El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (IV)

Marta Ribas passa del concepte de privatització al de mercantilització, reconeixent implícitament que a la sanitat pública catalana no hi ha hagut cap privatització

La diputada Carme Pérez, afirma que la sanitat pública catalana no s'ha privatitzat  

(Continuació de l'entrada anterior)

El Ple del Parlament sobre sanitat va continuar i tal com havia fet abans ERC, el grup parlamentari de ICV-EUiA també va dividir el seu temps, intervenint el diputat Joan Herrera (que s’ho podia haver estalviat) i la diputada Marta Rovira

Intervenció del Sr. Joan Herrera  (ICV-EUiA)

El Sr. Herrera va començar la seva intervenció lamentat que el president Mas no estigués present en un debat dedicat a la Sanitat. Va continuar afirmant que “aquest és un debat ideològic i de defensa d’interessos púbics...i privats... No es poden fer trampes acusant de demagògia els fets que es denuncien. El model sanitari català és un model construït per molts... i gestionats per pocs (CiU i PSC)”. Segons el Sr. Herrera el model s’està pervertint amb irregularitats, corrupció, negoci i desviació de diners de la pública a la privada.

Va treure un informe segons d’ell del govern tripartit de l’any 2010 en el que “a Lleida el que es volia fer era precisament el contrari del que ha dit el president Mas; volíem integrar a l’ICS a l’Hospital Sta. Maria i  l’Hospital de Tremp”. Davant d’aquesta afirmació m’haig d’aturar un moment. Hi ha coses que no són admissibles Sr. Herrera. Això que vostè diu és del tot impossible, i suposant que vostè ho digui de bona fe, algun col·laborador seu l’ha ensarronat. És impossible que el Departament de Salut es plantegés aquesta barbaritat per que no hi manera legal de poder-ho fer. Tant senzill com això. Altre cosa és que algun “il·luminat” ho hagi pogut escriure, però això mai ha estat una posició formal del Departament de Salut. En canvi, fer el consorci de Lleida si. 

En el seu discurs el Sr. Herrera va fer esment de les retallades, especialment a la primària, i va afirmar que “el que es greu, es resol a la pública; és un model dual i classista en el que qui fa negoci és la privada”Sobre INNOVA va dir que el govern hauria d’explicar perquè el conseller de Salut alabava tant al Sr. Josep Prat quan aquest era president de l’ICS i també havia de donar explicacions de que havia passat amb les pròtesis a l’Hospital de Reus. Va acabar amb un acudit dient que “el govern no és usuari de la sanitat pública, per que si ho fos sabrien com esta la salut mental al Taulí, o les demores al CAP on jo vaig, o les urgències a Vall d’Hebron” 

  

Intervenció de Marta Ribas (ICV-EUiA)

La Sra. Marta Ribas va començar recordant-li al conseller Ruiz que “posar al cap de la patronal al capdavant del departament de Salut era com posar al llop a guardar al remat”. Amb aquesta introducció qualsevol lector ja es pot imaginar per on va discorre  la intervenció de la diputada Rivas, a qui com ja he reconegut en altres ocasions m’agrada molt com parla i raona els arguments tot i que massa sovint no coincideixi amb la seva visió de les coses.

Va seguir la seva intervenció parlant de les retallades “que han posat en risc la qualitat dels serveis mentre que per altre banda s’ha anat enriquint als que fan negoci amb la nostra salut”. La Sra. Marta Ribas va explicar que el dia anterior al Ple, havien celebrat en el mateix Parlament un “open salut” que és tal com ella ho va batejar i en aquesta reunió (a la que pel que es va veure només hi van assistir un centenar de persones que deuen ser els que pensen com ella) van sortir temes per ser denunciats en el Ple del dia següent. Entre aquestes denuncies va explicar les relatives a com les retallades han afectat a la dotació de plantilles i especialment en primària on s’han tancat diferents punt d’atenció continuada.

També va denunciar l’interès del conseller per afeblir l’ICS amb pressupostos insuficients i voler desmantellar-lo dividint l’ICS en diferents consorcis territorials. Com que és una dona intel·ligent va barrejar el concepte de privatització  amb el de mercantilització, per que ella sap que no es pot parlar de privatització en el sistema sanitari públic català. Ho va fer fent veure que les dues expressions venien a voler dir el mateix. Tanmateix jo també li discutiria això de la mercantilització atès que tampoc hi estic en absolut d’acord. “defineixi-ho com vulgui”, li va dir al conseller, quan en cap cas són la mateixa cosa, i cap d’elles es pot aplicar a la nostra sanitat pública. Tanmateix, ara que alguns han aconseguit que la paraula "privatitzar" ja formi part del llenguatge del carrer, sembla que ara admeten que a Catalunya no hi ha hagut privatització a la sanitat pública. Després, d’una manera molt contundent va afirmar que aquest era “un debat ideològic, i tant que ho és! I que hi ha de més ideològic que la gestió dels serveis públics?” es va preguntar. Seguidament va retreure al govern que incompleixi diferents resolucions  aprovades en el Parlament, i que el departament de Salut no en fa cas: el consorci de Lleida, BarnaClínic, Universalitat de l’assistència, projecte VISC+ etc. 

Va fer referència a les mobilitzacions hagudes sobre tot aquest últims anys i del moviments socials que s’han produït integrats a la “marea blanca”, dient que ara volen fer propostes. Va expressar el seu temor que d’aquí a  les eleccions el govern encara faci alguna cosa que no hauria de fer. “Hi ha esperança perquè hi ha alternativa... Ara venen els temps en els que amb una mica més farem molt més”.“Farem propostes valentes, amb un canvi legislatiu que millori l’equitat, que coordini els servis sanitaris i els socials, cal millorar l’eficiència terapèutica, cal revertir les retallades i revertir la prioritat de la despesa, caldrà comptar amb les persones, professionals i usuaris, i fer-ho amb eines de participació democràtica  i transparent...”“Volem un  Model de transparència, amb autonomia de gestió i control i amb un codi ètic que eradiqui la corrupció i les males praxis del sistema; posarem el focus en les persones reforçant l’atenció primària, revertirem retallades i derivacions als privats. Revisarem amb límits ètics la utilització de les dades sanitàries per que volem que la recerca progressi, però els propietaris de les dades són els que han de decidir... Volem un sistema constituït per un Servei Nacional de Salut sota control públic format per totes les entitats que tinguin caràcter de mitjà propi de la Generalitat” va concloure

Intervenció de Carme Pérez (C’s)

En la seva intervenció la diputada Carme Pérez de Ciutadans, va començar dient que “hem de fugir de dir que tenim un model sanitari d’èxit, per que sinó mai no el millorarem”. Per la diputada Pérez l’objectiu del debat hauria de ser recuperar o mantenir els drets dels ciutadans, i en aquest sentit esmenta la manca de coordinació  entre autonomies que no permet que quan un ciutadà surt fora de la seva autonomia, els professionals no poden accedir a la seva història clínica.

Va dir que volen (el seu grup) un sistema de salut amb controls eficients per evitar irregularitats administratives i altres actuacions que van més enllà posades de manifest per la sindicatura de comptes, que no permeti les portes giratòries i que no afavoreixi el lucre d’alguns en perjudici del bens públics. “Qüestionar el model no és crear alarma social” va afegir.

“L’objectiu del model sanitari quan es va crear era el d’utilitzar tots els dispositius sanitaris, fossin de la titularitat que fossin, en benefici de la ciutadania de Catalunya i es van incloure a la xarxa pública. La seva immensa majoria eren sense ànim de  lucre...” “Després tot això es va complicar amb l’aparició de la planificació, la compra de serveis, la provisió, i la competència, i tot plegat va acabar creant una xarxa inflada de directius al voltant de la sanitat pública”. També va criticar al conseller per no haver eliminat tota la despesa improductiva que no arriba a l’assistència bàsicament a nivell del departament de Salut, sent aquest un dels temes en que estic del tot d’acord amb la Sra. diputada. Després es va preguntar si és sostenible tenir hospitals mal dotats cada 25 km. També va explicar que en la seva opinió aquests hospitals s’han construït per fer clients en el territori per part dels governs del moment, i que això ha beneficiat a empreses constructores que han vist com la sanitat era un nínxol de negoci per a ells. I per afavorir els nínxols de negoci de la privada cal afeblir al sistema públic com s’ha vist amb les llistes d’espera que han servit per derivar molts malalts a la privada amb ànim de lucre. La diputada Pérez ha admès que el conseller Ruiz no ha privatitzat res, però “la derivació de malalts a la privada s’ha incrementat molt en aquests darrers anys.”

S’ha referit a les retallades com “una destralada de 1.400 milions d’€ que cap sistema públic hauria resistit” 

(Continuarà…)


www.rbaestudisiprojectes.cat

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (III)

Els partits denuncien la manca de recursos del sistema sanitari públic català

El Parlament s'hauria de dotar també d'un codi ètic. No tot si val, i els insults i desqualificacions gratuites, millor estalviar-se'ls

(Continua de l'entrada anterior amb el mateix títol)

El Ple de Parlament va continuar amb l'intervenció dels diferents grups polítics, però alguns grups van voler dividr el temps assignat en més d'un intervinent 

Intervenció d’Oriol Junqueras (ERC)

Oriol Jonqueras, que va compartir el temps assignat al seu grup amb Alba Vergés, va reconèixer que el model sanitari català és bo, universal, d’equitat i igualtat, i que en molts aspectes és reconegut arreu del món, però que està sotmès a tensions i té coses millorables. Els diversos models de gestió fruit de com s’ha anat construint al llarg dels anys el model, han aportat coses molt positives a la sanitat pública catalana. “Ni el model és un fracàs, ni el model deixa de ser perfectible; el model és bo i pot ser millorat”

El Sr. Jonqueras va reconèixer que el sistema sanitari públic català disposa ara de menys diners dels que hi ha via al 2010, però també és cert que el pressupost de Salut ara pesa un 40% en el total dels pressupostos de la Generalitat quan al 2010 aquest pes era del 36%.

Va acabar la seva intervenció demanant diferents millores pel sistema de Salut: una millora del finançament de la sanitat, millorar en la governança, la contractació, la participació dels professionals, en la relació públic-privat, en les incompatibilitats. “Aquestes qüestions i altres no les podem defugir” va concloure.

Intervenció d’Alba Vergés (ERC)

La diputada Alba Vergés anuncia un debat seriós sobre idees. Anuncia com a repte, que “cal teixir complicitats i aprendre d’on venim, comprendre que tenim, saber que volem, parlar de com ho fem i pactar cap a on anem” Hem de defensar un sistema descentralitzat al territori, que ens vol atendre a prop de casa i un sistema de qualitat amb capacitat resolutiva.

“Del 2010 fins avui, la sanitat pública ha perdut 1.500 milions d’€ que no els tenim tot i que els generem. I els necessitem per que hem de resoldre el problema dels col·lapses a urgències, hem de reduir les llistes d’espera, restituir les condicions laborals dels professionals, avaluar les repercussions de la situació econòmica en la salut de les persones, hem d’abordar l’atenció a la cronicitat, i tantes i tantes coses…"

La Sra. Vergés va afegir que “toca abordar una nova Llei General de Sanitat amb un ampli consens polític. Volem defensar el nostre sistema sanitari públic. No estem per un model uniforme com l’espanyol sinó que creiem en un model com el nostre, el que hem fet entre tots, i que el pugem gestionar...”            

                        

Intervenció de Núria Segú (PSC)

La Sra. Núria Segú va protagonitzar una intervenció que és el reflex de la trajectòria seguida pel PSC aquests últims anys: discurs reiteratiu i sense aportar res de nou a nivell conceptual. Una pèrdua de temps haver-la seguit. Va començar la seva intervenció dient que parlaria de polítiques de salut, però el que va fer va ser dedicar la part inicial de la seva intervenció a  recordar-li al conseller Ruiz que ell havia recomanat a l’any 2010 als ciutadans, fer-se d’una mútua, o que en algun moment havia dit que el dret a la salut era un dret privat. Com si això no hagi estat comentat vegades i vegades, i el conseller no ho hagi aclarit vegades i vegades. Certament hi ha maneres de fer que cansen. A partir d’aquí va centrar els seus comentaris en posar en evidència que el sistema sanitari públic a Catalunya està ple de desigualtats territorials explicant entre d’altres exemples que els temps d’espera per segons quines intervencions eren diferents en funció del territori. Va justificar aquests situacions dient que s’havien produït per manca de lideratge i d’incapacitat política.

El punt següent que va tractar estava relacionat en el fet que el Govern actual hagués suprimit els consells territorials de Salut, com si aquests consells haguessin tingut (els que van arribar a funcionar) cap aspecte positiu. Va dir que des del Departament de Salut s’ha generat desconcert, desorientació i desconfiança, i va incidir també en la supressió de l’Agència de Salut Pública.

Va demanar un compromís per actuar contra les desigualtats i generar confiança. Per aconseguir-ho va proposar tres idees: la integració dels sistemes social i sanitari, traduir els resultats de la investigació i al recerca a la pràctica sanitària, i donar respostes a les expectatives dels ciutadans i dels professionals. Va acabar la seva intervenció reclamant un acord per destinar un percentatge fix del PIB a la sanitat per garantir un escenari de finançament estable per la sanitat pública.

Intervenció de la Sra. Eva Garcia (PPC)

De fet seguint el que em dicta el meu sentiment no hauria de reflectir en aquest blog la intervenció de la diputada Garcia, atesa la seva mala educació i les formes i falsedats que va utilitzar en la seva intervenció. Tanmateix i per donar un tracte igualitari a tots els diputats/des que van intervenir, en faré un petit resum.

Va començar fent un retret al president de la Generalitat per no se present, en aquells moments a l’hemicicle. Aquest retret el va reiterar si més no 5 vegades al llarg de la seva intervenció. Fet el retret va formular la pregunta “avui la sanitat està millor o pitjor que fa 4 anys?” i es va respondre ella mateixa “està molt pitjor”.

Va acceptar que hi han coses que estan ben fetes en el model sanitari català afegint que cal millorar allò que no funciona. Segons ella les retallades han significat “l’inici del desastre de la Sanitat a Catalunya”, i va recordar que el pressupost per càpita és dels més baixos d’Espanya, o que els metges i infermeres que treballen a la sanitat  pública catalana cobren menys que a Espanya. I tot això ho va dir sense ruboritzar-se per que fins i tot els nens saben que això és així gràcies a un sistema de finançament que el PP no ha volgut revisar i que castiga injustament Catalunya i els catalans. La limitació del dèficit públic imposada pel ministre Montoro també ha servit per fer que les retallades a Catalunya hagin hagut de ser molt més dràstiques que en d’altres comunitats autònomes  

 A partir d’aquest punt va perdre els papers i no entenc com la presidència del Parlament no la va amonestar. Va repetir en dues o tres ocasions que el president Mas vomitava (sic) sobre el govern d’Espanya, i es va dedicar a denunciar que els farmacèutics no cobren per que la Generalitat no els vol pagar, mentre es dedica a posar “xiringuitos” (sic) pel món, en referència a les oficines  comercials que la Generalitat va obrint en determinats països estrangers.

Va dedicar alguns moments a parlar de la corrupció, centrant-se en el cas INNOVA. Com a gran acudit va exposar una idea que va anomenar el “xec sanitari” que sembla que serviria per que els catalans poguessin anar a qualsevol metge o centre sanitari, independentment que fos o no del CatSalut. Només faltaria això. 

Em costa entendre que personatges així no siguin expulsats d’ofici del Parlament de Catalunya, i reconec que en el lloc del president Mas jo tampoc m’hauria quedat a escoltar-la: quina pèrdua de temps.

(Continuarà…)

www.rbaestudisiprojectes.cat            

  

Quan el marc legal de la sanitat dificulta la gestió eficient

Les traves burocràtiques i administratives estan a punt de fer fracassar una experiència modèlica de col·laboració entre institucions al Vallès Occidental

L’Administració ha estat incapaç fins avui, de donar respostes  

En una entrada anterior em vaig comprometre a explicar exemples que mostren com les traves burocràtiques i administratives poden malmetre uns projectes que en els seus plantejaments  són modèlics en quant als seus objectius i als seus resultats.

Avui faré referència al laboratori clínic Catlab que va néixer l’any 2008 com a resultat de la unificació dels laboratoris d’anàlisis clíniques del Consorci Sanitari de Terrassa i de Mútua de Terrassa, fruit d’una aliança estratègica entre les dues entitats vallesanes que pretenia oferir uns serveis d’anàlisis clíniques d’alt nivell al temps que s’incrementava la seva capacitat tècnica. A l’any 2012 s’hi va afegir el laboratori de la Fundació Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell.

Sota la fórmula d’una Agrupació d’Interès Econòmic sense ànim de lucre, Catlab disposa de quatre laboratoris. El central, situat a Viladecavalls, i els tres laboratoris dels hospitals que integren l’AIE (Consorci Sanitari de Terrassa, Mútua de Terrassa i Hospital Sant Joan de Déu de Martorell). Dona serveis a una població de referència de més d’un milió d’habitants. La seva elevada capacitat analítica i el nivell d’automatització dels processos li permet processar més de 3.000 peticions diàries, més de 8 milions de determinacions a l’any. Catlab té una plantilla de 130 treballadors, disposa de totes les acreditacions ISO i la seva directora és presidenta de la Societat Espanyola de Bioquímica  Clínica y Patologia Molecular 

No cal incidir en més dades per entendre l’envergadura del projecte i la seva solidesa, ni cal tampoc aprofundir en totes les avantatges que la seva existència suposa per a la societat, tant pel nombre de llocs de treball que comporta com sobre tot, pels excel·lents serveis que presta. La creació de Catlab tampoc va ser un “acudit” de la gent del Vallès, sinó que va sorgir del consens entre tots els implicats, però també de les autoritats sanitàries que van recolzar la idea des del primer moment.

El problema apareix quan una vegada constituït el laboratori, i estant aquest a ple funcionament, intervenció de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes, interpretant el contingut d’una normativa europea sobre contractació pública, conclouen que Catlab no és un mitjà propi del Consorci Sanitari de Terrassa, atès que en l’AIE hi participa una entitat privada (Mútua de Terrassa)  tot i que sense ànim de lucre. Catlab està doncs en fals, i la sortida que proposen des d’intervenció és que el Consorci Sanitari de Terrassa, per poder enviar les seves analítiques al “seu” laboratori, ha de fer un concurs públic, i si el fa en cap cas el pot adjudicar a CatLab mentre ell mateix formi part de l’AIE. Per tant una opció evident seria que el Consorci Sanitari de Terrassa deixi de formar part com a soci de CatLab.

Hi ha sobre la taula una altra possible solució, que consistiria en que la participació d’entitats “no públiques” (Mútua de Terrassa i Hospital de Martorell) en l’AIE baixés considerablement. Sembla que en opinió de la intervenció, la participació de Mútua, que ara és del 45%, i la de l’Hospital de Martorell, que ara és del 5%, hauria de baixar en el seu conjunt, fins a un màxim del 20% encara que hi ha interpretacions que posarien en dubte fins i tot aquesta xifra i que la voldrien situada en el 0%. Probablement, l’entrada del Consorci Sanitari del Parc Taulí a Catlab, comportaria una disminució de la participació de la Mútua, però en cap cas la Mútua acceptarà que la seva força en el consell d’administració es redueixi a menys del 20% dels vots.  I és del tot entenedor que la Mútua no ho accepti atès el seu pes no només en el sí d’aquest laboratori en funció de les analítiques que hi processa sinó també en l’àmbit assistencial, en el que no ho oblidem, és una entitat de primer nivell i hospital de referència pels habitants de la seva zona d’influència.

I què hi diu el Departament de Salut? doncs pel moment no es prenen decisions; el problema està sobre la taula però ningú pren la iniciativa d’intentar trobar una sortida a aquesta barbaritat motivada per qüestions purament de caràcter administratiu. I ara torno a la pregunta que tantes vegades he formulat des d’aquest blog: Qui ha d’adaptar-se a qui? La Sanitat a una legislació pensada per una realitat que no és la nostra? O pel contrari, el marc legal de la sanitat catalana hauria de servir per donar suport a les iniciatives que com aquesta aporten una valor afegit molt important per la societat?

Mentre no s’abordi una revisió del marc legal, no hi ha res a fer, i realitats tan positives com aquesta estan condemnades a morir per culpa d’uns legisladors que no fan la seva feina, i dels que interpreten les lleis amb una rigidesa excessiva i ridícula. Si el Consorci de Terrassa és propietari del 50% de Catlab, aquest no és un mitjà propi del Consorci?

En un recent consell executiu del Govern de la Generalitat es va adoptar un acord pel qual s’autoritzava a l’Hospital de Terrassa a integrar-se en una AIE (Interhospitalia) però amb la connotació de que aquesta era sense ànim de lucre. Doncs bé, Catlab també ho és.  

www.rbaestudisiprojectes.cat

Aferrats a la cadira...

Què deu tenir la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya, que tots s’hi volen perpetuar?

Només una situació rocambolesca permetria al president actual continuar exercint la presidència de la Institució.

El Consorci de Salut i Social de Catalunya és una entitat pública de caràcter local i base associativa que té el seu origen en l’àmbit municipalista. En formen part gairebé un centenar d’entitats tant públiques com privades sense ànim de lucre.

Els estatuts del consorci estableixen que per accedir a la presidència de la entitat cal ser representant legal d’alguna entitat local associada al Consorci o bé d’algun proveïdor associat i ser elegit per la Junta General. El president actual és el Sr. Manel Ferré, que hi va accedir en la seva qualitat de representant legal davant del Consorci de l’Ajuntament d’Amposta. En tant que President del Consorci el Sr. Manel Ferré exerceix càrrecs en altres 11 entitats, algunes de les quals pròpies del consorci i d’altres que el consorci forma part de les seves Juntes de Govern. Una d’aquestes últimes entitats és el Consorci Sociosanitari d’Igualada en el que el Sr. Ferré és un vocal membre de la seva Junta.

Després del fracàs del Sr. Manel Ferré en les eleccions municipals del mes de maig, en les que de tenir una majoria absoluta va passar a ser la segona força política amb set regidors a l’Ajuntament d’Amposta, va perdre la representació que ostentava, i el seu càrrec com a president del Consorci segons estableixen els seus estatuts, hauria de ser assumit per la Junta General la qual en un període de 4 mesos hauria d’escollir un nou president.

Fins aquí tal com s’haurien de produir les coses. Que està succeint en la realitat? Doncs els rumors apunten a una situació similar a la que es va produir a l’any 1999. En aquell any, Josep Abelló que era president del Consorci, no va repetir com a alcalde de Reus, i per poder continuar presidint el que llavors era el CHC, va proposar un canvi d’estatuts en els que s’obria la possibilitat de poder continuar en la presidència de la entitat tot i no ser el legal representant de l’Ajuntament de Reus en el Consorci. Val a dir però, que el Sr. Abelló tot i que va maniobrar d’aquesta manera, ho va fer amb el consens de totes les forces polítiques representades en la Junta General del Consorci.

Ara el que podria passar és que el Sr Ferré, sabedor que no tindria el consens necessari per continuar en la presidència, ni reuniria els requisits per continuar-hi, sembla, que estaria intentant alguna maniobra una mica rara que li permetés continuar presidint el Consorci. Sempre segons els rumors, el Sr. Ferré s’hauria posat en contacte amb el seu company de partit i alcalde d’Igualada per demanar-li que el nomeni president de la Junta de Govern del Consorci Sociosanitari d’Igualada del qual és vocal, ostentant així la representació d’una entitat associada al Consorci, fet que li valdria per ser revalidat en una propera Junta General com a president del Consorci de Salut i Social de Catalunya.  Una maniobra que de ser certa posaria en entre dit un dels postulats de més valor del Consorci com ha estat sempre la defensa dels interessos del territori i la transparència de les seves actuacions. Que faria un senyor d’Amposta defensant els interessos del Consorci d’Igualada? Que dirien els senyors d’Amposta, si a l’Hospital d’Amposta hi posessin com a president  a l’alcalde d’Igualada?. Un autèntic contrasentit si les coses acabessin anant per aquest camí, cosa que confio que no sigui així. Seria legal? sens dubte si; seria ètic? sens dubte no; seria elegant? sens dubte gens. 

Tanmateix aquesta història segons com vagin les coses podria tenir altres damnificats. El primer seria l’actual president del Consorci Sociosanitari d’Igualada que d’avui per demà es veuria relegat de la presidència del Consorci igualadí per una qüestió d’interessos polítics del tot aliena a la seva actuació com a president d’aquell Consorci.  El segon seria José Augusto Garcia Navarro actual director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i home de confiança de Manel Farré que el va portar de Sagessa (Hospital de Reus) i ara, quan Manel Farré deixi de ser president del CSSC es podria quedar sense feina si el nou president no confia en ell.

Veurem com acaba tot, però estaria molt bé que aquests rumors no s’acabin de confirmar mai per la bona imatge de la sanitat catalana tant situada en el punt de mira, després de totes les situacions reals unes, inventades la majoria, que s’han produït al seu voltant.

www.rbaestudisiprojectes.cat