25 anys del CatSalut (i VII)

Tal com va dir l’exconseller Boi Ruiz, cal que la dotació pressupostària reflecteixi allò que els màxims responsables del departament de Salut, anuncien com a prioritats del Sistema Nacional de Salut.

El CatSalut requereix de reformes, però alguna d’elles no hauria d’anar, precisament, en la direcció que proclama el Sr. conseller de Salut. L’exconseller Pomés, va posar el dit a la nafra: “cal no caure en l’error de reinventar per ser vistos”

En els discursos oficials de la celebració d’aquest 25 aniversari del Servei Català de la Salut, i en particular en el del conseller Comin, s’ha fet referència als sous dels professionals de la salut, en un clar reconeixement a la seva insuficiència. El conseller Comin ha posat repetidament en valor l’actitud dels professionals per la seva dedicació abnegada en mantenir la qualitat dels serveis sanitaris malgrat les retallades i ha reconegut que cal millorar les seves retribucions.

Però quan es miren els pressupostos del 2017, és fàcil adonar-se que no inclouen cap previsió pressupostària per poder fer un pas endavant en la recuperació dels nivells retributius. És més, quan les associacions patronals han reclamat al CatSalut l’increment de tarifes per fer front al augment salarial de l’1% que si rebran els centres de titularitat pública en els que la Generalitat és majoritària en el seu òrgan de govern (ICS i EPiC), la negativa del CatSalut ha estat rotunda. Per tant no només no es doten els pressupostos per poder millorar les retribucions dels professionals del SISCAT sinó que a més s’accepta que els treballadors de les empreses sanitàries en els que la Generalitat no hi està representada en el seu òrgan de govern estiguin discriminades negativament  front als seus col·legues de l’ICS i les EPiC. Ara s’entén molt bé aquella afirmació del conseller Comin quan deia que “la titularitat sí que és important”

Aquest fet demostra la raó que tenia l’exconseller Boi Ruiz que en la “Taula dels consellers” havia afirmat que les polítiques que es prediquen, i les voluntats que s’expressen pels responsables polítics han d’estar reflectides en els pressupostos. No fer-ho, com és el cas, és enganyar a la gent. Prometre actuacions que després no es podran materialitzar perquè els pressupostos no ho contemplen és voler enganyar al personal, i això és impropi de polítics seriosos. Ja n’hi ha prou de crear falses expectatives que al final es converteixen en més frustració, i acaben posant en risc la coherència del nostre sistema sanitari públic.

Hi ha un altre qüestió que es deriva de la celebració d’aquest 25é aniversari del CatSalut. Em refereixo als canvis que s’han d’introduir en el Servei Català de la Salut per tal que aquest s’adapti a les noves realitats derivades d’una major esperança de vida dels ciutadans i a d’altres factors que han aparegut com a nous fenòmens durant aquests 25 anys d’existència com per exemple la implosió del les TIC en el sistema sanitari. Ningú discutirà la necessitat d’incorporar canvis al sistema perquè la seva necessitat és evident.

Ara bé, per introduir aquests canvis cal una experiència prèvia sobre el funcionament del sistema que els actuals màxims responsables del Departament de Salut en general no tenen. Potser David Elvira, director del CatSalut és qui més experiència aporta en el funcionament del sistema públic de salut a Catalunya, però ni el conseller Comin, ni el secretari general del departament Albert Serra estan en condicions d’intervenir en la configuració d’aquests canvis atès el desconeixement que tenen del CatSalut. La seva visió del sistema no va més enllà que la d’un ciutadà normal i corrent, i per tant no estan capacitats per conduir les reformes que de ben segur cal fer. Amb només un any al front de departament, sense haver treballat abans en el sector salut, gosar introduir canvis, o dir que ets qui millor està acomplint les previsions de la LOSC és mol agosarat i més propi d’una persona frívola que d’un directiu assenyat.   

I aquesta afirmació no es basa només en el sentit comú, que també, sinó en fets. Una de les intervencions estel·lars del conseller Comin en aquest primer any del seu mandat ha estat l’expulsió de la Clínica del Vallès del SISCAT, fet que va comportar la pèrdua d’un  bon nombre de llits públics al Vallès occidental. I ara, al bell mig de l’aparició de l’epidèmia de grip, veiem com els malalts omplen els passadissos dels servies urgències de l’Hospital Taulí i de l’Hospital de Terrassa a l’espera d’un llit. Aquest fet posa en valor les paraules de l’exconseller Pomés, quan deia que “cal no reinventar només pel fet de ser vistos”. Per tant, al sector salut no es pot actuar amb improvisacions més o menys populistes o per acontentar a determinats partits polítics. En el sector salut, cada decisió que es pren té repercussions sobre el sistema, de manera que aquestes han de ser preses per gent experta i coneixedora del sector. Com deia l’exministre Corcuera, “los experimentos en casa, y con gaseosa...”

Llarga vida al CatSalut. Dotem al sistema sanitari català d’un marc jurídic propi que l’ajudi a ser eficient en lloc de ser com una cotilla administrativa que ofega, i desitgem que pugui sobreviure durant aquest període actual, amb el mínim de ferides possible, sense lideratge al màxim nivell del departemanet, sense Nord, i sense projecte, i que aquesta situació acabi quan abans millor.

Visca el CatSalut !!! 

www.rbaestudisiprojectes.cat                    

25 anys del CatSalut (VI)

Acabada la “Taula del Consellers”, David Elvira va donar la seva visió sobre el futur del CatSalut  desenvolupant el tema:  “els reptes i les palanques de canvi. Cap a on anem?”

David Elvira:

“... Volem un Servei Català de a Salut amb una orientació molt més comunitària...”

“...Estem davant d’una ciutadania més formada, més informada i més exigent...”

“... La compra de serveis per resultats és una opció que caldrà considerar...”

David Elvira va començar la seva intervenció assegurant que “l’acte era la celebració d’un èxit col·lectiu”. Va mostrar el seu “agraïment als 499 professionals que avui fan funcionar el CatSalut i als centenars que l’han fet funcionar en el passat”. “Hem de sentit orgull de pertànyer a un Sistema Nacional de Salut amb uns grans resultats” va afegir. Segons Elvira, el CatSalut ha anat evolucionant per poder donar una resposta a les noves necessitats que anaven apareixen i que gràcies a l’esforç de tots avui tenim una esperança de vida de les millors del món, una bona percepció de l’estat de salut per part de la població i una valoració positiva dels serveis sanitaris”.

David Elvira va continuar el seu parlament dient que “després d’aquests 25 anys d’existència el CatSalut es troba davant d’uns reptes nous:

Una ciutadania més formada, més informada, i més exigent

Una revolució tecnològica amb l’aparició de les TIC en el sector salut

La crisi, que ens ha fet una mica més fràgils

Volem fer unes reformes basades en 4 eixos transformadors:

1. Que el Servei Català de la Salut garanteixi una orientació molt més comunitària,  
2. La Salut Mental considerada no només com a eix transformador sinó com a eix tractor d’un model molt més comunitari
3. Serveis en Xarxa entre professionals i centres per tenir més massa crítica i retenir el talent en el territori. Uns serveis en xarxa per garantir la millor atenció possible i garantir l’equitat en l’accés als tractaments innovadors.
4. Participació responsable, per aconseguir una millor planificació dels serveis i poder millorar el sistema amb totes les aportacions dels professionals i altres agents del sector sanitari català.” 

Aquests quatre eixos, impliquen per David Elvira, deu palanques de canvi per aconseguir que el Servei Català de la Salut s'orienti cap a un Servei Nacional de la Salut més àgil i més eficient i més implicat en el dia a dia i en l’operativa del territori.

Aquestes palanques de canvi serien:

1. Reorientació del CatSalut cap a un Servei Nacional de la Salut (SNS).
2. Participació dels professionals en la planificació mitjançant la creació de les comissions clíniques territorials.
3. Millorar les condicions dels professionals no només pel que fa al sou, sinó facilitant condicions de treball més estables, etc.
4. Nou criteri d’assignació de recursos. En certa manera es tractaria de recuperar l’esperit de la càpita.
5. Compra de serveis i compra de resultats, per exemple, tal com s’ha fet amb els medicaments. O comprar amb un “temps” preestablert, per combatre les llistes d’espera. Caldrà valorar també la compra pública innovadora.
6. Governança de les institucions garantint l’interès públic; per això caldrà exercir la propietat i tenir sinèrgies com a Grup d’empreses públiques i incorporar als professionals als òrgans de govern.
7. Co-governança amb altres administracions i interrelació amb els serveis socials.
8. Avaluació del retiment de comptes i la transparència. En aquest punt David Elvira es preguntava “quin país durant 5 anys, de forma sostinguda publica resultats en salut tan amplis com ho fem aquí?” Tanmateix Elvira creu que en un futur caldrà aportar-hi una visió més clínica i d’aquesta manera poder analitzar les bones pràctiques.
9. Apoderament de la ciutadania que està cada vegada més formada, més informada, més exigent i per això caldrà definir millor les polítiques de Salut. La ciutadania haurà de participar més activament a través de les associacions de pacients.
10. Estructures d’Estat. En els cas de la farmàcia aconseguir que el 2017 es creï l’Agència Catalana del Medicament.

David Elvira va cloure la seva intervenció convidant a professionals i altres agents dels sector sanitari a participar responsablement per aconseguir que el futur Servei Nacional de Salut continuï sent un èxit col·lectiu. “Tot plegat ens fa veure el futur amb molt d’optimisme” van ser les seves darreres paraules. 

www.rbaestudisiprojectes.cat    

25 anys del CatSalut (V)

          

Conseller Comin:

“...Les reformes que s’han anat introduint al sistema sanitari al llarg del temps, s’han aconseguit amb gent molt diversa que tot i això s’han posat d’acord...”

“...el debat sobre el model de provisió és un debat resolt perquè el que diu la LOSC segueix sent vàlid...”

L’auditori va rebre amb absoluta indiferència les paraules del conseller Comin

(...Continua de l’entrada anterior)

Intervenció del conseller Toni Comin:

Abans de comentar el contingut de la intervenció del conseller Comin, vull fer un reconeixement a la seva capacitat dialèctica. Toni Comin està resultant probablement el pitjor conseller de tots els que han passat pel pavelló Ave Maria des de la recuperació de la Generalitat provisional; tanmateix té una qualitat envejable: la seva intel·ligència dialèctica. I el dia de la Taula dels Consellers ho va tornar a demostrar quan malgrat les veritats que va haver d’escoltar de la majoria d’exconsellers posant el dit a la nafra dels problemes que ell està causant al model sanitari català, va intentar donar al volta a la truita volent transformar les crítiques rebudes en elements que li servien de base per tornar a insistir una vegada més en les seves polítiques  mancades de qualsevol rigor i molt allunyades del que la sanitat catalana necessita.

Comin va començar la seva intervenció com si fos el primer dia de classe en una escola d’arquitectura i ell fos el catedràtic que havia d’impartir la primera lliçó magistral. Fent referència implícita al sistema sanitari va dir que “tenim un edifici molt sòlid i molt bo, que s’ha anat construint poc a poc i les reformes s’han anat fent aprofitant tot el que hi havia per gent molt diversa que s’han posat d’acord en com havia de ser l’edifici. L’edifici ha patit un tempesta molt forta (la crisi) i l’edifici ha resistit; és la prova de la resiliència del sistema. Tanmateix, la tempesta ha fet posar en discussió la validesa de l’edifici, i cal reparar els efectes de la tempesta... El sistema necessita reformes perquè el terra sobre el que han construït l’edifici està aguantant unes càrregues molt importants”. Tota aquesta llarga  metàfora li servia al conseller per justificar la necessitat de fer les reformes que ell vol introduir.

El primer que cal destacar és que la metàfora emprada pel conseller no és encertada: si el terra no hagués resistit adequadament les pressions a que ha estat sotmès, l’edifici no hauria aguantat l’envestida d’una tempesta com la que ha significat la crisi, i tampoc la que està patint ara coma conseqüència del populisme i la politització de la sanitat, de la qual el mateix conseller no hi és aliè. Això ho tenen molt clar la majoria d’estudiants debutants en l’escola d’arquitectura i que van escoltar pacients el discurs del conseller Comin. Tanmateix, la crítica a la metàfora no exclou que al sistema nacional de salut català li manquin reformes. I tant que ni calen, però no precisament totes les que hi vol introduir un conseller que no sap massa bé quin terreny trepitja.

Seguint el discurs de Comin, “per refer els efectes de la tempesta cal recuperar els sous dels professionals, i recuperar inversions aturades i fer-ne de noves”. Al respecte val a dir que aquests “desitjos” del Sr. Conseller no s’han vist reflectits en els pressupostos de l’any 2017, on no es contempla ni un sol Euro addicional per recuperar els salaris dels professionals, i on la quantitat assignada a inversions no cobreix ni tan sols els diferents compromisos que el conseller Comin ha anat adquirint durant el seu periple pels diferents hospitals catalans que ha dut a terme aquest primer any del seu mandat, al més pur estil de “Bienvenido Mister Marshall”, però tal com succeïa en la pel·lícula, els diners han passat de llarg.

Segons el conseller, “per perfeccionar l’edifici hi manquen uns canvis: El Pla d’Oncologia, el Pla director d’Urgències, un nou sistema de pagament a l’atenció primària, o els nous Plans Estratègics de les regions sanitàries, i la reforma de l’assistència primària que té en consideració el problema de les desigualtats socials ”  

Encara continuant amb el seu símil, “per resoldre els problemes derivats de la manca de solidesa del terra sobre el que s’assenta l’edifici, calen reformes que ens permetin reduir els riscos: ens cal un sistema més comunitari que ens permeti enfrontar l’envelliment i el canvi tecnològic. També s’ha de resoldre la participació dels professionals, tenir en consideració el canvi cultural dels ciutadans i resoldre la qüestió de les desigualtats socials.”

Tot seguit, el conseller Comin va dir que recollia quatre de les moltes reflexions que els exconsellers de Salut havien fet minuts abans. Aquestes quatre reflexions foren:

• Debat sobre el model de provisió.El conseller Comin va dir que no era el debat més important (és curiós destacar que aquest debat qui l’ha endegat des del primer dia del seu nomenament és el propi conseller Comin; certament aquest home comença a fer evident que no sap massa bé de quin peu calça). Segons Comin, “el debat sobre el model de provisió és un debat resolt perquè el que diu la LOSC segueix sent vàlid”. (Algun dia, potser alguna veu autoritzada gosarà dir-li al Sr. conseller que és el que realment diu l’article 5 de la LOSC al respecte, que no és precisament el que ell predica).
• La transparència és absolutament important. El conseller va afirmar que transparència i autonomia de gestió no estan renyides (i tant que no ho estan; dona tota la sensació que el conseller Comin encara no ha entès ben bé que és això de l’autonomia de gestió)
• Governs territorials. Comin es va mostrar favorable a aquesta demanda de la consellera Geli, però considerant aquests governs territorials en l’òrbita de l’Agència de Salut Pública.
• Competència i complexitat. Aquí el conseller Comin s’hi va mostrar més reticent, dient que la n és important i per això cal estudiar molt bé que és el que es concentra en un lloc atès que aquesta n incideix d’una manera molt directe en la qualitat de l’assistència.  

El conseller Comin va acabar la seva intervenció dient que “jo lidero i tiro del carro per fer de tractor de polítiques que després han d’aplicar altres càrrecs del govern”

La intervenció del conseller Comin va obtenir el silenci de tot l’auditori... Que cadascú en tregui les seves conclusions... Es diria que els alumnes d’arquitectura no van quedar massa satisfets de la lliçó magistral a la que acabaven d’assistir... 

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.cat

25 anys del CatSalut (IV)

Boi Ruiz:

"Quin sistema sanitari europeu, és més transparent que el sistema sanitari català?"

"Les preocupacions per millorar el nostre sistema sanitari, han de tenir una translació als pressupostos" 

"Cal una major coordinació “per dalt” dels sectors sanitari i social"  

(...Continua de l’entrada anterior)

A Marina Geli la va substituir al front del departament de Salut, Boi Ruiz. Abans d’explicar la intervenció del Dr. Ruiz, voldria fer un comentari al voltant de la seva figura. Boi Ruiz ha estat el conseller de Salut que pitjor ho ha passat al departament. La resta de consellers sempre s’han queixat amb raó de l’exigüitat dels pressupostos que se’ls assignaven cada any, però cap d’ells ha hagut de patir una reducció molt important del pressupost. Si Xavier Trias considerava que el pressupost de Salut era “el residu dels residus” Boi Ruiz es va trobar amb un pressupost per sota fins i tot d’aquest qualificatiu. El pressupost que li va tocar gestionar a Boi Ruiz era un pressupost de misèria, inferior al d’anys anteriors, i tot i això, malgrat la incomprensió de la que va ser objecte, va assumir aquesta  responsabilitat, preservant la qualitat assistencial d’un dels millors sistemes sanitaris d’Europa. Cap altre conseller del Salut, havia disposat d'un pressupost inferior al del seu antecessor. Val a dir que aquest pressupost de misèria, venia imposat per les retallades del ministre Montoro, però per les perversitats del món que vivim semblava que els culpables eren el president Mas i el conseller Ruiz.  Per això, per les injustes crítiques de caràcter populista i de baixa qualitat democràtica i política que se li van dirigir des de tots els racons de l’arc parlamentari, vull fer un reconeixement públic de l'aportació del conseller Ruiz, i de l’equip que el va acompanyar al llarg dels 5 anys que ha estat al front del departament. Quan vaig sentir que una part de l’auditori aplaudia alguna de les seves intervencions vaig pensar...mira, hi ha gent que malgrat tot, reconeix els seus mèrits.

Intervenció de Boi Ruiz:

L’exconseller Ruiz va començar la seva intervenció fent un anàlisi de la bondat del sistema sanitari català, atès que respon a allò que els ciutadans poden esperar d’un sistema nacional de salut:

• Que m’atenguin bé,
• Que m’atenguin el més a prop possible de casa,
• Que m’atenguin el més ràpidament possible,
• I que aquesta atenció no em posi en una situació econòmica de dificultat.

I aquestes premisses, la prestació sanitària del CatSalut les compleix perfectament.

Boi Ruiz va continuar dient que el model es fruit d’una història que ve de lluny. Va intentar configurar-lo a Mancomunitat de Catalunya, després es va intentar de nou en l’època de la República i finalment després de tots aquests intents s’ha pogut acabar fent. En la seva intervenció, l’exconseller Ruiz va voler sortir al pas d’aquells que reclamen més transparència al sistema, i sense negar que la transparència és una obligació ètica de l’administració vers els ciutadans, es va preguntar quin sistema sanitari europeu és més transparent que el sistema sanitari català.

Ruiz va aprofitar, per defensar allò que ell havia intentat fer des de la conselleria: incorporar les polítiques de salut a les polítiques del govern. També, com la majoria d’exconsellers, va reclamar millores en el finançament i va dir una frase molt significativa, i ben entenedora per aquells que la vulguin entendre: “les preocupacions per millorar el sistema sanitari públic català, han de tenir una translació als pressupostos” en una clara al·lusió al fet que tots els discursos i promeses que s’han fet aquesta any ben pocs es veuen reflectits en l’avantprojecte de pressupostos que s’ha donat a conèixer fins avui.

Sobre el futur va demanar respostes per allò que preocupa a la gent, i no tant el que interessa als polítics, i en aquest sentit va mostrar la seva preocupació per les garanties d’accessibilitat. També va reclamar una major coordinació “per dalt” dels sectors social i sanitari, i va denunciar que des de dalt “som incapaços de coordinar les solucions que en aporten el de baix”, en clara referència a que cal escoltar més al sector i als que estan al peu del canó, al bell mig dels problemes. Segur que ells poden suggerir bones solucions als problemes que detecten en el seu dia a dia.  

(Continuarà...)

www.rbaestudisiprojectes.cat