dijous, 18 d’abril del 2013

Anul·lada l’adjudicació del concurs de gestió de l’ABS l’Escala


Ara caldrà repetir el concurs


L’OARCC (Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya) ha declarat nul·la l’adjudicació que al seu dia va fer el CatSalut del concurs per la gestió de l’ABS l’Escala. Aquesta adjudicació ve ser feta a l’empresa Eulen i aquest fet va concitar el rebuig general sobretot de la població de la comarca i en particular dels alcaldes dels pobles afectats que van anar a veure al Conseller de Salut per protestar sobre aquesta decisió de l’Administració. L’actuació del’OARCC respon a un recurs que va presentar la Fundació Salut Empordà que era l’empresa que gestionava   des  de fa dotze anys  l’ABS esmentada.

El CAP Moisès Broggi de l'Escala
L’OARCC és un òrgan especialitzat en resoldre determinats recursos i qüestions en matèria de contractació pública, amb plena independència funcional tot i que forma part de l’estructura de l’Administració de la Generalitat i depèn del Departament de Presidència. És el mateix organisme que mesos enrere va dictaminar la nul·litat de la concessió a Acciona de la privatització de les aigües Ter-Llobregat (ATLL). L’òrgan té les competències següents:

  •      Resoldre els recursos especials en matèria de contractació interposats contra els actes relacionats en l’apartat 2 de l’article 40 del RD Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (en endavant, TRLCSP), quan es refereixen als tipus de contractes especificats en l’apartat 1 del mateix article i no es tracti de procediments d’adjudicació que se segueixin pel tràmit d’emergència.
  •     Decidir sobre l’adopció de mesures provisionals que hagin sol·licitat les persones que assenyala l’article 42 del TRLCSP amb anterioritat a la interposició del recurs especial en matèria de contractació.
  •    Resoldre les qüestions de nul·litat basades en els supòsits especials de nul·litat contractual establerts en l’article 37 del TRLCSP.
  •     Resoldre les reclamacions en els procediments d’adjudicació dels contractes, les mesures provisionals i de la qüestió de nul·litat a que fan referència els articles 101, 103, 109, 110 i 111 de la Llei de l’Estat 31/2007, del 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals.
Estanis Puig, alcalde de l'Escala, ha acollit favorablement
la resolució de l'OARCC 
No es coneix en detall la resolució que només deuen tenir l’entitat recurrent, el CatSalut i l’adjudicatari, però sembla que la motivació de la nul·litat ve donada  per deficiències en el Pleg de Clàusules: “...no estan ben definits els criteris d’adjudicació que depenen d’un judici de valor; es pot concloure que no es puntua en alguns aspectes ni de manera proporcional ni atenent a cap criteri motivat suficientment...”  En base a tot això, ara caldrà tornar a fer el concurs rectificant en el Plec aquells aspectes que han comportat la seva nul·litat.

Vull fer notar que els motius de nul·litat no tenen res a veure ni en l’ànim de lucre ni en la “privatització”. A aquest respecte cal dir que l’ABS l’Escala ja portava molts anys“privatitzada” atès que la gestió de la Fundació Salut Empordà és una gestió privada. El problema rau al meu entendre en el fet que els concursos públics no permetin avaluar en el cas de l’assistència primària el grau d’arrelament al territori de l’ens que ha de gestionar el dispositiu sanitari. Si en algun àmbit és necessari aquest arrelament territorial, aquest coneixement del territori i de la seva gent és precisament en l’Atenció Primària de Salut. També l'experiència en aquest tipus de responsabilitats és fonamental per assumir amb garanties la gestió d'una ABS i sembla que el Plec de condicions no posava cap mena d'emfasi en aquesta qüestió.  El problema és doncs de model de desplegament territorial més enllà de “privatitzacions “, tot i que alguns ho vulguin entendre d’aquesta manera.


La Fundació Salut Empordà continuarà gestionant l'ABS
l'Escala, com a mínim fins que no es faci un nou concurs
Segurament, per això, ahir en una sessió de la Junta General del Consorci de Salut i Social  de Catalunya, el conseller Ruiz va dir que elaborarien una llei de contractació en l’àmbit sanitari que acabi amb les disfuncions que planteja l’aplicació de la contractació en el sector públic que no s’hi adiu amb les especificitats del Sistema de Salut a Catalunya.  

En definitiva: nou concurs. La resolució de l’OARCC declara nul el procediment i tanca la via administrativa. Eulen pot, si vol, en el termini de dos mesos, recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya




dimarts, 16 d’abril del 2013

Ja som 13 !


I altres reflexions



Escrit per: Dr. Toni Iruela  @airuela

EBA Vallcarca SLP.
















El 6 de desembre en Ricard Bosch va publicar al seu blog el meu post: les EBA: model vigent a Catalunya?. Uns mesos després, sembla que la resposta a la pregunta que em plantejava hauria de ser que sí, i és que des de l’1 d’abril, el CAP Muralles està gestionat sota la fórmula EBA pel grup de professionals liderats pel Dr. Ramon Monegal.

En aquest cas, ha estat la primera vegada que s’ha canviat la gestió mitjançant concurs d’una empresa pública (GIPSS) a una societat de professionals (Muralles Salut SLP). Vull destacar des d’aquí el coratge d’aquests professionals que en aquest context tan difícil fan aquesta passa endavant. Les dificultats que han hagut de superar de tota mena i en especial de tipus econòmic han estat enormes, atès que finalment han hagut d’avalar amb el seu propi patrimoni les garanties requerides pel concurs del CatSalut. Sobre aquest punt m’hi referiré amb posterioritat.

La situació que estem patint al nostre sector és de sobres coneguda i està sent puntualment informada en aquest mateix blog pel Ricard Bosch. Destacaria en aquests moments:

-        Incertesa pel desconeixement hores d’ara del pressupost pel 2013 tot i que s’han filtrat un ball de xifres amb previsions de retallades d’ingressos variables que van de retallades fins al 4% a d’altres que les situaven entre el 5-10% depenent de la línia assistencial.
-          Manca de pagaments regulars per part de CatSalut.
-   Desconeixement de quan es pagaran els deutes contrets pel CatSalut per impagaments de l’any passat.

Amb aquest escenari i si no s’aborden reformes estructurals hauríem d’esperar potser el tancament d’alguns centres i ERO,s amb acomiadament de personal i professionals d’aquests centres.

El malestar amb els òrgans de govern de les empreses públiques i consorcis sembla que està servit, com ho reflexa la carta recentment filtrada a la premsa de Josep Maria Via del Parc de Salut Mar, i a nivell laboral no es poden descartar vagues i augment de la conflictivitat, amb la incertesa d’un VII conveni en ultra activitat que expirarà el 7 de juliol i unes patronals que estan estudiant la seva fusió. Sembla imprescindible que tot el sector amb les principals forces polítiques del Parlament es posin a treballar per arribar a un nou pacte de Salut a Catalunya.

El Dr. Ramon Monegal lidera la nova EBA
 "Cap Muralles" de Tarragona
M’agradaria referir-me a un element clau que haurà de ser el nou model de compra del CatSalut  del que se’ns ha anat informant però que sembla prou complex i de difícil aplicació per aquest mateix any. Un altre element és la vigència o no, del Decret 196/2010 de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). En aquest decret es parla de 3 xarxes, la d’internament la de serveis comunitaris i la de transport sanitari. Voldria creure en la vigència del Decret 196/2010 i que el model de compra sigui coherent amb el mateix.

En la línia de reformes estructurals pendents, crec que l’atenció primària hauria de liderar totes les línies de no internament i per tant tenir funció d’agent de compra/gestió de les mateixes. Caldria ampliar l’autonomia de gestió de tots els equips d’atenció primària perquè poguessin tenir tots els instruments de gestió per poder complir amb èxit la seva funció dins del sistema sanitari català. En aquest sentit caldrà veure els canvis que aborda l’ICS properament. L’autogestió hauria d’estar reservada als equips excel·lents que demostressin els millors resultats assistencials i de gestió.

Arran del que va passar a finals de l’any passat amb l’adjudicació de la gestió del’ABS de l’Escala a EULEN crec que cal fer una revisió profunda i tenint en compte la Llosc, el Decret 196/2010 del SISCAT i la Llei de Contractes de les Administracions Públiques :

-      Si pot ser assimilable a l’atenció primària el que passa amb l’atenció hospitalària d’aguts en la que l’hospital comarcal adscrit al SISCAT obté la gestió del servei per part del CatSalut sense necessitat de concurs.

-     Revisió dins de la legalitat del concurs de CatSalut per a la gestió de l’atenció primària. Cal revisar els criteris de puntuació, el pes de la oferta econòmica i el del projecte assistencial amb l’autonomia de gestió.

-        Sembla difícil d’entendre que a Madrid  la seva "Consejeria" sigui capaç de fer un concurs que prioritzi els equips de societats professionals (EBA,s) i que a Catalunya això no pugui ser possible ni pels criteris de puntuació del concurs ni per les garanties econòmiques exigides que tracten en igualtat de condicions un equip de professionals que una gran Mútua Hospitalària. 

Entrada al Cap Muralles de Tarragona


Caldrà estar atents a com s’aborden tots aquests punts que plantejo en aquest post, però el que puc assegurar a hores d’ara,  que encara hi ha excel·lents equips de professionals esperant la seva oportunitat professional per optar a gestionar la seva ABS i així donar sortida als seus anhels professionals i contribuir a la qualitat del sistema sanitari català.

Potser, ben mirat, hauria d’haver titulat aquest post, encara som 13?















dilluns, 15 d’abril del 2013

Carles Constante Nou President de l’ICS



S’ha acabat la interinitat de Joan Viñas 

 

És molt probable que demà el Consell Executiu del Govern de la Generalitat aprovi el nomenament de Carles Constante com a nou President de l’ICS. Constante substituirà a Joan Viñas que va ser nomenat interinament President de l’Institut quan al juny de l’any passat Josep Prat va presentar la dimissió.

Carles Constante i Beitia, nou President de l'ICS 
Quan Viñas va assumir la presidència de l’Institut alguns vàrem creure que la seva interinitat seria llarga, com així ha estat. I ho ha estat per les dificultats del conseller Ruiz per trobar un candidat amb cara i ulls per assumir aquesta responsabilitat  però ho ha estat també per que coneixent Viñas, que és un acaparador de càrrecs, de ben segur hauria volgut continuar encara més temps exercint la presidència de l’Institut. Crec que és bo per l’ICS que Viñas ho deixi i agafi el relleu en Carles Constante.

El Dr. Constante ha adquirit una gran experiència de gestió en el sector sanitari. Ha estat director assistencial  del Parc Sanitari Pere Virgili, i Conseller Delegat dels Hospitals de la Creu Roja d’Hospitalet i del Dos de Maig. També va ser gerent de la Fundació Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú. A Andorra va ocupar el càrrec de director assistencial del Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), sota la dependència directa del ministre  de sanitat del govern Andorrà.

Josep Prat va deixar al Presidència de l'ICS al juny de
l'any passat; ara fa 10 mesos

A banda de la seva experiència en l’àmbit de la gestió, el Dr. Constante acumula també un historial exitós en l’administració pública, i en concret en el Departament de Salut. Els seus inicis van ser als anys 80 en el propi ICS, al Servei d’Hospitals col·laborant amb el Dr. Jaume Bergadà, i posteriorment va formar part de l’equip d’en Josep Maria Via amb qui van treballar en l’elaboració del primer Pla de Salut de Catalunya. Últimament Carles Constante era director general de Planificació i Recerca en Salut des d’on ha desenvolupat l’últim Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, que és sens dubte un dels  millors actius del mandat del conseller Ruiz. També cal destacar entre les seves aportacions el nou enfocament de la cronicitat, inclòs dins del Pla de Salut que ha de portar canvis profunds en l’organització de l’atenció als malalts crònics a Catalunya. Sens dubte, el balanç del Dr. Carles Constante en les diferents responsabilitats que ha anat assumint al llarg del temps, és molt positiu.

Ara, en aquesta nova responsabilitat Carles Constante haurà de moure’s entre els plantejaments trencadors de Josep Prat i l’immobilisme de Joan Viñas. Estic segur que sabrà trobar el punt d’equilibri entre les dues situacions tant i tant oposades.

Joan Viñas acompanyat en la foto de la Sra. Chacón
Queda clar que una de les primeres dificultats amb les que es trobarà serà el pressupost 2013, que si es presenta complicat per les entitats concertades, segur que és igual de dolent, o pitjor per l’ICS. Entre les reduccions salarials i les demandes dels diferents col·lectius i sindicats, està clar que a Carles Constante li espera una feinada important i difícil.  Cal desitjar-li el millor dels èxits en aquesta nova etapa que s’endegarà a partir de demà i que els seus èxits serveixin per animar  i donar una mica de “marxa” a aquest ICS que en els últims temps sembla una mica adormit. Tant de bo es recuperi la moral de tothom i l’ICS torni a ser el buc insígnia de la sanitat catalana. Professionals, coneixements i tecnologia hi són per poder-ho aconseguir. 



     

 
    

diumenge, 14 d’abril del 2013

Es reobre al Parlament la comissió d’investigació de sanitat (I)



Tornem-hi que no ha estat res


Aquest divendres el Parlament de Catalunya ha  aprovat la creació d’una comissió d’investigació per tractar els escàndols de la sanitat que van sorgir arran dels fets que es van conèixer d’INNOVA, Hospital de Sant Pau i Consorci Sanitari del Maresme i la Selva.

La diputada de CiU Meritxell Borràs presidirà la comissió
d'investigació de la sanitat catalana
Al mes de juliol de l’any  passat es va constituir ja aquesta comissió en el sí del Parlament, però les eleccions anticipades convocades al mes de setembre la van deixar sense efecte. Només constituït el nou Parlament al desembre passat, el Partit Socialista de Catalunya va manifestar el seu interès per tal que es reprengués la comissió d’investigació de la sanitat.

Abans de continuar, si que voldria expressar una opinió al respecte. Fins fa ben poc, la sanitat havia quedat fora de la confrontació política; només els partits més minoritaris (i per tant més radicals) són els que de tant en tant utilitzaven la sanitat com a cavall de batalla política per intentar desgastar al govern i a través del populisme aconseguir millorar la seva penetració en una societat que normalment no els feia massa cas. Ara, les coses no són ben bé iguals; ja no són només els partits minoritaris els que  utilitzen la sanitat coma a arma per desgastar al govern, sinó que s’hi han afegit partits que en algun moment han estat preponderants a Catalunya, copant diputacions, municipis i fins i tot el govern de la Generalitat. Sincerament no crec que el camí que estem seguint sigui el bo. Des d’aquí voldria fer una crida a recuperar el seny, partint de la base que si hi han hagut fets delictius aquests han de ser jutjats i condemnats si s’escau. Ara bé, sent la sanitat un servei dit “transversal” per que l’utilitza tota la societat, bo seria que els partits polítics no intentin apoderar-se d’una cosa que és de tots i que no pertany a cap d’ells.  Deixin en pau, si us plau, la Sanitat.

Sessió constituva de la comissió al Parlament
Un altre tema que em sobta és el fet que la majoria de temes que es volen “investigar” des d’aquesta comissió, estan en mans dels jutges i en algun cas de la fiscalia. Em pregunto que faran els senyors Diputats en uns temes que s’estan jutjant allà on correspon, és a dir als jutjats. Podrà una persona imputada per un jutge declarar en paral·lel a la comissió d’investigació? No ho tinc clar, però cal pensar que si el Parlament ha decidit fer-ho és que ho deuen poder fer.

La comissió estarà presidida per la Diputada de CiU Sra. Meritxell Borràs, que també és regidora del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. La Sra. Borràs és llicenciada en Farmàcia. En la seva intervenció  en la creació de la comissió, la Sra. Borràs va fer una defensa del model sanitari català, fet que si més no ens ha de donar una certa tranquil·litat en el sentit que el que es vol analitzar a través de la comissió, no és el model sanitari català, sinó algun dels problemes i irregularitats que persones que han treballat en el sí d’aquest model han creat.  

Núria de Gispert, que ha presidit la sessió constitutiva de la comissions, ha recordat als diputats que assumeixen una alta responsabilitat i els ha encoratjat a treballar amb el màxim consens possible i diligència i els ha demanat que exerceixin totes les seves funcions com a polítics i parlamentaris i que deixin de banda les que corresponen a altres organismes. Aquest deixar de banda funcions que corresponguin a altres organismes és el que alguns dels diputats que formen part de la comissió no voldran fer, i aquí serà on la presidenta de la comissió haurà de saber controlar adequadament la situació.

El conseller Ruiz, igual que l' exconsellera Geli
 de ben segur que hauran de comparèixer
Pel bé de la sanitat catalana, caldria que els treballs d’aquesta comissió es facin amb la màxima diligència i celeritat tal com demana la Presidenta del Parlament, per intentar que la sanitat sigui durant el temps més curt possible, l’argument informatiu de molts mitjans, alguns dels quals més que informar, aprofitaran per adoctrinar a aquells que alguns anomenen “anti-sistema” i fer apologia d’una Administració intervencionista, enlloc d’una Administració al servei dels ciutadans.

Conec personalment a una gran majoria de dirigents de la Sanitat catalana, i posaria la ma al foc per la immensa majoria d’ells. Aquells que ara estan al mig de l’escàndol, algun ho esta per que s’ho mereix, però n’hi d’altres que hi són per que han estat víctimes de la seva bona fe, acceptant irregularitats per poder cobrar feines que estaven fent per la sanitat sense cap remuneració. Esperem esdeveniments, tant al Parlament com als jutjats. D’entrada presumpció d’innocència  per tots els implicats.