Pacte per la LLibertat

Catalunya torna a estar governada per un tripartit. Convergència, Unió i Esquerra Republicana acaben de acordar un nou tripartit per donar estabilitat al govern de Catalunya. És el que ha estat batejat com el pacte per la llibertat.

Artur Mas i Oriol Junqueras signant el Pacte per la Llibertat;
signatura que pot devenir histórica per Catalunya  

D’entrada preocupa que novament s’hagi tingut que recórrer a un govern tripartit per culpa d’una societat excessivament dividida que després de les eleccions ha deixat un mapa electoral de difícil governabilitat. Preocupa perquè els antecedents d’aquest tipus de govern no són  precisament brillants. Molt probablement en aquests governs tripartits anteriors rau una de les responsabilitats més clares pel que fa la greu situació econòmica de Catalunya, la comunitat d’Espanya més endeutada amb diferència.

Tanmateix, hi han elements diferenciadors entre aquells tripartits i el que s’ha constituït avui. El  primer d’ells és l’objectiu del pacte. Mentre que ara estem davant d’un pacte que prioritza els eixos socials i nacionals, els anteriors prioritzaven el repartiment de poder i cadires que va comportar el malbaratament econòmic més important de diners públics en la història de l’autonomia catalana.

Tant de bo el Pacte per la LLibertat aporti al país
l'assoliment de la plena sobirania, i sigui el
 primer pas cap a un país més just amb
aquells que ho tenen més difícil i
ho passen més malament 

El segon element diferenciador és que aquells tripartits anteriors s’havien assolit per la voluntat dels perdedors de les eleccions de voler apartar del poder a aquells que havien estar escollits per la societat per governar, mentre que ara el pacte s’ha assolit entre les dues primeres forces al Parlament de Catalunya. Abans hi havia ànim de revenja   i ara i haurà ànim d’integrar a tothom que vulgui afavorir  i participar en el dret a decidir dels catalans .

Un tercer element que diferència el pacte actual és que una de les forces polítiques signants (ERC) no estarà dins del govern; per tant no es suma al pacte per poder o per poltrones sinó que ho fa per treballar per la independència de Catalunya, i ens agradi o no, aquesta és una visió transversal de la societat catalana, mentre que els anteriors tripartits ho enfocaven sota el debat iniciat el segle XIX "esquerres-dretes". Front a aquesta discussió ara es prioritza una Catalunya independent en la que una vegada aconseguida la Llibertat els catalans decidiran si la volen progressista o conservadora. Però primer Catalunya 

Encara vull esmentar una quarta diferència: Montilla, Carod, Saura contra Mas i Junqueras. A nivell de prestigi, capacitat intel·lectual, seriositat, coneixements,  imatge, etc., és que no hi ha color. Les persones que avui lideren el pacte per la llibertat han estat votades per molts més catalans que no pas els tres personatges del tripartit anterior.

 Duran Lleida serà un element desestabilitzador
en la propera legislatura?

Malgrat tot, hi han elements d’aquest pacte que em preocupen. Faig referència en primer lloc a l’estabilitat que tot govern necessita i encara més en moments d’una crisi tan dura i intensa com la que estem vivint. Haurà madurat Esquerra en aquest sentit? Convergència complirà tots els acords amb fidelitat a allò que s’ha pactat? El sistema assembleari d’ERC influirà en aspectes de la política econòmica del govern dificultant la seva aplicació? Les diferències obvies al si de CiU i en particular les sortides de to tan habituals en el Sr. Duran Lleida permetran mantenir el pacte sense trencar els difícils equilibris?. Només el temps podrà donar resposta a aquests i altres interrogants.

Però el govern català no estarà sol al mon, per tant els elements desestabilitzadors li vindran també de fora, i en particular d’Espanya, on ja diversos personatges del govern espanyol s’ha afanyat a reprendre el discurs de la por, amb amenaces velades com les de la Sra. Saenz de Santamaria, o no tan velades com les del Sr. Garcia Margallo i l’inefable Sr. Montoro que ja ha anunciat encara més ofec per les finances catalanes. Tot això a banda de la política de claveguera que continua fent, dia a dia,  la caverna mediàtica espanyola.

La Sra. Vicepresidenta del govern espanyol, amenaçant com sempre
a Catalunya i als catalans. Aquest pacte els ha causat molta
preocupació; se'ls nota

Temps; hem de donar temps al temps i veure que passa. Tots ens hi juguem molt en aquest procés. Catalunya la que més, i després la ciutadania,  però els polítics que encapçalen aquest pacte...Déu n’hi do; el seu futur polític està en joc 

  www.rbaestudisiprojectes.cat

Boicot espanyol a les finances de la Generalitat

Llegint el títol, algú podrà argumentar el ja conegut  “victimisme” tantes vegades utilitzat en contra dels interessos de Catalunya cada vegada que els catalans fem alguna reivindicació sobre la que no hi han explicacions convincents a donar.  Més enllà del debat sobre el victimisme i la pobresa argumental que el suporta, el que vull és posar negre sobre blanc, les últimes actuacions del govern espanyol en contra dels interessos econòmics de Catalunya.

La Sra. vicepresidenta del govern espanyol va anunciar
ahir la presentación d'un recurs de constitucionalitat
 contra l'€ per recepta 

És sabut que l’Estat espanyol deu a Catalunya per diferents conceptes 8.000 milions d’€ (disposició transitòria cinquena de l’Estatut, fons de competitivitat, etc.), quantitat que és a banda dels 16.000 milions d’€ d’espoli fiscal que Catalunya pateix cada any.  Amb aquesta realitat, Catalunya es troba de cara a l’any 2013 davant de la necessitat de reduir el seu deute fins al 0,7% del PIB català, que vol dir reduir els pressupostos de l’any vinent en altres 4.000 milions d’€ més dels ja rebaixats en anys anteriors.   

Per fer  front a aquest panorama tan poc estimulant, la Generalitat va crear diverses taxes amb l’objectiu de reduir el seu dèficit per la via de més ingressos en lloc de seguir reduint la despesa, atès que reduir-la més era el suïcidi econòmic del país. Entre aquestes taxes el discutit € per recepta i algunes taxes judicials.

Jo no vull entrar ara en la discussió de si les taxes eren apropiades o no, només vull deixar constància de que uns instruments creats per la Generalitat amb l’objectiu d’aconseguir ingressos addicionals han estat recorreguts al Tribunal Constitucional pel govern espanyol, sota  l’argument de que atempta contra “la igualtat dels espanyols”  com si les diferències impositives de l’IRPF, o els ordinadors per alumne a Extremadura o les autopistes de peatge a Catalunya o el concert basc per posar quatre exemples, no consolidessin una desigualtat evident entre els espanyols. El que el govern de Madrid pretén amb aquesta mesura no és altre cosa que l’ofec financer de la Generalitat de Catalunya evitant ingressos addicionals.

El conseller en funcions Andreu  Mas Coelell denúncia el
sabotatge que es fa des de Madrid

És també per això, per ofegar les finances de la Generalitat, que quan a Madrid varen sentir que un possible pacte CiU-ERC a Catalunya podria implicar que es crees a Catalunya un nou impost sobre els dipòsits bancaris, el Sr. Montoro va reaccionar amb rapidesa i va sortir al pas d’aquesta possibilitat creant l’impost a nivell nacional, amb una taxa “0”, impossibilitant així que es podés crear a Catalunya (cal recordar que les autonomies no poden modificar figures impositives que tinguin un abast nacional).  El fet de posar una taxa zero a aquest impost demostra ben clarament que l’Estat espanyol no pretén obtenir cap recaptació amb ell, sinó que el que realment persegueix és impedir que Catalunya pugui millorar els seus ingressos i en conseqüència  tenir que retallar menys. Novament doncs estem davant d’un clar intent d’ofec financer de la Generalitat per part del ministre Montoro.

Però les trapelleries d’aquest personatge ridícul no acaben aquí. Com si no en tingués prou amb totes les argúcies que utilitza per fastiguejar a la Generalitat, ara ha descobert un nou mètode. Consisteix a fraccionar els pagaments del fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), motiu pel qual la Generalitat sempre té dificultats per fer els pagaments de finals de mes a proveïdors.

L'actitud mesquina del govern espanyol contra Catalunya
té en aquest personatge a un dels seus protagonistes

Davant d’aquest boicot evident a les finances de la Generalitat per part del Govern espanyol, jo proposo que els nostres dirigents, facin amb la reducció del dèficit, el mateix que diuen que faran amb la Llei Wert si finalment s’aprova d’acord al que preveu l’esborrany actual: No acatar-la. Doncs bé, jo demano als dirigents de Catalunya, al Govern que surti dels acords entre CiU i ERC, que mentre l’Estat espanyol no pagui els més de 8.000 milions d’€ que deu a Catalunya, no s’acati la reducció del dèficit al 0,7% del PIB per l’any 2013. 

I que s’expliqui al món i en especial a Europa, quines són les raons de l’incompliment. Cal denunciar d’una vegada als quatre vents, aquesta actitud mesquina del govern espanyol contra Catalunya i els catalans.  

www.rbaestudisiprojectes.cat        

Jornada de protesta a la sanitat catalana

Diferents hospitals catalans s’han afegit avui a la protesta contra les retallades a la sanitat. Els Hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Germans Trias i Pujol, Parc Taulí de Sabadell, Sant Pau, Joan XXIII deTarragona, Comarcal de Vilafranca,  Trueta de Girona,  Terrassa, el de Martorell, el de Granollers   i el Verge de la Cinta de Tortosa entre d’altres  han decidit protagonitzar diferents actes de protesta contra les previsibles retallades que poden afectar a la sanitat catalana de cara a l’any 2013 i que s’afegirien a les que s’han viscut d’una manera ininterrompuda des de l’any 2010.

El hall d'entrada a l'Hospital General de Vall
d'Hebron aquest matí

Val a dir que la situació de la immensa majoria de centres sanitaris és crítica. Hi ho és per que des de l’any 2010  fins ara han perdut més del 20% dels seus ingressos, situació que en cap cas s’ha vist acompanyada d’una reducció semblant de les despeses. Això ha implicar uns desequilibris importants en els seus comptes d’explotació fet que comporta tensions molt serioses de tresoreria que impedeixen fer front a pagaments i entre ells les nòmines. Aquests tensions de la tresoreria s’han vist agreujades a més pels retards en els pagaments dels contractes del propi CatSalut que està centrifugant els seus problemes de tresoreria a les entitats proveïdores dels serveis.

En mig d’aquesta realitat, el portaveu del govern en funcions de la Generalitat explicava que de cara a l’any 2013 caldrà retallar 4.000 milions d’€ addicionals i el propi president en funcions, el Sr. Mas anunciava el dia 1 desembre davant de mil professionals del sector salut en la reunió de Pla de Salut a Sitges que l’any vinent hi haurà noves retallades a Sanitat.

És fàcil entendre doncs que el sector reaccioni i tracti de pressionar per evitar unes noves retallades que posarien en risc no ja al sistema de salut (que ja ho està), sinó que implicarien la pràctica desaparició d’algunes institucions sanitàries per l’ofec econòmic que  tot plegat significaria. 

Al Clínic també hi ha hagut suport a la protesta

Aquestes afirmacions en una primera lectura poden semblar exagerades. Cal però tenir en compte els antecedents per adonar-se que aquestes afirmacions no només no són exagerades, sinó que són  del tot realistes. Intentaré explicar-ho:

Aquells que seguim el dia a dia de la sanitat al nostre país, recordem com a l’any 2011, durant els primers 6 mesos de l’any, el Departament de Salut va anunciar una retallada important dels contractes sanitaris amb les empreses proveïdores dels serveis de salut a Catalunya. En concret  es va reduir la tarifa un 2%, i la compra d’activitat es va abaixar un 8%. En total una reducció dels ingressos d’un 10% pels proveïdors dels serveis de salut. Aquesta retallada, va significar en una primera instància que es presentessin en quasi tots els hospitals concertats catalans expedients de regulació d’ocupació, els anomenats ERO. De tots els expedients presentats només se’n van materialitzar una minoria molt reduïda i això va ser possible gràcies a l’esforç i a la voluntat de molts comitès d’empresa i direccions dels centres, que van paralitzar l’execució dels ERO a canvi que els treballadors renunciessin  al cobrament de les DPO i renunciessin també a dies lliures, etc. Cada centre va pactar en funció de les seves possibilitats, però la majoria d’aquests pactes tenien una vigència que arribava al 31 de desembre de 2012.

Acampada al Taulí de Sabadell

Els pactes establien la recuperació de totes les concessions que havien fet els treballadors a partir del 31 de desembre de 2012. Què passarà doncs? En primer lloc les direccions dels centres no coneixeran encara les condicions pressupostàries pel 2013, motiu pel qual no podran fer cap mena de pacte amb el seu personal més enllà d’allargar la situació actual fins conèixer el panorama econòmic del 2013, que no es sabrà fins que el nou govern de Catalunya no aprovi els seus pressupostos per l’any 2013. Però una cosa és evident: ni salaris ni jornada poden tornar a la situació de quan es van fer els pactes: els diners per pagar-ho senzillament no hi són.

Amb aquest escenari, algú creu que algun comitè acceptarà encara més renuncies de les que ja han fet? És per això que auguro un panorama complicat per directius de centres, comitès d’empresa, treballadors de la sanitat en general i lamentablement usuaris, perquè aquests també hi sortiran perdent. Amb la conflictivitat que es veu a venir malauradament  els usuaris també en patirem les conseqüències.

A St. Pau l'acampada ja fa dies que dura

En expressió molt governamental s’han traspassat línies vermelles, i qui las ha traspassat és el propi govern. Sap greu que un president d’un país no sàpiga donar-se compte de quan ha arribat al moll de l’os, tot i que els autèntics responsables són tota la colla de persones que l’envolten tant al govern com a les comissions assessores que en lloc de dir la veritat, prefereixen dir allò que el líder vol sentir... És el que fan sempre els “pilotes”. Per aquest camí no es va al futur, sinó al desastre. 

www.rbaestudisiprojectes.cat                          

Un sindicalisme anacrònic

En diferents ocasions he criticat al sindicalisme espanyol des d’aquestes pàgines i per tant no és nou que em manifesti en contra de moltes de les seves actuacions. Passa tanmateix que últimament s’estan passant i molt del que seria un full de ruta ètic i mínimament responsable. Crec sincerament que la societat no es pot quedar creuada de braços mentre  els sindicats van a la seva, perjudicant als ciutadans, a la democràcia i al país, sembla que amb el beneplàcit dels governs, de les forces polítiques, dels mitjans de comunicació i de la Justícia.

No és només un fet puntual el que em porta a fer aquest comentari, sinó una escalada d’actuacions cada vegada més contràries a l’ordre i per tant contràries als drets de la ciutadania.

Començaré per denunciar un fet que em sembla gravíssim i lamentable i que ningú (ni tan sols els partits polítics) ha criticat amb fermesa: la vaga general convocada el 14 de novembre passat al bell mig de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya. Em sembla d’una manca d’ètica absoluta convocar una vaga general al mig d’una campanya electoral seguida d’una manifestació que amb l’excusa de les retallades algú es va encarregar de dirigir-la evidentment contra les retallades i contra el govern en funcions de Catalunya i per tant en contra del partit que li donava suport. Ho trobo una ingerència en el camp de la política que no correspon als sindicats. Em sorprèn que ningú ho hagi criticat, ni tan sols els perjudicats pel fet, però tot i així ho trobo penós i reprovable. Tampoc entenc que un atemptat a la democràcia d’aquesta envergadura hagi passat pràcticament desapercebut pels mitjans de comunicació.

El que havia de ser una vaga contra les polítiques
d'austeritat europees va acabar sent una vaga
contra el Govern de Catalunya, al bell
 mig de la campanya electoral

També trobo penós i lamentable que els treballadors de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) facin vagues continuades en el transport públic i fins i tot amenacin de fer-la al mes de febrer duran  el Mobile World Congress que s’ha de celebrar en aquelles dates. A banda dels perjudicis que aquestes vagues comporten per tots els treballadors que cada dia ens desplacem per Barcelona per anar a les nostres feines hi ha encara un altre factor a tenir en compte: portar aquest  esdeveniment a Barcelona no ha estat tasca fàcil; s’ha aconseguit en competència amb altres grans ciutats del món, i no hi ha dret que ara aquests ximples de TMB posin tot això en risc per una situació que afecta a molta gent i no només a

ells. Com saben el Govern de l’Estat ha decidit retirar la paga extra de Nadal als funcionaris, i els sindicats del transport públic de Barcelona no hi estan d’acord, de manera que una decisió presa a Madrid, els treballadors i els sindicats la transformen en una amenaça a Catalunya, quan les autoritats municipals i autonòmiques no tenen cap potestat per modificar aquesta mesura. Em sembla que més que la defensa d’una paga extra, el que fan els sindicats és amb aquesta excusa perjudicar tant com poden la imatge internacional de Barcelona que amb aquests antecedents, pocs esdeveniments d’aquest tipus podrà organitzar en un futur. Tot i que sembla que al final han arribat a algun tipus d’acord amb l’empresa, jugar d’aquesta manera amb el prestigi de la ciutat és temerari i les seves conseqüències podrien ser molt dolentes per molts altres treballadors. Igual que la vaga que els treballadors d’Iberia han anunciat pels dies previs a Nadal. Sembla que fastiguejar als que es desplacin per reunir-se aquells dies amb la família no sigui la manera més apropiada  ni ètica de negociar amb l’empresa

No puc deixar de banda en aquesta crítica als anomenats “piquets informatius” que d’informatius en tenen ben poc i que s’han convertit en autèntics piquets coercitius obligant a que quan decideixen declarar una vaga general molts botiguers abaixin les persianes dels seus establiments sota l’amenaça de destrossar vidres o rètols o mercaderies si no ho fan. On és el respecte a la llibertat de cadascú? Què fan les administracions públiques per defensar els drets dels ciutadans que no volen seguir les consignes dels sindicats? Cal que es posi fre a tanta impunitat i a tanta llibertat mal entesa. Respecte  a l’acció sindical tot el que faci falta, però respecte a la llibertat de les persones també. Només faltaria.    

Un piquet informatiu a Lleida, obligant a un botiguer
a tancar la seva botiga

De tota manera el que em sembla del tot inadmissible en les actuals circumstàncies és la postura dels sindicats amb el tema dels alliberats sindicals. És hora de dir prou. Quan a l’any 2013 segons previsions de l’OCDE, el país arribarà a una taxa d’atur que superarà el 26% (més de 6 milions d’aturats) els 

sindicats intenten mantenir com sigui els alliberats sindicals que en nombre ingent tenen a les administracions i empreses públiques i fins i tot a empreses privades  de dimensions importants. Em sembla escandalós que per respecte als aturats que ho estan passant molt malament, ningú no gosi denunciar aquesta situació indecent del món sindical. Potser no les critiquen per por a accions de represàlia en les seves empreses si ho fan? 

Trobo inadmissible que es protesti contra les retallades i en canvi es vulgui mantenir els privilegis dels treballadors alliberats: afiliats a sindicats que cobren un sou de les empreses i administracions públiques i ni apareixen pels llocs de treball. Mentre, hi han aturats que han esgotat la prestació de l’atur i no poden contribuir al sosteniment de la seva família. Qui atempta contra l’estat del benestar? Només els governs? Perquè els polítics toleren aquestes situacions? Com és que les administracions públiques no han començat les retallades eliminant tots aquests sous improductius que graven l’economia del nostre país sense aportar res?. Ja n’hi ha prou: entre polítics ineptes, una banca sense ètica i uns sindicats del segle passat anem al desastre (si no hi som ja). Una vaga en els serveis públics, no és una vaga contra l'administració ni contra el govern: és una vaga contra els ciutadans  

www.rbaestudisiprojectes.cat