Jornada de protesta a la sanitat catalana

Diferents hospitals catalans s’han afegit avui a la protesta contra les retallades a la sanitat. Els Hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Germans Trias i Pujol, Parc Taulí de Sabadell, Sant Pau, Joan XXIII deTarragona, Comarcal de Vilafranca,  Trueta de Girona,  Terrassa, el de Martorell, el de Granollers   i el Verge de la Cinta de Tortosa entre d’altres  han decidit protagonitzar diferents actes de protesta contra les previsibles retallades que poden afectar a la sanitat catalana de cara a l’any 2013 i que s’afegirien a les que s’han viscut d’una manera ininterrompuda des de l’any 2010.

El hall d'entrada a l'Hospital General de Vall
d'Hebron aquest matí

Val a dir que la situació de la immensa majoria de centres sanitaris és crítica. Hi ho és per que des de l’any 2010  fins ara han perdut més del 20% dels seus ingressos, situació que en cap cas s’ha vist acompanyada d’una reducció semblant de les despeses. Això ha implicar uns desequilibris importants en els seus comptes d’explotació fet que comporta tensions molt serioses de tresoreria que impedeixen fer front a pagaments i entre ells les nòmines. Aquests tensions de la tresoreria s’han vist agreujades a més pels retards en els pagaments dels contractes del propi CatSalut que està centrifugant els seus problemes de tresoreria a les entitats proveïdores dels serveis.

En mig d’aquesta realitat, el portaveu del govern en funcions de la Generalitat explicava que de cara a l’any 2013 caldrà retallar 4.000 milions d’€ addicionals i el propi president en funcions, el Sr. Mas anunciava el dia 1 desembre davant de mil professionals del sector salut en la reunió de Pla de Salut a Sitges que l’any vinent hi haurà noves retallades a Sanitat.

És fàcil entendre doncs que el sector reaccioni i tracti de pressionar per evitar unes noves retallades que posarien en risc no ja al sistema de salut (que ja ho està), sinó que implicarien la pràctica desaparició d’algunes institucions sanitàries per l’ofec econòmic que  tot plegat significaria. 

Al Clínic també hi ha hagut suport a la protesta

Aquestes afirmacions en una primera lectura poden semblar exagerades. Cal però tenir en compte els antecedents per adonar-se que aquestes afirmacions no només no són exagerades, sinó que són  del tot realistes. Intentaré explicar-ho:

Aquells que seguim el dia a dia de la sanitat al nostre país, recordem com a l’any 2011, durant els primers 6 mesos de l’any, el Departament de Salut va anunciar una retallada important dels contractes sanitaris amb les empreses proveïdores dels serveis de salut a Catalunya. En concret  es va reduir la tarifa un 2%, i la compra d’activitat es va abaixar un 8%. En total una reducció dels ingressos d’un 10% pels proveïdors dels serveis de salut. Aquesta retallada, va significar en una primera instància que es presentessin en quasi tots els hospitals concertats catalans expedients de regulació d’ocupació, els anomenats ERO. De tots els expedients presentats només se’n van materialitzar una minoria molt reduïda i això va ser possible gràcies a l’esforç i a la voluntat de molts comitès d’empresa i direccions dels centres, que van paralitzar l’execució dels ERO a canvi que els treballadors renunciessin  al cobrament de les DPO i renunciessin també a dies lliures, etc. Cada centre va pactar en funció de les seves possibilitats, però la majoria d’aquests pactes tenien una vigència que arribava al 31 de desembre de 2012.

Acampada al Taulí de Sabadell

Els pactes establien la recuperació de totes les concessions que havien fet els treballadors a partir del 31 de desembre de 2012. Què passarà doncs? En primer lloc les direccions dels centres no coneixeran encara les condicions pressupostàries pel 2013, motiu pel qual no podran fer cap mena de pacte amb el seu personal més enllà d’allargar la situació actual fins conèixer el panorama econòmic del 2013, que no es sabrà fins que el nou govern de Catalunya no aprovi els seus pressupostos per l’any 2013. Però una cosa és evident: ni salaris ni jornada poden tornar a la situació de quan es van fer els pactes: els diners per pagar-ho senzillament no hi són.

Amb aquest escenari, algú creu que algun comitè acceptarà encara més renuncies de les que ja han fet? És per això que auguro un panorama complicat per directius de centres, comitès d’empresa, treballadors de la sanitat en general i lamentablement usuaris, perquè aquests també hi sortiran perdent. Amb la conflictivitat que es veu a venir malauradament  els usuaris també en patirem les conseqüències.

A St. Pau l'acampada ja fa dies que dura

En expressió molt governamental s’han traspassat línies vermelles, i qui las ha traspassat és el propi govern. Sap greu que un president d’un país no sàpiga donar-se compte de quan ha arribat al moll de l’os, tot i que els autèntics responsables són tota la colla de persones que l’envolten tant al govern com a les comissions assessores que en lloc de dir la veritat, prefereixen dir allò que el líder vol sentir... És el que fan sempre els “pilotes”. Per aquest camí no es va al futur, sinó al desastre. 

www.rbaestudisiprojectes.cat                          

Un sindicalisme anacrònic

En diferents ocasions he criticat al sindicalisme espanyol des d’aquestes pàgines i per tant no és nou que em manifesti en contra de moltes de les seves actuacions. Passa tanmateix que últimament s’estan passant i molt del que seria un full de ruta ètic i mínimament responsable. Crec sincerament que la societat no es pot quedar creuada de braços mentre  els sindicats van a la seva, perjudicant als ciutadans, a la democràcia i al país, sembla que amb el beneplàcit dels governs, de les forces polítiques, dels mitjans de comunicació i de la Justícia.

No és només un fet puntual el que em porta a fer aquest comentari, sinó una escalada d’actuacions cada vegada més contràries a l’ordre i per tant contràries als drets de la ciutadania.

Començaré per denunciar un fet que em sembla gravíssim i lamentable i que ningú (ni tan sols els partits polítics) ha criticat amb fermesa: la vaga general convocada el 14 de novembre passat al bell mig de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya. Em sembla d’una manca d’ètica absoluta convocar una vaga general al mig d’una campanya electoral seguida d’una manifestació que amb l’excusa de les retallades algú es va encarregar de dirigir-la evidentment contra les retallades i contra el govern en funcions de Catalunya i per tant en contra del partit que li donava suport. Ho trobo una ingerència en el camp de la política que no correspon als sindicats. Em sorprèn que ningú ho hagi criticat, ni tan sols els perjudicats pel fet, però tot i així ho trobo penós i reprovable. Tampoc entenc que un atemptat a la democràcia d’aquesta envergadura hagi passat pràcticament desapercebut pels mitjans de comunicació.

El que havia de ser una vaga contra les polítiques
d'austeritat europees va acabar sent una vaga
contra el Govern de Catalunya, al bell
 mig de la campanya electoral

També trobo penós i lamentable que els treballadors de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) facin vagues continuades en el transport públic i fins i tot amenacin de fer-la al mes de febrer duran  el Mobile World Congress que s’ha de celebrar en aquelles dates. A banda dels perjudicis que aquestes vagues comporten per tots els treballadors que cada dia ens desplacem per Barcelona per anar a les nostres feines hi ha encara un altre factor a tenir en compte: portar aquest  esdeveniment a Barcelona no ha estat tasca fàcil; s’ha aconseguit en competència amb altres grans ciutats del món, i no hi ha dret que ara aquests ximples de TMB posin tot això en risc per una situació que afecta a molta gent i no només a

ells. Com saben el Govern de l’Estat ha decidit retirar la paga extra de Nadal als funcionaris, i els sindicats del transport públic de Barcelona no hi estan d’acord, de manera que una decisió presa a Madrid, els treballadors i els sindicats la transformen en una amenaça a Catalunya, quan les autoritats municipals i autonòmiques no tenen cap potestat per modificar aquesta mesura. Em sembla que més que la defensa d’una paga extra, el que fan els sindicats és amb aquesta excusa perjudicar tant com poden la imatge internacional de Barcelona que amb aquests antecedents, pocs esdeveniments d’aquest tipus podrà organitzar en un futur. Tot i que sembla que al final han arribat a algun tipus d’acord amb l’empresa, jugar d’aquesta manera amb el prestigi de la ciutat és temerari i les seves conseqüències podrien ser molt dolentes per molts altres treballadors. Igual que la vaga que els treballadors d’Iberia han anunciat pels dies previs a Nadal. Sembla que fastiguejar als que es desplacin per reunir-se aquells dies amb la família no sigui la manera més apropiada  ni ètica de negociar amb l’empresa

No puc deixar de banda en aquesta crítica als anomenats “piquets informatius” que d’informatius en tenen ben poc i que s’han convertit en autèntics piquets coercitius obligant a que quan decideixen declarar una vaga general molts botiguers abaixin les persianes dels seus establiments sota l’amenaça de destrossar vidres o rètols o mercaderies si no ho fan. On és el respecte a la llibertat de cadascú? Què fan les administracions públiques per defensar els drets dels ciutadans que no volen seguir les consignes dels sindicats? Cal que es posi fre a tanta impunitat i a tanta llibertat mal entesa. Respecte  a l’acció sindical tot el que faci falta, però respecte a la llibertat de les persones també. Només faltaria.    

Un piquet informatiu a Lleida, obligant a un botiguer
a tancar la seva botiga

De tota manera el que em sembla del tot inadmissible en les actuals circumstàncies és la postura dels sindicats amb el tema dels alliberats sindicals. És hora de dir prou. Quan a l’any 2013 segons previsions de l’OCDE, el país arribarà a una taxa d’atur que superarà el 26% (més de 6 milions d’aturats) els 

sindicats intenten mantenir com sigui els alliberats sindicals que en nombre ingent tenen a les administracions i empreses públiques i fins i tot a empreses privades  de dimensions importants. Em sembla escandalós que per respecte als aturats que ho estan passant molt malament, ningú no gosi denunciar aquesta situació indecent del món sindical. Potser no les critiquen per por a accions de represàlia en les seves empreses si ho fan? 

Trobo inadmissible que es protesti contra les retallades i en canvi es vulgui mantenir els privilegis dels treballadors alliberats: afiliats a sindicats que cobren un sou de les empreses i administracions públiques i ni apareixen pels llocs de treball. Mentre, hi han aturats que han esgotat la prestació de l’atur i no poden contribuir al sosteniment de la seva família. Qui atempta contra l’estat del benestar? Només els governs? Perquè els polítics toleren aquestes situacions? Com és que les administracions públiques no han començat les retallades eliminant tots aquests sous improductius que graven l’economia del nostre país sense aportar res?. Ja n’hi ha prou: entre polítics ineptes, una banca sense ètica i uns sindicats del segle passat anem al desastre (si no hi som ja). Una vaga en els serveis públics, no és una vaga contra l'administració ni contra el govern: és una vaga contra els ciutadans  

www.rbaestudisiprojectes.cat                      

Les EBA: model vigent a Catalunya ?

Continuant amb la voluntat d'obrir  el blog a opinions interessants i diverses, avui publico aquest article escrit pel Dr. Toni Iruela sobre la bondat de les EBA (Entitats en Base Associativa) en el marc de l'assistència primària de Catalunya. Després de la última polèmica amb l'adjudicació de la gestió de l'ABS de L'Escala, que fins i tot sembla que ha forçat la compareixença del Conseller de Salut a la Diputació Permanent del Parlament, l'oportunitat de donar a conèixer pros i contres de les EBA sembla evident .

Escrit pel Dr. Toni Iruela

El Dr. Toni Iruela especialista en medicina familiar
 i comunitaria  ha estat Director Asistencial de la ABS
 Centelles y gerent de la Regió Sanitaria Catalunya 
Central del CatSalut. En l'actualitat és metge de
 familia en l' EBA Vallcarca. És màster en Direcció
 d'Institucions Sanitarias per  la UA

Fa uns dies ha sortit a la llum pública l’adjudicació de la gestió de l’ABS de l’Escala a EULEN, una multinacional aliena fins ara a la provisió d’atenció primària de salut (APS) del CatSalut. Tradicionalment els models de provisió de l’APS de Catalunya han estat l’ICS (Institut Català de la Salut), els concertats sota diferents titularitats jurídiques i les EBA. Caldrà veure si l’aparició d’EULEN representa una “anècdota concursal” o un autèntic canvi  de model. Agraeixo a l’amic Ricard la possibilitat que em dona  de poder aportar algunes reflexions pel que fa a les EBA.  Ho faig de forma esquemàtica, per un costat, quins són els principals punts forts del model i per altra els principals punts de controvèrsia per tal de poder facilitar el posicionament del lector interessat.

Principals punts forts:

- Els professionals sanitaris hem demostrat a Catalunya després de 16 anys que som  capaços de ser propietaris d’entitats i oferir el millor servei en atenció primària. .

- L’impacte de la crisi econòmica sobre el personal estatutari pot incentivar la sortida dels professionals del sistema estatutari per a passar a la autogestió. En alguns casos, la perspectiva entre ser absorbits per un Consorci, una multinacional, o la possibilitat d’un projecte amb plena autonomia, pot ser  determinant per aquests col·lectius professionals amb un projecte definit que poden plantejar un projecte assistencial d’autogestió a l’autoritat sanitària.

- Els seus resultats econòmics són satisfactoris i en termes de resultats de salut comparables als demés. Les avaluacions externes realitzades constaten una major satisfacció entre els professionals d’aquestes entitats i també entre els ciutadans atesos.

- Les avantatges per al professional que assumeix risc i renuncia a determinades avantatges laborals del sistema públic se centren en una millor  perspectiva professional, una major autonomia en el lloc de treball, una millor remuneració econòmica proporcional a l’esforç realitzat i ser propietari d’una part de la entitat.

- Quan es produïen  beneficis la majoria d’EBAS els revertien en l’ampliació de la cartera de serveis de finançament públic (odontologia, podologia, etc.) a part de les millores salarials dels seus treballadors i professionals. En la situació actual de crisi, malauradament, la majoria d’EBAS estan contribuint a la sostenibilitat del sistema per la transferència de risc i de tresoreria de CatSalut

CAP Centelles, gestionat per una EBA

- Hi ha possibilitats reals de complementar la facturació pública amb activitat privada diferent de la contractada o la mateixa oferta a clients diferents. Entre altres activitats, la facturació l’odontologia, els assaigs clínics amb la indústria farmacèutica, la medicina alternativa, la facturació a tercers en accidents no coberts per la prestació pública, etc. Aquests serveis privats milloren les retribucions dels professionals i els resultats de l’entitat i, per tant, milloren les expectatives del projecte.

- Per confirmar la eficiència del model cal tenir present les dades publicades pel CatSalut de cost mig de l’atenció primària a Catalunya en 2008 (459 euros per habitant i any) i les dades del cost mig de les 10 EBA a 2009 (329 euros per habitant i any). La mitja d’aquests centres se situa en 130 euros per habitant i any per sota de la mitjana catalana.  

- En el cas de les EBA, els professionals estan més implicats i els costos per al  CatSalut són més baixos en aquestes entitats. És important considerar que oferir un servei, com a mínim de la mateixa qualitat, a un cost inferior, és una aportació transcendent en termes de sostenibilitat i el model EBA ho ha demostrat.

- El comprador de serveis públics ha d’establir mecanismes d’acreditació,  estàndards mínims i costs dels serveis. A partir d’aquests contractar proveïdors  públics, privats o mixtes, que han de mantenir-se o no en la provisió en funció dels resultats obtinguts i del cost del servei. Des de la perspectiva de l’asseguradora comptar amb proveïdors EBA els ofereix la garantia d’una lleialtat absoluta, sabedors que han de donar resposta a uns requeriments per contracte per a garantir la seva supervivència.

El CAP Vallcarca de Barcelona també està
gestionat per una EBA

Principals punts de controvèrsia :

Malgrat l’evidència, els principals arguments utilitzats en contra de la autogestió son:

- Els professionals sanitaris no tenim coneixements de gestió empresarial. Però la dimensió de la entitat fa assumible la seva gestió i en tot cas som líders del producte ofert. Hi ha dos solucions per superar aquest  condicionant: la primera, compartir la propietat de la entitat amb altres entitats  jurídiques (Institut Català de la Salut ?) en el marc que regula la llei de societats professionals, i la segona formar-se en gestió o disposar d’assessors (opció majoritària fins ara).

- Les EBA tenen ànim de lucre i privatitzen el sistema sanitari públic. La constitució en societat professional és només un instrument per a agilitzar el govern i la contractació de serveis. Permet assumir riscos reals de gestió en un entorn de transparència jurídica i social. La privatització de la provisió és una realitat que respecta el principi de finançament públic; altres proveïdors ja la venien utilitzant sense que es discuteixi la seva pertinença (Consorcis, Mútues, etc.). Seria possible l’autogestió en un model d’entitat sense ànim de lucre? Hi ha dos solucions possibles: una, mantenir l’ànim de lucre limitant el percentatge dels  beneficis per contracte i l’altre seria mitjançant un Consorci sense ànim de lucre, en el qual els professionals siguin propietaris junt a una entitat pública (ICS?).

- El principal risc de les EBA és l’esdevenir empreses de provisió d amb l’objectiu que uns pocs socis siguin propietaris i obtinguin els  beneficis econòmics. Hi ha mecanismes per a evitar aquesta situació: la obligació de repartir la major part de l’excedent com incentius entre tots els  professionals, l’ampliació del número de socis, la participació de tots els  professionals en la gestió de la entitat, etc. Aquests aspectes es poden  regular des de la pròpia entitat o des de el contracte del servei públic.

- A l’associar-nos poden sorgir conflictes entre els socis professionals que les facin inviables. A les EBA de Catalunya s’han donat alguns pocs casos de separació voluntària o obligada de socis i s’han resolt de manera satisfactòria pel servei.

El Dr. Iruela va substituïr Toni Sans com a gerent de la Regió
Sanitària de Catalunya Central

- Les xifres de personal contractat de les EBA són públiques, contrastades pel CatSalut. És veritat que les ràtios per estaments poden ser diferents de les que preveia el decret de reforma de l’atenció primària, com ho és en altres centres. En la situació en què ens trobem, el fet de gestionar el servei amb menys recursos i mantenir prestacions i resultats de salut no hauria de ser un argument en contra del model i de la seva extensió.

- Alguns sectors de l’autoritat sanitària i de l’establishment gerencial sovint comenten que la existència de la EBA fa més complexa o dificulta la integració assistencial. L’evidència no sustenta aquesta afirmació ja que la lleialtat, compromís i la cultura de donar resposta a un contracte fa d’aquestes entitats lleials i eficients proveïdors de salut.

En els propers dies, segons ha anunciat Roser Fernández a Sitges durant la jornada de balanç del primer any del Pla de salut 2011-15, l’observatori de l’AIAQS publicarà els principals indicadors de totes les ABS de Catalunya. S’espera amb expectació aquest primer informe, m’agradarà veure que la foto que es derivi d’aquest informe reflecteixi la complexitat i la qualitat de l’APS de Catalunya.

Com diu A. Ledesma “Algú haurà d’explicar la raó de no estendre el model EBA a altres centres i per què no es mostra cap interès per millorar l’eficiència i la implicació  dels  professionals  en  l’atenció  primària catalana i altres nivells assistencials des d’un projecte professional atractiu i que incentivi a la vegada”.

www.rbaestudisiprojectes.cat