Comissió de Salut al Parlament (II)

Compareixença del Conseller Boi Ruiz: presentació del balanç a 30 de juny de l’Atenció Primària i Comunitària.

Escrit per Dr. Toni Iruela

Metge de Família. EBA Vallcarca SLP.

@airuelal  

El passat dijous 17 d’octubre el Conseller Boi Ruiz va comparèixer a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per fer balanç del període Gener-Juny 2013.

És un bon costum democràtic, el retre comptes (l’accountability anglosaxó). La informació presentada pel Conseller va ser realment exhaustiva tot i que els parlamentaris es van queixar que no van tenir prou temps per estudiar-la, ja que aquesta va ser lliurada unes hores abans de la compareixença. El Conseller es va comprometre a que aquest aspecte milloraria  en el futur.

Els mitjans de comunicació generals van donar informació de la mateixa i com és habitual es van centrar en aspectes com l’augment de les llistes d’espera, així com en la compareixença del Dr. Padrosa, director del CatSalut, que acompanyava al Conseller i va poder explicar-se sobre la seva relació amb Fisiogestión i una presumpta incompatibilitat.

L’objectiu d’aquest post és comentar els principals aspectes tractats en relació a l’atenció primària i comunitària. Es van destacar en la seva presentació els aspectes següents:

1.- El Pla de Seguretat dels Pacients

Accions per la millora de la Seguretat dels pacients a tots els equips d’atenció primària i hospitals de Catalunya:

1. Implantació de les Unitats Funcionals de Gestió de la Seguretat dels Pacients als Equips d’Atenció Primària (369) i Hospitals d’aguts de la xarxa pública de Catalunya (69)
2. Implantació d’un sistema de gestió de les notificacions d’incidents / esdeveniments adversos a tots els centres participants al projecte
3. Execució del Pla integral de formació en seguretat de pacients per als professionals sanitaris i pacients

2.- Visites

El 54% de les visites d’un EAP les fa un metge/ssa d’atenció primària i el 33% professional d’infermeria.

El 97,6% de totes les visites es fan entre les 8h i les 20h. (61,1% són programades) i, d’aquestes el 59,8 %es fan entre les 9 i les 14 hores. 

3.- Motius de consulta en Atenció pediàtrica

Els 15 motius de consulta més freqüents en els menors de 15 anys representen el 42,7% de tots els motius. El primer motiu de consulta està relacionat amb el programa del nen sa, seguit per malalties com l’asma, les bronquitis agudes i les infeccions víriques.

4.- Motius de consulta en Atenció familiar i comunitària

Els 15 motius de consulta més freqüents en els majors de 15 anys, representen el 52,8%. Els principals motius de consulta estan relacionats amb les malalties cròniques.

5.- Tipus de visites i accessibilitat

1. Han augmentat de forma molt significativa les visites virtuals als centres d’atenció primària passant de 20.000 (1r semestre 2012) a més de 400.000 (1r semestre 2013).
2. S’han incrementat les visites a domicili  en un 2,4%.
3. Un 84,8% de pacients en el mes de juny del 2013, han aconseguit visita en el centre d’atenció primària abans de les 48h d’haver-la sol·licitat.

6.- Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC)

1. Les hospitalitzacions potencialment evitables s’han continuat reduint, passant d’una taxa de 990 per 100.000 habitants el 2009, a 972 el 2011, i a 932 l’any 2012.
2. El 75% dels Equips d’Atenció Primària ja disposen de processos clínics integrats per la malaltia pulmonar obstructiva crònica, insuficiència cardíaca, diabetis melitus i depressió major en adults.
3. El projecte MACA-NECPAL (malaltia crònica avançada-cures pal·liatives) ha beneficiat a més de 4000 pacients des de l’any 2012.

Bé, això és el que va destacar el Conseller en relació a l’Atenció Primària de Salut. Seria interessant saber la opinió dels companys d’aquest nivell d’atenció si el destacat pel Conseller reflexa bé el nostre dia a dia. En tot cas, i ara que ja fa un parell d’anys que em torno a dedicar a l’assistència diària en un centre de salut, crec que estaria bé incorporar en properes presentacions els temps d’espera per proves complementàries i en visites a l’atenció hospitalària (especialitzada). Els centres dotats d’autogestió fem grans esforços perquè no es perdi accessibilitat i qualitat en la nostra atenció en la mesura que tenim autonomia i instruments per fer-ho. Em preocupa que això no pugui ser generalitzable en tots els centres de salut. Els esperats canvis en el model de compra del CatSalut haurien de permetre millorar aquests aspectes dotant de pressupost finalista a l’Atenció Primària per tal de poder exercir el rol d’agent de salut que tothom està d’acord hauria de tenir l’atenció primària de salut.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Comissió de Salut al Parlament (I)

Balanç dels 6 primers mesos del 2013

Compareixença de Josep Maria Padrosa

El passat dijous 17 d’octubre es va celebrar al Parlament de Catalunya la Comissió de Salut. La sessió del matí queda fora de l’abast d’aquest blog. Tanmateix qui la vulgui seguir pot fer-ho a través d’aquest l’enllaç.

Per la tarda va comparèixer el conseller de Salut Boi Ruiz, per donar comptes de l’activitat assistencial del primer semestre del 2013 en comparació amb el mateix període de l’any 2012. Hi faré poc èmfasi per que sempre és millor comparar activitats d’un any per l’altre, i per tant ja tindrem ocasió de poder-ho fer quan les dades estiguin més consolidades i corresponguin a un exercici complert. Tanmateix l'amic Toni Iruela està preparant una valoració sobre l'Atenció Primària i Comunitària que penjarem al blog properament.

En la seva última intervenció en la Comissió de Salut
el conseller Ruiz estava visiblement molest
per la manca d'ètica d'alguns.

Cal assenyalar en primer lloc la consolidació d’una tendència que es ve observant aquests darrers anys que està molt lligada a la crisi brutal que el país està patint, i que fa referència a la disminució de les targetes sanitàries.

Pel que fa a l’Assistència Primària, destacar una disminució de les vistes als equips d’atenció primària del 1,1% degut a les noves tecnologies que possibiliten l’accés virtual a determinades consultes.

En els cas de l’atenció especialitzada, indicar que continua la tendència observada des de fa ja alguns anys, d’una disminució progressiva de les visites als serveis d’urgències hospitalaris.  Les dades indiquen un increment del 2,5% pel que fa a les visites a consultes externes, i un lleuger decrement del nombre total d’altes (0,4%), tot i que les altes quirúrgiques continuen augmentant. Les llistes d’espera en general presenten millores en el temps d’espera en determinades patologies, llevat d’alguns cassos en els que el temps d’espera està incrementant-se (cas de la cirurgia cardíaca). En el seu conjunt, les llistes d'espera poden haver augmentat al voltant del 12%.

Més enllà del conjunt de dades que es van facilitar, la Comissió tenia interès per la compareixença del director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa. El Dr. Padrosa havia estat injustament acusat al més de juny d’haver afavorit a la seva anterior empresa (Fisiogestión) per que encara tenia poders de la mateixa.  Aquesta acusació injusta, va arribar fins extrems inimaginables, atès que algun malintencionat va arribar a confondre tenir poders amb tenir accions, i es va arribar a dir que el Dr. Padrosa havia afavorit a les “seves” empreses.

L'honorabilitat del Dr. Padrosa és indiscutible. Què passa
ara amb aquells que l'han volgut desprestigiar per
obtenir rèdits polítics, fent mal a la persona? 

Ara el Dr. Padrosa ha comparegut a la Comissió de Salut per aclarir tots els dubtes que alguns havien generat al voltant de la seva honorabilitat. En la seva compareixença el Dr. Padrosa va exposar el seu llarg currículum (quasi 30 anys de dedicació) que es va iniciar com a inspector mèdic a l’àrea del Barcelonès Nord i Maresme a l’any 1984. D’aquests quasi 30 anys de professió, Padrosa n’ha dedicat 8 a l’activitat privada i per tant quasi 22 a l’activitat pública. D’aquests 22 anys dedicats a l’activitat pública, el Dr. Padrosa ha estat lligat durant quasi 20 anys, bé a l’ICS bé al CatSalut, ocupant sempre càrrecs de responsabilitat en el Departament de Sanitat.  El Dr. Padrosa va explicar que va accedir a la Direcció del CatSalut al gener del 2011, i  des d’aquella data, només ha signat amb Fisiogestión les clàusules anuals que es deriven del concurs públic que hi va haver al 2006, i que com a director del CatSalut té l’obligació de signar amb tots el proveïdors dels serveis de salut de Catalunya. Aquestes clàusules incorporen les tarifes que el CatSalut paga, i l’activitat que el CatSalut compra cada any, i les tarifes són públiques, aprovades pel Consell de Direcció del CatSalut i sempre es publiquen al DOG. Per tant, cap tracte de favor a Fisiogestión atès que aquesta empresa ha estat sotmesa als mateixos condicionants  i a les mateixes tarifes que la resta d’operadors en el camp de la Rehabilitació.

El Dr. Padrosa també va explicar que quan al 2012 es va aprovar fer el nou concurs de Rehabilitació ell va demanar per escrit al conseller, que atenent al seu càrrec anterior i tenint en compte que Fisogestión es presentaria al concurs atès que és un dels principals proveïdors del sector, fos reemplaçat com a òrgan de contractació. Cal dir que el Director del CatSalut és per llei l’òrgan de contractació d’aquest organisme. El conseller Boi Ruiz va dictar una Resolució per la qual el director del CatSalut quedava rellevat com a òrgan de contractació per aquest concurs específic, i assumia les funcions el Subdirector del Servei Català de la Salut. Per tant, tot impecable. No es pot criticar res del procediment seguit. 

En el seu torn de preguntes la majoria de diputats van donar a entendre que no han entès res. Només l’exconsellera de Salut Marina Geli i el diputat de CiU van orientar correctament el tema dels poders. Els poders del Dr. Padrosa eren poders ficticis. Quan ell va deixar Fisiogestión dies abans del seu nomenament com a Director del CatSalut, va signar la seva quitança, i per tant va tancar tota vinculació amb l’empresa anterior. Que Fisiogestión no revoqués els poders del Dr. Padrosa, en tot cas només es pot explicar per una praxi inadequada d’aquesta empresa, mai del Dr. Padrosa. Per tant, el Dr. Padrosa era apoderat, cert, però ni disposava materialment dels poders ni tan sols sabia que encara ho era.

Els diputats de ERC, PPC,  ICV, Ciutadans i CUP, han incidit en una incompatibilitat mal entesa atès que tres assessories jurídiques diferents de l’Administració no ho han considerat així, i algun d’ells ha dut la demagògia a extrems preocupants parlant de les “seves empreses”, de conflicte d’interessos, etc. Al final m’ha agradat molt la intervenció del conseller Ruiz que ha tancat la compareixença, visiblement molest per algunes acusacions del tot injustes que s’han hagut de sentir. Ha demanat respecte a la l’honorabilitat de les persones,  ha negat que en aquest país es puguin saltar les lleis a la torera i nomenar a qui vulguis, i ha denunciat a aquells que parlen “d’incompatibilitats basades en allò que interessa que sembli i no en allò que realment és”

Tanmateix, ens toca fer una reflexió: ha quedat clar que el Dr. Padrosa és un home honest. Qui repara ara el mal que li han fet? Està clar que en un país democràtic, tothom pot dir allò que cregui oportú, però també està clar que aquells que juguen amb l’honorabilitat de les persones per obtenir rèdits polítics, aquells que llancen acusacions falses, aquells que dissenyen estratègies de desgast polític sense cap mena de consideració a la persona, el propi sistema democràtic els ha d’aïllar.  No tot si val.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Premis TOP 20, 2013

L’Hospital Universitari Mútua de Terrassa és el gran guanyador d’aquest any amb 5 guardons aconseguits

El segueixen el Consorci Hospitalari de Vic i el Consorci Sanitari de l’Anoia amb 3 guardons cadascun 

Ahir dimarts 15 d’octubre es van donar  a conèixer els guardons TOP 20 corresponents a l’any 2013  que organitza l’empresa IASIST des de fa 14 anys. L’acte es va celebrar a Madrid amb la presència d’unes 200 persones (la gran majoria d’elles, dels hospitals guardonats)

L'Hospital Univesitari Mútua de Terrassa ha estat el gran
guanyador dels guardons TOP 20 d'aquest any 2013 

Aquest any els premis s’atorgaven en l’apartat de “Gestió Global” i en cada una de les àrees clíniques  de “Sistema Nerviós”, “Respiratori”, “Cor”, “Cirurgia Digestiva”, “Dona” i “Atenció al pacient crític”. Han participat 162 hospitals de l’Estat espanyol, 127 dels quals pertanyen al Sistema Nacional de Salut i 35 són privats. S’ha atorgat un total de 55 guardons que s’han repartit entre 44 hospitals de tot l’Estat. Els guardons TOP-20 pretenen identificar les millors pràctiques  en qualitat, funcionament, i eficiència econòmica.

Del total d’hospitals guardonats (44), 18 són catalans, el que significa que un 40,9% dels hospitals guardonats són d'aquí. Per altre banda, els hospitals catalans han aconseguit entre tots 28 guardons dels 55 que s’han repartit el que implica que un 50,9% dels guardons se’ls han endut els hospitals catalans.

La relació de guardonats és, pel que fa a hospitals catalans, la que s’indica tot seguit. La relació complerta es pot trobar en aquest enllaç.

El Consorci Hospitalari de Vic ha aconseguit també
uns molt bons resultats

Grans hospitals de referència regional i nacional de l’SNS

• Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Hospital Universitari Germans Trias i Pujol: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Hospital Universitari de Bellvitge: 1 guardó en gestió hospitalària global.

Hospitals amb especialitats de referència

• Consorci Sanitari de Terrassa: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Hospital Universitari Mútua de Terrassa: 5 guardons, 1 en gestió hospitalària global, 1 en l’àrea de respiratori, 1 en l’àrea del sistema nerviós, 1 en l’àrea de la dona i 1 en l’àrea de cirurgia digestiva.
• Hospital Universitari Arnau de Vilanova: 1 guardó en gestió hospitalària global. 

Grans hospitals generals

• Consorci Hospitalari de Vic: 3 guardons, 1 en gestió hospitalària global, 1 en l’àrea del cor i 1 en l’àrea del sistema nerviós.
• Fundació Hospital Asil de Granollers: 1 guardó en l’àrea del sistema nerviós.

Hospitals generals mitjans

• Hospital Sant Joan de Déu de Martorell: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi): 2 guardons, 1 guardó en gestió hospitalària global i 1 guardó en l’àrea de la dona. 
• Consorci Sanitari del Garraf: 1 guardó en gestió hospitalària global. 
• Consorci Sanitari de l’Anoia: 3 guardons, 1 guardó en gestió hospitalària global, 1 guardó en l’àrea de la dona i 1 guardó en l’àrea de cirurgia digestiva.
• Hospital de Tortosa Verge de la Cinta: 1 premi especial a hospitals de gestió directa.
• Consorci Sanitari Integral. Centre Atenció Integral Dos de Maig: 1 guardó en l’àrea de respiratori.

Hospitals generals petits

• Hospital Comarcal de Sant Bernabé: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Hospital de Campdevànol Comarcal del Ripollès: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Hospital Comarcal del Pallars: 1 guardó en gestió hospitalària global.
• Hospital de Sant Jaume d’Olot: 1 guardó en l’àrea de la dona. 

El resultats del Consorci Hospitalari de l'Anoia han estat
força rellevants

Cal felicitar a tots ells pels èxits aconseguits, i més en un any complicat, amb retallades significatives en els pressupostos de tots aquests centres, fet que reforça encara més el mèrit que tenen. Aquesta felicitació s’ha de fer extensiva sobretot als treballadors d’aquests centres, que són qui ha patit amb més cruesa l’efecte d’aquestes retallades.

www.rbaestudisiprojectes.cat