dilluns, 4 de desembre del 2017

Què ha aportat el Cercle de Salut fins ara, al debat sanitari ? (i II)



Una de freda: El Cercle de Salut ha assistit impassible a decisions que han suposat un pas en fals en la consolidació del model sanitari públic català, basat entre altres característiques, en la diversitat de proveïdors amb diferents titularitats pel que fa a la propietat.




Una de calenta: La sola presència del Cercle en el sector, pot haver ajudat a temperar una mica les decisions del departament de Salut, en ocasions envoltades de certa polèmica. Tanmateix és bo per a la sanitat que una organització com el Cercle de Salut faci sentir la seva veu, en els temes que afecten al Sistema Nacional de Salut de Catalunya. Només cal que pels temps que venen, l’afonia d’aquest primer any d’existència millori... 


 
 (...Continua de l’entrada anterior)

L'exconsellera de Salut Marina Geli, participarà el proper
dia 11 en el debat organitzat  per el Cercle de Salut
Entre les temes que el Cercle no ha debatut públicament, cal destacar les desavinences al voltant de la prescripció infermera, o la polèmica al voltant de la conveniència d’un conveni mèdic o bé una mesa mèdica paral·lela al conveni amb conclusions vinculants. El Cercle ha elaborat un manifest relatiu a l’aplicació de l’article 155, però en cap cas ha debatut públicament els danys a la sanitat pública catalana i no ha denunciat els  molts inconvenients que es deriven de la seva plicació. La crisi de la “desprivatització” de la sanitat pública al Vallès Occidental, la pseudo-reforma de l’assistència primària o les contradiccions de l’Ajuntament de Barcelona exigint “desprivatizacions” de serveis sanitaris a la ciutat, però privatitzant en canvi l’atenció domiciliària tampoc han estat temes prou interessants per ser debatuts. En la mateixa línia, el nou consorci sanitari de Reus o la creació de noves empreses públiques per a la gestió dels dispositius sanitaris a les Terres de l’Ebre o a la Catalunya Central també han estat qüestions obviades pel Cercle, així com els efectes sobre la qualitat de l’assistència derivats de l’obsolescència de bona part de l’aparellatge per al diagnòstic dels nostres centres sanitaris. Són qüestions que el Cercle de Salut, si realment aspira a ocupar un lloc de centralitat i a crear opinió fonamentada en la sanitat catalana, no hi pot quedar al marge. 

El balanç del Cercle de Salut queda per sota de les expectatives generades. I és que una majoria important dels membres del Cercle de Salut tenen altres responsabilitats professionals i per tant poc temps per dedicar al Cercle, i a més la majoria estan relacionats professionalment amb el sistema sanitari, i per tant es lògic que intentin no plantejar excessives confrontacions amb el poder formal, ni resultar excessivament incòmodes amb aquells que acaben contractant els seus serveis professionals. Una prova dels problemes de dedicació del Cercle, és el que ha succeït aquests darrers dies. El Cercle, en la seva pàgina web, havia anunciat per aquest mes de novembre passat una Jornada organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Gestió Sanitària, al voltant de les experiències de relació multidisciplinàries i multicèntriques entre professionals per donar millors respostes a les necessitats de les persones. Els organitzadors de lajornada demanaven que els equips que havien realitzat experiències en aquests àmbits les presentessin a la jornada en forma de comunicació i fins i tot es volien atorgar uns guardons a les millors comunicacions. Doncs bé, Aquesta Jornada primer va ser ajornada a finals de novembre, i finalment la pàgina web del Cercle no estableix cap nova data per la seva celebració, sense més explicació. No deixa de ser un cert menyspreu per aquells que eventualment estiguessin treballant preparant les comunicacions que tot d’una els hagi desaparegut la convocatòria. És evident que el Cercle necessita una certa estructura interna per funcionar amb un mínim de rigor, i deixi de basar-se en el voluntarisme dels seus directius, als que cal agrair la seva dedicació, però és evident que amb això no n'hi ha prou. Cal dotar-se d’una estructura mínima. 
    
Ara, a canvi d’aquesta Jornada desapareguda del calendari, i a les portes de les eleccions del dia 21 de desembre, el Cercle de Salut ha decidit convocar als partits polítics per tal que aquests expliquin al sector sanitari el seu posicionament programàtic al voltant dels problemes de la sanitat catalana. Parlar de sanitat sempre és interessant, i més en moments com l'actual quan les prestacions del sistema estan en risc com a conseqüència de la situació econòmica i la manca de recursos que s'hi destinen. Per altre banda també és cert que els partits "amaguen" sovint les seves intencions reals, tal com va succeir en les últimes eleccions amb els pactes entre ERC (integrada dins de JxS) i la CUP per "desprivatitzar" el sistema sanitari. Tanmateix, el verdader debat del dia 21 de desembre és decidir si els catalans accepten l’aplicació de l’article 155 com a eina per restablir la “normalitat” a Catalunya o la normalitat es restableix restituint el govern legítim de la Generalitat. Aquest, i no altre, és l‘autèntic debat. En aquestes properes eleccions el relat sanitari quedarà certament una mica al marge  tot i que els posicionaments d'uns i altres són prou coneguts.

Tot i així el Cercle de Salut voldria que els partits que es presenten a aquests comicis incorporin als seus programes quatre mesures que haurien de servir per millorar la situació dels sistema sanitari públic a Catalunya. Val a dir que quan el debat es celebri el proper dia 11, els programes de les formacions polítiques que concorren a les eleccions estaran més que tancats, per tant poc influirà el debat en el posicionament dels partits, tot i que els aquests hagin rebut amb antelació la proposta del Cercle, però a banda d'això, hi ha algú que a hores d'ara no sàpiga quins són els posicionaments dels partits polítics catalans respecte al sistema sanitari català? Les mesures demanades per el Cercle són: 
  1. Aportar més recursos al Sistema Nacional de Salut de Catalunya, per la via dels impostos, i poder situar la càpita fins el nivell d’altres comunitats autònomes capdavanteres.
  2. Garantir la universalitat i gratuïtat de l’atenció sanitària.
  3. Aprofitar les eficiències que es deriven de la col·laboració públic/privat, de la diversitat de proveïdors de serveis sanitaris, i de l’autonomia de gestió.  
  4. Millorar les condicions de treball dels professionals.
Aquesta trobada tindrà lloc a l’auditori de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues, el proper dia 11 de desembre a les 7 de la tarda.


Voldria per acabar assenyalar un efecte positiu de l’aparició del Cercle. Pocs mesos després de la seva creació dona la sensació que el departament de Salut ha temperat una mica les seves sortides de mare. És una relació causa/efecte? Si fos així, només aquest fet ja justificaria per ell mateix l’aparició del Cercle de Salut, encara que alguns esperaven quelcom més pel que fa a les seves aportacions. Ara, el Cercle entrarà en una nova etapa en la que caldrà renovar càrrecs de la seva Junta directiva. Se suposa que això hauria de succeir entre els propers mesos de gener i febrer. Veurem si hi ha canvis i si el Cercle pot dotar-se d’aquesta estructura mínima per consolidar la seva presència en els sector.

dissabte, 2 de desembre del 2017

Què ha aportat el Cercle de Salut fins ara, al debat sanitari ? (I)



Aviat farà un any de la fundació del Cercle, i l’activitat desplegada per l’associació en el seu primer any de vida no sembla haver tingut excessiva transcendència, tot i que el sector sanitari s’ha vist interpel·lat en diferents ocasions.


Alguns opinen que el Cercle de Salut ha decebut les expectatives generades quan fou creat, i això podria ser degut a unes expectatives inicials excessives, o a la dificultat de trobar consens en una organització amb punts de vista, objectius i interessos que no sempre van en la mateixa direcció.



Era la tardor de l’any 2016, quan gràcies a diferents trobades entre gent important de la sanitat catalana s’arribava a la conclusió que calia generar un espai de reflexió i debat en el que poder confrontar opinions al voltant de les polítiquesmsanitàries que el nou equip del departament de Salut semblava voler implementar en el sector de la sanitat pública catalana. D’aquelles reunions va sorgir l’idea de crear el Cercle de Salut amb l’objectiu que es convertís en aquest espai de reflexió, debat i intercanvi d’idees al voltant dels nous plantejaments que estaven apareixen sobre el sistema públic de salut de Catalunya.

Acte de constitució formal del Cercle de Salut
al gener del 2017 
Les primeres reunions varen servir perquè el “Sanedrí” iniciàtic triés quines altres persones reconegudes per la seva professionalitat i també per la seva capacitat de lideratge i creadores  d'opinió en el sector, calia incorporar al grup per tal que aquest anés agafant consistència, al temps que es decidia el tipus d’organització que calia crear, el seu finançament i qui ocuparia els càrrecs que la direcció provisional de l’organisme requeria. Es va acordar que el Cercle adoptés la forma jurídica d’una associació i es va configurar una Junta directiva provisional, amb càrrecs no retribuïts, i que es va constituir amb consens entre els promotors del Cercle de Salut, respectant les quotes de poder de les diferents  organitzacions que s’hi havien adherit.

Després d’això, es va fer un acte de constitució formal de l’associació i poc dies més tard es va organitzar el primer acte de pública del Cercle de Salut. Aquest acte es va desenvolupar el dia 13 de febrer a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. El primer debat pròpiament dit no va tenir lloc fins el dia 6 d’abril a la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Industrials de Barcelona sobre el tema “La incidència de les formes de gestió en el futur del sistema públic de salut de Catalunya”. Aquest tema estava al bell mig de la polèmica atès que el departament de Salut volia legislar per modificar les pràctiques habituals al voltant de les formes de gestió del sistema sanitari públic de Catalunya. Tot i l'interès del tema debatut que va comptar amb la presència de persones expertes en la qüestió, aquest debat no va implicar cap posicionament formal del Cercle de Salut sobre el tema que s’havia discutit.

El segon debat organitzat pel Cercle de Salut va tenir lloc el dia 19 de juny, a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Barcelona al voltant de la candidatura de la ciutat per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA) per quan a causa del Brexit, aquesta hagués d’abandonar la seva seu actual a Londres. No cal dir que tothom es va manifestar a favor de la candidatura de la ciutat de Barcelona i el Cercle es va adherir formalment al "manifest" que en aquest sentit havien signat diferents entitats barcelonines. I en quant a debats, aquesta és tota l’activitat desenvolupada pel Cercle de Salut en aquests 10 primers mesos d’existència. A banda d’aquests dos debats, i aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”, el Cercle va posar el seu segell amb el vistiplau del Col·legi de Metges en dos actes organitzats pel propi Col·legi de Metges, un sobre la medicina privada, i l’altre al voltant d’un estudi sobre la “regeneració de la sanitat pública”. A banda d’això, el Cercle s’ha posicionat públicament davant de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya, i val a dir-ho, el manifest fet públic pel Cercle ha estat un dels més valents de tots els que des del sector de la sanitat s’han donat a conèixer. Tanmateix, el Cercle no ha tingut el protagonisme en el sector que calia esperar d’acord al seu manifest fundacional que entre altres coses diu, respecte a la seva missió: 

Membres del Cercle de Salut, varen presentar la
 nova associació al conseller de Salut
i al director del CatSalut
...En aquest sentit, creiem que és necessari articular un projecte d’àmplia base social que tingui per objectiu servir de lloc de reflexió i debat sobre el sistema sanitari i des d’on es puguin articular propostes de millora del sistema des de la perspectiva dels professionals, organitzacions sanitàries i dels ciutadans...”

Malgrat tots els propòsits, i que el paper ho aguanta tot, no hi ha hagut cap proposta de millora articulada pel Cercle en quasi un any d’existència, cap conclusió en forma de posicionament dels dos debats realitzats, i un oblit difícil d’explicar de temes delicats i en certa mesura conflictius que el Cercle de Salut no ha volgut/sabut/pogut abordar, tal com es detallarà en la propera entrada al blog.


(Continuarà...)

divendres, 1 de desembre del 2017

O ens desembarassem del 155, o la sanitat catalana quedarà col·lapsada, i per tant amb un pas enrere significatiu pel que fa a la qualitat dels serveis.



És inaudit que quan les competències de sanitat estant transferides a tot l’Estat, a Catalunya s’hagi de demanar permís a Madrid per comprar qualsevol aparell de diagnòstic.



El subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon, en unes declaracions al diari digital VilaWeb, es queixa de la situació de bloqueig que viu el departament de Salut de la Generalitat.



Fa dies que els funcionaris de la Generalitat manifesten el seu mal estar per la situació de bloqueig que viu l’administració catalana i per les conseqüències greus que es deriven d’aquesta situació. En diferents ocasions els funcionaris de l’administració catalana han explicitat públicament les seves queixes per la situació, que perjudiquen a tots els catalans en general, tant si són unionistes, independentistes o pertanyen al grup del tant-se-me’n-fot. Pensin el que pensin, els ciutadans de Catalunya estan sotmesos a les decisions de l’administració espanyola, desconeixedora de la realitat catalana i de les necessitats dels ciutadans.

Certament la realitat deu ser molt greu quan una persona com Josep Maria Argimon, que a banda de la seva capacitat professional demostrada en els diferents càrrecs que ha ocupat al departament de Salut, sempre s’ha distingit per una discreció exquisida, s’ha decidit a denunciar una situació tan perjudicial pel dia a dia de la sanitat catalana però també per la qualitat dels seus serveis. Moltes coses deuen estar en risc quan Josep Maria Argimon es manifesta amb la contundència que ho ha fet en una entrevista que publica avui el diari VilaWeb, i que pel seu interès cal fer-ne alguns comentaris.

Tot i que el dia a dia dels serveis sanitaris funciona, el que és inacceptable és parlar  de “normalitat” com fa Madrid, quan Catalunya està sota una situació del tot anormal amb un govern legítim cessat i amb un Parlament votat pels ciutadans dissolt. En aquestes circumstàncies parlar de normalitat requereix una certa dosi de cinisme. El fet que les decisions que pren el CatSalut serveixin per atendre el millor possible les necessitats en salut dels ciutadans, no vol dir en cap cas que s’accepti cap mena de submissió a la situació anormal que viu Catalunya. El fet que el conseller de Salut estigui a l’exili defineix per ell sol la “normalitat” de les mesures aplicades pel govern espanyol.

De les explicacions de Josep Maria Argimon se’n dedueix que a banda de la feixuga burocràcia originada per l’aplicació de l’article 155, l’administració catalana (i per tant també el departament de Salut) des de meitats de setembre està subjecte a la intervenció econòmica decretada pel ministre Montoro fet que encara incrementa més la situació de col·lapse burocràtic. Per comprar qualsevol aparell de diagnòstic, el CatSalut, ha de fer una declaració responsable dient que els diners del pagament  s’utilitzaran  exclusivament per comprar l’aparell de que es tracti, i en cap cas serviran per pagar cap cosa il·legal que vagi en contra de cap sentència judicial. I això per cada cosa que el CatSalut compra.

Un dels temes que s’està ressentint molt directament de la tenalla del 155 és la recerca, amb partides retingudes que no arriben quan haurien de fer-ho als diferents centres afectats i això comporta informes i més informes per mirar d’alliberar els crèdits, i depèn si es convenç o no al funcionari de torn, els diners es desencallen o no. És una situació regida per l’arbitrarietat en contra de qualsevol lògica administrativa o pressupostària.

També està en risc l’augment de les tarifes als centres sociosanitaris. Aquest augment havia de servir per incrementar un 1% el sou dels treballadors d’aquests centres, i de moment malgrat els diferents informes que s’han fet arribar a Madrid encara no hi ha llum verda, fet que perjudica al conjunt de treballadors del sector sociosanitari. És curiós que davant d’aquesta situació els sindicats no hagin aixecat la veu en contra de les conseqüències de l’article 155 que com es veu també perjudica els interessos dels seus afiliats.

Dels comentaris del Dr. Argimon se’n desprèn que la seva preocupació va més enllà de la vigència d’aquest nefast article 155. Ell preveu que després de les eleccions el 155 sigui retirat pel govern espanyol, però tem que la intervenció dels comptes es prolongui en el temps amb els perjudicis que tot plegat implica. Que els interessos del departament de Salut siguin representats per el ministeri de Sanitat espanyol, demostra per sí mateix que la sanitat catalana podria quedar del tot sotmesa als interessos del govern espanyol. En un altre àmbit això s’acaba de posar clarament de manifest amb les peces d’art del Museu Diocesà de Lleida, reclamades per l’Aragó. És un bon exemple per entendre com el govern espanyol preserva els drets dels ciutadans de Catalunya

Per tant, de cara a les eleccions del proper 21 de desembre, els catalans hem de tenir ben clar el que ens hi juguem: La derogació de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i de la intervenció de les finances de la Generalitat o la continuïtat d’aquestes mesures