns segons es va decantar cap el 85%, i va dir sobre aquest resultat “estem en un grau de compliment correcte”

És del tot grotesc que sigui el propi conseller qui autoavaluï la seva feina, i en aquesta autoavaluació deixi de banda els seus fracassos, és a dir el passiu d’un balanç que no és precisament per tirar coets. Comentaré uns quants d’aquests punts que generen un gran interrogant sobre la idoneïtat d’Antoni Comin al front de departament:

• El problema de les llistes d’espera està pitjor que quan va arribar a la conselleria
• La saturació dels serveis d’urgències continua com sempre, tot i els seus Plans salvadors que havien d’arreglar-ho tot
• La reforma de l’assistència primària deu estar a punt de ser presentada, però el cert és que a dia d’avui encara no s’ha donat a conèixer
• El decret català de prescripció infermera, que era un compromís que va adquirir només aterrar al departament, continua pendent
• El model sanitari català era un model construït amb el temps, que ell vol canviar per la porta 
• Quan va arribar al departament de Salut, Antoni Comin va dir que arribava amb un encàrrec molt concret, com era el de recuperar el consens en el sector sanitari, quan la realitat ens demostra que no només no l’ha recuperat sinó que a més ha generat moltes tensions amb les seves polítiques sectàries d’expulsar centres del SISCAT només que per criteris polítics, sense cap mena de justificació ni basada en la qualitat de l’assistència ni en els costos de la mateixa.
• Ha contribuït a crear confusió dins de la coalició de “Junts pel Sí”, fins el punt que el propi president de la Generalitat li ha tingut que donar un toc d’atenció, i s’ha enfrontat de mala manera amb l’alcaldessa de Sant Cugat i amb la portaveu de “Junts pel Sí” a la comissió de Salut, amb uns modus si més no discutibles, impropis d’un conseller de la Generalitat.
• Antoni Comin ha utilitzat als professionals de la sanitat per als seus interessos. Ha lloat la seva feina, és cert, però de lloances la gent no en viu, i ni l’any passat ni aquest ha fet cap esforç per millorar la retribució dels professionals.
• Tampoc se l’ha vist fer cap defensa dels professionals de la gestió, que han estat objecte de durs i infundats atacs de corrupció.
• Els seus pactes amb la CUP i amb el “tarafisme” de l’Ajuntament de Barcelona, o la seva deriva ideològica en la òrbita de les marees, han omplert d’inseguretat el sistema sanitari, desconcertant als gestors i preocupat a les empreses del SISCAT que avui en dia no saben quin és el seu horitzó o quin serà el seu paper en el sistema sanitari públic que s’està dibuixant a Catalunya.

Jo no li posaré nota... que sigui la ciutadania qui a través dels resultats de la seva acció de govern al front del departament de Salut,  el valori com cregui oportú.  

www.rbaestudisiprojectes.cat

Yo me lo guiso... yo me lo como... (III)

Comin va treure pit a l’explicar que en el Consell de Direcció del CatSalut, la seva proposta d’eliminar de la concertació dels serveis sanitaris a les empreses privades amb ànim de lucre, havia guanyat per golejada

En cap moment va acceptar cap responsabilitat per les saturacions dels serveis d’urgències d’aquest hivern, malgrat que havia assegurat al començament del seu mandat, que un Pla d’Urgències seria la gran solució al problema. Ara, una vegada ha pres contacte amb ala realitat, posposa la solució a dos o tres anys vista.

(...Continua de l’entrada anterior)

Antoni Comin va continuar la seva intervenció, després d’haver despatxat com aquell que res, dos temes compromesos: l’incompliment amb les llistes d’espera i la seva tossuda voluntat de “reforçar el caràcter públic del sistema sanitari” sense haver-se referit en cap moment a les repercussions en la qualitat de l’assistència d’aquestes mesures.

El punt següent que va desenvolupar va ser el de la transposició de les directives europees sobre contractació pública. Com a mostra del compliment d’aquest apartat, Comin va fer referència a la sessió del Consell de Direcció del CatSalut, que va aprovar quasi per aclamació la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de “fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic a través del Sistema Català de Salut”, i que ja està en mans del govern per a la seva tramitació, amb l’objectiu que el Parlament la pugui aprovar abans no finalitzi l’actual període de sessions. 

També la qualitat va ser objecte de repàs per part del conseller. Es va referir molt particularment al pla de reforma de l’assistència primària que estarà enllestit ben aviat, i que es desenvoluparà al llarg dels propers anys i que incorpora 10 eixos estratègics, i entre ells l’increment de l’autonomia de gestió i l’assignació d’un major grau de responsabilitat als professionals perquè així ho demanen ells mateixos

En l’àmbit de la qualitat també hi va incloure el “decret de prescripció infermera”. Una vegada més no va reconèixer el seu fracàs en aquest àmbit i va buscar responsables en la manca d’acords en els àmbits col·legials, especialment en el de metges. Va explicar que aquest decret requereix un consens entre els collegis de metges i els d’infermeria, i que tot i que hi estan treballant encara no s’ha assolit, donant a entendre que la responsabilitat d’aquesta manca d’acord no estava tant en el departament de Salut, sinó en la predisposició dels col·legis professionals a voler-lo assolir.

 

Va passar molt per sobre del “Pla de desenvolupament professional” i del PIAIS assegurant que s’hi està treballant.

Amb el Pla director de Salut Mental es va mostrar molt satisfet dels increments pressupostaris que s’hi han pogut destinar, i cal reconèixer que efectivament, en aquest cas sembla que això serà veritat, atès que els nous pressupostos hi assignen una aportació històrica de 70 milions d’€ addicionals.

Tot seguit el conseller Comin va tornar a topar amb un tema controvertit: el Pla Nacional d’Urgències, que serà presentat a finals d’aquet mes de març, i que supera en molt a l’actual PIUC. “No es tracta de posar més llits, sinó de repensar el sistema, tenint en compte la utilització de tots els dispositius assistencials dels que disposem” va dir. El Pla pretén una actuació més preventiva per part de la primària, i aconseguir que els malalts classificats en el nivell 4 siguin atesos en el CUAP i pel 061 CatSalut Respon, i que els malalts classificats en el nivell 3 tampoc siguin atesos en els hospitals d’aguts (semblaria per tant que tocaria als centres sociosanitaris jugar un paper molt més destacat que fins ara). Tanmateix Comin va afegir que els resultats d’aquest Pla no es podran avaluar fins d’aquí a 2 o 3 anys.

Parlant d’Urgències es bo recordar que només prendre possessió del càrrec de conseller, Comin havia promès acabar amb els problemes de les urgències, i en aquest sentit no cal recordar la problemàtica que s’ha viscut aquest hivern, que no ha estat diferent a la viscuda altres anys, i que probablement tampoc serà massa diferent a la que viurem els propers anys. 

Salvat el tema de les urgències ja no quedaven qüestions excessivament rellevants per  comentar, motiu pel qual el conseller Comin es ve dedicar a enumerar una sèrie de temes sense aprofundir massa en el seu contingut:

Va parlar del Pla d’equipaments tecnològics, que ha estat sotmès a les limitacions pressupostàries; de la Recerca i Innovació on es va referir al PERIS i als diners que es dedicaran aquest any a finançar nous projectes de recerca; a la diversitat de proveïdors del sistema públic on va fer referència al projecte de Llei ja esmentat abans i que en paraules del conseller, “posa les coses on toca”; dels plans estratègics de les regions sanitàries per alinear territorialment als proveïdors assistencials i adequar la demanda a l’assistència; de la derivació de malalts a centres privats, sense aportar cap dada, més enllà de dir que el tema s’ha analitzat des de CatSalut; de la participació, ressuscitant els conselles de participació dels professionals (metges i infermeres) i de la formació continuada; i la creació de l’agència catalana del medicament.

Va deixar com a últim objectiu l’anunci d’elaboració de la Llei de Salut i Social, explicant que es faria en 3 fases, una primera de preparació i elaboració dels estudis necessaris per part de 3 experts, per poder encetar un debat seriós i documentat, una segona fase pròpiament de debat en base als documents elaborats en la fase anterior, i una fase 3 consistent en l’elaboració pròpiament dita de la Llei. Va assegurar una àmplia participació del sector sanitari fonamentalment en la fase 2.

(Continuarà...)      

www.rbaestudisiprojectes.cat