Les tertúlies sobre sanitat poden crear confusió més que informar

Alguns tertulians parlen da Sanitat sense massa coneixement del tema, i en ocasions afirmen coses que no són certes

Quan les opinions que s’expressen estan marcades per una tendència política, en lloc d’informar es manipula, potser inconscientment, a la gent.

Després de la intervenció del conseller Ruiz en el programa de TV3 els “matins” hi va haver una tertúlia al voltant del que el conseller havia manifestat. De tots els participants vull centrar el meus comentaris en dos d’ells, atès que els altres, defensant les seves idees van estar correctes. En concret vull qüestionar a uns dels tertulians que va voler demostrar la privatització del sistema sanitari català dient que a Barcelona, al Nord de la Diagonal estan proliferant les clíniques per implantar pròtesis i altres activitats. M’agradaria que hagués posat un sol exemple concret; en aquests cinc últims anys jo no soc capaç de trobar-ne ni un a no ser que faci referència a clíniques dentals que sempre han estat privades. Més tard el mateix tertulià va dir que el model sanitari català que va construir el conseller Laporte pretenia que cada català tingués un quiròfan a 5 km de casa seva. Aquesta barbaritat el conseller Laporte no la va dir mai. S’ha d’anar amb molta cura quan es fan determinades afirmacions, per que si no són certes algú et pot deixar en ridícul…

Qui va demostrar que de sanitat en sap molt, va ser un altre tertulià bon coneixedor del temes sanitaris. Aquesta persona però, no va poder evitar en dos o tres ocasiones que se li veies el llautó atès que portada per la seva ideologia política, del tot respectable, va desvirtuar la realitat. En refereixo a la seva frase “la realitat ens diu que s’han posat en marxa processos de privatització de la sanitat que acabaran portant a la gent a afiliar-se a mútues per manca de confiança en la sanitat pública”. Voldria saber a quina realitat es refereix, si la real, la que toquem cada dia amb les nostres mans, o la que ella imagina, per que a Catalunya ningú ha endegat cap procés de privatització de la sanitat. Segurament, aquesta afirmació era l’entrada que ella mateix es preparava  per les intervencions posteriors quan va entrar de ple al tema “Capio” (per cert, no és Capio ni ho ha estat mai; és IDC Salut).

Aquesta persona va explicar que “Capio” és propietat d’un fons d’inversió que busca rendiments del 15 o el 20%, i que aquests rendiments o es treuen per que se’ls paga de més, o be surten d’una minva en la qualitat de l’assistència que presten. Va criticar el fet que des del CatSalut s’enviïn malalts a l’Hospital Sagrat Cor, dient que això era enviar malalts públics a centres privats, amagant que l’Hospital del Sagrat Cor forma part des de fa molts anys de la Xarxa Hospitalària Pública de Catalunya i que sempre ha estat un centre de titularitat privada. I aquí és on hi ha la tergiversació de la realitat atès que aquesta persona coneix molt bé com van anar les coses:

L’Hospital Sagrat Cor és un hospital que des dels anys 80 pertanyia a l’Aliança que com és sabut, era una de les organitzacions privades integrades dins de la XHUP, és a dir formava part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya, el que es coneixia com a “centres concertats”. L’Aliança va tenir greus problemes econòmics i va ser intervinguda per la Generalitat en dues ocasions, la última en l’època del tripartit. Els administradors d’aquesta segona intervenció van intentar salvar els comptes de l’entitat i per fer-ho, no van trobar millor camí que vendre’s el concert amb al seguretat social al que llavors s’anomenava “Capio”. D’això ni van dir cedir la gestió del centre per un període de 30 anys. Va ser la conselleria d’economia qui va aprovar el 15 d’octubre del 2010 (govern tripartit encara) la cessió a “Capio”.

Poc després hi van haver eleccions i el govern tripartit va perdre les va perdre, i va quedar en l’aire aquesta cessió de la gestió a Capio, fins que al juny de 2011, amb govern ja de CiU, es tanca l’acord  definitiu de cessió de la gestió per 30 anys de l’Hospital del sagrat Cor a “Capio”. Val a dir, i això la persona en qüestió ho sap, que els sindicats, davant dels dubtes del Departament de Salut sobre la conveniència de donar continuïtat o no a la decisió del conseller Castells, van anar a veure al conseller Ruiz per demanar-li que acceptés la subrogació del contracte per que així es salvaven molts llocs de treball a l’Hospital del Sagrat Cor. Per això no és excessivament ètic que aquells que van demanar insistentment una cosa, ara la critiquin, i tampoc és ètic que aquells que saben la veritat de com van anar les coses, ara les tergiversin.

Encara un últim aclariment Aquesta persona va afirmar que si aquest 20% de rendiment que ella suposa que treu Capio s’obté per una gestió eficient, llavors el conseller Ruiz està obligat a exigir als gerents dels centres públics, que gestionin amb la mateixa eficiència amb que es gestionen els centres privats. Gran fal·làcia per que aquesta persona sap molt bé, que els gerents de la sanitat pública mai podran gestionar amb la mateix eficiència que els de la privada atès que les regles del joc són diferents. I aquest és precisament el gran cavall de batalla: dotar a la pública de mecanismes de gestió eficient, eliminar la cotilla que representen la SEC 95, la Llei de contractes de les administracions públiques, el estatut del personal sanitari, etc., etc. En això estem plenament d’acord: volem que els gerents de la pública siguin tan eficients com els de la privada. Com canviem les regles del joc? Ens hi posem de veritat?

 

Política si, però de nivell. I sobretot respecte a la veritat. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Continua la campanya de comunicació del Departament de Salut

La comunicación esdevé del tot necessària quan alguns pretenen confondre als ciutadans, tergiversant la realitat   

Reducció de les llistes d’espera quirúrgica però també de proves diagnòstiques

Ahir va ser dia de noves compareixences, tant per part del conseller de Salut, com del director del CatSalut. Boi Ruiz va comparèixer al matí al programa de TV3 “els matins” on va insistir novament en l’esforç que està duent a terme el Departament per tal de reduir les llistes d’espera, fet que sembla que analitzant els resultats a 30 de juny està ben encaminat. Sobre aquesta qüestió de les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques garantides, el conseller va dir que quan aquestes estiguin estabilitzades el departament de Salut farà un nou decret de garanties, que substitueixi a l’actual que és de l’any 2002 on es prioritzaran aspectes mèdics per sobre dels administratius, i es comptarà amb el criteri de la Societat Catalana de Cirurgia i de les especialitats quirúrgiques. També va repassar el problema de les urgències a Vall d’Hebron, el tancament de llits a l’estiu,  les acusacions sobre una privatització del sistema sanitari públic que en cap cas és certa, i la nova llei de l’avortament. Posicions ja conegudes i de les que jo destacaria que el conseller va assegurar (no ho havia fet clarament fins ahir) que a la tardor s’obririen de nou tots els llits que ara es tanquin.  Al vespre va ser el programa “8 al Dia” on el conseller va desenvolupar els mateixos conceptes que al matí sobre les llistes d’espera i llei de l’avortament, de la que va dir que espera que no s’arribi a aprovar. També va lamentar que la reorganització del servei d’urgències a Vall d’Hebron serveixi per posar en qüestió el sistema sanitari públic català.   

Paral·lelament, al mig dia va ser el torn de CatSalut que en una roda de premsa va donar a conèixer la situació real de les llistes d’espera a Catalunya a 30 de juny. En aquest sentit les notícies són positives: respecte al 30 de juny de l’any passat les llistes d’espera quirúrgiques s’ha reduït un 9,8%. En total a 30 de juny hi havia a Catalunya 176.908 pacients pendents d’intervenir, és a dir 19.141 persones menys que ara fa un any. Pel que fa a les llistes d’espera de les intervencions amb temps garantit (6 mesos), el nombre de pacients pendents d’intervenir  ha baixat un 7,4% respecte a ara fa un any. El temps mitjà d’espera d’aquests 14 procediments quirúrgics ha baixat als 4,16 mesos (estava ara fa un any en 4,45 mesos). El nombre de pacients que en aquestes intervencions garantides supera els 6 mesos ha baixat del 31 al 23%, situant-se a un nivell molt proper al de l’any 2010 (20,7%)

Millora important doncs que segurament encara serà més evident a final d’any, gràcies a les mesures que el CatSalut ja ha implementat com potenciar encara més la cirurgia major ambulatòria, aconseguir que els hospitals siguin cada vegada més quirúrgics que no pas mèdics i accions concretes amb el pla específic de la cirurgia cardíaca. Tanmateix i a banda dels bons resultats assolits en l’àmbit quirúrgic, jo vull ressaltar un fet que considero encara més positiu: Les llistes d’espera per a proves diagnòstiques s’han reduït en un any un 27,6%. Una dada molt positiva aquesta.

 

Cal assenyalar també que el CatSalut es planteja com a objectiu pel 31 de desembre d’aquest any, que no hi hagi cap pacient que superi els 6 mesos d’espera en les 14 patologies garantides, i que per la resta de procediments quirúrgics no hi hagi cap pacient que superi els 4 anys d’espera. Pel que fa a la cirurgia valvular i coronària el temps màxim d’espera a finals d’any es vol situar en els 3 mesos.

Tot aquest esforç comunicatiu del Departament de Salut és d’agrair, doncs d’una banda ens permet conèixer la realitat exacte d’un tema tan sensible per l’opinió pública com és el de les llistes d’espera, però de l’altre, es contraposa a la proliferació de declaracions demagògiques, falses i amb clara intencionalitat política, que no pretenen altre cosa que canviar el model sanitari català per ideologia política i no per millorar l’atenció als ciutadans. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Complicacions a Vall d’Hebron

Els metges demanen la dimissió del gerent

Presentat un escrit signat per uns 800 metges recolzant al Dr. Xavier Jiménez ex cap de la Unitat d’Urgències de l’Hospital

Tot va començar fa unes setmanes quan gràcies a la denúncia formulada pel Dr. Jiménez es van conèixer situacions lamentables de malalts que estaven quatre o cinc dies en les unitats d’observació d’urgències, pendents de tenir llit a les plantes per poder ingressar. El Dr. Jiménez, va fer un escrit a la gerència del centre i a la gerència de l’ICS en el que exposava  la situació del servei i en síntesi demanava més metges i més llits per ingressar malalts.

El conflicte es va començar a gestar quan el gerent de Vall d’Hebron, el Dr. José Jerónimo Navas va voler desmentir les denúncies del Dr. Jiménez, culpabilitzant als metges de la situació i treient transcendència als fets denunciats. L’enfrontament entre tots dos va anar agafant cos, fins que la setmana passada es va saber que al Dr. Jiménez li havien“canviat les funcions” fent-el responsable del Pla Estratègic de Malalts Crònics. Aquest fet va ser molt mal digerit pels companys del Dr. Jiménez, tant del servei d’urgències com d’altres unitats de l’Hospital, i aquest malestar ha culminat amb la presentació d’un escrit signat per uns 800 metges de tot l’Hospital de recolzament al Dr. Jiménez.

Paral·lelament, els metges de Vall d’Hebron ha celebrat aquest migdia una assemblea en la que han demanat el cessament immediat  del gerent i del director assistencial del centre, per la “falta de capacitat per resoldre els problemes i per la confrontació directa amb els professionals” Consideren que el Dr. Navas és el màxim responsable de la situació límit que segons ells està vivint l’Hospital. Per aconseguir la destitució d’aquests responsables, els metges han endegat una nova campanya de recollida de signatures.

En un blog del mes de febrer, arrel de la vaga de MIR també a Vall d’Hebron, vaig alertar sobre el fet que al Valle d’Hebron s’estava jugant amb foc.  En aquella ocasió els mals no van passar a majors: el gerent de l’ICS va tenir que fer marxa enrere en una normativa que regulava les hores de guàrdia i això va solucionar el conflicte. Ara, afortunadament, tenim les vacances al davant, i això farà que el soufflé no pugi fins a límits insostenibles, però el setembre pot ser certament complicat.

Sense treure ni donar la raó a les parts en conflicte, si que hi han algunes coses que em resulten difícils d’entendre:

La gerència de Vall d’Hebron sap que actuar tal com ho ha fet, comporta necessàriament conflicte. La gerència de l’ICS sap també que aquest tipus d’actuacions autoritàries comporten per elles mateixes situacions de risc, que poden trencar amb molta facilitat la complicada i inestable pau social existent en aquests moments. Tant el Dr. Navas com el Dr. Soley tenen moltíssima experiència acumulada al mateix ICS com per saber que aquesta situació els pot portar a una crisi de la que sortir-ne resultarà molt complicat, i si se’n surt, segur que pel camí es perdran bous i esquelles.  No acabo d’entendre els motius pels qual han actuat d’aquesta manera.

Per la banda dels metges, voldria fer una consideració: durant els dies del col·lapse, l’hospital va donar les altes que normalment donava?. I també un comentari: en una empresa “normal i corrent” si un treballador critica públicament els procediments interns de l’empresa i en desqualifica el producte davant dels clients, no dura ni cinc segons en aquella empresa. No només li canvien les funcions sinó que el deixen sense cap funció. Està clar que en aquesta ocasió el Dr. Jiménez es por considerar un afortunat per no treballar en una empresa "normal i corrent"   

De tot plegat n’hauria de sorgir l´únic camí viable que queda i el menys dolorós per tothom: la via del diàleg i de l’acord... seran capaços?

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Dr. Josep Ramon Llopart deixa la gerència de Badalona Serveis Assistencials (BSA)

El descompte del 5% a les nòmines dels treballadors, des de l’any 2010, pot estar en la base de la decisió

A banda de l’Hospital de Badalona, hi ha algun altre gerència en situació de possibles canvis

Protestes del treballadors de BSA

Va ser al mes de març quan es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que declarava no ajustat a dret el descompte del 5%  que s’havia practicat a les nòmines de molts centres de la XHUP a Catalunya en el juny del 2010. El sentit d’aquesta sentència era conegut des de feia temps, tot i que la mateixa va tardar temps a fer-se pública. El resum de la sentència ratificava que únicament és ajustada a dret la reducció del 5% dels salaris de les empreses afectades pel Conveni Col·lectiu dels hospitals de la XHUP i dels centres d'atenció primària concertats, que tinguin alguna de les següents formes jurídiques:

•   Entitats de Dret Públic (Empreses Públiques)

•   Consorcis amb participació majoritària de la Generalitat

•   Fundacions amb participació majoritària de la Generalitat

•   Consorcis locals

•   Fundacions amb participació majoritària d'ajuntaments

•   Organismes autònoms locals

Quan aquesta sentència es va donar a conèixer es van produir diferents alternatives davant la situació creada; la majoria de centres havien aprovisionat aquestes despeses en els seus comptes d’explotació, fet que els va permetre poder retornar els diners als treballadors pactant diferents calendaris per la devolució, en funció de la tresoreria dels diferents centres. En general no han transcendit masses conflictes per aquet tema. Un altre de les solucions aplicades va consistir en pactes en algunes empreses, pels quals els treballadors renunciaven a aquests diners tot i que hi acabés havent una sentència a favor d’ells. Finalment algun centre no va ni aprovisionar els seus comptes ni va fer cap pacte en aquest tema amb els seus treballadors.

I aquest és el cas de l’Hospital Municipal de Badalona, del  Centre Sociosanitari El Carme i d’alguns equips d’atenció primària gestionats per BSA que no havien fet cap provisió en els seus comptes de les quantitats descomptades, ni havien arribat a cap pacte amb els seus treballadors pel que fa a aquest tema concret. El problema sorgeix doncs en el moment en que els treballadors reclamen els diners que indegudament se’ls havien descomptat corresponents als exercicis 2010-2013.

El Dr. Josep Ramon Llopart

La primera reacció de BSA és demanar al Departament de Salut que els aboni aquest deute amb els treballadors, situació que òbviament el CatSalut no pot admetre primer per que no té diners, però en segon terme i fonamentalment per que el CatSalut no té cap culpa de la mala gestió de BSA. Davant d’aquesta negativa, BSA s’enfoca contra el Consorci de Salut i Social de Catalunya que és l’entitat que gestionava el centre en l’època en que es van produir els descomptes. I aquí apareix el dilema: qui té la responsabilitat de no haver fet la provisió dels diners? La gerent que el consorci havia situat  a BSA amb l’acceptació d’aquests? El Consorci de Salut i Social de Catalunya, responsable d’haver proposat a aquella gerent? Veurem com acaba el tema.

Pel moment el Consell d’Administració del centre ha comunicat als comitès d’empresa que pensa fer front als pagaments. El total del deute puja auns 7 milions d’€. D’aquest total, aquest any 2014 es pagarien 3 milions, un primer pagament aquest mateix mes de juliol, i un segon pagament al mes de novembre. Pel que fa als 4 milions restants, el vicepresident del consell d’administració de BSA, confia en trobar una fórmula que permeti poder pagar a partir de l’any vinent.

Veient tota aquesta realitat, s’entén molt fàcilment que el Dr. Llopart hagi decidit tornar a les seves tasques assistencials com a Cap del Servei de Cirurgia. Això vol dir que el consell d’administració de BSA està cercant un nou gerent que en paraules del vicepresident no ha detenir perfil mèdic sinó de gestió. Segurament al setembre sabrem qui és l’escollit.

Per altre banda en el sector es comenta que s’està estructurant un reorganització dels consorcis del Parc Taulí i de Terrassa, intentant aixoplugar-los sota una estructura directiva única, situació que es veuria afavorida per la propera jubilació de l’actual gerent del consorci del Parc Taulí. Els rumors apunten a la figura de Jaume Duran actual gerent de l’Hospital de Mollet. Veurem… 

Nota: per les informacions que he pogut recollir, semblaria que a l'any 2012 es va fer una provisión de 3 M d'€, que són les que ara es pagaran las treballdors, tant bon punt BSA aconsegueixi tresoreria. El problema subsisteix amb les 4 M d'€ dels que no hi ha cap provisió feta. També sembla clar que el gerent que abandona el càrrec, ha estat adjunt de la gerent anterior, i per tant en teoria hauria de tenir informació de com s'han produit les coses, i si més no explicar-ho on correspongui. 

www.rbaestudisiporjectes.cat