Millora la comunicació al Servei Català de la Salut (i III)

L’ampliació horària dels serveis d’Hemodinàmica a Tarragona, Girona i Lleida és una decisió que estava inclosa en les accions del Pla Director de Cardiologia previstes per aquest any 2015  

 

El nou concurs d’ambulàncies manté el mateix nombre de vehicles que el concurs anterior

L’entrevista al Dr. Padrosa a “La Xarxa” va continuar amb una pegunta relativa a una petició que farà properament l’Ajuntament d’Anglès que vol demanar a Salut que es construeixi a la localitat un heliport per que temen que el nou concurs d’ambulàncies implicarà un menor nombre de vehicles a la zona. Sobre aquesta qüestió el Dr. Padrosa ha volgut recordar que el concurs d’ambulàncies ha sortit amb el mateix nombre de vehicles que el concurs anterior, i per tant no hi haurà reducció d’ambulàncies. Ha afegit però que quan es fan aquests tipus de concursos s’estudia com han variat les característiques de les poblacions, l’efecte de les noves vies de comunicació etc. I en funció d’aquestes dades s’adequa la xarxa d’ambulàncies a la nova realitat i es decideix on cal situar la base de les ambulàncies. A Catalunya aquest últim any s’han activat uns 3000 serveis o actuacions que han requerit helicòpter. No té cap sentit situar una base d’helicòpters a Anglès quan a menys d’un minut de vol una vegada enlairat l’helicòpter, hi estan situades les ambulàncies. Les ambulàncies estan fora de la població per que d’aquesta manera s’agilitza el seu desplaçament a altres zones, doncs s’estalvien circular pels carrers de les poblacions. Per altre banda, el Dr. Padrosa ha recordat que “no per que no ho hagi un heliport, això impedeix als helicòpters arribar”.  

L’entrevista no podia acabar sense la pregunta del tema estrella d’aquest 2015, com és l’ampliació dels serveis d’Hemodinàmica a Tarragona, Lleida i Girona. En aquest sentit el Dr. Padrosa ha hagut de fer un primer aclariment explicant que aquests serveis no s’han tancat mai, tot i que hi ha molta gent que per error en reclama la reobertura. Per això vol explicar bé el procés: aquests serveis van ser implantats pel govern tripartit, però amb un funcionament de dilluns a divendres durant 8 hores cada dia. L’actual govern, tot i les retallades, al 2012 va ampliar aquests serveis que van passar a funcionar de dilluns a diumenge durant 12 hores al dia,  fins que ara, i tal com preveu el Pla Director de Cardiologia per l’any 2015,  els servei funcionarà a partir del 16 de febrer les 24 hores del dia els 365 dies a l’any. En aquest sentit Josep Maria Padrosa va mostrar la seva sorpresa per que un dels que ha demanat aquesta ampliació ha estat el Sr. Ballesteros alcalde de Tarragona. “Costa entendre que un alcalde del PSC que porta molts anys com alcalde de Tarragona, reclami ara aquesta ampliació d’horaris, i en canvi no ho fes al 2010 quan governava el tripartit. Perquè això? Els interessos electorals  haurien de quedar molt al marge de la sanitat”.

L’entrevista va continuar amb qüestions relacionades amb les llistes d’espera, sobre les que en les dues entrades anteriors ja vaig donar la informació més rellevant. En tot cas afegir que el procediments garantits seran finalment 27 i no 26 com es deia ahir, i que dels anteriors 14 procediments garantits només en quedaran 3: pròtesis de maluc, de genoll i cataractes. També destacar que els hospitals hauran de facilitar al malalt una informació formal sobre el temps d’espera per ser intervingut. Com es veu, una sèrie de progressos prou importants.  

Destacar també que el fet de tancar el 2014 amb unes llistes d’espera quirúrgiques similars a les del 2010, s’ha fet gràcies a l’ajut dels professionals i també dels proveïdors. “Això demostra que quan hi ha orientacions i objectius clars, el sistema treballa per assolir els resultats”. En aquest sentit, el Dr. Padrosa ha dit que aquests bons resultats quirúrgics s’han assolit sense costos addicionals pel Departament de Salut.

Fins aquí el que va donar de si l’entrevista. Ara jo voldria afegir un comentari. El Departament de Salut i el CatSalut han passat per situacions complicades que han afectat  la imatge de la sanitat pública catalana. Quan davant d’aquests situacions es dona la callada per resposta, el deteriorament de la imatge es fa més gran per que els que critiquen, ho continuen fent, sense que ningú els posi els punts sobre les i i al final la població s’acaba creient allò que es repeteix una vegada i un altre fins a la sacietat, com per exemple el tema de la privatització de la sanitat. En una entrada anterior al blog, explicava que una de les característiques fonamentals d’un gerent  però també d’un alt directiu d’avui és la seva capacitat de comunicar. El que divendres passat va fer el Dr. Padrosa va ser precisament això, comunicar; va agafar el brau per les banyes, va explicar el que es fa, parlant clar i sense voler passar per sobre dels interlocutors com una piconadora, però parant els peus quan toca a aquells que desvirtuen la realitat. Per tant cal felicitar al Dr. Padrosa, i en tot cas potser lamentar que no ho hagi fet més sovint. Esperem que de cara al futur vagi als mitjans a explicar tot allò que fa el CatSalut que és molt i molt important. Dic bé, anar al mitjans; no fer rodes de premsa…

www.rbaestudisiprojectes.cat

Millora la comunicació al Servei Català de la Salut (II)

A 31 de desembre s’haurien corregit els efectes negatius de les retallades sobre les llistes d’espera, fet que si es confirma és una excel·lent notícia

Nous criteris pel seguiment de les llistes d’espera

Al 2015, i en aplicació del nou sistema de contractació, es començaran a transferir noves responsabilitats als equips d’atenció primària, per tal que tinguin més capacitat de decisió.

En la entrevista a “La Xarxa” es va tractar el tema de les llistes d’espera. Sobre aquesta qüestió el Dr. Padrosa va explicar que en el proper consell de direcció del CatSalut s’hi exposaran les dues Ordres que han preparat per la seva aprovació per regular d’una manera diferent els temps de garantia de les intervencions quirúrgiques. En una propera roda de premsa el CatSalut informarà de la situació de les llistes d’espera una vegada tancat el 2014. Pel que sembla la situació serà molt similar a la que hi havia al 2010, fet que de ser cert, significa que s’hauran pogut corregir els efectes negatius de les retallades sobre les llistes d’espera.   

El desplegament d’aquests dues ordres haurà de permetre incorporar noves patologies amb temps garantit d’intervenció, i en aquest sentit destaca que la primera de les Ordres, preveu la incorporació de les intervencions de cirurgia cardíaca i oncològica, que tindran un temps garantit entre 45 i 90 dies, junt amb d’altres patologies considerades urgents o que influeixen en la qualitat de vida del malalt. Seran un total de 26 patologies les integrades en els temps garantits, que oscil·laran entre els 45 dies per les intervencions associades al càncer i els sis mesos. També es preveu que surtin de la llista algunes de les 14 patologies que avui tenen un temps garantit de 6 mesos. En una segona Ordre es vol aconseguir que la resta d’intervencions quirúrgiques no incloses en els temps garantits es resolguin en el termini màxim d’un any i per això s’establiran una sèrie d’orientacions dirigides a aquest fi.

El Dr. Padrosa ha volgut deixar molt clar que “ningú pugui interpretar que traiem unes Ordres noves per maquillar la situació de les llistes d’espera. Informarem amb tot detall de la situació a finals del 2014 fent la comparativa amb la situació al 2010, i partir d’aquí, adequarem a la realitat actual el seguiment de les llistes d’espera” El nou enfocament de les llistes d’espera que s’ha consensuat amb les societats professionals i associacions,  fa referència també a les proves diagnostiques, a les visites a especialistes, i al temps per aconseguir visita a l’atenció primària, que no podrà ser superior a les 48 hores.

Al Dr. Padrosa se li va preguntar si aquestes noves Ordres afectarien d’alguna altre manera a la primària. La resposta va començar reconeixent el pes dels metges de primària en el sistema. Va afegir que al 2015 entra en aplicació el nou sistema de contractació que dona més joc a l’atenció primària. “En el decurs d’aquest any 2015 a uns 30 equips d’atenció primària se’ls hi plantejarà un nou model d’assignació en el que ells tindran capacitat de decidir les derivacions entre altres coses. És un canvi substancial que s’ha de fer per fases. Volem transferir capacitat de decisió als equips d’atenció primària, i més endavant, transferir també el pressupost necessari per que es tanqui tot el procés”.

La pregunta següent va fer referència a les queixes del PSC de Vilafranca, que per culpa de les retallades veu amenaçada l’autonomia de gestió de l’Hospital de Vilafranca. El Dr. Padrosa va respondre que “L’Hospital a Vilafranca és un hospital ben gestionat.  Ha tingut com tots, situacions de tensió. Ha tancat bé el 2014 i no veig que hi hagi cap risc de cara al 2015. Hem de veure si l’assignació 2015 li ha de permetre continuar complint com fins ara o no. Veiem on estan aquests punts que poden neguitejar als representants del PSC que formen part també del consell rector. No entenc que es posi la bena abans de la ferida; és prematur fer aquestes afirmacions. Si l’assignació de la compra 2015 representa una millora no entenc perquè apareixen aquests neguits. Podria estar relacionat amb les expectatives que hi havia de poder gestionar un equip d’atenció primària, però aquestes coses han de respondre al sentit comú, i si ara està funcionat correctament perquè hem de canviar de proveïdor?”

Els entrevistadors li varen explicar al Dr. Padrosa que la plataforma en defensa de l’Hospital de Viladecans no se’n fia de que finalment s’iniciïn les obres d’ampliació del centre. Va respondre que “l’Hospital de Viladecans es un projecte històric que calia replantejar. Els temps han canviar molt; els últims hospitals que hem obert ens sobren m2 per un tub, el més recent el d’Olot. Jo sóc d’allà i en puc parlar. Els professionals s’ho mereixien i els ciutadans també, però tot el que es excessiu després costa diners. En l’àmbit territorial de Viladecans hi ha hagut nous dispositius sanitaris importants, avui en dia la cirurgia sense ingrés o els nous dispositius sociosanitaris tenen una influència en els dimensionaments dels centres que fa poc temps no existien, i tot això fa que aquell projecte inicial s’hagués de replantejar. Aquest nou enfoc ja s’ha fet i s’ha presentat el Pla Funcional definitiu. Ara es traurà el concurs d’idees per poder encarregar el projecte a un equip d’arquitectura que esperem estigui acabat al 2015”.

Continuarà…

www.rbaestudisiprojectes.cat

Millora la comunicació al Servei Català de la Salut (I)

El Dr. Josep Maria Padrosa director del CatSalut va ser entrevistat a "La Xarxa" sobre qüestions d’actualitat

Els concursos de l’Escala i Alcover, en un mes o mes i mig, es tornaran a convocar 

El Dr.  Padrosa va ser entrevistat a La Xarxa de comunicació local per Mónica Hernández. Atès l’interès general de la majoria de temes tractats, crec que val la pena oferir-ne un resum.

    

El primer que se li va preguntar al Dr. Padrosa va ser al voltant de la grip i la campanya de vacunacions. Més enllà de donar a conèixer dades sobre la propagació de la grip aquestes últimes setmanes i de dir que estem encara per sota de les afectacions per 100.000 habitants que ens situarien en situació d’epidèmia, el Dr. Padrosa va assenyalar que aquest any "s’han vacunat a Catalunya al voltant de 1.200.000 persones, que sens dubte és una xifra baixa". La punta més alta de vacunacions es va donar l’any 2012 coincidint amb aquella situació de grip aviar, on es va arribar al 1.800.000 persones vacunades. És evident que de les paraules del Dt. Padrosa se’n deriva que la campanya de conscienciació sobre la vacunació de la grip no és prou efectiva a casa nostra. Caldrà millorar-ho força de cara al futur.

 

A continuació se li va preguntar sobre les queixes dels professionals del Trueta al voltant dels col·lapses a urgències i demanen més pressupost per afrontar la situació. El Dr. Padrosa va dir que des del CatSalut segueixen constantment la situació de les urgències, i d’una banda el PIUC és una bona eina per contribuir a donar sortida a aquests situacions i ampliar els dispositius, però de l’altre va assegurar que si el Trueta requereix que en aquest àmbit es faci un esforç, aquest s’ha de fer. Va explicar que el Pla d’Hivern contempla una aportació de recursos addicionals pel qual es poden comprar per part del CatSalut fins a 12.000 altes anuals més, les quals alguns anys es gasten i altres no. En qualsevol cas "els gerents dels hospitals tenen a les seves mans les eines per donar respostes a les situacions puntuals que es puguin plantejar i decidir que és el que han de fer quan es presenten les necessitats". 

També se li va demanar si l’anul·lació dels concursos de l’Escala i Alcover dona la raó a la Fundació Salut Empordà. El Dr. Padrosa va explicar els motius que van portar a la primera a anul·lació del concurs atès que l’OARCC va entendre que hi havia una manca d’objectivitat en les clàusules, i això ja es va resoldre, i sobre la segona anul·lació  ha estat com a conseqüència d’una petició de la fundació Salut Empordà però també del Parlament, per la que es demanava que en quant a la solvència tècnica l’experiència que han d’acreditar els licitadors ha d’estar relacionada amb l’objectiu del contracte. Segons el Dr. Padrosa aquest aspecte també es modificarà, i per tant es demanarà una experiència en gestió en assistència primària. El Dr. Padrosa aclareix tanmateix que "si aquesta condició s’hagés demanat ara fa 14 anys quan la Fundació Salut Empordà va guanyar el concurs de l’Escala, no se li hauria pogut adjudicar el concurs per que en aquella època, l’Hospital de Figueres no tenia cap experiència en gestió de la primària. Malgrat això i atès que el propi Parlament ho demana, es modificaran els requisits de solvència tècnica i en un mes o mes i mig, es tornarà  a publicar el concurs".

 

El Dr. Padrosa va ser preguntat sobre la suficiència dels pressupostos del 2015. Va explicar que “tant jo com el conseller Ruiz constantment diem que de diners a la Sanitat sempre en manquen oi en mancaran. Ens fem més grans i volem viure més i millor,  apareixen noves tecnologies i nous aparellatges, nous fàrmacs cada vegada més efectius i tot plegat per tant incrementa les necessitats dels sistema sanitari. Avui en dia a Sanitat disposem del 40% del pressupost de la Generalitat i  aquets són els diners que tenim i cal gestionar-ho de la millor manera possible. Hem de continuar cercant eficiències, i hem de ser capaços d’introduir els nous fàrmacs que apareixen, com els de l’hepatitis C, això encara que ara ens costi diners, segurament en el futur disminuirà el nombre de transplantaments”.

En la línia de les previsions econòmiques dels pressupostos, se li va preguntar per les queixes dels treballadors de l’Hospital de Terrassa que a més de retallades suplementaries, es temen més acomiadaments. En aquest sentit el Dr. Padrosa respon que les retallades d’aquests últims anys han afectat bàsicament als salaris dels professionals i a les llistes d’espera. "El pressupost d’aquest any preveu que els funcionaris recuperin la paga extra que se’ls va manllevar, i com que també intentarem recuperar una mica els ajustaments que es van fer a les tarifes, els centres podran disposar d’una mica més de diners", i per tant no veu que això hagi d’implicar més acomiadaments més enllà de que algun centre en particular pugui tenir alguna borsa d’ineficiència en la seva organització i que ho vulgui endreçar, però en cap cas si n’hi ha, els acomiadaments tindran cap mena de relació amb les retallades  

Continuarà…  

www.rbaestudisiprojectes.cat

El concurs de l’encàrrec de gestió de l’ABS de l’Escala, de nou anul·lat

Portem més de dos anys, sent incapaços de resoldre el concurs de l’Escala

Algú al CatSalut no està fent del tot bé la seva feina

Per segona vegada, el Departament de Salut ha decidit anul·lar el concurs per gestionar  l’ABS de l’Escala. Encara que sembli impossible, un seguit d’errades administratives ha portat a l’anul·lació del concurs quan aquest es trobava ja en la fase final d’adjudicació. Recordem que aquest concurs va se convocat per primera vegada a finals del 2012. Al gener del 2013 el concurs fou atorgat a Eulen, empresa privada especialitzada en la prestació de diferents serveis, i entre ells serveis de tipus residencials. Aquesta adjudicació va ser recorreguda davant l’OARCC i aquesta va decidir al mes d’abril del 2014, anul·lar l’adjudicació basant-se en que no quedava suficientment aclarit que es puntuava a l’hora de fer les valoracions de les diferents ofertes atès que els criteris de valoració no estaven suficientment concretats en les clàusules del plec de condicions.

El Servei Català de la Salut va corregir aquests deficiències i a la tardor de 2014 va tornar a convocar per segona vegada el concurs per gestionar l’ABS de l’Escala. En aquesta ocasió es va adaptar el plec de condicions segons els criteris de l’OARCC, i a més es va rebaixar una mica el pes de l’oferta econòmica en favor de les aportacions tècniques que puguin fer els diferents licitadors.

El CAP de l'Escala

Aquest segon concurs, va començar ja amb alguns entrebancs, atès que al poc de ser publicat al DOG es va tenir que ampliar el termini de presentació d’ofertes per que la informació sobre la plantilla de personal de l’ABS presentava algunes dificultats  d’interpretació a judici d’alguns licitadors. Solucionat aquest entrebanc el concurs va seguir el seu curs legal, d’obertura de pliques i valoració de les ofertes. Va ser en aquesta fase quan la Fundació Salut Empordà que ara porta 14 anys gestionant aquesta ABS va presentar noves al·legacionsreferides a l’experiència que calia acreditar per presentar-se al concurs. En concret, la Fundació Salut Empordà demanava que l’experiència estigués relacionada amb l’objecte del contracte: la gestió d’un equip d’atenció primària de salut, mentre que l’experiència que es demanava en el plec de clàusules feia referència a la gestió sanitària sense cap altre consideració. I és aquí on ha sorgit el problema.

El CatSalut opinava que l’experiència concreta en gestió de primària, quedava acreditada pel fet que l’adjudicatari havia de subrogar-se el personal que ja estava prestant els serveis, i per tant l’experiència en gestió de la primària venia donada pel mateix fet de la subrogació. Per contra, la Fundació Salut Empordà demanava que l’experiència que s’havia d’acreditar “per presentar-se al concurs” (no quan l’adjudicació ja estigués resolta) havia d’estar relacionada amb l’objecte del concurs que no era altre que la gestió d’un equip d’atenció primària, i en base a aquesta lògica tan clara la Fundació va presentar el recurs.

Val a dir que aquesta lògica referida a l’adequació de que l’experiència a acreditar estigués relacionada amb l’objecte del concurs, era també defensada per prestigiosos juristes de la Salut com per exemple en Josep Lluís Lafarga, que ja havia utilitzat aquesta argumentació en el concurs que s’havia convocat per la gestió del l’ABS d’Alcover i que també ha estat anul·lat pels mateixos motius.

El conseller Ruiz hi ha posat seny...

Finalment, ha estat el conseller de Salut Boi Ruiz qui ha fallat en favor del recurs presentat per la Fundació Salut Empordà, anul·lant de nou el concurs (aquesta vegada abans de l’adjudicació provisional), i sembla que amb la intenció de convocar-lo novament per tercera vegada tal com ha confirmat Josep Maria Padrosa Director del CatSalut .

Fins aquí el relat dels fets, dels que s’extreu una primera conclusió, referent al mal astruc que persegueix a aquest concurs. A banda d’això, hi ha un altre qüestió que no és altre que reconèixer que des de l’administració les coses no es poden fer pitjor; algú ha fet molt malament la seva feina al CatSalut, i els temps no estan precisament per aquest tipus d’errades. I vull destacar en positiu un tercer element,  que no és altre que reconèixer l’actuació imparcial i honesta del conseller de Salut Boi Ruiz.

Per acabar un reflexió: més enllà del mal estruç i més enllà de la feina no massa ben feta, a l’Escala es posa de manifest una qüestió que caldria resoldre amb urgència a Catalunya, i que és dotar al país d’un marc jurídic adient a la seva realitat. Si els encàrrecs de gestió dels hospitals no han de sortir a concurs, no ho podem arreglar perquè la gestió del equips d’atenció primària tampoc hi surtin? Evitaríem ridículs com aquest. 

Aclariment: en el text s'esmenta a l'advocat Josep Lluís Lafarga, com a persona que havia treballat en el recurs interposat davant del conseller de Salut pel concurs de l'ABS d'Alcover. Tot i que em consta que el Sr. Lafarga comparteix l'argument que l'experiència que cal demostrar en un concurs ha d'estar clarament relacionada amb l'objecte del contracte, en el cas d'Alcover no va ser el Sr. Lafarga qui va presentar el recurs, sinó  l'advocat administrativista José Maria Fernández Astudillo especialitzat en contractació pública, actuant en representació de l'EBA d'Alcover

www.rbaestudisiprojectes.cat