Notícies del sector sanitari: canvis a l’IDI i a CAPSS

Els primers cent dies de Candela Calle al front de l’ICS: cessament  del gerent de l’IDI

La patronal de Consorci de Salut i Social (CAPSS) substitueix al dimissionari Manel del Castillo en la secretaria general per Rafael Lledó, gerent de l’Hospital de Granollers

Julio Garcia Prieto, gerente de l'IDI
fins dilluns vinent

Amb cent dies com a gerent de l’ICS, a Candela Calle se la coneix més aviat per fer de telonera del conseller Comin en les visites que aquest ha fet als centres de l’ICS, que no pas per haver presentat el seu programa de gestió per aquesta legislatura. Ni programa, ni projecte, ni capacitat de gestió. Aquests són els tres “ni” de la Dra. Calle des que el 15 de març va ser nomenada gerent de l’Institut Català de Salut, càrrec al que va accedir sense haver acreditat des d’una perspectiva estrictament  professional la seva idoneïtat per ocupar el càrrec.

Cent dies després del nomenament, caracteritzats pel “qui dies passa anys empeny”  hem conegut la primera decisió transcendent de la Dra. Calle que no ha estat altre que prescindir del Dr. Julio Garcia Prieto al front de l’IDI, càrrec en el que els rumors indiquen que hi col·locarà al Dr. Jordi Colomer. Val a dir que la relació entre la Dra. Calle i el Dr. Colomer no és d’ara i ve de fa ja alguns anys quan la ella era subdirectora de Gestió Clínica a l’Hospital de Sant Pau i Jordi Colomer era el gerent que la va contractar per aquest càrrec. En el perfil de LinkedIn de la Dra. Calle s’hi pot llegir un comentari premonitori escrit pel propi Jordi Colomer que diu:

“Tuve la oportunidad de trabajar con Candela Calle como cliente y posteriormente como responsable de una área clínica. Quiero destacar su capacidad de trabajo y método para llevar a cabo los proyectos que se diseñaron bajo mi responsabilidad. Pregunta, escucha y por lo tanto con capacidad de aprendizaje. Habilidades que ella practica y son una garantía para poder colaborar en el futuro”

Passat el temps, la última frase del comentari del Dr. Colomer ha esdevingut una realitat. Ho ha estat gràcies al poder de convenciment de la Dra. Calle sobre David Elvira, president de l’ICS però també “gran patró” de l’IDI encara que a la presidència d’aquest organisme hi tinguin a una persona com el Dr. Navas, també relacionat en certa mesura amb el Dr. Colomer, quan aquest va ser contractat per assumir la gerència de Vall d’Hebron ja fa forces anys. Tot plegat situat en un triangle de relacions ben peculiars. Tanmateix una cosa si que està clara i és que en tot cas els nomenaments s’haurien d’haver produït al revés: la Dra. Calle a l’IDI, i el Dr. Colomer a l’ICS. Jordi Colomer té un perfil, una formació i una experiència molt més adequats per dirigir una gran empresa com l’ICS que no pas la Dra. Calle. 

Sempre segons els rumors, aquest nomenament es confirmarà en una reunió extraordinària del consell d’administració de l’IDI que es celebrarà dilluns vinent. Pel que sembla, el Dr. Julio Garcia Prieto, que és el gran i injust perjudicat de tota questa moguda, continuarà com adjunt a gerència de l’IDI. És com un premi de consolació a qui ha consolidat un projecte, incorporat nous lideratges clínics,  establert nous reptes i dibuixant nous mercats per l’Institut.  Els èxits de la gestió de Garcia Prieto a l’IDI contrasten amb la grisor de la gestió de l’ICO del que Candela Calle en continua sent la directora general, càrrec que comparteix amb la gerència de l’ICS.

Jordi Colomer gerent de l'IDI a partir del
proper dilluns 

En un altre ordre de coses, la Junta Directiva de la patronal CAPSS del Consorci de Salut i Social de Catalunya ha nomenat aquest matí a Rafael Lledó nou secretari general de la Institució. Lledó substitueix a Manel del Castillo que va deixar el càrrec al·ludint a un conflicte d’interessos quan Enric Mangas va ser nomenat president d’UCH, fent referència a que tant del Castillo com Mangas treballen per l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Manuel Lledó és des de fa forces anys gerent de l’Hospital de Granollers des d’on s’ha guanyat una reconeguda fama de  bon gestor. Tanmateix per negociar els convenis amb els sindicats cal a més de ser un bon gestor, una gran capacitat de diàleg, saber enfrontar les negociacions sense produir crispacions, ma esquerra, i sobretot una gran visió de la transcendència dels temes que es posen sobre la taula i això vol dir conèixer molt bé el dia a dia de les organitzacions i la seva problemàtica.

CAPSS és una associació empresarial, creada pels afiliats als Consorci de Salut i Social de Catalunya, sense afany de lucre, i entre les seves tasques principals hi ha la representació, defensa i promoció dels interessos econòmics, socials i professionals dels seus afilias.

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Departament de Salut en “stand-by”, sense nous projectes que il·lusionin mínimament als professionals

Amb el pressupost prorrogat, sense “Pla de Xoc”, i amb un seguit de projectes paralitzats

I un  conseller més pendent de la seva promoció personal que no pas de la millora del sistema sanitari públic: el trist panorama de la sanitat per aquesta legislatura

Estan a punt d’acomplir-se els primers 6 mesos de mandat del conseller Comin a la sanitat catalana, i més enllà de la publicitat enganyosa d’algun mitjà proper al conseller, no  es pot dir que la gestió del departament mereixi ni tan sols l’aprovat. Moltes compareixences del conseller als mitjans, moltes declaracions públiques, molts titulars en els diaris, però en definitiva molt soroll i ben poques nous. Aquests sis mesos de mandat de Comin es caracteritzen bàsicament pels “NO” del conseller a la majoria de projectes que  s’havien endegat en l’etapa anterior, sense que a canvi apareguin  sobre la taula nous plantejaments per a la sanitat catalana ni cap projecte il·lusionant pels professionals.

El primer NO va venir acompanyat de la paraula “desprivatització”, pura expressió d’una ideologia populista, atès que la sanitat catalana (tal com li va recordar l’exconseller Trias a ESADE) mai s’havia privatitzat. Una de les característiques d’un servei privatitzat és que els que l’utilitzen han de pagar per obtenir-lo, cosa que en cap cas ha passat per més que el conseller s’esforci en vendre la moto.  No hi ha hagut cap privatització en la sanitat catalana més enllà de les mens retorçades que així volen vendre el que ha estat un model de col·laboració públic-privat que ha permès que la sanitat pública catalana arribi a quotes de qualitat a l’alçada dels millors sistemes sanitaris públics europeus com així ha reconegut el propi conseller Comin. Cal acabar d’una vegada amb aquesta comèdia de la privatització, cal anar per feina (ja seria hora) i deixar-se dels populismes i demagògia  propis dels polítics que no tenen res de nou a aportar.

Un segon NO va ser la paralització del consorci de Lleida. Un altre decisió populista presa no perquè fos bona pel sistema sanitari ni pels lleidatans, sinó per exigència de la CUP, ICV-EUiA i la pròpia ERC. Tres partits que només volien desgastar al govern de torn, i arrabassar quatre vots, encara que això signifiqués un retrocés per a la sanitat pública lleidatana: penós. Els NO subsegüents al consorci de Lleida van ser els relatius al projecte CIMS de Girona i als Plans Funcionals de Tarragona, tots dos eliminats del mapa, atenent també a les reclamacions  dels anti-sistema catalans. Recordem que tant el consorci lleidatà com el projecte CIMS o els Plans Funcionals pretenien aconseguir la utilització racional dels recursos sanitaris públics en els tres territoris, per assegurar una millor i més àmplia atenció sanitària a les respectives poblacions incidint positivament en l’accessibilitat i amb una cartera de serveis més àmplia en el territori. Aquests  tres projectes van ser substituïts per sengles comissions de treball que havien de decidir com s’abordaria la coordinació de serveis en aquests tres àmbits territorials. És ben sabut allò de “quan no vols o no saps arreglar un problema, crea una comissió perquè ho estudiï “

L'enterrament del consorcio de Lleida

El fet de proposar aquestes comissions de treball que han de suplir als projectes anul·lats demostra per si mateix la manca de projectes i idees del conseller, atès que no hi ha sobre la taula cap nou projecte per substituir als anul·lats. Pura ideologia, mera improvisació, i una frivolitat absoluta a l’hora de prendre decisions. Aquesta és la realitat d’aquests sis primers mesos de mandat del conseller Comin. Per això quan ell diu en un diari que “estic intentant aplicar els meus principis i conviccions en les decisions que prenem” alguns pensem “que Déu ens agafi confessats...”

Aquests són sens dubte els pitjors sis mesos de la sanitat pública catalana des que aquesta ha estat transferida a la Generalitat. Amb un conseller més pendent de la seva promoció personal que li permeti aconseguir altres objectius polítics, que s’enfada quan se li porta la contrària o es discrepa del que ell diu, que no accepta la crítica, i que fins i tot comença a estar qüestionat per alguns membres del partit que l’ha posat de maxim responsable al departament de Salut.

Sens dubte ens queda una resta de legislatura preocupant pel sistema sanitari públic català... 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Pla de Xoc del COMB per combatre la precarietat laboral i millorar les expectatives de feina dels metges joves

Les retribucions dels professionals (assalariats o per acte mèdic, en la sanitat pública o en la privada) són molt baixes comparades amb el context europeu, i les de l’assegurança lliure són un  menyspreu a la professió.

El Pla de Xoc del COMB més que un “Pla de Xoc” sembla un plec de peticions a l’administració sanitària.

  

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ha donat a conèixer un estudi que d’una banda posa l’accent en la precarietat laboral del conjunt dels metges, i de l’altre  vol millorar les expectatives de feina dels metges joves. En aquest informe el COMB denuncia que un de cada tres metges treballa en condicions laborals d’inestabilitat, i que aquesta inestabilitat afecta, en el col·lectiu de menys de 45 anys, a la meitat dels metges que estan en aquesta franja d’edats. Per altre banda un 25% dels metges joves, quan acaben la seva especialització MIR no troben feina. Del 75% que poden treballar, quasi un 90% ho fa mitjançant un contracte laboral. 

Aquest estudi ha estat realitzat pel Gabinet d’Estudis Col·legials, i analitza les condicions laborals dels metges tant de la sanitat pública com de la privada, amb una atenció especial als metges joves. És un estudi ampli amb moltes dades. Entre elles, les de de l’atur que només afecta a un 1,2% dels metges col·legiats, o les tipologies dels contractes entre els que destaca la manca d’estabilitat laboral atès que entre els col·legiats menors de 65 anys, només el 63,3% gaudeix d’un contracte indefinit, i la dels ingressos on destaca que el 41% dels metges joves que han acabat el MIR tenen un sou inferior als 2.000€. etc.

Davant d’aquesta situació el COMB ha dut a terme una sèrie d’accions, algunes d’elles d’eficàcia discutible però, si més no, sembla que el Col·legi està reaccionant intentant trobar sortides a una situació complexa, en la que el COMB no pot resoldre per si sol la situació. Destaca el Pla de Xoc proposat pel COMB que conté 10 punts. Són els següents:

1. Des del COMB es reclama suficiència pressupostària.
2. Més pressupost hauria de permetre disposar de la plantilla adequada a les necessitats assistencials.
3. El COMB demana a l’administració més esforços per reduir estructures burocràtiques, simplificar el quadre de comandaments i apostar per més autonomia de gestió dels professionals i dels centres.
4. El COMB elaborarà una guia amb criteris de contractació que promoguin l’estabilitat per tal de posar fi a les males pràctiques contractuals i d’oferir estabilitat.
5. El COMB convocarà les patronals (ICS, La Unió, CSC, ACES) per fer-los arribar les conclusions d’aquest treball sobre la situació de precarietat dels metges i per acordar mesures de millora concretes.
6. El COMB també establirà aliances amb els agents socials, professionals i sindicals, (especialment, amb Metges de Catalunya) per avançar en la millora de les condicions laborals dels metges
7. El COMB buscarà la col·laboració de patronals i sindicats per promoure el desenvolupament professional i els mecanismes de promoció dels metges, tan devastats en aquests anys de crisi.
8. Cal un conveni mèdic per regular les condicions laborals i professionals del metge en un marc negociador propi, diferenciat de la resta de treballadors de la sanitat. Calen reformes legislatives per fer-ho possible.
9. El COMB mantindrà les reclamacions a les empreses del sector de l’assegurança lliure perquè garanteixin unes retribucions dignes als metges col·laboradors.
10. El COMB crearà l’Observatori de la precarietat, per tal de monitorar amb eficàcia la situació dels professionals mèdics, detectar problemes i buscar-hi solucions

Respecte a aquests 10 punts, els tres primers em semblen del tot lògics i els comparteixo.  El cinquè em sembla més aviat protocol·lari, i no es correspon massa amb l’actitud que el COMB ha mantingut quan des de les patronals se’ls ha demanat col·laboració per altres qüestions. El punt sisè, relacionat amb el vuitè, es pot interpretar com un picar l’ullet a Metges de Catalunya, amb qui la sintonia no ha estat sempre bona, però sembla que finalment estan disposats a la defensa de la problemàtica mèdica que puguin compartir: el “conveni franja” malgrat que no ens agradi per discriminatori i elitista tard o d’hora acabarà sent una realitat.  El punt novè em sona a un “dejà vu” que mai s’acaba materialitzant i els metges que treballen per les mútues i companyies d’assegurança lliures són els que pitjor veuen defensats els seus interessos; les seves retribucions són un insult a la professió i al valor del coneixement. Finalment em queda comentar els punts 4, 7 i 10 que em semblen poc transcendents.

www.rbaestudisiprojectes.cat

El sindicat Metges de Catalunya renova la seva direcció

Albert Tomàs i Francesc Duch deixen pas a una nova generació de responsables sindicals

Aquesta renovació afectarà positivament a la capacitat negociadora del sindicat? O continuaran com fins ara, al marge de la majoria de pactes?

La candidatura guanyadora

A l’octubre de l’any passat el Dr. Albert Tomás, president del sindicat Metges de Catalunya va ser promogut a la vicepresidència primera de la FEMS (Fédération Européene des Medecins Salariés). En aquell moment el Dr. Tomás a més d’ostentar la presidència de Metges de Catalunya també era vicepresident de la CESM (Confederació Estatal de Sindicats Mèdics). A banda de tots aquests càrrecs, el Dr. Tomàs exerceix de cap de servei d’anestesiologia a l’Hospital Sant Bernabé de Berga. Era evident que humanament era molt difícil satisfer totes aquests responsabilitats amb la seriositat que al Dr. Tomàs li agrada treballar, motiu pel qual va expressar als seus companys de Junta de Metges de Catalunya la seva voluntat de deixar la presidència del sindicat, així com el càrrec al CESM. De manera que a les eleccions de maig de 2016 celebrades a A Coruña el Dr. Tomàs ja no va presentar-hi la seva candidatura al CESM, igual que ha fet ara a les eleccions d’ahir a la direcció de Metges de Catalunya.

Quan el col·lectiu mèdic es va assabentar que el Dr. Tomàs deixava la presidència de Metges de Catalunya, dues persones que havien integrat la candidatura del Dr. Tomás varen decidir que optaven a encapsular sengles candidatures per presentar-se a les eleccions. Foren les candidatures “Obrint Portes” encapçalada pel cirurgià de l’Hospital de Mataró Dr. Jordi Cruz, i la candidatura “Unitat Compromís i Projecte” encapçalada pel Dr. Jaume Mestre de l’Hospital de Sabadell. Ambdues candidatures es nodrien en bona part per antics integrants de la candidatura que havia presidit en el passat el Dr. Tomàs.

El guanyador de les eleccions celebrades ahir ha estat el Dr. Jordi Cruz, cirurgià de l’Hospital del Mar que encapçalava la candidatura “obrint portes” que incorpora a la seva candidatura al nefròleg de l’Hospital del Mar Josep Maria Puig com a secretari general de Metges de Catalunya. La nova direcció de MC pretén enfortir el sindicat amb una visió global i inclusiva de tots els afiliats, sigui quina sigui la titularitat de l’empresa on treballen, i amb una potenciació dels serveis i de la formació continuada que ofereix, buscant sinèrgies i col·laboracions amb societats científiques, col·legis mèdics i universitats. 

Aquesta candidatura que ha aconseguit el 80% del vots emesos, la completaven l’anestesiòloga Núria Estanyol com a vicepresidenta, la pediatra Anna Roca com a vicesecretària general, el metge de família David Arribas com a secretari de finances, i l’anestesiòloga Teresa Aberasturi  com a vicesecretària de finances. Val a dir que han votat 470 afiliats dels 8.348 que tenien dret a vot, el que equival a una participació del 5,6%.

Caldrà veure ara quin és el nou tarannà negociador d’aquesta nova Junta. Recordem que les juntes anteriors han estat poc proclius als pactes essent difícil assolir acords amb el sindicat. Pels comentaris que es senten tant el Dr. Cruz nou president, com el Dr. Puig nou secretari general tenen un grau d’acceptació important i es valora la seva capacitat de diàleg. Veurem si tots aquests bons auguris són confirmats pels fets.

El Dr. Albert Tomàs. vicepresident de FEMS i expresident
de Metges de Catalunya

Per la seva banda el Dr. Tomàs deixa l’acció sindical directe a l’Estat espanyol per concentrar-se en les seves noves responsabilitats a nivell europeu i a la seva tasca assistencial a l’Hospital de Berga. En el seu comiat veu la situació “molt complicada” i posa com exemples el pressupost del tot insuficient per fer front a les necessitats, en el que ell creu que cal recuperar amb rapidesa els 1.500 milions que hi falten. Troba greu que els centres tinguin de mitjana un 15% menys de treballadors ara que al 2010, el preocupa l’obsolescència dels equipaments de la gran majoria d’hospitals que porten més de cinc anys amb un nivell baixíssim o nul pel que fa a les inversions tecnològiques. Tot i així reconeix que els indicadors de Salut són molt bons per un sistema sanitari que dedica a sanitat un % del PIB molt inferior a la resta de països occidentals.  

Està preocupat també pel baix nivell salarial dels metges comparats amb la majoria de països de l’Europa occidental, la manca de planificació pel que fa a les necessitats d’especialistes d’aquí a 5 anys, la feminització de la professió que comportarà dificultats afegides al cobriment de guàrdies, baixes, vacances, etc. “ningú està pensant i planificant aquests situacions perquè d’aquí a cinc anys tot això no sigui un problema” diu el Dr. Tomàs.

Pel que fa als seus objectius a Europa, el Dr. Tomàs destaca la homogeneïtzació de les titulacions d’especialista a nivell europeu, on s’ha trobat amb situacions increïbles. També vol aconseguir que les hores de guàrdia tinguin la consideració d’hores treballades per tal que això pugui computar per una jubilació en millors condicions,  i resoldre el problema de la feminització de la professió que és un fenomen que es dona a tot Europa, i en el que caldrà pensar en solucions que permetin cobrir les necessitats assistencials i fer-les compatibles amb la conciliació de la vida familiar i laboral.

www.rbaestudisiprojectes.cat