El Parc de Salut Mar contava amb un Consell Rector amb professionals de reconegut prestigi dins la societat barcelonina.
Un Josep Maria Via en estat pur, coherent amb ell mateix i la seva trajectòria, es retira definitivament? de la primera línia de la sanitat pública
Josep Maria Via i tot l’equip del Consell Rector del Parc de Salut Mar
(PSMar) que ostentaven la representació de la Generalitat de Catalunya, han
presentat al conseller de Salut Boi Ruiz, la seva dimissió com a membres del
Consell Rector del Parc de Salut Mar. La dimissió l’ha donat a conèixer el
mateix Josep Maria Via en una carta en la que exposa el motius de la decisió.
L’argumentació de la decisió abasta diferents àmbits, i entre ells la
manca d’autonomia de gestió, que impedeix als centres integrats en el PSMar
assolir els seus objectius, gràcies a unes lleis i/o normatives administratives
que basant-se en el control pel control, el que fan és dificultar enormement la
gestió.
“El Govern de la Generalitat,
gairebé sempre a instàncies del Parlament, ha anat mutilant la indispensable
autonomia de gestió i a través de múltiples iniciatives legislatives i normatives
ha anat dificultant la possibilitat de governar i gestionar professionalment l'entitat,
propiciant un model creixentment administratiu i amenaçador pel futur del
sistema sanitari. Un model que, entre altres coses, no es pot beneficiar del
tipus de valor afegit que hagin pogut aportar Consells Rectors del perfil del
nostre i que pot acabar foragitant la participació de la societat civil en la
governança del sector públic.... L’allau de legislació i d'instruccions,
destinat a intensificar els controls sobre els responsables de conduir les
entitats públiques són difícilment compatibles amb l’exercici rigorós de les
nostres responsabilitats... El que qüestionem són el tipus de mesures de control,
que a banda de no tenir cap eficàcia, lluny d’incentivar l’obtenció de bons
resultats assistencials i econòmics, se centren gairebé en exclusiva en els
procediments fins a impedir la presa de decisions professional i posar, en
darrer terme, en risc la viabilitat futura de la institució.”
Com és habitual en ell, Josep Maria Via diu les coses pel seu nom, i
deixa clar el seu posicionament sobre
una legislació que en lloc d’ajudar a una presa de decisions àgil, el que fa és
obligar als gestors a adaptar-se a una sèrie de procediments del tot
ineficients, que porten a consumir recursos sense cap mena de valor afegit.
Podríem dir que més que parlar de valor afegit, tota la normativa
administrativista el que comporta és “valor
perdut inútilment” .
Aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”, voldria fer una consideració
al voltant dels consells rectors dels consorcis. Alguns d’aquests consorcis
(com és el cas del PSMar), s’han pogut dotar de professionals reconeguts de la
societat civil, que s’hi han integrat sense percebre cap mena de remuneració.
Ho han fet per generositat i per voluntat de servei a una causa que cal que entre
tots la preservem i la cuidem com és la sanitat. Doncs bé, el “sistema” els ho
agraeix sotmetent-los a situacions del tot injustes, rebent atacs de sindicats
marginals, veient-se obligats a explicar públicament els seus patrimonis,
posant-los en una mena d’aparador per que tothom els pugui fer objecte del seu
escarni. Em costa imaginar una contradicció més gran i una injustícia social
tan immerescuda. És evident que si el
retorn que com a societat podem donar a totes aquestes persones altruistes que
dediquen el seu temps i el seu saber, d’una manera del tot desinteressada, a causes
socials, a partir d’ara, aquests consells de govern s’ompliran de
personatges a l’estil del “noi de la cua” amb molt bla, bla, bla, i res més. Un
pas enrere lamentable.
Finalment voldria ressaltar la coherència de Josep Maria Via i de les
persones que l’acompanyen en aquesta dimissió,
que quan han vist que la societat emprenia un rumb en els que ells no si
senten a gust, han tingut la dignitat de dimitir. Aquest és un gest difícil
de veure en el nostre país, però no per rar l’hem de deixar de posar en valor.
Ara caldrà veure a quins acords arriben el Departament de Salut i
l’Ajuntament de Barcelona per la substitució dels dimissionaris. Siguin quins
siguin els substituts, no ho tindran gens fàcil, atès que l’equip sortint els ha
deixat el llistó molt alt.
