Una petita frivolitat repescada del bagul dels records

Francesc José María Sánchez és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i amb un Master en Dret Penal per la mateixa Universitat, és membre de l' Associació Catalana de Juristes Demòcrates, vocal de la Junta Directiva de l'Associació Juristes de la Salut i del Comitè d'Etica dels Serveis Socials de Catalunya, i soci de la Societat Catalana de Gestió Sanitaria, i també de la Societat Catalana de Bioètica de Catalunya. Ostenta la presidència d'honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut i és Secretari del Cercle de Salut. En el marc de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, forma part de les comissions de Dret Sanitari i de Drets de la Gent Gran.

Ha estat director-gerent de l'Institut Català de la Salut, entre  altres responsabilitats 

Escrit per Francesc José Maria

Revisant el meu arxiu d’escrits i notes posteriors a la meva etapa al front de l’Institut Català de la Salut (2007-2008), he trobat un divertiment que vaig escriure a començaments de l’any 2009, tot just després d’haver estat cessat del càrrec de director gerent, que no va arribar a ser publicat mai.

Malgrat haver transcorregut vuit anys des de que ho vaig escriure, m’ha semblat que tenia quelcom de premonitori i que valia la pena publicar-lo ara que estem vivint un temps en els que determinades concepcions sobre allò que és públic i que no ho és i sobre el que ha de ser i com s’ha d’organitzar el sistema sanitari públic, que no comparteixo en absolut malgrat ser un ferm defensor de la sanitat pública, ja s’han instal·lat entre nosaltres per quedar-se i serà molt difícil posar-hi remei, sobre tot perquè bona part dels que podrien oposar-hi resistència han llençat la tovallola per molt diversos motius alguns més decorosos que altres.

El breu article que rescato del fons dels meus arxius és el següent :

EL SECTOR PÚBLIC AFECTAT PER UNA PANDÈMIA

Des de ja fa uns quants anys l’anomenat sector públic que engloba l’Administració General de l’Estat, les administracions autonòmiques i  les entitats locals, i, en un sentit cada cop més ampli, els organismes públics, agències, consorcis, fundacions privades del sector públic, i altres entitats de dret públic vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques citades, pateix una pandèmia.

Es compleix la llei del pèndul. Hem passat de la mal anomenada “fugida” del dret administratiu, que va tenir el seu màxim esplendor en la segona part de la dècada dels 80 i en els 90, i es va concretar en el naixement d’una pluralitat d’organismes i entitats, sobre tot destinades a donar serveis a la ciutadania, i va suposar un impuls important en la modernització dels serveis públics que altrament no hagués estat possible i que per a alguns ha estat viscut com una mena d’aquelarre que atemptava contra la més pura ortodòxia administrativista, a l’imperi de la concepció burocràtica més tradicional pel que fa al funcionament administratiu i a la prestació de serveis a la ciutadania.

Aquesta concepció burocràtica té molta similitud amb una pandèmia, com la de la grip A (H1N1) que ens amenaça.

Un virus que recorre Europa : el res pública influenzae.

Un focus: Brussel·les (Parlament i Comissió europeus)
Una zona d’influència ben delimitada: la Unió Europea.
Unes condicions favorables per a la seva propagació a casa nostra: 

-La visió centralitzada de l’Administració de la Generalitat  i de la gestió dels recursos humans. 

-La concepció  administrativista i funcionarial de lo públic  predominant al si de l’administració         catalana.

-La crisis econòmica.

Una soca: el SEC -95 (sistema europeu de comptabilitat), en constant mutació. Ja ha donat el salt de l’espècie administració pública pura als organismes públics dependents o vinculats i està començant a contagiar a les fundacions privades.
Uns agents propagadors: lleis, decrets, ordres, acords de govern, instruccions,…
Una simptomatologia: burocratització, rigidesa, uniformitat, intolerància a la discrecionalitat.
Un pronòstic reservat. El contagi de la malaltia no és mortal, però té una alta morbliitat i pot deixar greus seqüeles: pèrdua d’autonomia en l’àmbit de la gestió i funcionarització en l’àmbit dels recursos humans.

Tractament: No es coneix cap vacuna i no sembla que hi hagi massa interès per impulsar la recerca.
Prevenció: la única mesura preventiva que es coneix és la privatització, però per principis ètics molta gent ens declarem objectors de consciència i, en conseqüència, rebutgem la seva aplicació.

Així doncs només queda el tractament simptomàtic que serà més efectiu en uns entorns que en d’altres, depenent no només del desenvolupament normatiu sinó fonamentalment de les voluntats polítiques i de les dels gestors i dels membres dels òrgans de govern dels ens afectats.

www.rbaestudisiprojectes.cat

L’Hospital de Reus no aixeca el cap

Al dèficit de l’exercici 2015 (3 milions d’€) cal afegir-hi el de l’exercici 2016 (8,4 milions d’€)

En lloc de plantejar-se adequar l’Hospital i la cartera de serveis a les necessitats de la població, i assumir les restriccions que calguin, a Reus són partidaris que el dèficit de l’Hospital el paguin tots els catalans, i proposen que el CatSalut es quedi el centre.   

L'Hospital de Reus ocupa una superficie molt superior
a la que seria necessària 

Fa pocs dies s’ha conegut que l’Hospital de Reus ha tancat l’exercici 2016 amb un dèficit de 8,4 milions d’€. Aquest dèficit s’afegeix al dèficit assolit per l’Hospital l’any 2015, que va ser de 3 milions d’€. El dèficit de l’exercici 2015 va comportar el cessament de bona part de l’estructura directiva de l’Hospital amb l’argument d’una pèrdua de confiança, després que el consell d’administració no acceptés el conjunt de mesures que la direcció havia plantejat per intentar corregir aquell dèficit de 3 milions d’€. Cal destacar que al rebutjar les mesures proposades per la direcció general, un membre del consell d’administració del centre es va dirigir al director general cessat amb la frase “ara és hora de la política, no de la gestió”. Doncs vist el resultat, algun polític hauria de marxar a casa amb la cua entre les cames, després d’un fracàs tan estrepitós. Per cert, el director general que va ser cessat havia avisat del que passaria si no es prenien les mesures correctores proposades. El temps ha demostrat que tenia tota la raó. Per tant, algú li hauria de demanar disculpes.  

Pel que sembla, Noemí Llauradó presidenta del consell d’administració del centre ha descartat aplicar la mateixa solució que l’any passat a l’hora de compensar el dèficit. La legislació actual no permet que l’Hospital pugui fer dèficit, i per això, per evitar la dissolució de l’empresa, l’any passat es varen compensar els 3 milions de dèficit gràcies a GECOHSA, empresa del grup SAGESA que gestiona l’Hospital de Mora. Aquest Hospital tenia un fons de reserva de 8 milions d’€, i 4 dels quals varen ser transferits a l’Hospital de Reus per compensar el dèficit existent. Aquesta reducció de les reserves de l’Hospital de Mora va comportar les queixes lògiques de l’alcalde de Mora i del comitè d’empresa de l’Hospital.

Amb aquesta possibilitat tancada, i descartant recórrer a altres empreses municipals de Reus que podrien tenir excedents per cobrir el nou dèficit de l’exercici 2016, sembla que el consell d’administració ha decidit implementar mesures internes correctores per evitar que l’any vinent el dèficit continués creixent. Aparentment es diria que els polítics finalment han aprés que “amb les coses del menjar no s’hi juga”, però sincerament no hi confio. De tota manera la situació és complexa perquè sembla que el consell d’administració disposa de dos mesos per trobar la manera de tapar el forat econòmic. El que resulta evident és que les mesures que autènticament poden resoldre el dèficit històric són les que proposava l’antic equip gestor del centre, i que increïblement varen ser rebutjades pels polítics.

Cal fer esment al “pacte de ciutat per la salut” signat per les forces polítiques de Reus tot just fa un mes i mig, en el que contràriament a plantejar un Hospital de Sant Joan adequat a les necessitats reals de la població a la que ha d’atendre, es pretenia fer una escapada endavant, amb un punt setè de l’acord totalment fora de lògica, perquè en lloc de dimensionar la cartera de serveis i la dotació de professionals a les necessitats reals es pretenia augmentar l’abast territorial de l’Hospital per poder mantenir l’estructura actual, sense cap renuncia al disbarat que va significar la construcció d’aquell hospital.

Vegin sinó que diu aquest punt setè:

Els treballadors de l'Hospital de Reus concentrats en el
passadís principal esperant que acabés el
consell d'administració 

“Treballar conjuntament per tal de que la Generalitat inclogui dins el Pla estratègic sanitari del Camp de Tarragona 2016-2020 la coordinació amb la Regió Sanitària de Terres de l'Ebre, amb l'objectiu que es puguin sumar les masses crítiques d'habitants d'ambdues Regions, a l'hora de detectar les necessitats i proveir dels serveis necessaris amb la conseqüent ampliació de persones usuàries (amb això s’assoliria una població de referència clara d’uns 800.000 habitants), i, per tant, d'activitat. Aquest Pla ha de respectar la complexitat que actualment ofereixen els hospitals del territori, augmentant-la si fos necessari.”

Sembla per tant evident que a Reus encara no han entès res del que realment els està succeint. Però el problema no és només dels polítics, sinó que el comitè d’empresa és dels que tampoc no ha entès el problema veritable que tenen. A més de continuar reclamant cobrar el 100% de les DPO tot i els resultats econòmics de l’Hospital, ara el que pretenen és que l’Hospital se’l quedi el CatSalut. És a dir, el que volen és que sigui tot Catalunya qui acabi pagant els disbarats que es varen fer a Reus construint un hospital molt més gran del que calia, equipat amb una tecnologia (un PET Tac entre altres equipaments) que no està justificada per la població que ha d’atendre, i una estructura de personal per sobre de la que seria necessària si l’hospital s’hagués construït amb racionalitat i sentit comú.

L’Hospital de Reus necessita solucions urgents, és cert, i Catalunya no es pot permetre perdre un recurs sanitari com l’Hospital Sant Joan, però els reusencs han d’assumir que els toca fer sacrificis. Quan s’estira més el braç que la màniga passen aquestes coses.  

www.rbaestudisiprojectes.cat

Canvis a la cúpula directiva de l’IDI

El Dr. Jordi Colomer i la Sra. XX deixen els seus càrrecs a l'Institut de Diagnòstic per la Imatge.

Julio Garcia Prieto, també abandona el càrrec, però ha acceptat una oferta de treball per integrar-se a un nou projecte relacionat amb l’assistència primària de Barcelona.    

El Dr. Jordi Colomer, fins avui gerent de
l'IDI

Jordi Colomer, Julio Garcia Prieto i XX han anunciat aquest matí que deixen els seus càrrecs directius a l’IDI. Jordi Colomer era el gerent de l’IDI, Julio Garcia Prieto era adjunt a gerència i XX ocupava el càrrec de directora administrativa, recursos i serveis generals de l’Institut. L’IDI és una empresa pública adscrita al CatSalut, creada a partir de la LOSC que té com objectiu ser el referent de la sanitat pública pels serveis de diagnòstic per la imatge i de medicina nuclear. Inicialment l’objectiu passava per aglutinar tots els serveis de l’ICS en aquest àmbit però posteriorment, amb Carles Constante a la presidència, el seu camp d’actuació es va ampliat a centres aliens a l’institut Català de la Salut.

Des de la seva creació, l’IDI històricament no ha estat sotmès a excessius canvis en la seva direcció. El primer gerent va ser Carles Casabayó que va ocupar la gerència de l’Institut durant 23 anys. El va succeir en el càrrec el Dr. Julio Garcia Prieto que hi va estar 2 anys i mig, per passar posteriorment a ser adjunt a gerència coincidint amb el nomenament de Jordi Colomer, qui ha ocupat la gerència durant 9 mesos. Per la seva banda XX és una economista experta coneixedora del sector sanitari i excel·lent professional, que va arribar a l’IDI acompanyant a Jordi Colomer dos mesos després que aquest va accedir a la gerència.  

No queden clares les raons d’aquest relleu tan radical de la cúpula directiva. Una de les raons que s’apunta fa referència a un canvi profund que el Dr. Colomer volia introduir a l’IDI, i sembla que aquest canvi ha comportat enfrontaments amb directius de centres més acostumats a la inèrcia d’anys anterior, i per tant, oferint una forta resistència al canvi. També es comenta que el Dr. Colomer, fruit de tot el que va viure a Reus en la seva etapa professional anterior, ha mostrat molta preocupació per assegurar que tots els procediments que es seguien a l’IDI estiguessin perfectament adaptats  des del punt de vista legal, a la legislació aplicable, i això pot haver generat també algun conflicte intern. El Dr. Colomer i XX formaven un potent equip de treball, experimentat i valuós, atès que tots dos han treballat en diferents projectes professionals: Hospitals de Sant Pau, Vall d’Hebron i Reus.

Per la seva banda, el Dr. Garcia Prieto tenia l’encàrrec de potenciar la línia de clients diferents a l’ICS, encetada ja en la seva època de gerent de l’IDI, i que ha permès integrar dins de l’IDI a hospitals com el de Valls, el Consorci Sanitari Integral, l’Hospital de Calella, l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, o l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. També tenia l’encàrrec de accelerar el procés d’integració dels serveis de radiologia i medicina nuclear de l’ICS a l’IDI. El Dr. Garcia Prieto ha tingut una participació activa en la solució del problema existent a la Garrotxa, que ha possibilitat que els malalts de l’ICS de la comarca puguin ser atesos a l’Hospital d’Olot en lloc de tenir-se que desplaçar a Girona per segons quines proves de radiodiagnòstic, tal com vaig explicar en aquest blog fa unes setmanes. Pel que ha transcendit, el Dr. Garcia Prieto s’incorporarà a un projecte en l’àmbit de l’atenció primària de Barcelona però relacionat amb l’atenció especialitzada als hospitals de la ciutat de. Pel que sembla, el Dr. Garcia Prieto està en una situació diferent a la de Colomer i XX, atès que ell ha estat objecte d’una oferta de treball cosa que no ha succeït amb les altres persones esmentades.

El Dr. Julio Garcia Prieto deixa també el
seu càrrec d'adjunt a la gerència de l'IDI 

També es comenta que Jordi Colomer ha comptat amb el suport de Candela Calle, gerent de l'ICS i de David Elvira director del CatSalut, però semblaria que en aquest últim cas algun fet molt recent hauria estat la causa d'una pèrdua de confiança. Pel que fa als canvis de Jordi Colomer i XX, en principi el consell d’administració de l’IDI encara no coneix oficialment que s’hagin produït, atès que en la seva última reunió no es va tractar aquest assumpte. Segurament en el transcurs de la setmana vinent es convocarà alguna reunió del consell per oficialitzar els canvis i establir els mecanismes de substitució.

No voldria de cap manera pensar, que aquesta situació, del tot confusa i gens clara, estigui relacionada amb algunes piulades que Jordi Colomer i XX van fer a twitter, criticant la gran inversió anunciada a Vall d'Hebron, en les que tots dos denunciaven que era millor invertir en cervells que no pas en pedres, o demanant que l'IDI fos tingut també en consideració dins del Parc de Salut. No em puc creure que aquesta sigui la causa per la que Colomer i XX han perdut la feina, però la manca d'explicacions fa que hi hagi qui especuli amb tot. 

Més enllà de les especulacions, aquesta situació crearà dificultats afegides a la gestió de l’IDI. Els successors de les persones que deixen els seus càrrecs necessitaran un cert temps, abans no es posin al corrent de tots els temes en curs. Aquests canvis afecten a llocs clau en l’estructura directiva de l’IDI. 

PS. Segons informacions recents, el canvis serien a proposta del consell d'administració de l'IDI, tot i que algun dels seus membres no tenia massa informació dels fets. Sembla que David Elvira s'ha vist obligat a acceptar la situació plantejada pel consell d'administració tot i que valora molt positivament la professionalitat de Jordi Colomer i XX, a qui com en el cas de Julio Garcia Prieto se'ls hauria ofert assumir noves responsabilitats al centre corporatiu de l'ICS pel que fa al Dr. Colomer, i al propi IDI en el cas de XX. En paraules de David Elvira "no podem perdre actius". Esperem que tots dos puguin encarrilar satisfactòriament el seu futur professional.     

www.rbaestudisiprojectes.cat