dissabte, 20 de juny del 2015

Josep Maria Via i els membres del Consell Rector del Parc de Salut Mar que representen a la Generalitat, presenten la dimissió


El Parc de Salut Mar contava amb un Consell Rector amb professionals de reconegut prestigi dins la societat barcelonina.


Un Josep Maria Via en estat pur, coherent amb ell mateix i la seva trajectòria, es retira definitivament? de la primera línia de la sanitat pública



Josep Maria Via i tot l’equip del Consell Rector del Parc de Salut Mar (PSMar) que ostentaven la representació de la Generalitat de Catalunya, han presentat al conseller de Salut Boi Ruiz, la seva dimissió com a membres del Consell Rector del Parc de Salut Mar. La dimissió l’ha donat a conèixer el mateix Josep Maria Via en una carta en la que exposa el motius de la decisió.

L’argumentació de la decisió abasta diferents àmbits, i entre ells la manca d’autonomia de gestió, que impedeix als centres integrats en el PSMar assolir els seus objectius, gràcies a unes lleis i/o normatives administratives que basant-se en el control pel control, el que fan és dificultar enormement la gestió.

“El Govern de la Generalitat, gairebé sempre a instàncies del Parlament, ha anat mutilant la indispensable autonomia de gestió i a través de múltiples iniciatives legislatives i normatives ha anat dificultant la possibilitat de governar i gestionar professionalment l'entitat, propiciant un model creixentment administratiu i amenaçador pel futur del sistema sanitari. Un model que, entre altres coses, no es pot beneficiar del tipus de valor afegit que hagin pogut aportar Consells Rectors del perfil del nostre i que pot acabar foragitant la participació de la societat civil en la governança del sector públic.... L’allau de legislació i d'instruccions, destinat a intensificar els controls sobre els responsables de conduir les entitats públiques són difícilment compatibles amb l’exercici rigorós de les nostres responsabilitats... El que  qüestionem són el tipus de mesures de control, que a banda de no tenir cap eficàcia, lluny d’incentivar l’obtenció de bons resultats assistencials i econòmics, se centren gairebé en exclusiva en els procediments fins a impedir la presa de decisions professional i posar, en darrer terme, en risc la viabilitat futura de la institució.”

Com és habitual en ell, Josep Maria Via diu les coses pel seu nom, i deixa clar  el seu posicionament sobre una legislació que en lloc d’ajudar a una presa de decisions àgil, el que fa és obligar als gestors a adaptar-se a una sèrie de procediments del tot ineficients, que porten a consumir recursos sense cap mena de valor afegit. Podríem dir que més que parlar de valor afegit, tota la normativa administrativista el que comporta és “valor perdut inútilment” .


Aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”, voldria fer una consideració al voltant dels consells rectors dels consorcis. Alguns d’aquests consorcis (com és el cas del PSMar), s’han pogut dotar de professionals reconeguts de la societat civil, que s’hi han integrat sense percebre cap mena de remuneració. Ho han fet per generositat i per voluntat de servei a una causa que cal que entre tots la preservem i la cuidem com és la sanitat. Doncs bé, el “sistema” els ho agraeix sotmetent-los a situacions del tot injustes, rebent atacs de sindicats marginals, veient-se obligats a explicar públicament els seus patrimonis, posant-los en una mena d’aparador per que tothom els pugui fer objecte del seu escarni. Em costa imaginar una contradicció més gran i una injustícia social tan immerescuda.  És evident que si el retorn que com a societat podem donar a totes aquestes persones altruistes que dediquen el seu temps i el seu saber, d’una manera del tot desinteressada,  a causes  socials, a partir d’ara, aquests consells de govern s’ompliran de personatges a l’estil del “noi de la cua” amb molt bla, bla, bla, i res més. Un pas enrere lamentable.

Finalment voldria ressaltar la coherència de Josep Maria Via i de les persones que l’acompanyen en aquesta dimissió,  que quan han vist que la societat emprenia un rumb en els que ells no si senten a gust,  han tingut la dignitat de dimitir. Aquest és un gest difícil de veure en el nostre país, però no per rar l’hem de deixar de posar en valor.


Ara caldrà veure a quins acords arriben el Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona per la substitució dels dimissionaris. Siguin quins siguin els substituts, no ho tindran gens fàcil, atès que l’equip sortint els ha deixat el llistó molt alt. 


divendres, 19 de juny del 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (I)


L’argumentació justificativa del debat, dels Grups parlamentaris que havien demanat la seva celebració va ser pobre, demagògica i plena d’acusacions sense aportar cap prova de les mateixes.


Quan els polítics critiquen es faci avui, allò que ells mateixos havien fet fa uns anys, perden tota la credibilitat davant la ciutadania     




Dimecres passat es va celebrar al Parlament de Catalunya el debat sobre el Model Sanitari Català, tan posat en qüestió aquests últims temps. Va ser un debat intens en el que en la meva opinió van quedar molt clares dues posicions enfrontades: la dels que defensen aferrissadament un model d’èxit i la dels que volen convertir irregularitats administratives en corrupció  generalitzada. 

El debat va ser llarg, amb més de 8 hores de durada. Intentaré fer un resum de les diferents intervencions segons l’ordre en que es van produir. Més enllà del debat, el que pot resultar interessant són les conseqüències que se’n derivin, però en general vaig continuar veient grans dosis de demagògia, cap constatació fefaent de les acusacions que es fan, enormes contradiccions en les posicions del que havien manat i ara ja no manen, i una manca de rigor impròpia en moltes ocasions de la condició de Diputat del Parlament.

Els primers a intervenir van ser els grups parlamentaris que havien instat a la celebració del debat, per exposar els motius que els havien dut a fer aquesta petició.

Va ser el Sr. Miquel Iceta qui, en nom del grup parlamentari del PSC va prendre la paraula per dir que la seva petició es basa en les retallades patides pel sistema sanitari públic català, que han “erosionat” al sistema, i que com a conseqüència d’això el sistema està sotmès a fortes tensions, que veu com s’estan derivant pacients a la sanitat privada. El Sr. Iceta va fer una defensa dels professionals sanitaris, als que va agrair la seva vàlua i dedicació. Va acabar demanant que calia clarificar el que és sector públic i el que és sector privat. Va concloure la seva intervenció dient que ells volen un sistema sanitari públic català amb més recursos, més transparència i més control. 

Comentari de qui escriu: El Sr. Iceta sembla oblidar que les retallades van començar al juny del 2010 (època del tripartit), o que l’autorització per que IDC comprés el contracte de gestió de l’Hospital Sagrat Cor va sorgir del conseller Castells del PSC. 

Després va ser el torn de Joan Herrera, que en nom del grup parlamentari d’ICV-EUiA va dir que el govern de CiU governava per la via dels fets, fent cas omís als acords del Parlament, i va posar com exemple que el govern havia tirat endavant el consorci de Lleida tot i que el Parlament havia demanat que es paralitzés el projecte, o el cas del projecte VISC +, també parat pel Parlament. Òbviament es va referir a les privatitzacions del govern en matèria de sanitat, i va parlar de la derivació de malalts a la privada, o del fet que el govern facilités l’accés a la gestió de l’assistència primària a empreses privades amb ànim de lucre sense experiència en la gestió. Segons el Sr. Herrera, “després de totes aquestes manques de respecte al Parlament, diem NO; per això volem fer aquest ple”. El Sr. Herrera també va denunciar el que a judici seu són dèficits de participació de determinats col·lectius en el debat sanitari.

Comentari de qui escriu: Les contradiccions del Sr. Joan Herrera són evidents, atès que pel moment tant el Consorci de Lleida com  el projecte VISC + estan aturats.

Finalment, per defensar les motivacions que justificaven aquest debat, la diputada de la CUP Isabel Vallet va dir que l’afer INNOVA va esclatar gràcies a unes denúncies de la CUP de Reus. Va afegir que el centre del debat està en les contradiccions entre lo públic i lo privat i que  aquests contradiccions generen corrupció, portes giratòries, i potencia la transferència de recursos a la privada en detriment de la pública. Va denunciar que han demanat informació dels diners que es paguen als centres privats i que el CatSalut no els la facilita. En la seva opinió el model sanitari pública català comporta desigualtats , no es equitatiu i és un model dualitzat entre pobres i rics. Va acabar denunciant el que segons ella són apriorismes de govern i patronals quan diuen  que la sanitat pública catalana és un model d’èxit.

Comentari de qui escriu: que el model sanitari públic català és un model d’èxit no és un apriorisme. Ho diuen clarament els resultats assistencials de la nostra sanitat quan es comparen amb els resultats d’altres sistemes sanitaris d’arreu del món. La demagògia fàcil, no hauria de ser argument per defensar idees polítiques  respectables. Hi ha altres maneres més ètiques per defensar les postures i les idees dels partits polítics.

Exposades les posicions inicials dels grups que havien demanat la realització del debat, va ser el torn del conseller Boi Ruiz per deixar clar el seu posicionament davant de la utilització de la sanitat com arma de desgast del govern en la batalla política. Va començar dient que aquest debat de cap manera podia substituir allò que havia aprovat aquest Parlament de discutir un pacte Nacional per la Salut. Va afegir que “tots els ciutadans, agradi o  no agradi, estem en bones mans, amb uns professionals sanitaris reconeguts al món, uns gestors sanitaris honestos i professionalitzats (no polititzats) i uns professionals de l’Administració Pública de primer nivell. Gràcies a tots ells, i malgrat les dificultats econòmiques, els ciutadans han estat ben atesos”.

El repte del Parlament, en opinió del conseller Ruiz és generar confiança política al sector sanitari. Dirigint-se al Sr. Iceta, li va recordar que al novembre del 2010, quan el sector sanitari es plantejava fer una vaga, el propi Sr. Iceta havia dit que “comprenia que el sector sanitari volgués fer vaga, però que l’austeritat era necessària”.

Davant les acusacions de privatització, els conseller es va preguntar si hi havia alguna cosa que hagués canviat en el sector des que es van fer les transferències al 1981. Va dir que el debat no començava bé quan es diu que el Departament fa cas omís al Parlament. Es va referir al Sr Herrera, recordant-li la taula del Pacte Nacional per la Salut on hi havia tot el sector, i que està aturat al Parlament. També li va dir: “digui’m una sola privatització feta des del 2011 ençà; digui-me’n una de sola; sense una sola evidència vostè diu coses que no són”.

El conseller Ruiz va continuar dient que la classe política està molt allunyada de la ciutadania, i els va etzibar que “no podem dir una cosa quan governem i dir el contrari quan governen els altres” en clara al·lusió a les paraules del Sr. Iceta. “A veure si som capaços de fer un Pacte nacional per la Salut que sigui respectat governi qui governi”, va afegir.


(Continuarà)

dimecres, 17 de juny del 2015

Ramon Cunillera, nou gerent del Consorci Sanitari del Maresme (Hospital de Mataró)


Joaquim Esperalba  deixa la gerència del centre després d’optar per jubilar-se del món de la gestió


L’Hospital de Mataró requereix un nou impuls que il·lusioni als excel·lents professionals del centre



Aquest matí, el propi Joaquim Esperalba feia pública la seva renúncia a la gerència de l’Hospital de Mataró, comunicant als directius del centre que el seu substitut seria a partir del proper 1 de juliol, Ramon Cunillera.

El Dr. Cunillera és un metge de família que va acabar el MIR a l’any 1991. Des d’aquella data fins a l’any 1993 va exercir com a metge de família en diferents ambulatoris del Baix Llobregat. Va ser a l’any 1993 quan des del Consorci Sanitari de la Selva li varen oferir la Direcció de l’àrea d’atenció primària, significant aquest nomenament el seu primer contacte directe amb responsabilitats de gestió. A l’any 2000 va ser nomenat director assistencial  de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, càrrec que va deixar a l’any 2005 quan va ser nomenat gerent de l’Hospital de Mollet, i on va rebre un encàrrec addicional que consistia en començar a estructurar el que havia de ser el nou Hospital d’aquella localitat. No va poder completar aquesta última responsabilitat per que a començaments del 2008, va ser nomenat director general del que llavors era el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC SA), primer com a màxim responsable de la part no associativa del Consorci, substituint Jaume Raventós que acabava de ser nomenat gerent de l’Hospital del Mar. Al 2010 El Dr. Cunillera va assumir la direcció general de tot el que ja va ser l’actual Consorci de Salut i Social de Catalunya.

L’etapa del Consorci es va acabar a l’any 2013, quan determinats canvis en al presidència del Consorci van fer que el nou president volgués dotar-se d’una direcció de la seva confiança. A partir d’aquell  moment, el nom del Dr. Cunillera sortia en totes les quinieles però per unes raons o per unes altres no acabava de consolidar-se cap de les alternatives en les que havia estat implicat. Tanmateix ell continuava al peu del canó col·laborant un temps amb la Barcelona Medical Agency (agència per a la promoció i captació de clients estrangers als hospitals privats de la ciutat de Barcelona, fent-ho compatible amb la direcció tècnica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària amb seu a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i amb la consultoria sanitària a nivell internacional dins d’ENGEST, una divisió d’Antares Consulting.

Ramon Cunillera, nou gerent del Consorci
Sanitari del Maresme 
El Dr. Cunillera ha presentat més de 100 ponències algunes d’elles a nivell internacional, i ha participat directament en 28 projectes de consultoria tant a Espanya com a Amèrica del Sud. També forma part del quadre docent del Master de Gestió Sanitaria  de IL3.

Ramon Cunillera és per tant una persona amb una preparació i una experiència professional que són garantia per poder assumir aquest nou repte.  El Consorci Sanitari del Maresme està integrat a més de l’Hospital de Mataró, per 3 àrees bàsiques de salut (Mataró Centre, Cirera-Molins i Argentona), per l’Hospital sociosanitari de St. Jaume i Sta. Magdalena, la Residència assistida Sant Josep i també gestiona un PADES.

L’Hospital de Mataró és un Hospital que ha anat mica en mica configurat-se com un hospital cada vegada més tecnificat i on cada vegada s’hi han atès patologies més complexes, fins situar-se a un primer nivell de l’assistència. De fet, en els seus inicis, a l’Hospital li va costar trobar el plantejament estratègic adequat. Va ser amb la gerència de Pere Solei, quan l’Hospital va poder definir les línies estratègiques de futur, que ara, el Dr. Cunillera haurà de revisar per adequar-les als nous temps.

Per la seva banda, el Dr. Esperalba sembla que només es vol jubilar de les responsabilitats de gestió, i es rumoreja la possibilitat que col·labori amb algun projecte interessant de la Universitat de Vic.


Cal desitjar a tots dos que el futur els depari èxits en les seves respectives responsabilitats. 


dimarts, 16 de juny del 2015

Debat al voltant de la col·laboració públic-privat a la Sanitat pública a Catalunya


Organitzat per 8TV i moderat per Josep Cuní, els participants no van poder/saber clarificar suficientment la situació


En un debat en el que hi participa tanta gent i on el temps és limitat, no és possible donar la mínima coherència a un diàleg que no és prou fluid


Ahir, en el programa dirigit per Josep Cuní “8 al Dia” es va celebra un debat en el que hi van participar el conseller de Salut Boi Ruiz, els exconsellers de Salut Marina Geli, Ramon Espasa i Xavier Pomés, el president de la Unió Catalana d’Hospitals Manel Jovells, el president del Consorci de Salut i Social de Catalunya Manel Ferré, el secretari general del sindicat Metges de Catalunya Francesc Duch, la responsable d’Acció Sindical del sindicat d’infermeria SATSE Noemí Muñoz, i la presidenta de Dempeus per la Salut Pública Àngels Martínez.

En total 9 persones, que amb el presentador/moderador eren 10, intervenint en un programa que en prou feines va arribar a l’hora real de duració, i on tots els intervinents per motiu de la limitació de temps que disposaven en prou feines podien raonar mínimament les seves posicions personals en el debat al voltant de la col·laboració Públic-Privat en la sanitat pública catalana. Segurament per això una vegada acabat el debat em vaig quedar amb la sensació de que no s’havien pogut aclarir masses coses, i que continuàvem estant on estàvem abans del debat. És a dir, per dir-ho ras i curt, els ciutadans de Catalunya continuen sense saber que és i com funciona el model sanitari català.

Tot i això, si que vull fer alguns comentaris al respecte i senyalar aquelles intervencions que a judici meu, van ser més rellevants per posicionar-se en el debat sobre la col·laboració públic/privat, els seus inconvenients i les seves avantatges. Em va sobtar que els discurs de tots els partidaris de la col·laboració públic-privat no tinguin un discurs uniforme per enviar el mateix missatge als ciutadans. El conseller Ruiz va posar molt d’èmfasi en el fet que la targeta sanitària del CatSalut et dona l’accés a qualsevol centre de la xarxa sanitària pública, on el ciutadà rep el servei sanitari que requereix i és després la Generalitat qui paga al centre que ha fet l’assistència el cost de la mateixa. Per la seva banda, l’exconsellera Geli va afegir que és l’empadronament  el que et dona dret a disposar de la targeta sanitària. D’aquí va quedar clara si més no una primera conclusió:

Per accedir a la xarxa sanitària, cal estar empadronat en qualsevol municipi de Catalunya i amb aquesta targeta sanitària, qualsevol ciutadà té dret a ser assistit en un centre sanitari de la xarxa pública. I aquí comencen els mals entesos. Quins són els centres de la xarxa pública? Els que treballem al voltant de la sanitat tenim molt clara aquesta resposta, però si ens posem en la pell dels ciutadans, que no tenen l’obligació de conèixer els detalls del sistema sanitari, quan els parlem que la xarxa pública està integrada per centres públics i privats, el que fem és introduir elements de confusió.

L’exconsellera Geli va intentar aclarir aquest aspecte dient que és públic tot allò que es paga amb diner públic independentment de la titularitat del centre, que por ser pública o privada, i en aquest últim cas sense ànim de lucre en l‘assistència hospitalària.

La confusió cap a la ciutadania va continuar quan es va entrar en la discussió de la gestió dels centres públics i la gestió en els centres privats. En aquest sentit l’exconseller Ramon Espasa va estar especialment desafortunat quan en un moment de la seva intervenció va dir que ell era partidari de “nacionalitzar” tots els centres de la xarxa pública per tal que tots siguin de titularitat pública, allò que jo he definit en aquest blog com la “sovietització” de la sanitat pública a Catalunya. Sap greu que una persona que en la seva etapa de conseller, però també com a polític, va fer aportacions importants per a la societat, vulgui ara tornar a plantejaments del segle XIX.

També Manel Jovells va intentar aportar llum al debat: “defensem una sanitat pública, universal, de qualitat i sostenible, constituida per uns centres de titularitat pública i un sector privat integrat per institucions catalanes històriques com fundacions, mútues, i altres institucions de l’àmbit municipalista”. Xavier Pomés per la seva banda també va intervenir per assegurar que el dilema públic/privat és un fals dilema i que algú fa córrer que reformar vol dir privatitzar. Segons ell el perill imminent és acabar tenint un model tot ell de titularitat pública (el que reclamava el conseller Espasa) però mediocre

La resta d’intervinents van coincidir que un dels grans problemes del model sanitari català està en la insuficiència financera crònica que pateix.

Llegint tot això anterior queda clar que els espectadors que van seguir el programa van rebre tot un seguit d’informacions difícils d’entendre. Massa barrejar conceptes, masses explicacions embolicades, excessives reiteracions del mateix dit amb paraules diferents. Segurament caldria  ser molt més planer, posar-se en el lloc de la ciutadania i parlar els seu propi llenguatge. Posaré un exemple: algun terrassenc dubta que la Mútua de Terrassa és un hospital privat de la xarxa pública? Segur que no. En canvi al posar tots els privats en el mateix sac, no tinc gens clar que algú no pensi si la Quiron o la Teknon són també hospitals privats de la xarxa pública. Ho hem de fer més senzill, i explicar-ho millor.

El conseller Ruiz va tancar les diferents intervencions en el debat, recordant que si amb 1200€ per cada català, la sanitat pública catalana és capaç de fer el que fa, si algú té un model millor, que pugui acreditar millors resultats que vagi corrents a explicar-li. 


No puc acabar sense parlar de la Sra. Àngels Martínez presidenta de “Dempeus per la Salut Pública”. M’abstindré de desqualificacions, però que algú li expliqui que a la vida no s’ha de mentir quan es tenen certs valors. Ser capaç de dir que els pressupostos de la Generalitat beneficien als hospitals privats en detriment dels públics és senzillament no entendre res... o entendre-ho tot i voler manipular a l’opinió pública.