TV3, quin desgavell!

Desgovern, excés de personal, tractes de favor...

Ahir TV3 va tornar a ser noticia: un altre dia de vaga.  Des de les 10 del matí fins les 10 de la nit els treballadors de TV3 van decidit fer vaga i deixar sense informació a tots aquells que amb els nostres impostos contribuïm a pagar els seus sous. Fins itot van deixar de fer els informatius tant del mig dia com de la nit, en una vaga en la que no hi han hagut serveis mínims; s’ha fet allò que el comitè d‘empresa ha decidit. Aquesta ha estat la resposta dels treballadors al conèixer la notícia difosa abans d’ahir, segons la qual les despeses de personal es retallarien un 17% en el pressupost d’aquest any 2013. El cost de la vaga, estimat per la direcció de l'emprea ha estat de 150.000€

L'equip de govern de la CCMA anunciant les mesures per
 reduir el pressupost 2013 de l'entitat

Des d’aquest bloc ja vaig criticar fa temps l’actitud dels treballadors de TV3.  I ho vaig criticar per les mateixes raons que ho critico ara: els treballadors de TV3 són uns privilegiats, i ho són per un doble motiu. El primer per que tenen un lloc de treball i avui en dia tenir un lloc de treball és un privilegi, i en segon lloc per que tenen un conveni que els atorga uns sous elevats, una jornada molt favorable, hores extres molt ben retribuïdes, etc. Amb aquestes condicions els treballadors de TV3 es senten “ofesos” per que davant dels, els volen baixar el pressupost del 2013  tot i els més de 665000 parats que hi a Catalunya  inscrits a les oficines d’ocupació. La manca de solidaritat dels treballadors de TV3 amb el país que els hi paga el sou és escandalosa i demostra l’esperit funcionarial i de classe que impregna a aquest col·lectiu de privilegiats. En certa mesura la seva actitud és comparable a la dels pilots d’Iberia o a la dels controladors aeris: són un col·lectiu que vol mantenir elsseus privilegis malgrat que en aquests moments a Catalunya hi ha una situació econòmica molt difícil i amb molts drames socials. Segurament aquest és el motiu que porta a la direcció de l’empresa a reduir aquesta despesa escandalosa de la massa salarial de TV3, per deixar-la al mateix nivell que la resta de funcionaris de la Generalitat, és a dir eliminant per dalt els greuges comparatius que avui existeixen en el si del sector públic de la Generalitat de Catalunya 

Tanmateix, i més enllà de la injusta reacció els treballadors davant la necessitat de reduir la despesa de personal a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), hi han altres factors que haurien de ser objecte d’un replantejament per part de la direcció de l’empresa. Em refereixo a la contractació de productores externes per fer els programes de TV3. Avui en dia la CCMA té més de 2.500 treballadors en plantilla. Amb aquesta força laboral TV3 ha de recórrer a productores externes per que li facin bona part dels seus programes?

Segons el diari digital e-notícies hi ha una sèrie de productores vinculades a accionistes del diari ARA que en 3 anys haurien cobrat quasi 53 milions d’€. Entre els periodistes implicats cal assenyalar als Srs., Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch, Carles Capdevila, Oriol Soler i Albert Om i les productores  Royal Box SL,  Alguna Pregunta SL, Batabat SCCL, Dies Tontos SL, i Minoria Absoluta SL. No voldria fer cap insinuació d’actuacions inadequades ni per part d’aquestes persones, ni per part de les productores. Si que critico obertament que TV3 hagi de recorre a productores externes  quan té personal i mitjans per fer tots aquests programes a un cost notablement inferior. Per tant estic denunciant un problema de gestió de l’empresa que cal que sigui solucionat amb urgència. Són molts els milions d’€ que  estan en joc. En definitiva si programes com Zapping o APM,  o el Convidat entre altres, es deixen de fer no crec que s’ensorri el mon en una situació de crisis com la que estem vivint. Per altre banda em pregunto si és ètic que treballadors de la casa tinguin contractes amb la pròpia empresa a través de productores externes. I això també succeeix a la CCMA.

Un altre tema que em sembla criticable és la qüestió de les corresponsalies. Què hi fa un corresponsal de TV3 a la Xina? Per què els corresponsals de TV3 i els de Catalunya Ràdio han de ser diferents, pertanyent tots a la mateixa empresa mare? I les retransmissions d’esdeveniments esportius de l’estil del Dakar, o el campionat del mon de motociclisme o el d’automobilisme requereixen del seguit de periodistes i personal tècnic que s’hi desplaça?  Cal que ens retransmetin fins i tot els entrenaments? No sembla una mica rara aquesta situació?

A la CCMA li calen moltes reformes; segurament també li cal un ERO, però a banda necessita dotar-se d’una racionalitat que no té, i sobre tot reduir les seves despeses a  un nivell que els catalans ens puguem pagar. Avui la despesa que la CCMA comporta no pot ser assumida per un país que genera els recursos que està generant i que fins i tot són insuficients per mantenir els pilars bàsics de l’estat del benestar.

Tots aquests periodistes han rebut contractes de la CCMA a través
de les seves productores. Mitjançant concursos públics? 

I finalment un comentari pels treballadors que d’una manera demagògica volen defensar la “qualitat de la televisió pública catalana” quan ells mateixos ahir ens han deixat a tots sense telenotícies. Gràcies nois pel bon servei que ens doneu i la seva “alta” qualitat.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Nova jornada de protesta a la sanitat catalana

Mobilitzacions en contra de les retallades 

Avui dimarts 19 de març, s’han convocat actes de protesta en molts hospitals catalans en contra de les previsibles retallades que s’haurien d’aplicar aquest any 2013 per satisfer la voracitat dels “mercats” encarnats per l’inefable ministre d’Hisenda Sr., Montoro. Aquestes accions han estat convocades per la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris aprofitant que dimecres passat varen entregar al Parlament 73.000 signatures contra les retallades en sanitat. No vull posar cap mena d’etiqueta a aquesta “coordinadora”, però amb l’objectiu de que tots quedem ben ubicats en les nostres posicions només diré que segons diu la pròpia entitat en la seva pàginaweb “...som gent dels barris, som de les comissions laborals de les assemblees del 15M…” Amb aquesta referència al 15M em sembla que tots sabem ja de què parlem.

Concentracios de profesisonals de la Salut a l'entrada de
l'Hospital General de la Vall d'Hebron

Segons informen diferents mitjans s’han sumat a la protesta l’Hospital de la Vall d’Hebron i el de St. Pau de Barcelona; L’Hospital de Bellvitge a l’Hospitalet; Germans Trias i Pujol de Badalona i Moisés Broggi de  Sant Joan d’Espí. Durant la jornada de protesta els professionals que hi participin volen fer una concentració a primera hora a les portes dels centres i durant el dia i fins les 8 de la tarde xerrades, debats, tallers i assemblees amb l’objectiu d’analitzar la situació de la sanitat pública a Catalunya. Sembla  que la jornada de protesta acabaria a les 8 de la tarda en una concentració a la plaça Sant Jaume. Veurem quin és l’autèntic ressò de la convocatòria.

Tanmateix una cosa és certa: la convocatòria és oportuna. I ho és per que el perill de patir noves retallades en aquest exercici 2013 ésobvi. Mentre el Sr. Cristobal Montoro que és un dels ministres d’Hisenda més impresentables que hi ha hagut mai en un país d’economia occidental no vulgui flexibilitzar el límit del dèficit públic de la Generalitat per aquest any 2013 i el mantingui en el 0,7% les retallades en l’estat del benestar i en el departament de Salut són segures. Per tant des d’aquest punt de vista, per prevenir el que seria una autèntica catàstrofe per la sanitat pública, trobo molt adequades aquestes accions preventives, encara que emanin del moviment “15M”

El que ja no trobo gens acceptable són les manifestacions fetes per una “sindicalera” que he tingut ocasió d’escoltar aquest migdia en una ràdio pública. La Sra., ha vingut a dir: “...estan escanyant la sanitat pública per que tots anem a les seves clíniques privades...” Això, a banda de ser demagògic i populista, és mentida. I quan aquestes mentides es diuen a persones grans que se les acaben creient s’està fent un molt mal servei a la societat. Les retallades es fan per que no hi ha diner per pagar els costos de tot el que fem i per tant hi ha coses que s’han de deixar de fer. Aquesta és la veritat; altre cosa és mentir i manipular per interessos obscurs.

Des d’aquest bloc denuncio sovint la manca d’ètica de molts polítics d’aquest país, i per suposat de la majoria de banquers; és lamentable constatar com aquesta manca de valors es manifesta també en la societat. Ens queixem (amb raó) dels nostres polítics, però hem de convenir que no són més que el reflex de la societat civil que tenim. Mentre tot això no canviï, és evident que no avançarem ni un pam en aquesta regeneració democràtica que tots necessitem urgentment.

La Coordinadora com a moviment provinent del 15M es va
manifestar el 14N al mig da la campanya electoral de les
eleccions al Parlament de Catalunya. Ètica, poca...  

Finalment una observació. He escrit més amunt la paraula “sindicalera” que no existeix en la llengua catalana, però ho he escrit expressament per diferenciar-la de la paraula “sindicalista” . Per mi la paraula sindicalista està plena de valors nobles. S’aplica a la persona que entén com una funció social el fet de dedicar-se a intentar millorar les condicions de treball dels seus companys i això ho fa des de la legalitat i utilitzant el raonament ètic com a eina fonamental per convèncer. La paraula “sindicalera” la faig servir per assenyalar a aquelles persones que cerquen un interès personal en la seva acció sindical i utilitzen la demagògia fàcil i el populisme per imposar criteris atès que el raonament i la ètica no formen part de les seves virtuts. En aquest cas estic parlant d’aquells que agafen hores sindicals sense necessitar-les, que encobreixen companys en lloc de denunciar aquelles pràctiques irregulars que perjudiquen a l’empresa i a la resta de treballadors, a aquells que sistemàticament estan en contra de l’empresa més que a favor dels companys etc., etc. Aquests, els que actuen així són els que jo anomeno “sindicaleros”. 

www.rbaestudisiprojectes.cat 

    

Xipre és la gota que fa vessar el got

Aquest cap de setmana hem conegut un fet sobre el que de cap manera s’hi pot passar de puntetes: la Unió Europea i el govern xipriota han acordat rescatar l'economia del país per un import de 10.000 milions d€. Com a conseqüència d'això  els ciutadans xipriotes han vist com un colla de lladres irresponsables han decidit imposar una taxa als seus dipòsits bancaris. I el pitjor és que aquests irresponsables no són altres que els dirigents polítics del país, el Banc Central Europeu i  de la pròpia Unió Europea. Sembla com si el govern alemany i el Fons Monetari Internacional haurien volgut un altre tipus de mesures.

Tanmateix  el cert és que pels dipòsits inferiors a 100.000€ la quita serà finalment del 3% (es pretenia que fos del 6,75%) i pels dipòsits superiors a 100.000€ aquesta quita pot ser del 12,5% quan inicialment s’havia dit d’un 9%. Un autèntic robatori perpetrat pel propi  govern Xipriota, per tal de poder pagar el rescat que Xipre ha demanat a l’UE per un valor de 10.000 milions d’€. Sembla també que els dipòsits que no arribin als 25.000€ podrien quedar exonerats de la mesura

Tot plegat em fa dir que ja n’hi ha prou, que aquesta colla de dirigents ineptes que ens governen a Xipre, a Espanya, a Alemanya i a tota Europa inclosa Catalunya haurien de ser jutjats i anar a la presó si s’escau. Tots aquests inútils que amb les seves decisions ens han portat fins aquí haurien de ser jutjats i castigats. Però no només els dirigents polítics; també els del bancs, els seus col·laboradors necessaris per dur a terme aquest atracament a la societat civil. Uns per que han actuat malament i han ficat la ma a la caixa, i altres els que no han ficat la ma a la caixa per que són una colla d’ineptes. Cal acabar amb aquesta plaga de vividors a compte aliena (mai millor dit) i això només s’aconsegueix amb mesures exemplars que deixin ben clar a tothom que “qui la fa, la paga” encara que siguis polític o banquer.

El Sr. Nicos Anastasiades encara no porta ni un
 mes com a nou president de Xipre

S’ha trencat un principi bàsic com és de la “garantia dels dipòsits” i això pot tenir unes conseqüències desastroses. La pèrdua de confiança dels dipositaris pot significar que els ciutadans decidim tenir els diners a casa, on només els lladres convencionals ens els puguin robar. Ara són els lladres de camisa blanca i corbata els que ens els prenen amb total impunitat. Si els ciutadans acabem actuant així està clar que els bancs tindran cada vegada menys recursos i en aquest cas, com es finançaran les empreses? Tot plegat pot significar el final del sistema econòmic tal com el coneixem fins ara.

Decisió errònia la que han pres els “savis” de la Unió Europea i del Banc Central Europeu. De fet entre els molts problemes que Europa té avui en dia n’hi ha un de nou molt preocupant: la Unió Europea s’ha dotat d’una estructura funcionarial d’elit, tecnòcrata “de la vella escola”, totalment sotmesa a la voluntat dels polítics i disposada a servir les seves directrius deixant de banda els interessos delsciutadans que som qui els paguem amb els nostres impostos.

Xipre, petita illa de no més de 700.000 habitants i 9.000 km2 està dividida en dos entitats polítiques diferenciades: la grega integrada a l’UE i que inclou aproximadament el 80% de la població i la turca. La seva capital Nicòsia està dividida com fa anys ho estava Berlin en dues parts la turca i la que pertany a l’UE. El Sr. Nicos Anastasiades és el President del Govern Xipriota des de fa aproximadament tres setmanes en que va substituir al comunista Dimitris Christofias que és el principal culpable d’haver portat a aquest país a la dramàtica situació econòmica en que es troba.

El comunista Dimitris Christofias és el principal
culpable de la situació actual a Xipre 

De fet la decisió final està en mans del Parlament xipriota que aquesta setmana ha de votar  si accepta les mesures pactades entre el govern de Xipre i la “troika” europea. Sembla que el govern xipriota preveu retornar als seus ciutadans una part d’aquesta “mordida” en els seus estalvis en un període de 2 anys. De tota manera hi ha una qüestió que per a mi és la més important en aquest moment. Es tracta de la legalitat d’aquesta mesura. En quina legislació es basa Europa per “confiscar” els comptes dels seus ciutadans? Algú s’ha parat a esbrinar si aquesta mesura és legal? Ètica ja se que no, però és legal? Amb quina llei s’empara?.

Està clar que han de canviar moltes coses; no podem continuar així de cap manera...S’han d’exigir responsabilitats a aquells que ens han portat on estem i als que prenen decisions arbitràries sense avaluar-ne les conseqüències. El problema no està només a Xipre: està a tota Europa

Informació d'última hora: Sembla que la Unió Europea s'ha adonat del disbarat immens que estava fent a Xipre i ha autoritzat al govern xipriota a no tocar els dipòsits per sota de 100.000€, atès el pànic que s'havia generalitazat a tota Europa en veure com la garantia dels dipòsits era aigua mullada en mans d'uns alts funcionaris europeus del tot ineptes. Ara, amb aquestes noves condicions si és que el govern xipriota les vol aplicar, (quedarien afectats només els dipòsits superiors a aquests 100.000€) s'ha de pronunciar el Parlament de Xipre.  En qualsevol cas, adoptin la proposta que adoptin la Unió Euopea vol que Xipre recapti més de 5.000 milions d'€ per aquest comcepte i poder retornar així el rescat. Veurem que hi diuen el senyors diputats.

www.rbaestudisiprojectes.cat

I el deute de la Generalitat continua creixent...

Com deia l’alcalde Clos, "sense aturador"

Aquests dies s’ha fet públic que el deute de la Generalitat de Catalunya continua creixent tot i les retallades aplicades fonamentalment a les inversions públiques i a les estructures que donen contingut a l’anomenat “estat del benestar”.

Les preocupacions del conseller Mas Colell:
presentar un  pressupost, reduïr el dèficit,
pagar proveidors: la quadratura del cercle

Des de l’any 2007, el deute públic de l’Estat s’ha multiplicat per 2,3 mentre que el de  les comunitats autònomes pràcticament s’ha triplicat. És obvi doncs que  l’increment  del deute públic és més important a les comunitats que no pas a l’Estat. Circumstància del tot lògica si tenim en compte que les comunitats tenen transferides les competències en salut, ensenyament i dependència que són tres de les responsabilitats que generen més despesa, mentre que l’Estat com a competència “cara” manté només la de les inversions en infraestructures i la de l’exercit i forces de seguretat.  En el cas de Catalunya i País Basc cal afegir entre llurs competències la de la policia autonòmica: Mossos d’Esquadra i Ertzaintza que també comporten un nivell de despesa elevat.

Del deute total de les comunitats quasi un 27% correspon a Catalunya, que és la comunitat més endeutada. El deute català s’ha incrementat un 223% mentre que a la resta de comunitats l’increment ha estat d’un 196%. Tot això en el període 2007/2012.  El deute públic total català és de quasi 51.000 milions d’€.

Pel que fa al tant per cent del PIB, el deute català representa quasi el 26% del PIB de la comunitat. En aquesta classificació Catalunya està malauradament en tercer lloc només darrera del País Valencià que té el record absolut amb un deute que supera el 29% del PIB d’aquella comunitat i Castella la Manxa que té un deute del 27,8% del seu PIB. En un sol any (2011/2012) el deute públic de la Generalitat s’ha incrementat quasi un 21%.

Evidentment davant d’aquest panorama sorgeixen les preguntes: Com és que amb les retallades que ha suportat Catalunya continua creixent el deute? La resposta és clara: estem davant d’un doble efecte de baixada dels ingressos públics (menys recaptació via impostos, taxes, etc., dels previstos en el pressupost 2012, i un increment de les despeses superior al previst. La reducció dels ingressos és evident i és conseqüència del descens de l’activitat econòmica, mentre que l’increment de les despeses és multifactorial. D’una banda tenim els efectes de la Llei de la Dependència que es va aplicar a Catalunya sense cap pressupost per afrontar les despeses que comportava. Un altre decisió presa sense comptar amb el pressupost necessari és el desplegament dels mossos d’esquadra a tot el territori català. L’increment de la població (estrangera) que ha comportat més necessitat de serveis tant en l’àmbit de la Salut com en l’Ensenyament, el pagament dels interessos del deute, que al ser cada vegada més gran implica un % del PIB més elevat per poder-los pagar, els compromisos de pagament d’inversions fetes en el passat que per acords de Govern es paguen en moltes anualitats, etc. Per tant el balanç de tot plegat és un increment considerable del deute de la Generalitat.

El Sr. Rajoy va anunciar al Congrés dels Diputats que el dèficit
de les administracions públiques havia quedat per sota del
6,7% (després dels jocs de mans del ministre Montoro)

Ja se que “mal de muchos consuelo de tontos” però no es pot pas dir que a Madrid les coses vagin millor. Tot i els aplaudiments que la bancada del PP va dedicar al Sr. Rajoy quan aquest va anunciar en el Congrés dels Diputats que el dèficit espanyol del 2012 s’havia tancat en el 6,7%, el que sembla cert és que l’inefable ministre Montoro, una vegada més va treure a última hora un conill del seu barret atès que segons denuncien fonts dels tècnics del ministeri d’Hisenda, va traspassar part del dèficit del 2012 al 2013. Però la gravetat no és només aquesta irregularitat sinó que amb el vist i plau del govern espanyol, una part del deute privat (el de la banca), s’ha transformat en deute públic gràcies a les ajudes públiques a bancs privats denunciats en molts mitjans de comunicació i també  des d’aquest bloc. Concretament a l’any 2012 l’increment del dèficit de totes les administracions a nivell de l’Estat espanyol va ser de 14,8 punts, dels quals 2,9 corresponen als diners públics facilitats a la banca privada. És a dir, a Espanya s’està rescatant la banca amb els diners de tots els ciutadans, bé via impostos, bé via reducció de serveis. Algun dia els senyors del PP hauran de passar comptes per explicar quin ha estat el verdader motiu pel qual s’han salvat Bankia i altres institucions.

Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana, consells
comarcals de l'àmbit geogràfic de l'àrea metropolitana.
Tot això cal? La menjadora dels polítics l'hem de
pagar els ciutadans? Estem ben segurs d'això?

Però això ja està fet, i la pregunta ara és i què hem de fer a Catalunya amb aquest panorama?  El primer que cal dir és que Catalunya no està ja per més retallades. Si cal fer-les ha de ser en aquells àmbits que menys afectin a la ciutadania. Deu ser per això que el conseller Mas Colell està intentant allargar tant com pugui la presentació dels pressupostos 2013 fins saber quin serà el límit de dèficit que finalment el Sr. Montoro li deixarà pressupostar. Tot i així, si calen retallades, tal com ja he dit en alguna altre ocasió en aquest bloc, el marge de maniobra és molt limitat. L’estat del benestar està en una situació límit. Per tant els camps d’actuació només poden ser els relatius a la funció pública o a les seves pròpies estructures: Buidar de contingut les diputacions  atès que no es poden eliminar sense la col·laboració de l'Estat; reduir al mínim els consells comarcals en l’àmbit de la regió Metropolitana de Barcelona; que els consells comarcals donin serveis als diferents ajuntaments de la comarca amb l’objectiu que aquests redueixin la seva pròpia estructura; reduir el nombre de funcionaris i personal de les administracions avaluant si l’allau de contractacions de personal que es va produir en l’època dels tripartits  aporta algun valor afegit a la col·lectivitat o no, i finalment renegociar i aplaçar el deute de totes les inversions a termini dutes a terme pels dos governs  tripartits.

En qualsevol cas, Catalunya està (estem) en una situació límit. I això cal dir-ho. 

www.rbaestudisiprojectes.cat